racó de la llengua
Gabriel Bibiloni, professor de la Universitat de les Illes Balears, proposa a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans la incorporació del mot “esquizoglòssia” al diccionari de l’Institut. Reproduïm els fragments principals del text de la proposta, publicada al Diari de Balears.
“Propòs a la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans d'incorporar ràpidament aquest nou mot al diccionari de la llengua catalana. Amb aquesta incorporació la paraula diglòssia*, que tanta de feina ha fet en aquest país i tantes d'alegries ens ha donat, deixarà d'anar tota sola per la vida i tindrà una germaneta que li faci companyia. I els qui ens buidam els ulls d'atalaiar la situació sociològica del català i ens buidam les glàndules suprarenals d'adrenalina com a conseqüència de tal activitat tindrem un nou estri conceptual que ens permetrà millorar els resultats de la nostra ingrata tasca.
”És clar que si bé és ver que el nou mot tindria un germà per part de mare, també en tindria un per part de pare, que, com el lector ja deu haver endevinat, és esquizofrènia. El terme significa literalment «ment escindida», i el concepte té com un dels components primordials la idea de pèrdua de la unitat de personalitat. El terme esquizoglòssia aniria perfecte per a caracteritzar la pèrdua d'unitat de personalitat lingüística, un quadre patològic de cada vegada més present i més escampat a la nostra societat.
”L'esquizoglòssic seria aquell bilingüe que quan parla es troba tan lliurat a la passió bilingüística que arriba a perdre la noció de quina llengua parla. L'esquizoglòssic bota de llengua a llengua –alternativament entre dues, vull dir– amb la mateixa rapidesa que una mona bota d'arbre a arbre, tot i que el comportament de la mona és una manera natural d'avançar, i el comportament del bilingüe botador és només una manera ben explícita de fer el moneot. […]
”Doncs au. De la mateixa manera que després de l'aportació de Ferguson tothom va poder veure les coses més nítidament amb la distinció entre bilingüisme i diglòssia, ara, amb aquesta nova proposta de precisió conceptual, més ajustada a la realitat d'ara, també podrem destriar coses que hom ens serveix de manera barrejada i confusa. Vaja, podrem deixar de caure en l'error de confondre bilingüisme i esquizoglòssia. És clar que més que de bilingüisme –parlar només dues llengües ja s'ha de veure com una manera d'anar molt just– hauríem de parlar de multilingüisme. El multilingüisme ordenat és aquell que practica el qui usa la pròpia llengua per a viure al seu país, el francès per a llegir Lamartine, l'anglès per a participar en un congrés internacional, i l'espanyol per a anar de visita a Las Hurdes. Un estat de salut i benestar lingüístics que –insistesc– no s'ha de confondre per res amb l'esquizoglòssia. Ah: ni amb un altre estat de minusvàlua lingüística com és el monolingüisme. Sobretot el monolingüisme carencial que trobam en el nostre entorn, que es manifesta en la incapacitat de parlar la llengua pròpia del país on un ha nascut o viu, i la tendència compulsiva a l'ostentació d'aquesta incapacitat. ”
Gabriel Bibiloni és professor de la UIB
Diari de Balears 30 març 2005
* [N. de l’editor d’info-reflex: diglòssia és la situació de contacte entre dues llengües una de les quals té un estatus sociopolític inferior.]
[…] El bilingüisme és la capacitat que té una persona de parlar i entendre dos idiomes, fet que és altament positiu, perquè augmenta considerablement les seves possibilitats de comunicació i amplia la seva cultura i la seva visió del món. I encara ho és més de positiu si la persona no es conforma a ser bilingüe i arriba a ser plurilingüe.
El bilingüisme és, per tant, una característica individual.
Però […] el bilingüisme […] asimètric [que propugna el PP], ço és, [que] els mallorquins hem de saber el català i el castellà, però els immigrants, tant si són espanyols com estrangers, no cal que coneguin la nostra llengua […], té com a conseqüència la minva dels drets individuals dels mallorquins, ja que si bé damunt el paper tenim el dret d'usar el nostre idioma pertot arreu, a la pràctica ens trobam amb un munt de monolingües que no ens entenen quan feim servir l'única llengua pròpia de Mallorca. Això, però, […] no és bilingüisme.
