Presentacio | Marc teoric | Contexte urba | Comparacio esp i fr | Historia galeries | Definicio galeria| Jerarquitzacio galeries | Treball de camp | Geografia sociocultural | Geografia sectors culturals | Geografia artistica | Geografia galeries | Marxants i espai | Conclusions | Bibliografia | Taules i grafics | Retorna a index

2.3 El treball de camp. Objectius i metodologia

2.3.1 Introducció

Un cop acabada la fase de recollida de dades secundaries i l’anàlisi d’aquestes que ha portat a la jerarquització de les galeries hem estat en condicions de pensar i dissenyar una recollida d’informació pròpia amb varis objectius: 1/ Un coneixement més aprofundit del mercat artístic de la ciutat en general i les diverses interaccions entre els actors del sector, 2/ tenir informació sobre les trajectòries professionals dels marxants d’art i el funcionament de les galeries i, 3/ buscar el raonament sobre la elecció de la situació de la galeria, la visió sobre les zones i els carrers de galeries de la ciutat i, el contingut simbòlic dels actors de l’espai i la relació d’això amb la trajectòria i el funcionament esmentat de les galeries.

2.3.2 Justificació del mètode

En relació a aquests objectius i en funció dels mitjans s’ha triat la dimensió i la metodologia del treball de camp. L’elecció ha estat sens dubte a favor de l’entrevista personal en profunditat i semi-dirigida. Els mètodes alternatius, l’enquesta o l’observació directa i el grup de discussió presentaven múltiples inconvenients. El primer potser, és el del temps i els recursos necessaris. Però hi ha altres raons. L’entrevista és, com recorda Arturo Rodriguez (1995), més adaptada que l’enquesta i els altres mètodes a un univers social que, per les seves característiques socials, s’assemblen a una élite i podrien rebutjar una situació de recollida d’informació més anònima o constrictiva. A més, l’entrevista s’inicia amb la vessant biogràfica i vocacional, una aproximació legitimada socialment per estudiar les professions artístiques. I, per suposat, l’entrevista és el mètode més capaç de recollir arguments i legitimacions sobre la qüestió de les zones artístiques, el que forma el nucli de la present recerca.

2.3.3 Justificació de les variables per a l’elecció dels casos

Un cop decidit el mètode, cal decidir l’univers a estudiar. Ja que tenim molta informació secundària acumulada podem dir que amb la tria raonada d’unes quantes galeries podem tenir un retrat prou adequat del galerisme barceloní. La lògica que ha orientat l’elecció és doble: per una banda, veure la diversitat dels actors i les situacions i, per altra banda, fer una bona descripció del grup més rellevant de galeries.

La recerca de la diversitat en la elecció dels casos ens ha portat a utilitzar tres variables més diferenciadores (més una quarta que comentarem més endavant) que al nostre entendre són les següents:

  • Zona geogràfica de la galeria
  • Any de fundació de la galeria
  • Grups jeràrquics segons índexs d’importància

En primer lloc, el tenir en compte la zona geogràfica de la galeria forma part del context social i urbà de galeria i és l’eix de les nostres hipòtesis sobre el món galerístic. Per tant es tindrà en consideració com a tercer factor d’elecció de la mostra.

En segon lloc, l’any de fundació és necessari considerar-lo per una raó bastant evident: una galeria és ben diferent segons sigui antiga o nova (per la trajectòria que això implica, per la edat del marxant, pel tipus d’art i artistes que tendeix a exposar, etc.). També ens ajudarà a entendre la seva situació geogràfica en relació al context històric i els possibles trasllats de la galeria.

En el cas de la tercera variable ja hem raonat prou la seva importància i no creiem necessari entretendre’ns molt a justificar-la: simplement recordar que la lògica és estudiar tots els segments del mercat artístic barceloní i al mateix temps elegir raonadament les galeries més importants i descriure-les amb profunditat.

