La vaca sàvia i altres contes en
vers
(2006)
La vaca sàvia i altres contes en vers
(Barcelona: Publicacions de l’Abadia de
Montserrat, 2006).
CONCERT NOCTURN
S’aplegaren
un dia les granotes
d’un bassal
on naixien els mosquits
i a la llum
de la lluna i les estrelles
un concert
assajaren a les nits.
Tanta força hi
posaren els batracis,
tant de vent
van inflar en els pulmons,
que a una
llegua pararen les roncades
i esclataren
en plors tots els nadons.
–«Que els
gripaus i els granots enfora emigrin;
que se’n
vagin a viure d’aquí lluny!»,
ordenà el President
de les Persones
a un decret
que signà amb un cop de puny.
Carregats amb
bolics, sacs i maletes,
com el poble
de Déu en el desert,
els amfibis
l’exili començaren
caminant cap
allà on el sol es perd.
Tot saltant,
a la nit van arribar
al costat d’una
fàbrica amb un toll,
on uns sucs
verinosos es vessaven
i pudien molt
més que no una soll.
–«No és aquí,
certament, Terra Promesa.
Si hi nedam,
morirem enverinats.
Partirem de
bell nou a la recerca
del bassal
d’on hauríem d’esser nats»,
els va dir el
cappare de la colla,
tot cansat de
saltar i de raucar.
«Caminem fins
que ja no ens quedin forces
o fins que no
trobem més que la mar.»
Finalment, un
matí van arribar
a les portes
d’un parc de la natura.
S’acabà la
destrossa de la gent,
s’acabà tanta
i tanta beneitura!
Amb el temps
les granotes aprengueren
dels ocells i
dels grills a cantar bé.
I llavors
tots els vespres estrenaven
uns concerts
que semblaven de Fauré.[1]
* * *
Mentrestant
no paraven els mosquits
d’empipar a
la terra de partida:
tothom duia
la cara i tot el cos
ben vermells
si no usava insecticida.
–«M’he
apressat expulsant els bons amfibis
just perquè
no tenien educat
ni el sentit
musical ni les oïdes»,
admeté el
President en un debat.
–«¿Tornaran
qualque dia les granotes
en els clots
altre cop a fer concerts?»
–«Ja està
clar! –contestaven als ingenus
quatre savis
d’un comitè d’experts–.
»Mes aquelles
que un jorn vàreu fer fora
no vendran
pus mai més a fer soroll.
Diuen que ja
estan bé allà on es troben,
que tornar és
no estar pas bé del boll.»