Payís d'o Sobrarbe!
Entalto, que cal debantar!
Chilo ro tuyo nome,
payís d'a miya mai,
payís d'os miyos fillos serás,
si renaxe o pueblo
que fazié os Fueros
e Aragón sapié creyar.
Dende os Perineus
t'a Sarra de Guara,
cada lugar ye o miyo lugar:
L'Ara e A Zinca,
A Zinqueta e A Fueba,
Sobrarbe yes o miyo fogar.
Casa trestallata ye casa espaldata,
e chuntos t'imos a bantar.
Beniz-tos-ne dioses
que adormíz en o dolmen!
Gerrers e Santos beníz!:
Fillos d'a Istoria
e d'as nuestras leyendas,
aduya pidimos, beniz!
Nabesáz os puertos,
biellos gerrillers,
reconquistemos o payis!
Brutxinas d'ibierno,
tronadas d'agosto,
tocáz o tambor sin reblar!
Si marchamos chuntos ta ista baralla
as rayadas de nuebas ferán
una cruz de fuego sobre a carrasca,
e Sobrarbe renaxerá.
perdiu bi-yeras payís.
O biello Condau,
sinyor d'istas tucas
te yeras dixando amortar.
Perdiu tot l'orguello,
perdiu l'esbenidero
perdiu, perdiu payís.
Payís de silenzios,
d'ausenzias e xublidos,
tristos mons e soledat.
Payís sin d'istoria,
e sin de radizes,
carrasca que s'ixucará:
sobrabas payís,
no quereban más que augua,
montanyas e eleutrizidat.
Os mapas sigión
trayén o tuyo nome
Quí pode xublidar-te-ne, quí?
Alters tozals, crexius mayencos
chilaban: "Continamos astí!".
Pero concaraus e sin fer peleya
te fuemos dixando, payís.
Talmén a trozez
te s'en-fuen carriando
as chens que foratxitón,
u baxo as auguas d'un fosco entibo
calmo bi-aduermes en paz,
como en o cobaxo
de Penya Montanyesa
o marruenyo de San Beturián.