El quart factor al que al·ludíem abans és el d’estar atents a qüestions molt rellevats per a la qüestió geogràfica en el món galerístic com és el de nous barris de galeries o el del trasllats de galeries. Aquesta consideració portarà a donar més pes a les zones emergents o a triar algunes de les galeries que s’han traslladat.

2.3.4 Repartiment de la població segons les variables i elecció de la mostra

El procés per a elegir la mostra ha estat aquest: s’ha partit d’una variable de base, la zona geogràfica. I després s’ha correlacionat aquesta variable amb les altres dues: any de fundació i grup jeràrquic. En definitiva, s’ha anat veient barri per barri com es caracteritzaven segons aquestes dues variables les galeries i, finalment, s’ha considerat la quarta variable (trasllats) per tal de elegir alguns casos.

A. La variable de base: el repartiment per zones

Pel que fa a la zona geogràfica, segons la distribució de la població, de la mostra i la elecció dels casos seria la següent:

QUADRE 21 – Repartiment per zones de la població i mostra

ZONA

% POBLACIÓ

REP. MOSTRA

No CASOS REAL

Sarrià-Sant Gervasi

14,9

2,24

2

Gràcia

5,2

0,78

1

Eixample

46,3

6,94

6

Ciutat Vella

Barri Gòtic

12,7

1,9

2

Born

11,2

1,68

2

Raval

9,7

1,45

2

TOTAL

100

15

15

El mètode triat es veure quin tant per cent de la població representa cada barri, el que li correspondria matemàticament en una mostra de quinze casos i, finalment, el nombre de casos que li hem adjudicat en el treball de camp. En primer lloc, com podem veure, hem intentat seguir en primer lloc la proporcionalitat. Però com que sortien decimals i havíem de prendre una decisió de subrerpesentar o sobrerepresentar una zona o una altra, hem decidit, per les raons que hem argumentat abans de estudiar amb més deteniment els barris petits o emergents, hem privilegiat el Barri Gòtic, el Born i el Raval i Gràcia i, hem donat menys representació a l’Eixample o a Sarrià-Sant Gervasi.

B. La variable de base, any de fundació, el grup d’importància i tipus de galeria a elegir

Si prenem com a referència les dades de la nostra base de dades (veure ANNEX, 4) i creuem la variable de barri amb la de dates de creació agrupada i grup d’importància tenim aquests resultats:

  • El Raval

QUADRE 22 – Data fundació i importància galeries del Raval

RAVAL

Data de fundació

Fins 1979

0%

Del 80 al 94

22,2%

Del 95 en endavant

77,8%

Grup d’importància

Grup de la base

69,2%

Grup del tronc

30,8%

Grup del cim

0%

Font: elaboració pròpia

Pel que fa al Raval, ja que li pertoquen dos casos per a les entrevistes, i veient com es caracteritzen les galeries segons les variables de any de fundació i grup d’importància, havíem arribat a la conclusió que s’havien de triar dues galeries joves, una de la base i una altre del tronc.

  • El Barri Gòtic

QUADRE 23 – Data fundació i importància galeries del Barri Gòtic

BARRI GÒTIC

Data de fundació

Fins 1979

36,4%

Del 80 al 94

54,5%

Del 95 en endavant

9,1%

Grup d’importància

Grup de la base

70,6%

Grup del tronc

29,4%

Grup del cim

0%

Font: elaboració pròpia

Al Barri Gòtic s’havia de triar dues galeries: per la data de fundació, una que hagués estat oberta abans del 79 i, una que ho hagués estat abans del 1995, entre el 80 i el 94. Pel que fa al grau de consolidació, una hauria de ser de la base i una altra del tronc.

  • El Born

QUADRE 24 – Data fundació i importància galeries del Born

BORN

Data de fundació

Fins 1979

0%

Del 80 al 94

55,6%

Del 95 en endavant

44,4%

Grup d’importància

Grup de la base

86,7%

Grup del tronc

6,7%

Grup del cim

6,7%

Font: elaboració pròpia

De la zona del Born s’havia d’escollir una galeria que hagués obert les seves portes del 80 al 94. I una altra que ho hagués fet posteriorment a l’any 95. D’altra banda, matemàticament les dues haurien de ser de la base encara que, seguint la norma de prioritzar les més importants, se n’havia de triar una de més important.

