LA TAXA TOBIN
(extret de ATTAC - Catalunya)


Què és la Taxa Tobin?

La Taxa Tobin és la mesura de control dels capitals més coneguda i, sens dubte, més debatuda. Introduida per James Tobin, premi nòbel d'economia, consisteix en un impost internacional uniforme del voltant del 0,05% sobre totes les transaccions en divises. El seu objetiu seria dissuadir els especuladors que fan varis viatjes d'anada i tornada durant la mateixa semana (i fins i tot el mateix dia) d'una moneda a l'altra ja que amb la taxa no els sortiria a compte l'especulació contínua de moneda per a minsos percentatges de benefici. Per una altra banda, no penalitzaria gaire les operacions comercials i la inversió productiva a l'extranger que no fan pas aquest vas-i-vens incessant.

Com aplicar la Taxa Tobin?

Aplicar la Taxa Tobin no és fàcil. Ha de ser una mesura permanent i universal que hauria de ser posada en marxa, no per tots els països del món simultàniament, però si més no pels del G7 aixó com per d'altres importants per a les finances com a Singapour, Hong Kong i Suissa. Això és fonamental.
Una solució consistiria a plantejar una aplicació en dos temps. Una regió del món com Europa (la zona euro, els altres països de la Unió Europea i d'altres països d'Europa) podrien prendre la iniciativa de posar en marxa la taxa amb tots els estats del món que ho dessitjessin i crear allò que es podria anomenar una "zona Tobin". Tots els membres d'aquesta zona imposarien una taxa sobre tota transacció de canvi (entre l'euro i les monedes d'altres països membres) a un nivell reduit. Per totes les altres transaccions de canvi entre la "zona Tobin" i la resta del món, s'aplicaria una taxa d'un nivell significativament més elevat. Llavors, els països no membres serian incitats a demanar la seva adhesió. Una vegada que els principals països del món s'haguessin adherit, s'aplicaria una única taxa. El pes econòmic d'Europa permet pensar que un boicot econòmic i financer per part de la finança internacional no podria durar massa.

Per què no s'aplica?

Per la falta de voluntat política dels governs, submesos a les ordres dels mercats financers i de les transnacionals.

Què en fariem dels diners?

Amb els diner recaptats, que serien considerables, es podrien finançar programes útils en el terreny econòmic, social i ecològic a escala nacional i internacional.

1