[…] Les caretes comencen a desaparèixer, no es tracta només de potenciar el bilingüisme asimètric, consistent a no fer res en els àmbits on el castellà és majoritari i intervenir en aquells que domina el català per fer-los «bilingües». Ara ja treballen obertament i sense cap tipus de prejudici pel monolingüisme castellà, trepitjant impunement i sense cap tipus de complex els drets individuals dels indígenes d'aquesta terra, que legalment estam obligats a conèixer el castellà, però no ho estam a usar-lo forçosament.
Jaume Lladó, professor
El Cinquè Simposi sobre Bilingüisme reuneix 400 experts a Barcelona
"Totes les criatures creixen en un entorn bilingüe o multilingüe. S'han de modificar els estudis, ja no poden basar-se en una concepció de l'individu com si fos monolingüe". Amb aquest argument, la professora de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts Suzanne Flynn va clausurar dimecres la cinquena edició del Simposi Internacional sobre Bilingüisme, celebrat a Barcelona del 20 al 23 de març.
Flynn va exposar a la seva xerrada que "com més llengües se saben més fàcil és aprendre'n altres". Segons aquesta investigadora, un nen que neix al País Basc i que parla castellà i euskera indistintament tindrà més "punts de referència per aprendre'n una tercera, una quarta o més llengües".
ESTUDIS EN AUGE
La trobada, que ha reunit més de 400 acadèmics de tot el món, ha suposat un avenç sobre una àrea del coneixement que ha experimentat un ràpid creixement en els últims 10 anys.
Aquesta és la primera vegada que el simposi –que ha estat organitzat per la UAB, la UPC, la UPF i la UOC– es desenvolupa en un context de parla no anglòfona. "La trobada ha estat un èxit. S'ha plantejat la possibilitat de crear una associació internacional sobre bilingüisme i multilingüisme", va explicar Joan Argenter, catedràtic de lingüística de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i un dels organitzadors d'aquest esdeveniment.
El 1997, es va celebrar la primera trobada a Newcastle i, des d'aleshores, s'ha organitzat cada dos anys. El 2007, el simposi tindrà com a seu Hamburg.
El Periódico 24 març 2005
Benvolgut senyor President:/ Querido señor Presidente:/ La genètica ens provoca més d'una sorpresa,/ la genética nos da más de una sorpresa,/ com és ara la del drac dels set caps,/ como la del dragón de las siete cabezas,/ qualque xot amb cinc cames,/ algún cordero con cinco piernas,/ i més d'un gall amb dues crestes./ y más de un gallo con dos crestas./ Tanmateix, la genètica,/ Sin embargo, la genética,/ no ha donat mai una persona amb dues llengües./ jamás ha dado una persona con dos lenguas./ Insistesc: hi ha persones amb dues cares o amb dues camises,/ Insisto: hay personas con dos caras o con dos camisas,/ però aquestes ja tenen un nom assignat en el diccionari./ pero estas ya tienen su nombre asignado en el diccionario./ Les primeres s'anomenen barrudes i les segones giracasaques./ A las primeras se las adjetiva como caraduras y a las segundas como chaqueteras./ En canvi, les que neixen amb dues llengües no figuren en el diccionari./ En cambio, las que nacen con dos lenguas no figuran en el diccionario./ I sap per què?/ ¿Y sabe la razón?/
Perquè no n'hi ha ni n'hi ha hagut de persones amb dues llengües./ Porque no las hay ni las ha habido con dos lenguas./ N'hi ha de persones, això sí, a l'Espanya més intolerant, que s'han entestat que nosaltres, els ciutadans de les Balears, en tenguem dues./ Los hay, eso sí, en la España más intolerante, que se han propuesto que nosotros, los ciudadanos de las Baleares, tengamos dos./ I a aquests, d'una manera genèrica, el diccionari els identifica amb la paraula babau./ Y a estos, de forma genérica, el diccionario los identifica con la palabra bobo./ Li don aquestes explicacions, senyor President,/ Le doy estas explicaciones, senyor Presidente,/ perquè he rebut una carta signada per vostè/ porque he recibido una carta firmada por usted/ informant-me sobre diversos aspectes de la renda 2002,/ informándome sobre diversos aspectos de la renta 2002,/ i me l'envia amb edició bilingüe./ y me la manda en edición bilingüe.