  • L’Eixample

QUADRE 25 – Data fundació i importància de les galeries de l’Eixample

EIXAMPLE

Data de fundació

Fins 1979

42,6%

Del 80 al 94

44,7%

Del 95 en endavant

12,8%

Grup d’importància

Grup de la base

61,3%

Grup del tronc

30,6%

Grup del cim

8,1%

Font: elaboració pròpia

L’Eixample és la zona urbana (ja que no és pròpiament un barri) on hi ha més galeries. Es feia difícil decidir el tipus de galeria a triar ja que n’hi ha, com diu la dita, de "totes mides y colors". N’havíem de triar sis pel pes que té la zona dintre de la població de galeries. Segons les dates de creació havien d’estar repartides: dues abans del 79, 2 entre el 80 i el 94 i dues creades amb posterioritat a l’any 1994. I si haguéssim seguit la proporcionalitat matemàtica, pel que fa al grau d’importància, hauríem hagut de dedicar 3 o 4 entrevistes a les galeries de base i 2 o 3 al tronc. Però com que l’Eixample (i, particularment, la zona de Consell de Cent) concentra les galeries més importants) i havíem decidit de sobrerepresentar les galeries més importants, vàrem decidir entrevistar 2 galeries de la base, dues del tronc i dues del cim. No obstant, com que hi havia galeries que s’havien traslladat a l’Eixample això condicionava l’elecció final dels casos que va condicionar l’elecció final dels casos.

  • Sarrià-Sant Gervasi

QUADRE 26 – Data de fundació i importància galeries de Sarrià-Sant Gervasi

SARRIÀ-SANT GERVASI

Data de fundació

Fins 1979

31,3%

Del 80 al 94

43,8%

Del 95 en endavant

25,0%

Grup d’importància

Grup de la base

31,3%

Grup del tronc

43,8%

Grup del cim

25,0%

Font: elaboració pròpia

A la zona alta de Barcelona ens tocava escollir dos marxants que, pel repartiment de la població per la data de creació hauria de ser una galeria creada amb anterioritat a l’any 1980 i una altra que ho hagués estat entre aquell any i el 1994. Pel que fa al nivell de consagració una hauria de ser de la base i l’altra del tronc.

  • Gràcia

QUADRE 27 – Data fundació i importància galeries de Gràcia

GRÀCIA

Data de fundació

Fins 1979

20%

Del 80 al 94

60%

Del 95 en endavant

20%

Grup d’importància

Grup de la base

71,4%

Grup del tronc

28,6%

Grup del cim

0%

Font: elaboració pròpia

I finalment, pel que fa al barri de Gràcia, s’imposava la dificultat d’escollir una sola galeria que "representés" a la desena llarga de galeries del barri, molt diferents entre elles. L’elecció havia de tenir en compte que havia de ser una galeria creada entre el 90 i el 94 i, que estigues entre la base o el tronc (depenent si es volia prioritzar o no, aquesta vegada, a les galeries importants)

2.3.5 Casos elegits i justificació

Pel mateix ordre de zones anirem explicant quin cas hem triat i la justificació d’aquesta elecció. Al Barri del Raval s’han triat dues galeries: la Galeria Ferran Cano i la Galeria Alter Ego. La primera ha estat inaugurada el 89 i la segona al 95. La primera està al tram mig de la valoració (9 punts) i la segona també encara que amb menys punts (8). La raó de l’elecció d’una galeria que ha estat inaugurada abans que la majoria que estan ubicades al Raval és que la Ferran Cano s’havia traslladat des del Barri Gòtic i, per tant, ens interessava especialment entrevistar aquest marxant.

