Til Morten Svendsens hjemmeside
Tilbake til occidental-siden



Edgar de Wahl: Interlinguistic reminiscenties

Cosmoglotta, 1927

Ja in puerin etŕ mi hat idé de construction de un lingue. Plen de racontagies de Cooper, Gustave Aimard etc con mu camarades mi ludet american indianos, e conceptet li idé de un special jargon quasi indian por nor ludes. Il eset fat del indian nómines prendet del racontas, e completat per altri necessi paroles prendet de divers altri lingues. It havet un grammatcia mixt-composit del antic-grec e del estonian. Ti lingue nequande esset usat proque mu camarades refusat aprender it.

Essente in gymnasia mi un die trovat un grammatica del tatar lingue, quel talmen interesset me que mi comensat li studie de ti lingue, e provat exercir it con li tataric colpolteros. Ma quancam mi possede ti grammatica ancor hodie, li studias ne ha ductet a alcun perfection, proque mi ne hat perseverantie in ti cose.

Essente de baltic origine e vivente li hiverne in Petersburg e li estive in Estonia, mi ja de puerin etŕ hat occasion parlar quar lingues: russ, german, estonian, e frances proque in li dom de mu oncle, in quel mi ha passat mult estives, sempre esset un bonna frances. Ultra to mi devet studiar in gymnasia latin e grec. Ma mi deve constatar que li gymnasia ne posset satisfar mu general linguistic interesses, in contrari. Quande mi volet comensar li studia de linguistica in universitate in Petersburg, it apparet que un special cathedra por comparativ linguistica ne existet, ma solmen sectiones de germanistica e romanistica, quam adjuntion al classic philologie. Li unésim du annus esset destinat solmen al profund studia de classic lingues. In quel scolastic maniere to esset fat, on posse vider del facte, que li principal occupation durant li unésim annu esset li traduction al latin del "revolta del cosacos de Yaic", de Pushkin. Ti perspective abhorret me absolutmen del linguistic studia; Ultre to mu ardent interesse in ti témpore esset directet al mar e li marine, a quel mi volet consacrar me. Do mi studiat in universitate mathematica, astronomia e physica, quam preparation por li carriere de marinero, e ultre to visitat anc altri lectiones anthropologic, historic etc e specialmen pri lingues: antiqui-egyptian e hispan. Depos li triésim annu de studia mi esset immatriculat parallel con li universitate anc in li academia de artes, u mi laborat in li pos-medi-die e vespere.