És a dir,/ Es decir,/ benvolgut ciutadà,/ estimado ciudadano,/ a doble columna./ a doble columna./ Francament, s'hauria pogut estalviar la meitat del paper i, alhora, hauria evitat que els ulls em partissin un per cada costat de la carta./ Francamente, se hubiera podido ahorrar la mitad del papel y, al mismo tiempo, habría evitado que mis ojos miraran uno para cada lado de la carta./ Imagín que aquesta exquisida mostra de convivència que pretén ésser la carta esmentada,/ Imagino que esta exquisita muestra de convivencia de la que pretende ser exponente la mencionada carta,/ li hauran dictat els seus assessors d'imatge./ se la habrán dictado sus asesores de imagen./ Desconfiï d'ells./ Desconfie de ellos./
Rere cada assessor d'imatge hi ha un petit dictador./ Tras de cada asesor de imagen se esconde un pequeño dictador./ I, a més a més, no n'encerten ni una,/ Y, además, no dan una en el clavo,/ encara que capitalitzen tots els èxits electorals./ pese a que capitalizan todos los éxitos electorales./ Quan González va arribar a la Moncloa,/ Cuando González llegó a la Moncloa,/ els assessors d'imatge asseguraren que tot el mèrit era del nigulet que apareixia a la dreta del seu cap a les tanques publicitàries./ los asesores de imagen aseguraron que el mérito era de la nubecilla que aparecía a la derecha de su imagen en las vallas publicitarias./ Em va impressionar aquesta conclusió, perquè els nigulets són cosa d'Abraham./ Me impresioné con esta conclusión, porque las nubecillas son cosa de Abraham./ Això no obstant, en demanar als votants socialistes si havien votat González pel nigulet,/ No obstante, al preguntar a los votantes socialistas si habían votado a González por la nubecilla,/ em miraren amb cara de no entendre res./ me miraron desconcertados./ Els nigulets, més aviat nigulots, arribaren després amb el GAL, el BOE i altres històries vergonyants./ Las nubecillas, más bien los nubarrones, llegarían más tarde de la mano de los GAL, el BOE y otras historias vergonzantes./ A vostè li hauran dit que els mallorquins som bilingües./ A usted le habrán hablado de que los mallorquines somos bilingües
No s'ho cregui./ No se lo crea./ Faci un tomb pels carrers d'Algaida i digui que n'hi ha un a plaça que fa es puput./ Dése una vuelta por las calles de Algaida y comente que hay uno en la plaza que hace la abubilla./ Si ho diu en català l'entendrà tothom./ Si lo dice en catalán le entenderá todo el mundo./ Si ho diu en castellà, les rialles se sentiran des de sa Comuna./ Si lo dice en castellano, las carcajadas se oiran en sa Comuna./ Quants de ciutadans de les Balears hi ha amb dues llengües?/ ¿Cuántos ciudadanos de las Baleares hay con dos lenguas?/ Cap./ Ninguno.
