Género: Aragosaurus
Classificació: Sauropoda, Titanosauromorfa, Camarasaurida
Largária: 17-18 metres
Pes: fins arribar a les 15-20 tonelades
Periode: Cretácic inicial, fa uns 123-125 milions d'anys
Trobat a: l'Aragó
A pesar de que s'havien trobat restes de dinosauris a la peninsula Ibérica antes de descobrir a l'Aragosaurus, los gigants ossos d'este sauropodo van representar la primera espécie nova de dinosauri que havia set trobada a este llugar de lo món.
I un de los pocs sauropodos que se coneixen de lo periode cretácic-inferior. Nomes s'han desenterrat algunes restes fragmentades, pero s'ha mantingut prou parte de l'esquelet per demostrar que é intimament relacionat amb lo sauropodo nordamericá Camarasaurus.
Igual com lo Camarasaurus, l'Aragosaurus potser tenie un crani curt i compacto i un coll moderadament llarg. Les dients, grans i amples, eren a consonant per tallar les fulles i les branques de les conniferes grans. Les estremidats anteriors rarament eren una miqueta més curtes que les trasseres i la cua llarga i musculosa.
Ny'han cllaus continentals que demostren que parients cercans de l'Aragosaurus vivien en puestos junt d'ells, pero també a los Estats Units i a l'est d'Africa. Lo descobriment d'estos fósils tan relatzionats entre ells mateixos pero molt esparcits ha ajudat a los cientifics a reconstruir la posició de los continents asinas com eren fa molts milions d'anys enrrera.
Com que los sauropodos no podrien haver nadat a traves de los oceans, l'Aragosaurus i los seus parients cercans van tindre que haver-se mogut per les diferens áries de la terra en las que s'han trobats les seues restes fossilitzades. Si estos animals van poder anar des de los Estats Units hasta Europa o hasta Africa, estos continents van haver d'estar connectats en los periodos jurasic llunyá i cretácic incicial.