|
DIARI DE BALEARS |
Dissabte, 18 de febrer del 2006. Edició N. 2715 |
|
|
|
||
|
Biblioteca d'escriptors mallorquins Dotze escriptors per al segle XX El llibre de demà compila articles de l'investigador de la
literatura Pere Rosselló Bover
G. CARRIÓ. Palma. Hi predominen, per tant,
els mallorquins i els poetes. També són escriptors ja desapareguts, l'obra
literària dels quals ja és un corpus tancat. La inclusió de Josep Pla, del
Principat de Catalunya, i de Joan Fuster, del País Valencià, responen, segons
el doctor Rosselló, a una intenció de mostrar diferents figures essencials
dels Països Catalans, que van viure un mateix context, delicat en certs
moments del segle XX. -Doctor Rosselló, és
aquest un llibre de crítica literària? -Són articles de
divulgació de la literatura. Alguns són més específics, però sempre hi
predomina la idea de l'aproximació general. Sovint tenen
l'origen en taules rodones, parlaments o conferències i, malgrat això, tots
ja havien estat publicats. Ara he tengut l'oportunitat de reunir-los i de revisar-los. -És habitual, en parlar de
la poesia de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, l'ús d'una terminologia propera a la
religiositat. S'ha considerat mai aquesta relació? -Més que a l'àmbit de la
religió, la seva poesia és propera a la filosofia. És el fruit del gran
coneixement de la tradició clàssica de l'autor. És cert que, com a filòleg,
centrà la poeticitat en la paraula i l'ús del símbol del foc té un innegable
ressò espiritual. -Hi ha un element comú a
molts escriptors, i és la seva formació en el Seminari diocesà, fossin o no finalment
ordenats. -La formació que oferia el
Seminari o els ordes regulars era més àmplia, en aspectes com la formació
humanística o la literatura grecollatina, que la de la universitat. Rafel
Ginard i Miquel Colom foren franciscans i són creadors d'una obra religiosa
de gran qualitat. Per altre costat, dins una societat àmpliament catòlica, la
religió, o si es vol, l'espiritualitat, és sovint un element important en
molts d'escriptors. Aquesta influència arribà fins els anys 70. -Els vostres escrits sobre
Rafel Ginard denoten un cert to reivindicatiu... -Sempre se l'ha considerat
un folklorista i, en realitat, la seva dimensió intel·lectual és molt major.
Ginard se sentia un escriptor i ho demostra el voluminós material literari
que va deixar. Els seus principals problemes per dedicar-se a la literatura
varen ser l'època en què va viure i el fet de pertànyer a un orde religiós,
la qual cosa el va limitar molt. Tot i això, fou un poeta de l'Escola
mallorquina ben digne. El fet de no publicar en vida cap poemari féu que la
crítica l'oblidàs. -Miquel Gayà féu estudis
sobre l'Escola mallorquina. Però, no és confon Escola mallorquina i
paisatgisme? -L'Escola mallorquina se
centrà en el paisatge per evitar temàtiques vedades com la política, la
religió o el sexe. Això provocà un situació d'estancament i tanmateix no
aconseguiren superar el paisatgisme de Costa i Llobera. -Durant el franquisme hi hagué intents de fer un teatre alternatiu. Quin
fou l'èxit d'aquesta iniciativa? -Guillem Colom féu un
teatre de ressò molt minoritari, tot i que Antígona es va representar a
Barcelona. Es proposà dignificar el teatre, que restava ancorat en el «teatre
regional». Però la seva obra dramàtica, que responia al model del teatre del
segle XIX, es veié fortament condicionada per la repressió del franquisme
contra el català. -Josep Pla parla de la
necessitat de fer-se entendre. La seva condició de periodista degué ser un
condicionament... -Pla reaccionà contra la
literatura noucentista que, segons ell, era massa complicada i elitista.
L'escriptor creà un estil que connectava fàcilment amb els lectors, la qual
cosa està en relació amb el seu ofici de periodista. -Quina era la relació
entre Jaume Vidal Alcover i Llorenç Villalonga? -Jaume Vidal va ser un
gran coneixedor de Llorenç Villalonga, de la seva obra i del seu món. Els
unia el profund coneixement de la societat i de la noblesa mallorquines, que,
a més a més, apareixen en l'obra d'ambdós. Tot i això, varen tenir
discrepàncies a causa dels seus diferents tarannàs i ideologies. -Guillem d'Efak i altres
autors ressenyats pertanyen a la Generació dels 50, faci'm dos cèntims del
grup. -Els uneix sobretot el fet
històric. Són la primera generació jove després de la Guerra civil.
Estilísticament, comparteixen alguns elements, com l'admiració per la
Generació del 27 castellana concretada en la poesia metafòrica i
l'allunyament de l'Escola mallorquina. Compartiren iniciatives literàries com
les trobades dels Amics de les Lletres o la revista Raixa, impulsades per
Francesc de Borja Moll, i en les quals també participà el valencià Joan
Fuster. Literàriament, però, tenen mons i estils propis. -Josep M. Llompart era una
de les ànimes del grup... -I ara, en canvi, pareix
com si l'haguessin reclòs al Purgatori: se'n parla poc. El món editorial de Catalunya
l'ignora, mentre enalteix altres intel·lectuals d'un nivell menor. És el
mateix que feren amb Blai Bonet, Salvador Espriu i Manuel de Pedrolo després
de morir. Llompart va ser una figura irrepetible, com a poeta i com a
escriptor, com a estudiós de la literatura i com a activista compromès per la
llibertat política i pel reconeixement de la llengua i cultura. -Miquel Àngel Riera
mantengué una posició distanciada de la Generació dels 50, com s'explica? -Riera se situà
intencionadament a la perifèria, perquè considerava que la feina literària
sobretot necessita solitud i és incompatible amb la vida pública. Havia
comprovat que el contacte amb el món literari perjudicava la feina de
l'escriptor, ja que li restava un temps necessari per a escriure una obra de
qualitat. -Creieu que l'adaptació
cinematogràfica d'El mar, a partir de la novel·la de Blai Bonet, l'ha ajudat
a tenir més difusió? -Blai Bonet és més conegut
com a poeta que com a narrador, però la seva novel·lística va guanyant consideració,
potser gràcies a aquesta versió cinematogràfica i les traduccions a altres
llengües. Tot i això la seva peça teatraParasceve, malgrat ser una obra molt
agosarada i aconseguida, encara és quasi desconeguda.
Adreça: www.diaridebalears.com/segona.shtml?2715+8+156574 |
|
|
|
Diari de Balears
- Tel. +34 971 78 8300 - e-mail: master@diaridebalears.com |