Pel que fa al barri antic de galeries, El Gòtic, hem entrevistat també dues galeries. Una entrevista inevitable era amb el marxant de la Sala Parès, que recordem-ho, és la sala d’art més antiga de Barcelona i, perquè per importància està al tram mig (amb 11 punts). La segona galeria que vàrem triar és la Sala Artur Ramon, la qual creiem de creació més recent (de fet, els directoris donaven com a data de fundació el 1986) però en el curs de l’entrevista se’ns va dir que havia estat creada amb anterioritat i que, de fet, formava part d’una botiga d’antiquari fundada als anys quaranta. Així doncs, la mostra ha quedat una mica esbiaixada (no és greu però si es té en compte que el Gòtic és el barri de galeries més antic) i per importància, ja que Artur Ramon també està al tram mig.

Al barri del Born, hem anat a trobar dues galeries, la Toni Berini, fundada al 89 i al cim de les galeries i, la Sala Principal Sombrerers, que ha estat inaugurada després del 95 i està encara a la base de les galeries.

I ja més amunt, a l’Eixample, de més antiga a més nova, a la Sala Dalmau (oberta al 73, època 1), a la Mayte Muñoz (1975, època 1), a la Carles Taché (1986, època 2), a la Barcelona (1989, època 2), a la Senda (1991, època 2) i a la Serrahima (1995, època 3). I si les ordenem de menys a més important tenim la llista següent: Mayte Muñoz (amb 3 punts, el que la situa a la base), Serrahima (7 punts, tronc), Sala Dalmau (9 punts, tronc), Barcelona (10 punts, tronc), Senda (15 punts, cim) i, Carles Taché (16 punts, cim). És a dir, tot i que surten representats tots els trams d’ "edat" i d’importància, hi ha una preponderància del grup intermig d’edat (que és el més gran a la realitat però no amb aquesta proporció). Això és degut, a que en l’importància de galeries s’ha tendit a sobrerepresentar les del tram mig i cim, que tendeixen a estar creades en aquest grup intermig d’edat. També ha pesat en el cas de la Serrahima que aquesta fos una galeria que s’hagués traslladat recentment des del Raval.

A la zona alta de la ciutat ens hem pogut trobar amb el marxant de la Galeria Grifé & Escoda, fundada al 47 (evidentment, època 1) i amb un índex d’importància 6 (base). I també amb el de la galeria Tuset (oberta al 90, època 2) i amb un 6 també de valoració (base). En aquest barri s’ha complert la proporció en quant a època de fundació però en el cas de la valoració que s’ha tendit a sobrerepresentar la base, encara que totes dues tenen una valoració propera al tronc.

I, per acabar, a Gràcia, hem decidit agafar una galeria que ha estat creada al 1995 (època 3) i que per importància està al cim. Com comentàvem l’elecció era difícil i, en aquest cas la galeria no és en absolut representativa ja que la galeria en qüestió, Metropolitana de Barcelona, és la que té més puntuació del barri. S’ha prioritzat, per tant, estudiar a les galeries més importants.

2.3.6 Entrevistes realitzades

A continuació, reproduïm per ordre cronològic la llista de les entrevistes realitzades:

QUADRE 28 – Descripció de les entrevistes realitzades

No

DATA

DURACIÓ

TRANS.

1

30-3-00

40m.

Resum

2

30-3-00

55m.

Si

3

1-4-00

45m.

Resum

4

4-4-00

75m.

Si

5

4-4-00

35m.

Resum

6

5-4-00

130m.

Si

7

5-4-00

60m.

Si

8

12-4-00

50m.

Resum

9

14-4-00

75m.

Si

10

18-4-00

70m.

Si

11

19-4-00

50m.

Si

12

28-4-00

60m.

Si

13

2-5-00

45m.

Si

14

3-5-00

50m.

Resum

15

5-5-00

55m.

Si

Font: elaboració pròpia

Com es pot veure hem complert amb el nostre objectiu de fer quinze entrevistes a les galeries de Barcelona. Quinze sobre una població de cent quaranta, el que representa només un 10,7 per cent de la població, però, al triar-les sistemàticament i controlada a partir d’un coneixement detallat de les característiques d’aquestes, podem afirmar que són força representatives de la diversitat i de la élite del galerisme barceloní.

