Fa quatre dies, després d'anys de treballar i mal que anava vestit amb pantalons de pinces i camisa d'oficinista, un turista americà que demanava indicacions encara li va preguntar: Oh, do you study here? Una prova més, per si feia falta, de quina és la seva autèntica condició.

Els seus inicis en el món de l'estudi no van ser gaire reeixits: es va posar a plorar com una magdalena i no va parar d'insistir que volia la mama. Cal ser comprensiu: tenia quatre anys. A més, ja sabia llegir i comptar: què hi havia d'anar a fer al parvulari?

Malgrat aquest terrible inici, poc a poc hi va agafar el gust i ja no ho va voler deixar més. Va passar per una escola de capellans més aviat moderns i oberts, un institut laic, la universitat, la universitat (set anys en total, que aviat és dit), una altra universitat i, entremig, nombroses escoles d'idiomes. Quan es jubili o li toqui la loteria, hi pensa tornar. Hi ha gent que no n'aprèn mai.

Dels anys d'estudi recorda i aprecia tants moments i persones, però insisteix a aconsellar a tothom el programa ERASMUS. Sap per experiència (experiència reiterada, val a dir) que és el millor ritual de pas de l'adolescència a l'edat adulta, ara que el jovent madura tan tard. No hi ha millor manera d'aprendre, formar-se i aconseguir sortir de l'ou. No en va aquest programa ha guanyat el premi Príncep d'Astúries.