Bé, la ruta pel Rajastan ja s'ha acabat. Ara mateix no sé què explicar-vos, així que no us explicaré res. És molt difícil transmetre les vivències que un té en aquestes circumstàncies. Buenu, va, us explico la història del Carambol.
Anàvem l'Anna, la Clara i un servidor voltant per Jodhpur quan, caminant per un carreró, ens criden dos homes que estan tirant talc sobre una taula. Tot estranyats, que sí que no, entrem a veure què volen vendre'ns. Finalment només ens volien ensenyar el joc al qual juguen cada vespre, una espècie de billar a la India, amb fitxes rodones i planes i disparant amb el dit (Clara, a veure si m'envies alguna foto xula, tamany 512*384). Total, una família musulmana, cosins entre ells, van anar arribant, uns sis nois en total, i vam poder disfrutar d'una partida pro. Nosaltres ho vam probar i, francament, no rascàvem ni bola, especialment jo.
Bé, el fet es que a la darrera parada, Jaipur, vaig agafar un xic de febre, sembla que per una insolació, crec, aixi que vaig tornar jo també cap a Delhi i allà em vaig estar un dia recuperant-me i després vaig anar per comprar el bitllet de tren. Al principi el vaig comprar en una agència on em van prendre el pèl i me'l van fotre carissim amb l'excusa que no trobaria lloc i que havien de fer màfia. Total, vaig anar al servei per guiris de l'estació, i no era tan difícil, així que vaig tornar a l'agència i em van tornar els diners sense posar cap entrebanc, i encara m'oferien un te! Buf.
Aquell mateix dia, vam anar a dinar amb un oncle de la Clara, Jesuita, que està treballant per Mumbai i va venir a veure-la. 90 anys d'experiència a l'esquena. I amb un altre veteranu català, de setanta i tants... Van explicar coses súper interessants sobre la visió hindú de la vida.
I bé, a les 22.30 sortia el tren cap a Chennai i, ara sí, estava sol com un mussol. Una abra&cceil;per l'Anna i la Clara, m'ho he passat molt bé amb vosaltres. El tren va ser molt amè, parlant amb un matrimoni de Sri Lanka i un pare i una filla de Chennai, aprenent a llegir i escriure Tamil... va passar volant.
Així que divendres a primera hora vaig arribar a l'hotel i, ara sí, vaig sentir una sensació de soledat brutal. Tot el dia va ser així una mica espès. Vaig anar a veure el gurú del mrdangam, Karaikudi R.Mani, amb el que prendré classes durant aquests mesos. De fet, demà me'n vaig a la seva residència, lluny de la civilització, amb vistes al mar, a fer de monaguillo. Estaré tot un més alla, no més perquè s'ho cobra caríssim, però així entro ràpidament en la música carnàtica (clàssica del sud). Desprées buscaré pis per Chennai, i faré classes esporàdiques amb ell i amb en Ganesh (gurú de la Kanjira), si tot va bé, i així anar fent, gastant el mínim, i a veure si aguanta la pasta. De moment la salut bé, encara no he trobat la formula per cagar amb consistència, però tot arribarà.
L'altra història es ahir, que vaig anar a comprar. El dia va ser molt agradable. Al matí vaig fer-me amb una càmera digital (120 eurus) i un discman-mp3 (24 eurus). Al migdia vaig arribar a l'hotel fet una merda de cansament. Pero amb mi entràven uns holandesos (per dir alguna nacionalitat) i vaig estar xerrant amb un d'ells. Em va fer una sanació per energies i em va dir que anava a una ashram d'Andra Pradesh (l'estat de sobre Tamil Nadu, que és l'estat de Chennai). El tio impartirà el curset que va fer el Ravi!!! Que fort. Total que també em va fer un Diksha, i quan em vaig aixecar, entre una cosa i l'altra, el cansament s'havia esfumat. Misteris de la ciència.
També és curiosa la història del MiniDisc. En necessitava un per grabar les classes, així que vaig estar tot el dia buscant-ne, fins que al final em van enviar al mercadillo del port. La majoria de gent ni sabia el que és un MD. Total, cap a les sis estava comprant un MD amb micro, onze disquets, cable per l'electricitat, tot per 8250 INR (1 INR = una mica menys de 2 cèntims, així que uns 160 eurus). Però quan vaig arribar a l'hotel, funcionava tot, micro inclòs, però no grabava res al disc! Vaig sopar cagat de por que no m'haguéssin timat i vaig tornar cagant llets cap al mercadillo. Altre cop es van quedar amb mi, perquè me'l van canviar immediatament sense cap mena d'objecció. Els indis són molt bona gent. Molt.
Una abraçada gegant, seguiré informant.