Història de Sabadell



  • L'arraona ibèrica
  • El domini dels romans
  • La "villa" romana de La Salut
  • El domini gòtic, el sarraï i el franc
  • La parròquia de Sant Feliu d'Arraona
  • La capella de Sant Salvador d'Arraona
  • El mercat
  • Terra de frontera
  • Formació de la vila
  • El nom de SABADELL
  • El Castell d'Arraona
  • Fesomia de la vila
  • Canvi de domini
  • Els ingressos municipals
  • L'escut amb la ceba
  • Diverses facetes dels segles XVI, XVII, XVIII
            les artesanies: el paper i el drap
            les epidèmies
            la pèrdua de llibertats amb Felip V
  • Política espanyola del segle XIX
            La Guerra de la Independència
            La primera Constitució
            La Guerra dels Set Anys
            Segona guerra carlina
            Aixecament del 37 i revolució del 38
            La primera república
  • La vila esdevé ciutat
            Extensió sobtada i extraordinària
            L'augment dels habitants
  • La dictadura i la República
            El Règim de Primo de Rivera
            La Segona República espanyola
            Vicissituds de la República
            Les eleccions del 36
            La Guerra civil




    L'ARRAONA IBÈRICA

        Comencem aquesta història 500 anys abans de Crist
        Els celtes, vinguts d'Europa endins, van invadir moltes contrades del que més tard seria Catalunya. I de la fusió dels invasors amb els homes que ja habitaven aquestes terres va néixer la cultura ibèrica.
        Heu's ací que els íbers van poblar diversos llocs dels terrenys que avui són Sabadell; entre ells, la serra que ara es coneix per La Salut. I és amb els íbers que va néixer el nom d'Arraona.
        Com que no hi ha certesa sobre quina era la llengua dels íbers no podem saber aquest nom què vol dir. Respecte a altres topònims semblants, per exemple Aragó o Tarragona, els estudiosos dedueixen que havien de correspondre a paratges situats damunt d'un monticle, d'una terra alta i abrupta.


    Pujar



    EL DOMINI DELS ROMANS

        És cosa prou sabuda que els romans s'anaren apoderant de tota l'Europa coneguda aleshores. L'any 218 abans de Crist van iniciar la conquesta del que havia de ser Catalunya.
        Però els romans no van expulsar els íbers. Com que eren més civilitzats van imposar les seves lleis i van anar infiltrant la seva llengua, que era el llatí. En el curs dels anys, el llatí s'anà deformant de diversa manera a cada país ocupat pels romans i d'ell van néixer les llengues que per això es diuen llatines: el català, el castellà, el gallec, el francès, l'italià,...
        També els romans es van enamorar de la serra de La Salut i van seguir usant el topònim Arraona, que va esdevenir nom del terme.
        Un cop dominada la gent del país, els romans van mostrar-se pacífics. Aquí hi van estar establerts més de 600 anys, fins que els gods els van treure.


    Pujar



    LA "VILLA" ROMANA DE LA SALUT

        El conjunt d'edificacions aixecades pels romans a La Salut podia ser el que ells en deien "villa", o sigui, una gran explotació pagesa que el senyor feia conrear per esclaus o colons. Tindria, doncs, molta semblança amb les grans masies catalanes, amb la casa senyorial per als propietaris, les dependències per als treballadors, els corrals per al bestiar, les pallisses, els graners, el celler, etc.
        Amb les excavacions que s'hi han fet, ha resultat que també hi havia un forn de terrissa. I que s'hi havia conservat restes de 68 dòliums, que eren unes gerres per a grans i líquids, de les més grosses trobades arreu d'Espanya.
        Però la cosa més vistosa que s'hi va descobrir és un mosaic on hi ha representat Neptú, déu de les aigües, amb el seu trident i unes sirenes. Se suposa que aquest mosaic era el fons d'una piscina.

