|
AULA MAGNA
Sol ocórrer al País de les Mitges Paraules. Quan el Poeta explica
Semiologia de les Aigües, els alumnes, tot seguint savis i populars
consells, es dediquen a la caça d'elefants, amebes, mosques i cocodrils. En
l'aire aviciat de la classe, com dins un magma vital, neden animals de tota
casta, igual que entre les burballes del riu Nil. Unes ombres salvatges,
indesxifrables i rítmiques, es mouen en un racó de l'Aula Magna. Estava escrit
en el Diccionari dels sinònims més ocults: «Cap gramàtic no entendrà mai la
seva lletra rodona. Li caldrà desxifrar signes i més signes fins a no
entendre ni pruna del trànsit uniforme que el rodeja.» El Mestre pensa
que tal volta és un alumne indisciplinat i normal que s'acobla a una bella
promesa del cinema nord-americà, infiltrada il·legalment a l'aula per Play
Boy S.A. El Director obre la porta i veu que, ara, els alumnes llencen
contra el professor sagetes incendiàries, moscards morts, macs de torrent,
llaunes buides de Coca-Cola, guixos, pianos, etcèteres... El Mestre ni se
n'adona perquè està parlant de Moral. El Director tanca la porta, satisfet,
perquè tot segueix en ordre. De sobte, per la retxillera de la finestra,
entra molt de vent fred. Els papers volen. I el xiulet no deixa escoltar
l'explicació als tres tradicionalistes de la primera fila. La situació és
insostenible. Cal acabar: «Només la conclusió destrossa el
símbol. Demà començarem el tema següent.» El Mestre pensa
que és massa complaent: la imaginació entra a classe sense demanar permís.
[
Aula Magna ]
|
|
Escriviu-nos