Que des de Madrid diuen que sí, que en tenim dues?/ ¿Que desde Madrid aseguran que sí, que tenemos dos?/ Mirau, senyor President, de bajoques n'hi ha per tot arreu./ Cuidado, señor Presidente, papanatas los hay en todas partes./ A més a més, vostè, senyor President,/ Además, usted, señor Presidente,/ sap que, ara per ara, la política progressista pasa per la potenciació de l'ús del català./ sabe que, hoy por hoy, la política progresista pasa por potenciar el uso del catalán./ Jo, per tant, li agrairia que es deixàs d'orgues i m'escrivís exclusivament en català./ Yo, por tanto, le agradecería que se dejase de coplas y me escribiera exclusivamente en catalán./ Entre altres raons, per no donar mals costums./ Entre otras razones, para no dar malos ejemplos./ Imagini si ens topam pel carrer vostè i jo./ Imagínese si nos encontramos en plena calle usted y yo./ Entre el benvolgut amic/ Entre el querido amigo/ i quatre frases de compromís/ y cuatro frases de compromiso/ en les dues llengües,/ en las dos lenguas,/ haurem acabat la xerrera abans de demanar-vos com estan els vostres./ habremos agotado las ganas de hablar sin que me haya interesado por la salud de su familia./
No compliquem la vida més del que ho és, de complicada./ No compliquemos la vida más de lo que lo está./ La persona té una llengua, un cap i una consciència./ La persona dispone de una lengua, un cerebro y una conciencia./ No desbaratem la genètica, que dels experiments en surten monstres./ No modifiquemos la genética, porque de los experimentos surgen monstruos./ És un consell d'amic./ Es un consejo de amigo./ I miri que m'apedrec les teulades./ Y fíjese que tiro piedras a mi propio tejado./ Al capdavall, a mi em convé d'allò més això de dues llengües,/ Al fin y al cabo, a mi me conviene que haya dos lenguas,/ ja que amb la meitat de feina enllestesc l'article./ ya que con la mitad de trabajo acabo el artículo. Salut i força en el canut./ Salud y... ¿qué se yo? Ahí me pierdo. Traduzcalo usted, amigo mío, como mejor le parezca.
Llorenç Capellà
Diari de Balears 1 maig 2003
-Me fa el favor de parlar-me en bilíngüe?
-Quin bilíngüe s'estima més, el de Mallorca o el de Formentera?
-Mallorca va bé.
-Però vol un bilíngüe solleric, llonguet amb eles bledes o li va bé des Coll den Rabassa, que és on he viscut tota la vida?
-A mi es bilíngüe que m'agrada és es bilíngüe de Llubí, ja veus, però vatuvadell, des Coll den Rabassa va bé, no vendrà d'aquí. Mentres me manténgui s'ortografia ben prefabriana...
-Prefaquè?
-'xi-ho 'nar.
-Jo més aviat hauria dit "deshiunà" -Si començam a no respectar-mos ses varietats sociolectals científicament reconegudes, val més que redactem es programa en castellà, tros de banc catalanista. Segur que en es carnet d'identidat teniu es nom escrit en normalitzat.
-Homo, normalitzat bilíngüe. Jo de naixement som José María. M'he deixat el José en castellà i m'he traduït es "Maria"... Tanmateix, no l'empleï...
-I tanmateix ses majúscules no s'accentuen. Ja els fotrem, aquests talibans...
-I ademés, tothom me coneix com en Pep.
-Tant que dius que xerres en bilíngüe i duim un bon rato i encara no hem amollat cap "ni siquiera".
-És que "ni siquiera" és castellà. Se diu "ni siquiere".
-Jo me faré una pancarta que digui "ni siquiere", idò -mira que ho som, de betzol, devers deu frases i no havia dit "idò", tampoc-, per treure a sa balconada es dia de "la" diada per "la" llengua aquesta que fan es quatre arreplegats de s'ocebé.
-Has de procurar, però, no treurer-la per sa balconada de davant, que devora de sa des veïnat se lletgirà "ni siquiere" "no a la guerra". I això fa fei.
-És que ni siquiere he dit "nunca mais", tampoc.
-És que "nunca mais" és gallec.
-Trobes que mos hi entendríem, amb sos gallecs, si els xerràssim en bilíngüe?
-Homo, depèn des bilíngüe... Diuen es científichs -veus, això és prefabrià- que es gallec també perteneix a sa mateixa "gran família lingüística romànica".
-Es pardals, però jo de romà no en tenc ni un pèl.
-Es mateixos que de català.
-I de gallec?
-Pentura.
-Pentura què? Pentura sí o pentura no?
-En bilíngüe, pentura significa ses dues coses.
-Serà en bilíngüe de Felanitx, perquè en es bilíngüe de Santa Catalina és molt diferent.
-Jo un dia a Son Rapinya vaig dir "pentura" i me varen demanar si era d'Algaida.
-Idò jo un dia vaig anar a Algaida a menjar frit i es cambrer me va demanar si era foraster.
-Idò jo ho trob bé, que es forasters no puguin anar a menjar frit a Algaida.
-'xi-ho 'nar.
-Au, idò.
-Venga.
-Jauvorem.
Maties Salom
Diari de Balears, 1 maig 2003