>>Anàlisi del jovent català
Document aprovat per l’Assemblea Nacional de Maulets, celebrada els dies 23 i 24 de març del 2002, a Roquetes [el Baix Ebre].
L’Assemblea Nacional de Maulets estableix la necessitat d’actualitzar l’anàlisi de conjuntura per tal complementar els documents d’estratègia i tàctica. En la conjuntura, un cop esbossades les tendències que marquen la realitat del món i de la nació catalana, ara ampliem la mirada a través de les vivències del sector social que representem: el jovent català.
Tot amb tot, aquest informe és una primera aproximació. Per tant, caldrà ampliar-lo i enriquir-lo amb noves aportacions, dades i problemàtiques que sorgeixin del debat, per millorar-lo en les successives assemblees nacionals.
Bona part de la informació continguda és provisional i té data de caducitat. Per tal de fer útil aquest informe, convé que sigui debatut i treballat al nuclis locals i comarcals, dels quals en manca molta informació. Malgrat tot, tenim una eina que haurà d’ajudar-nos a interpretar i bescanviar, amb d’altres col·lectius i sectors juvenils, punts de vista i percepcions sobre totes i cadascuna de les realitats que emmarquen la situació present de la joventut als Països Catalans.
Dir la veritat no és fàcil si no tenim dades objectives que l’avalin, i si no tenim la capacitat d’explicar allò que ens passa difícilment podrem canviar la situació que ens afecta. Aquesta tasca és feixuga perquè , ara per ara, no tenim dades del conjunt de la població jove del Països Catalans. Legalment el nostre poble no existeix i, per tant, no disposem de cap organisme juvenil o institut d’estadística d’àmbit nacional que reflecteixi la realitat del jovent català.
Les dades que treballem a continuació són parcials i fragmentàries; primer, perquè són el reflex de la situació sociopolítica dels Països Catalans; i, segon, perquè reflecteixen els interessos socioeconòmics de la classe capitalista dominant.
La mancança d’un ens nacional que agrupi al jovent i d’un institut estadístic que expliqui la realitat social, política, econòmica, cultural, lingüística…dels Països Catalans, és parcialment satisfeta per persones individuals, fundacions, institucions universitàries, entitats semiindependents i petites empreses privades. És a dir, la societat civil catalana ha anat creant mecanismes alternatius a les institucions oficials, sovint obrint escletxes des de dins, o bé a través d’iniciatives empresarials, que malviuen a redós de la subvenció pública o de les aportacions individuals.
Destaquem l’esforç de construcció nacional dut a terme des de l’Associació Nou Congrés de Cultura Catalana, per la interrelació dels consells autonòmics de joventut del País Valencià, Illes i Principat de Catalunya en el “Triangle Jove”, l’agrupament de les universitats públiques catalanes en l’Institut Universistari Joan Lluís Vives, el paper aglutinant de la Universitat Catalana d’Estiu, la tasca de divulgació de la Fundació Bofill, de l’Obra Cultural Balear, d’Acció Cultural del País València, Òmnium Cultural i la iniciativa periodística de la Coordinadora de Mitjans ( El Punt, El 9 , Vilaweb...), El Temps, L’Avanç i Illacrua..
Si bé comptem amb un bon grapat de persones i d’entitats (públiques i privades ) que ja empenyen cap a l’estudi i la informació de l’àmbit nacional, encara no n’hi ha prou. Perquè el gruix de la joventut catalana segueix ignorant l’existència dels Països Catalans i desconeixent les causes dels seus problemes.
Bàsicament, necessitem impulsar mitjans i organismes nacionals i participatius per resoldre les mancances plantejades. Ara per ara, forçosament hem de recórrer a la informació difosa pels diversos instituts d’estadística i pels consells de joventut locals, comarcals, provincials, autonòmics, estatals (d’Andorra, França i Espanya).
Aquest informe, repetim-ho, és el començament d’una tasca difícil però necessària: reconèixer-nos col·lectivament com a joves dels Països Catalans. Per tant, és un document obert als canvis i plantejat per fer visibles i entenedors els problemes de la joventut catalana i l’existència d’un marc comú de relacions socials, econòmiques, culturals i polítiques: els Països Catalans. Mentre no disposem de dades d’àmbit nacional, haurem de trobar la manera d’obtenir-les i actualitzar-les periòdicament per poder desmentir la “veritat oficial”.
La nostra tasca de divulgació va encarada a capgirar l’estat actual de les coses en benefici del poble. Per tant, haurem d’evitar els mecanismes i les informacions unidireccionals i alienants del poder i haurem d’afavorir la crítica i el debat participatiu: tothom ha de saber què passa, i tothom ha de poder quantificar el mal que ens fan (l’abast de l’explotació, de l’espoli, la destrucció…). A més a més, en les properes assemblees nacionals caldrà anar-hi afegint problemes, sumar-hi neguits i necessitats que mai tenen en compte les fonts oficioses.
Per una altra banda, cal denunciar amb persistència la fragmentació que duen a terme les institucions i els poders estatals establerts, que usen els diners públics per obtenir i difondre una informació que nega l’existència dels Països Catalans. Això implica l’exigència i l’impuls d’un ens nacional d’estadística que reculli la realitat i els problemes del jovent català, i la creació d’un consell nacional de joves dels Països Catalans que representi i defensi els interessos col·lectius de l’espai de jove català.
