Vilanova i la Geltrú no ha tingut tanta sort amb els polítics.
Ves a saber com devia de ser amb la dictadura (fa massa temps), però els alcaldes de la democràcia no han estat cap benedicció.
El primer va expoliar el patrimoni comú per al seu profit personal, va foradar la ciutat de dalt a baix i es va embrancar en milers de deutes.
El segon, amb l'ajut d'un tercer (interí i altern), es va dedicar a moderar els deutes i a adormir la ciutat. Poc a poc. Com també la va obrir a les grans superfícies comercials.
El quart i actual, amb el suport de les altres dues bessones, ha batut tots els rècords. La seva principal preocupació no és la ciutat: és si li queda millor la barba, la cara de culet de nen ben afaitadeta o el bigoti de brotxa. Ha accelerat el lamentable moviment envers la satel.lització; s'ha venut la ciutat als especuladors immobiliaris i altres aus carronyeres fins a canviar-ne el perfil físic i humà; ha deixat que el centre caigui a trossos i les urbanitzacions suburbials creixin sense control; no ha tingut problemes de consciència per augmentar els sous a tots els regidors; ha demanat un crèdit darrere l'altre; ha privatitzat o mig privatitzat totes les empreses municipals i ha convertit la paraula "esquerra" en un acudit (dolent). Per si fos poc, no queda clar que, en el fons, no ho hagi fet per embutxacar-se un bon pessic.
Això sí, una cosa sí l'ha feta bé l'actual equip municipal: engalipar els votants, perquè encara va repetir càrrec.
Així estan els vilanovins... Alguns sobretot.