    Pujar



    EL DOMINI GÒTIC, EL SARRAÍ I EL FRANC

        Tots sabem que l'imperi romà, tan segur que semblava, dia vingué que va esfondrar-se sota l'empenta dels bàrbars del nord d'Europa.
        Els gods ocuparen Catalunya des de l'any 414 fins al 711. I ara ja parlem de després de Crist. En aquests tres segles no se sap res d'Arraona. Només que el nom va persistir perquè, malgrat les invasions, aquests noms de lloc solen mantenir-se per tradició, passant de pares a fills.
        És el temps en que Terrassa, amb el nom d'Ègara, va ser capital del bisbat. I Arraona pertanyia a aquest bisbat.
        Els moros van dominar des del 711 al 801; any en què els francs van guanyar Barcelona i van arribar fins al riu Llobregat, foragitant els moros o sarraïns. Arraona, doncs, va deixar de ser sarraïna per a esdevenir una avançada d'Europa dintre de la part de Catalunya reconquerida, que s'anomenà "Marca Hispànica".


    Pujar



    LA PARRÒQUIA DE SANT FELIU D'ARRAONA.

        A Principis del segle XI, l'Església parroquial de Sant Feliu d'Arraona era situada entre l'actual cementiri de Sabadell i el barri de Torre Romeu. Actualment és coneguda com la Capella de Sant Nicolau.
        Patronada per Fèlix, que en terrisses dels temps romans hi apareix el seu nom inscrit. Devia ser als començaments de la difusió del cristianisme, i com a testimoni de la devoció que es tenia pel màrtir africà, quedà com a patró de la parròquia.
        Sant Feliu d'Arraona va ser la parròquia del terme.


    Pujar



    LA CAPELLA DE SANT SALVADOR D'ARRAONA

        Amb la reconquesta dels moros al pla on ara hi ha Sabadell, s'hi van construir molts masos i cases escampades. Així que va arribar un moment que a la gent d'una part del pla se'ls feia molt dificil accedir a la parròquia. Per això, l'any 1076 es va construir la Capella de Sant Salvador, amb un petit cementiri, on actualment hi ha l'Església de Sant Fèlix.
        La parròquia, però, seguía essent Sant Feliu d'Arraona, patró de tot el terme, i en ella hi residia el rector.


    Pujar



    EL MERCAT

        Uns anys més tard, es celebrva mercat prop de la Capella de Sant Salvador.
        La primera notícia documentada sobre el mercat, és una escriptura que data del 1.111, on es cita un camí que va al "Forum Sabatelli". D'origen llatí, vol dir "Plaça Sabatelli", encara que els origens de la paraula "Sabatelli" no s'han trobat mai.
        A aquest mercat hi accedia gent de tot el Vallès, ja que per Arraona hi travessaven importants camins, i a més, era l'únic gran mercat de tota la comarca.
        Aquí s'hi va anar formant el que posteriorment sería la Pla¡a Major, on durant més de vuitcents anys s'hi anà fent el mercat. Fins l'any 1930, que es va inaugurar l'edifici bastit exprés per al Mercadal.


    Pujar



    TERRA DE FRONTERA

        Durant uns tres segles, Arraona i el pla que més tard seria Sabadell van ser terra de frontera, i a vegades, fins i tot, de camp de batalla.
        L'any 985, concretament, encara els sarraïns van tornar a introduir-se a la Marca Hispànica i van tornar a prendre Barcelona. L'exèrcit català va quedar desfet al Pla de Matabous, entre Cerdanyola i Montcada. El comte que el comanava va acollir-se a una cova sota el Castell de Guanta, en terme de Sentmenat. Per tant, els arraonesos quedaven just al mig.
        L'historiador Jaume Vicenç I Vives va comparar humorísticament aquest viure incert amb les pel·lícules de l'Oest, on els cow-boys ataquen els indis I els indis ataquen els cow-boys. I afegí que això va donar a la gent d'aquestes contrades un esperit de resistència i sacrifici.