In fin del annu 1887 o comensa 1888 un colleg de mu patre ingeniero Rosenberger fat un discurs in li polytechnic societé pri li "Mundlingue" Volapük a quel mu patre invitat me prender parte pro mu linguistic interesses. Mi esset tre sceptic pri tal cose, ma mi venit al discurse. Quancam Volapük me disgustat, li idé de un lingue international talmen interesset me, que mi strax fe inscrir me in li cursu de Volapük arangeat per Rosenberger "plofed volapüka". Pos fine del cursu e exámine mi recivet del "datuval" (li grand inventor) un diploma de "tidel volapüka" (instructor). Mi absolutmen ne esset content ye Volapük, e noi fe mult disputar con sr Rosenberger in li volapükistic vesperes arangeat che li. Mi volet far divers changes etc quo ya tamen ne esset possibil in Vpk sin riscar li tot afere, ma mi esset talmen sub li suggestion del imens expansion del Vpk, quel tande havet ja 28 periodicos e gazetes in max divers landes, mem in China, que mi acceptet Vpk quam fact existent, e pro to comensat consacrar a it mu forties. Malgré li provas parlar Vpk, to ne atin'et grand success, e sr Rosenberger self, quancam diplomat "professor" de Vpk e vice-presidente del academie "Kadem bevünetik volapüka", ne esset grand mastro in ti arte. It es ver con li vocabularium e li grammatica on posset scrir Vpk tre correct e mi hat correspondentie con divers persones, ma sin interesse. Li jurnales e libres mi bentost posset leer, tamen nequande sin usa total de lexico. In li parlada just li talmen laudat regulari grammatica pri su absolut foren caractere esset tre impeditiv, e li tro simil paroles e suffixes causat mult hesitation e miscomprension. Durant ti témpore mi comensat composir un lexico de termines technical de marine, quel tamen ne atin'et su final perlaboration, proque in marte 1888, un de mu collegs che li "vendels volapükik" (volapük-vesperes), li studente Scheffler, monstrat me li micri brochure de Dr Esperanto, quel li hat videt in fenestre de libreria e comprat. Ti descovrition esset catastrophal, li revelation esset tro grand e subit, e mi devenit un ardent adherent. Ma inmediatmen mi ha remarcat li duplic sense de tian quel posset significar li accuastive de tia e li adverbie "tande". Mi proposit por ti ultim sense prender tiam. Ultre to mi attentionat Dr Zamenhof pri quelc incoherenties in li vocabularium, p.ex. li du divers radicas kresk e vaks significat "crescer" etc. Omni ti coses esset correctet secun mu indicationes in "Aldono al dua libro" u ili esset qualificat quam simplic erras de printa, e vaks recivet li nov sensu de "cire". Ma ti qui save, que en D wachsen significa "crescer" ne va just qualificar to quam print-erra. Nu pri tal micri coses mi ne esset interesset e nu comensa un intensiv labor por Esperanto. Ja quelc dies pos studia del 1-esim brochure de Esperanto noi du con Scheffler ja posset parlar in li universitate mult plu habil quam jamŕ in Volapük. Noi provat trans-convicter Sr Rosenberger, ma il ja esset tro ligat con Vpk e refusat Espo, ma ja in li nu secuent congress de Vpk li cose fat sentir se e sr Rosenberger, quam nov-electet presidente del academie comensat constructer in colaboration con su collegos li reformat Volapük quel poy recivet li nomine de Idiom Neutral. Ma pri to ye altri occasion.

Mu Esperanto-periode es caracterisat per un grand correspondentie con Zamenhof, Grabowski, Geoghegan, Trompeter, Runstedt e divers altri persones. Specialmen li correspondentie con Geoghegan qui esset tande student in Oxford, crescet til immensi dimensiones. Mi memora que unvez mi recivet de il un epistul de 40 pŕgines, scrit in su fin, clar, presc dessinat maniere. Inter altricos il auxilat mult mu studias del lingue angles. A mu grandissim dolore ti grand correspondentie, quel vell nu haver un historic interesse pri li unésim témpores de Espo, es perdit. Mi conservat ti correspondentie international in un chest-bux in li commun subtegmente. Quande ja pos mult annus mi exlogiat, mi remarcat que li bux ne esset plu. Probabilmen alqui ha besonat un bux e proque ti ne contenet altricos quam vel'i correspondentie hat prendet it, e forjettat li paperal'a. Li bux self ne presentat grand valore.

Un del unésim labores por Esperanto esset un curt lexico folial hispan-esperanto. Poy secuet li traduction de "Princidino Mary" de Lermontov, anc publicat per Zamenhof, proque mu propri medies esset tre restrictet. Anc un lexico de marine mi ha composit secun li ne perfinit volapükic, ma it naturalmen in ti unésim témpore ne esset ni possibil, ni necessi publicar it.

Ma mi entusiasme por Esperanto ne hat obtusat mu critic qualitŕs. Ja tande mi comprendet que ti systema un die va fallir quam Volapük, si on ne va far it absolut international, specialmen in li ja omniconosset cultur-paroles international, e mi comensat serchar vias por reparar ti manca, sin tamen voler separar me del moventie de Espo. In contrari! Mi persuadet per omni forties Dr. Zamenhof ja nu far li necessi reformas, quande li moventie esset ancor jun e in stadie de nascentie, proque plu noi attende plu desfacil va esser omni correcturas. In ti témpore (ultra mu correspondentie con Zamenhof, quel forsan es ancor conservat che il) mi scrit anc quelc articules linguistic pri reformas in "La Esperantisto". Anc in li societé "Espero", li unésim societé esperantistic in Petersburg, ye fundation de quel me prendet parte (1), mi parlat pri necessitŕ de reformas. Bentost tamen mu activ participation in li moventie suffret un interruption pro viagies sur li naves-scoles. Durante ti viagies mi hat occasion anc parlar Esperanto con un esperantist in Lisboa (Lissabon). Mi hat esperat far anc personal conossentie con mu Esperanto-amic R. Geoghegan, quel nu logiat in America, quande mi arrivat in New-York. Ma il logiat tro lontan de N.Y. e mi nequande posset vider ti car sympatic hom. Poy nor vias separat-se proque il restat fidel a Espo, e nor relationes cessat poc a poc.

