ESTRUCTURA SILVÍCOLA DE QUERCUS PYRENAICA WILLD. A LES MUNTANYES DE PRADES

1. INTRODUCCIÓ

La formació de Quercus pyrenaica Willd., a les Muntanyes de Prades es localitza sobretot a les partides de les Catalanes, el Rebollar, els Tillans, els Colomers i als volts del Tossal de la Baltasana, dins el terme municipal de Prades. Al terme de Vimbodí es troba sobretot a la capçalera del Barranc del Tillar. A més, es troben exemplars esparsos i sense formar masses d'importància al Barranc dels Bassots, la Moleta, als Plans de Pagès, la capçalera del Barranc de Torners, la Cucurulla, entre altres indrets.

Es troba localitzat sobre substrat de granit, saldó vermell i conglomerats del Buntsandstein, sobretot, i en el llicorell del Carbonífer. El granit i el saldó del Buntsandstein donen lloc a sòls d'estructura arenosa i de naturalesa silicícola. A més a més, aqueixos materials es localitzen a la part més aixecada de les Muntanyes de Prades, fet que comporta l'associació d'un microclima particular, atès el comportament dels corrents atmosfèrics locals que hi afavoreixen la seva condensació en forma de boires, núvols i precipitacions més freqüents.

La vegetació associada a la massa de reboll consta d'un estrat arbustiu de Prunus spinosa, Crataegus monogyna, Cistus laurifolius, i un estrat herbaci de Festuca rubra, Anthoxanthum odoratum, Euphorbia amygdaloides, Cephalanthera rubra.

Els estudis existents es centren en el camp de la botànica i la fitosociologia (FONT I QUER, 1934; BRAUN-BLANQUET, 1934; BATALLA, 1954; FOLCH I VELASCO, 1979; MASALLES, 1983).

El nom amb què és conegut, reboll o roure reboll, degut als rebrots característics, pot portar confusió doncs la gent del país l'aplica a altres espècies rebrotadores, sobretot roures. Des del punt de vista de la propietat, es troba en terrenys particulars, dins el terme de Prades, i públics, en el Bosc de Poblet. La seva estructura actual no es pot entendre sense estudiar la història del lloc. Durant els s. XVIII i XIX es produí una gran deforestació degut a l'artigament i rompuda del bosc per tal de plantar-hi vinya, patates, avellaners; també la gran demanda de llenya i carbó provoca una intensa explotació. Quasi tot el terme de Prades es romput, tret dels llocs inclinats o sense sòl, i el terreny és sovint aterrassat. En els talussos dels aterrassaments, vores de camins, escòrrecs i barrancs, la vegetació natural hi resta refugiada. D'altra banda, el Bosc de Poblet es veu massacrat posteriorment a la desamortització de les terres cistercenques. A partir de la dècada dels 1960, decau la demanda de carbó i llenyes, cessant les tallades. El bosc es refà; actualment els aprofitaments forestals es centren en tallades de selecció dels millors peus Pinus sylvestris L., sense cap mena d'ordenació, seguint exclusivament criteris patrimonials.

El nom de reboll queda fixat en la toponímia ja d'antic, tanmateix en indrets on no se suposa lògica la seva presència, com en el "Rebollá", prop de les Aragoneses, segons un manuscrit del 1668, o bé "los Rabollas" a l'antic terme de Siurana de Prades, segons un manuscrit del 1496 i 1585. La partida del Rebollar, propera a la Font Blanca i que actualment correspon amb la presència de Quercus pyrenaica, consta documentat ja el 1886, com "Robollá".

La espècie Quercus pyrenaica Willd. és un roure marcescent de distribució carpeto-atlàntica i de caràcter silicícola. Destaca el seu sistema radical, que consta de dos tipus d'arrel: una arrel principal ben desenvolupada i un estrat d'arrels superficials amb una elevada capacitat per emetre brots, el qual és més important en els boscos de talladís (Allué, 1995). La forma de massa més habitual és de bosc de tall o menut i de bosc mixte acompanyant diferents espècies. Els aprofitaments tradicionals són per llenya i carbó, en torns curts, entre 8 i 15 anys.

Amb l'abandonament de l'aprofitament per llenya i carbó pels volts dels anys 60, i la conseqüent abandonament de l'aplicació del règim de talladís, a les rouredes europees i ibèriques s'ha plantejat la seva conversió vers altres formes de massa per tal de garantir la seva pervivència. Això és, de promoure la conversió a boscos de llavor i de les etapes intermitges de boscos mixtes o amb reserves. Això té la dificultat d'executar unes mínimes feines d'aclarides i de cercar a llarg termini la regeneració per llavor. També té importància el manteniment d'un bosc mixte de reboll i rojalet.