    Pujar



    FORMACIÓ DE LA VILA

        L'església podia haver motivat algunes edificacions arran d'ella, però no hi ha dubte que el mercat va ser l'estímul més fort per a la formació del poblat de Sabadell; possiblement començant amb algun hostal.
        La vila de Sabadell neix, doncs, per raons mercantils, en el terme pagès d'Arraona. A més de la planúria deñ terreny i de la cruïlla de camins que el solcaven, ho afavoria també l'impuls de la vida política, ja que pel casament de Ramon Berenguer IV amb Petronella, filla del rei d'Aragó, es formà la monarquia catalano-aragonesa que havia de ser una potència europea, i el mar s'obria al comerç català.
        I cal posar atenció a una cosa: que Sabadell, per petit poblet que fos quan es començà a formar, ja va ser considerat una vila, mes que no pas un poble.
        Tanmateix, les primeres cases s van fer entorn de dos centres d'atracció: l'església i el mercat. Apinyats al darrera i a un costat de l'església can sorgir els primers carrerons, estrets, curts i irregulars. A l'entorn de l'espai obert on es feia el mercat van anar alineant-se, encara que també irregularment, les cases que convertirien el mercat en plaça.


    Pujar



    EL NOM DE SABADELL

        Pot costar de creure, però encara és una incògnita per desxifrar, si més no amb certesa, l'origen del topònim Sabadell. I no és pas perquè alguns savis erudits no s'hi hagin endinsat. Hi ha unes quantes teories que intenten explicar aquest origen, algunes d'inadmissibles, i la que sembla més raonable no es pot donar per certa.
        Cal tenir present que a Galícia, a Astúries i en terres occitanes de França, hi ha pobles semblants al de Sabadell. I en el Vallès mateix tenim el nom de Coll-Sabadell. A través d'aquestes coincidències potser seria possible d'arribar a precissar un origen comú.


    Pujar



    EL CASTELL D'ARRAONA

        El 1054, un tal Bernat Amat va vendre el castell d'Arraonaa Guillem Bernat i Ermengarda. Convé saber que s'anomenava "castell" no als murs estrictes d'una fortalesa, sinó al conjunt de terres que aquella emprava. Hem de pensar doncs, que en dir "castell d'Arraona" hom al·ludia al terme d'Arraona, que comprenía, en linies generals, les terres que més tard formarien el de Sabadell, el d'abans de l'agregació de Jonqueres (creu alta) i de
    Sant Pau de Riusec.
        Ara bé, quan Guillem Bernat va comprar Arraona, els terrenys de l'horta major, al riu Ripoll, i els del Taulí, ja havien estat donats al Monestir de Sant Cugat i aquest els havia passat al de Sant Llorenç del Munt, que depenia d'ell.
        Els monjos de Sant Llorenç van establir els primers horts del terme, van edificar els primers molins al riu Ripoll i hi van fer, ells mateixos com a obrers, la sèquia Monar per conduir l'aigua als molins i a les hortes. I, encara, van ensenyar a conrear als qui, després de bregar en la reconquesta als moros, venien a establir-se.
        Més tard, el senyor d'Arraona va donar l'església de Sant Salvador i teres anexes als canonges de Santa Creu i Santa Eulàlia, de Barcelona, i aquests ho van passar als monjos de Santa Maria de l'Estany, de Moià. El conjunt formava una faixa, dins del terme, en part de la qual es va anar edificant la vila, però els era donat als frares en determinades condicions d'usdefruit, o sigui, que el ple domini quedava en mans del senyor d'Arraona.
        El castell, va ser succeït definitivament per la casa dels Montcada l'any 1163.
        Però entre els segles XII - XIV va comensar a enrunar-se, i l'any 1831 van acabar de desaparèixer els seus vestigis.