Pos mu retorna del long viagie maritim mi denove comensat prender parte in li reformatoric movement de Espo, quel nu ja calculat un sufficent grand circul de reformistes.

In li unésim témpore Zamenhof semblat voler audir li critica de su adherentes e in li periodico "La Esperantisto" comensat un polemica pri reformas in Espo. Quam on save ti polemica ductet Dr. Z. ad publicar self un nov reform-projecte quel támen ne prendet in atention li max fundamental question del regulari derivation del ja existent international paroles e specialmen li international scrition e accentuation. Ma li fundamental erra, quel ne permisset a Zamenhof arrivar a un vermen bon systema esset li conservation del distinctiv finales secun grammatical categories. To on posse vider tre clarmen in su analyse de divers propositiones quam a por feminin, accentuat formes por li verbal témpores etc. Samli comprensibilmen nociv esset li principie de un littere un son. Ti principie ligat Z. talmen que mult bon propositiones, queles tre placet mem a Z. self, devet esser escartat.

Quam hom de practica Z. fe comprender que un disputation sin fine vell esser mortativ al lingue "in statu nascendi" e pro to il posit li question rudmen: sive reformes, tande radicalmen e strax; sive conservatism absolut, tande nequande plu un parol pri reformas.

De tactic lŕtere un tal maniere esset absolutmen rect. Mi personalmen tande pensat que Z. per su tre radical reform-projecte quel tamen conservat li structura e principies, volet evocar li contradiction del inert masse quel sempre es li max grand in omni interprensiones, e talmen unvez por sempre evitar omni futur sucusses de su ovre. Forsan ti opinion es fals, ma mi opine, que si Z. vermen hat volet introducter su reformat projecte, il hat posset atin'er to per un poc plu long e consiliatori adhortation de su adherentes e plu detal'at motivation de su nov idés.

Mi ne esset content con li proposit reformas e postulat secution del leyes del linguistica etc.

Ti postulation de reformas sur princialmen altri fundamente e metodes ha causat a mu grand regrete ja ante li final drama un trublament inter nor amical relationes, queles nequande ha posset restituer se totalmen. On save que in ti témpore propositiones pri reformas esset acceptet in "La Esperantisto" ja solmen quam payat annuncias.

Talmen li cose venit al grand final votation pri reformas. Li resultate de ti votation es sufficent expresiv; por reformas 107, contra 157, do 41% reformistes. Si on prende in calcul li inertie del masses ne volent denove aprender un altri lingue, it es un enorm percentage. Interessant es anc li distribution del voces. Contra reformas ha votat specialmen russes e poloneses, por reformas - germanes. Ma inter li votantes contra changes noi trova li nomines: de Beaufront, Grabowski, Lemaire, Shmurlo, Ahlberg, Kofman - omni 6 conosset reformistes de plu tard témpore. To ancor vell augmentar li percentage del reformistes til plu quam 45%! E con tal minimal majorité ha esset stabilisat li form final de Esperanto quel de presc un demi de su adherentes esset agnoscet quam insufficent! Vermen un anullant judicie!

Pos ti ja previsibil resultate de votation mi perdit omni interesse por Espo, quam ne plu perfectibil, e lassat it ear su vias e comensat mu propri labores.