Totes les entrevistes menys una han estat realitzades al marxant, el director de la galeria. En un cas es va realitzar l’entrevista a les dues directores de la galeria (Principal Montcada). En catorze casos dels quinze l’entrevista es va realitzar o bé a la galeria mateix o bé al despatx privat del galerista (sempre es preferia aquesta darrera ubicació, per tal de buscar la màxima tranquil·litat i familiaritat de l’entrevistat amb l’entorn) el que passa és que no sempre existeix, sobretot en el cas de les galeries petites. En un cas, a causa de la petitesa del despatx i la presència a la galeria de gent es va haver de fer en un bar proper.

El mètode per realitzar les entrevistes era realitzar una trucada personal al marxant, acordar amb ell mateix una entrevista sociològica d’una duració d’una hora tot explicant-li l’objectiu i la metodologia d’aquesta. En la presentació es tornava a repetir, s’ampliava i es responien preguntes sobre l’objectiu, la metodologia i l’utilització del material recollit. I al sortir de l’entrevista es redactava un informa sobre el contingut d’aquesta, les observacions fetes sobre elements no lingüístics de l’entrevista, sobre l’apariència de l’entrevistat i sobre la galeria. I es feia un repàs del context, les possibles incidències, la duració i la valoració personal d’aquesta (veure mostra fitxa a l’ANNEX, 8 i 9).

Es va intentar fer totes les entrevistes en un període de temps el més reduït possible. No obstant, la dificultat d’acordar una entrevista amb els marxant-director de la galeria, que no solen estar sempre a la botiga –hi deixen un empleat- o estan ocupats, va portar a que la realització de les entrevistes es fes en tres períodes: les set primeres entrevistes es van fer en els sis dies que van del 30-3-00 al 5-4-00. En una segona fase se’n van fer quatre més (del 12-4-00 al 19-4-00) en set dies. I en la tercera i última fase es van acordar i realitzar les quatre darreres en el període compren del 28-4-00 al 5-5-00. En total es va tardar en acabar el treball de camp una mica més d’un mes, exactament trenta quatre dies.

Cal dir que al finalitzar la primera i la segona fase es feia un repàs de les característiques de les galeries que s’havia entrevistat i es pensava una altra vegada el tipus de galeria que es volia entrevistar i es realitzava una llista de possibles casos per tal de mantenir l’objectiu de controlar l’adequació de la mostra entrevistada.

Per altra banda, veiem que la duració mitjana de les entrevistes va ser de una hora de grabació, essent el mínim de duració 30 minuts i el màxim 130 minuts. Observem que al principi les entrevistes duraven menys, augmenta fortament la duració a la meitat de les entrevistes i s’estabilitza cap al final.

Finalment, cal dir que per facilitar l’anàlisi de contingut i l’utilització final de les entrevistes se n’han resumit cinc (les menys interessants al nostre entendre) i s’ha fet l’esforç de transcriure les altres deu (les més riques en contingut) de les que adjuntem una mostra a l’ANNEX, 9.

2.3.7 Control de la representativitat de les entrevistes

Un cop hem justificat el com, el perquè i quins casos hem triat, i havent realitzat i descrit les entrevistes és el moment d’establir un cert control per veure si la mostra escollida guarda una certa proporcionalitat amb la població de les galeries barcelonines, quins esbiaixamentes es poden veure i com es justifiques.

Per això, examinarem la distribució de les galeries escollides segons els tres eixos que hem utilitzat: situació geogràfica, importància i any de fundació.

  • Zona de les galeries escollides i població

Aquest factor era com hem dit la variable primera i a partir de la qual es començaven a elegir les galeries. En aquest cas, tal com hem explicat a l’anterior apartat, no hi ha hagut cap mena d’esbiaixament. No ens entretindrem, per tant, a comentar res més i només afegim la llista de les galeries entrevistades i la seva zona de pertinença.

