 |
 |
  Hi ha gent que es torna boja pels plats exquisits. Però, qui pot estar-ne tant que arribi a fer desaparèixer la Maduixa, la gata del Bruno, el millor cuiner italià de la ciutat? Una gata molt especial, d'altra banda ... Sort de la Rita, que donarà un cop de mà al Bruno, i entre tots dos trobaran la clau del misteri. |
|
| Un fragment: | |||
 Per a la Rita, la Maduixa
només era una gata molt simpàtica, que de vegades s'enfilava al seu balcó i li feia
companyia mentre escrivia algun article. Es col·locava entre dos testos de flors, en una
banqueta que hi havia tocant a la paret, i observava els dits de la noia, que volaven
damunt de les tecles.De tant en tant la Rita li parlava: tot i que no sabia la història de la cuina, tenia la senasció que la Maduixa l'entenia. -Fixa't -li deia un matí, assenyalant un article molt breu, amagat en un racó del diari que estava llegint-: aquesta nit s'ha cremat el restaurant L'Esculdella. Jo hi havia anat a menjar alguna vegada: feien l'escudella amb carn d'olla com ningú, era la seva especialitat. No sé pas que hi posaven, a la pilota, però m'hauria agradat conèixer-ne el secret. Encara que jo sóc molt mala cuinera! El teu amo segur que sí que la sabria fer... La Maduixa escoltava en silenci i només torçava una mica el cap, com per donar a entendre el seu interès. La Rita continuava llegint. -Encara no saben les causes del foc, però tot fa pensar que ha estat un accident. |
|||
 |
 |
 |
 |
 |