Ante omnicos mi comensat un systematic studia del comparativ latin-romanic gramatica, derivation etc secun Dietz, Breal, Bailly, Körting, Schuchardt e divers tractates pri special questiones, anc general linguistica comparativ e psychologie secun Wundt. Unésimli it esset necessi statuer li clar e strict sense de omni suffixes. Do pri to cose presc ne existet mem indicationes. Omnicos on devet far self. Do mi rubricat li divers suffixes e collectet paroles international e national in queles li suffixe esset usat. Ma proque ne existet mem lexicos gruppat in invers ordine i.e. secun li finales, ti labor esset tre defectiv e custat immens patientie e van labor. Solmen quande li principal labor ja esset fat, mi recivet conossentie del "Dictionnaire étymologique de la langue française, rimé par ordre alphabétique retrospectif" de prof. Dr. Jos. Sanneg. Ti lexico esset un ver troviera por mi, ma ..., anc ci mi hat mal chance. Pos li publication del unesim tom li autor morit, e mi ne posset plu jamá reciver conossentie pri li fate del manuscrit pret a printa. Ni li editor, ni li parentes posset auxiliar-me. Li prematurat morte de ti scientist es un ver catastrofe por li mundlinguistic moventie. It es presc li sol ovrage, ex quel on posset hauster alquicos usabil por nor labores. It esset mu Sybillin libre, quancam defectiv, tamen de immens valore. Ma ti libre esset editet solmen in 1909 quande quam ja dit li max grand labor esset ja fat.

Ma mi ne esset li sol in li serchada de un solution del node Gordian. Ja ante li finale del unésim periode de Espo hat comensat aparir divers projectes de nov mundlingues, sive species de reformat Esperanto, sive sur base del classic latin queles mi studiat, e con divers autores mi ha correspondet. Li max eminent de ti e forsan de omni til nu publicat projectes esset li "Mundelingua" de J. Lott, 1890, totalmen basat sur li conservation del international paroles e ortografie. Li sol, ma por ti témpore tre grav e fatal manca esset li total absentie de parol-formation. Just pri li derivation mi multe correspondet con L., qui tŕmen ne videt li necessitŕ de ti factor. Li resultate tamen esset que Lott in su témpore ne posset attin'er li sympaties e comprension de su merite che li interessat publica.

It es nu significativ que un del max eminent esperantistes Ing. A. Grabowski, con quel mi long stat in correspondentie, pos li famosi votation poc a poc anc detornat se del Esperanto e comensat serchar un solution in li sam direction quam mi, advere un poc plu pur latin. Li idées de un scientific solution del question essent diffuset in li interlinguistic publica, ductet sr Max Wahren 1896 al edition de un mensual periodico "Linguist", consacrat al linguistic reserches.

Ja tande divers autores quam Martin Bökl, Julius Frost, Josef Bernhaupt, J. Janowski etc expresset idées, queles solmen nu comensa devenir selfcomprensibil. Specialmen interessant es secuer sr Grabowski in su evolution. Propagante su nov idé del "elementar-analyse" del international paroles, il esset li unésim qui comensat sc(r)ir su articules in su prov-dialecte. In li unésim témpore ti dialect "Modern latin" conservat tamen tre mult particularitŕs de Esperanto, p. ex. li finale o por substantives etc. Ma plu Grabowski liberat-se del influentie del Esperanto-construction, plu il acceptet omni latin inregulari participies e derivationes. Advere su lingue conservat un tre italic form. Ma on posse dir que ambi poloneses, Grabowski e Janowski representa quasi li precursores de prof. Peano con su Latino sine flexione. Janowski p. ex. vole preciser li election del paroles per li metode del latin ablativ, just quam che Peano.

Mi tamen serchat un synthese inter Zamenhof e Latin, un metode por derivar li international paroles secun un clar e strict régul. Mi volet desligar li Gordian node del centes de inregulari latin verbes, quel til nu per li imitatores del grand Alexandro: Zamenhof, Rosenberger, Beermann, Beaufront, etc esset ciset plu o minu habil. Ma cision ne es solution.

In ti témpore quande mi volet secuer li ver ideal linea monstrat per Zamenhof, it es: junter li regularitŕ del grammatica con li naturalitŕ del radicas, secuer su fin linguistic instincte, visibil in su "lingvaj respondoj" e altri consilies, in ti tempore mi recivet un epistul de sr Antoni Grabowski, quel es talmen caracteristic por li evolution de ti conosset nobil samideano, que mi ne posse celar ti valorosi document human, anc si por li "fideluloj" it va esser tre agreabil, e mi cita in "in plen" in traduction ad Occidental:

Ivanovo-Vosnessensk, 15/27 IX 1897.
Tre estimat Senior.