QUADRE 29 – Marxants entrevistats i zona de la galeria

No

ZONA

1

Eixample (Consell de Cent)

2

Gràcia

3

Eixample

4

Eixample (Consell de Cent)

5

Eixample

6

Born

7

Barri Gòtic

8

Raval

9

Raval

10

Eixample (Consell de Cent)

11

Barri Gòtic

12

Eixample (Consell de Cent)

13

Born

14

Sarrià-Sant Gervasi

15

Sarrià-Sant Gervasi

Font: elaboració pròpia

  • Importància galeries escollides i població

Primer exposarem la valoració de les galeries escollides, seguit del grup que li pertoca i, seguidament, compararem la distribució de la mostra amb la de la població.

QUADRE 30 – Galeries entrevistades i importància d’aquestes

No

No IMP

GRUP IMP

1

9

2

2

11

2

3

10

2

4

7

2

5

3

1

6

14

3

7

8

2

8

8

2

9

9

2

10

16

3

11

11

2

12

15

3

13

4

1

14

6

1

15

6

1

Font: elaboració pròpia

QUADRE 31 – Comparació distribució importància mostra i població

 

MOSTRA

POBLACIÓ

COMPARACIÓ

No

%

%

+ / -

Grup 1

4

26,7

72,1

-

Grup 2

8

53,3

22,9

+

Grup 3

3

20

5

+

TOTAL

15

100

100

=

Font: elaboració pròpia

Cal reconèixer que la mostra està molt esbiaixada en el sentit que el grup 1, el més gran en la població (72,1%) només representa un 26,7% en la mostra. En canvi, el grup 2 que és un 22,9% a la població té a la mostra un 53,3% i, el grup tres, un 5% a la població, un 20% de mostra. No obstant, aquest esbiaixament ja estava previst i ja l’hem justificat a altres capítols. S’ha aconseguit per tant, el doble objectiu de que tots els grups d’importància estiguin suficientment representats i que alhora els grups més importants es descriguin amb profunditat.

  • Data de creació galeries de la mostra i de la població

QUADRE 32 – Galeries entrevistades i data de fundació

No

FUNDACIÓ

GRUP FUND

1

1973

1

2

1995

3

3

1989

2

4

1996

3

5

1975

1

6

1987

2

7

1986

2

8

1995

3

9

1989

2

10

1986

2

11

1887

1

12

1991

2

13

1997

3

14

1990

2

15

1947

1

Font: elaboració pròpia

QUADRE 33 – Comparació dates fundació mostra i població

 

MOSTRA

POBLACIÓ

COMPARACIÓ

No

%

%

+ / -

Grup 1

4

26,7

31

-

Grup 2

7

46,6

43

+

Grup 3

4

26,7

23

+

TOTAL

14

100

100

=

Font: elaboració pròpia

Pel que fa als grups d’anys de fundació, les dades ens assenyalen que s’ha conservat amb gran aproximació al elegir la mostra la distribució que té la població. Cal reconèixer però que està subrerepresentat el grup de les galeries més antigues i, en canvi, estan sobrerepresentades tot el grup de les galeries de mitjana edat. Això es deu, com ja hem comentat anteriorment, a que s’ha volgut privilegiar les galeries més importants avui en dia (i aquestes, generalment, van ser creades a partir dels anys vuitantes) i, les dels barris emergents (que, si no s’han traslladat d’una altra zona, totes han estat creades o bé a finals dels vuitanta, principis dels noranta –grup 2-, o bé, després de la segona meitat dels noranta –grup 3-).

 

Presentacio | Marc teoric | Contexte urba | Comparacio esp i fr | Historia galeries | Definicio galeria| Jerarquitzacio galeries | Treball de camp | Geografia sociocultural | Geografia sectors culturals | Geografia artistica | Geografia galeries | Marxants i espai | Conclusions | Bibliografia | Taules i grafics | Retorna a index
1