Los himnes nacionals són cants que representen a un poble. En les seues lletres i melodies, o bé se reflexa lo sentiment lligat a un personatge o moment históric, o bé la bellesa de les vistes de lo llugar. Va ser amb la creació de les Autonomies, quan s'havien d'oficialitzar les diferentes senyes d'identitat de los pobles d'Espanya, lo moment en que los polítics de l'época van dir d'inventar un himne que xarrara de los llugars d'Aragó. Asinas, amb paraules de nova creació, evitaen ficar un cant rebolucionari per convertir-lo en himne de tots los aragonesos. L'himne, fruit d'un vergonyós moment polític, va desfer los reals sentiments de lo poble aragonés. Clar era pues, que la gent de llavors (i la gent d'ara), l'únic himne que feien seu era lo sorgit después de l'aragonesisme de lo segle XX: lo Cant a la Llibertat de so Josep Antoni Labordeta, cantautor revolucionari que mentres lo régimen franquista va criticar lo sistema i va lluitar per los drets de lo poble aragones. Astí dono la meua proposta de tradució a lo catalá d'Aragó. A la secció de l'aragonés, també hi ha la traducció a l'aragonés. També dir que no me xocaria desprestigiar lo treball de los aragonesos que en van treballar en l'himne ofizial, pero des de la meua perspectiva, é clar que almenys hauríem de compartir los dos.
	Hi haurá un dia en nosatres quan alcem la mirada, veurem a esta terra amb nom de Llibertat. Astí la meva ma, germa, será de tu lo front de jo, i lo teu gest de sempre caurá sense alçar tempestes de por fetes davant la Llibertat. Farem una sendera en lo mateix traçat tots, ajuntant les esquenes per així ben alçar a ixos que van caure cridant la Llibertat. Hi haurá un dia en nosaltres quan alcem la mirada, veurem a esta terra amb nom de Llibertat. Sonaran les campanes des de los campanaris, i los camps sense aigua tornaran a granar unes espigues altes dispuestes a fer lo pa. A fer un pa que en los segles no va ser repartit mai entre ixes persones que van fer lo possible per empuxar la historia cap a la Llibertat. Hi haurá un dia en nosaltres quan alcem la mirada, veurem a esta terra amb nom de Llibertat. També será possible que quan ixo hi arribi ni tu, ni jo, ni l'altre lo arribarem a ver; pero haurem de forçar-lo per que hi pugui ser. Que sige com un vent fort que arrenque mala herba sorgint la veritat, i llimpie les senderes de segles de destrosses contra la Llibertat. Hi haurá un dia en nosaltres quan alcem la mirada, veurem a esta terra amb nom de Llibertat.					Habrá un día en que todos al levantar la vista veremos una tierra que ponga libertad. Hermano, aqui mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caera sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino, en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para asi levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. Habrá un día en que todos al levantar la vista, veremos una tierra que ponga libertad. Sonaran las campanas desde los campanarios, y los campos desiertos volveran a granar unas espigas altas dispuestas para el pan. Para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible por empujar la historia hacia la Libertad. Habrá un día en que todos al levantar la vista, veremos una tierra que ponga Libertad. También sera posible que esa hermosa mañana ni tu, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver; pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad. Habrá un día en que todos al levantar la vista, veremos una tierra que ponga libertad.
				Tornar enrrera