It joya me mult posser denov reprender nor correspondentie, e mi espera, que noi denove va aproximar-nos in nor opinies queles, quam mi vide de Vor ultim scrit, homomente es sufficent divergent. Si Vo rememora nor correspondentie in antean annus, Vo va remarcar, que max sovente Vo me ha traet adavan, mi esset quelcvez obstinat; poy mi marchat denove ye sam passu con Vos. Esque Vo nu es un poc fatigat? Esque mi nu deve vocar al car camarad: en avant!

In vor epistul Vo tucha solmen un question, ma quel es caracteristic por Vor present statupunctu, li suffix -ero (significant li person actent.) Vo illustra li question per un masse de exemples ex li max divers lingues: ier, aire, eur, er, eer, är, iere, eiro, ör, ar, ierz, arz, ajo, aro, ariu, ar', arz, decide Vo ye -ero, solmen "porco" (porquero), "vacca" (vaquero) e "perruca" fa Vos desfacilitŕs, e Vo questionona, if mi save alcun consilie. - Yes, un consilie mi save, e mi vell esser altmen injoyat, si Vo trova, que it es rect e secuend.

It esset un témpore quande mi vell har comensat serchar ancor 100 altri exemples por recomendar Vos li "international" actor in form de un suffixe. Hodie, depos mi ha convictet me, que li sol possibil unitari L.I. jace ante nos in li Analytic Modern Latin, mu bon intentet, sinceri consilie es: Ples lassar li fabrication de Neovolapük al "Kadem bevünetik volapüka", Dr. Beermann, Wahren e consortes. (cf. Janowski nr 8/9).

Si mi besona un "actor", mi regarda, qualmen il nomina se in li vivent latin, si il ha acceptet un national fonetica, tande Körting (2) me di, qualmen it deve sonar in li unitari Modern-Latin. Sécretaire, sekretär es che mi secret-ar-i(us), il trova se in li secret-ar-i-at totalmen in su hem, li angles volunteer es voluntari(us), li "farbierz" - tinct-or; talmen omnicos deveni natural, neutral e unitari, e li internationalitá quel mi comprende quam comun-comprensibilitá, va atin'er su max alt gradu. - Noi ne fabrica necos e limita nor labor ye li analyse. To quo mi posse, Vo anc posse. In casu de necessitŕ ples prender, quam anc mi fa ad auxilie Körting, tande totalmen desapare Vos ti desfacilitŕ, quel retene Vos del scrition de Vor articules in li neutral-lingue. Ples demetter li volapük-fortie-veste, de quel, quam mi attesta Vos con mersías, Vo me ha liberat, ples procrastinar ti labor systematic til li témpore quande Vo ja ha printat multcos in modern latin. Quant mult noi tande va profitar che Vor eminent linguistic disposition. Mi credi que vo ne vell har lassat li precedentie a Janowski, si Vos ne vell har impedit un opinion, quel mi supposi che Vos, - que li lingues styra ad un unitŕ, proque ili evolue secun cert leyes - in veritŕ ili ea del unitŕ, til pluralitŕ, plu e plu divide se, mem che li singul grand culturlingues "li unitŕ es solmen sur li papere" (Sievers, Phonetik). Li unitŕ do es in li preterite - li latin vive - splittrat, milvez modificat, si noi vole unitarmen aformar ti latin, quo li seniores del "Linguist" nómina "international", tande noi deve recurrer al reconstruction. Li comparation, quel producte ti seniores in Linguist, ne es linguistic labor, it es pur "Kees-fabrication". Wahren ha basat su conjugation anc sur li Kees-principie (háben, ávoir, do "a" - haver).

Quam cordialmen mi vell joyar, si ti ci vez Vo vell lassar postraer Vos un poc, porque noi denove mey marchar adavan epol ad epol quam camarades.

Con max bon salutas e manupression

A. Grabowski.

(1) In li official listas de ti societe mi ne es nominat quam un del fundatores, proque in ti tempore mi comensat pos fine del studia mu servicie quam aspirant in li Russian marine (flotte) e quam tal ne havet li jure esser membre de societes. Do mu relationes esset inofficial, ma pro to ne minu vivaci.

(2) Lateinisch-romanisches Wörterbuch von Gustav Körting.