    FESOMIA DE LA VILA

    El seu perímetre

        En el seu tercer segle d'existència, el XV, la vila continuava essent una vileta. Pel nord s'havia passat de la Plaça Major fins part del que més tard seria la Plaça de l'Angel, és a dir, que s'havia edificat el carrer Manresa.
        Per la part baixa s'arribava al que ara és la plaça del Dr.Robert i part de Sant Roc.
        Per un costat, les darreres de les cases de la Burriana iniciaven la futura línia del carrer de Sant Joan. I, passat el de la Palanca, hi havia el carrer de Fortuny i es perfilava el de Dr.Puig.
        Per la banda oposada, la façana de l'església, de cara al futur carrer de Satn Quirze, seguia donant a fora i no s'arribava encara al futur carrer de Gràcia. En canvi, més amunt hi havia un tros del carrer Sant Antoni.
        La Plaça Major era la única, amb pronunciades irregularitats.
        I si avancem un salt de tres centúries -finals del segle XVIII-, ben poc hi trobarem. L'eixampla més notable seria per la banda de l'església, amb els carrers de Sant Quirze, Advocat Cirera i part del de Gràcia. A l'altre costat no es passava del carrer de Sant Joan. I pel nord s'arribava al carrer de Sant Francesc.
        No existia encara la Rambla ni la Via Massagué. Tampoc la Plaça de l'Àngel ni la del Doctor Robert com a places, per bé que els espais estaven edificats.

    Les muralles i les valls

        El Sabadell actual no conserva ni un petit record d'haver tingut muralles, però hi eren. I tenien torres de defensa.
        A més hi havia els valls, excavacions profundes que aïllaven les muralles per la part forana fent difícil la seva escalada. El nom del carrer de Les Valls té l'origen en un dels valls que protegien la vila, transformat al femení, a còpia de temps per ignorància.
        L'any 1374 el rei va manar que les muralles de Sabadell fossin reforçades, perquè es temia una esxpedició de guerra comanada per la dinastía de Mallorca arribés a aquestes contrades. I els sabadellencs s'hi van esmerar tant, que la reina, tot i haver manat que els veïns de Polinyà, Santa Perpètua i Santiga en cas de necessitat s'acollissin a Caldes, es va repensar i va donar ordre que si calia anessin a refugiar-se a Sabadell.
        Les muralles de la vila subsistiren fins el segle passat. Amb la gran creixença de la vila es van anar destruint.

    Els portals

        Si una vila era murallada bé calia que tingués llocs per entrar-ne i sortir-ne.
        Un dels portals més antics de Sabadell era el de la Porta Barrera, a la part baixa del Passeig. Més tard, havent-se edificat fins on comença la Rambla, es rectificarà la fortificació i es va fer el Portal de Barcelona. Però en el segle XIV ja hi havia una vintena de cases a la futura Rambla (se'n deia Carrer Barcelona) i van quedar fora les muralles fins ben entrat el segle XIX. El de Barcelona va ser l'últim portal que desaparegué.



    CANVI DE DOMINI

        El 10 de juny de 1366 es va signar la venda de la ciutat de Sabadell pel preu de 154.000 sous barcelonins. La ciutat passava de les mans d'un dels últims Montcada que fou senyor de la vila: el vescomte de Castellbò, a les mans de la reina Elionor, la dona de Pere III.
        Els sabadellencs no volien dependre d'un senyor feidal, sino que preferien que fos una vila reial. Però la nova situació no els donava cap seguretat, ja que segons el dret feudal, la reina podia vendre, donar o infeudar la vila sempre que volgués.
        Però els habitants de la vila ho van explicar a la reina, que es va comprometre a no desprendre's de la vila si l'ajudaven a pagar-la amb 50.000 sous (dels 154.000 que a ella li costava) i li feien una pensió anual de 5.000 sous. La proposta va ser acceptada, i el dia 14 de juliol del mateix any es va fer el traspàs del domini.
        Al cap de quatre anys, la reina va donar la vila al seu marit a canvi d'un castell del Penedès. Això si, el rei va prometre que Sabadell estaria sempre sota la corona, és a dir, que el canvi no afectaria als vilatants. Però onze anys més tard, la vila va ser venuda al seu fill Martí, perquè, segons digué, necessitava diners.
        Al 1391, la vila fou venuda a Barcelona, que va tenir més caràcter feudal.
        L'any 1474, el rei Ferran II va recomprar la vila i la va donar a la seva esposa Isabel, que va ser nomenada "senyora i tutora de Sabadell". Però quan aquesta va morir, el rei va cedir la vila a la seva segona esposa, Germana de Foix.
        El matrimoni morí sense descendència, així que la vila anà a parar al nét del primer matrimoni: Carles, rei d'Espanya i emperador d'Alemanya.

        Mica en mica, les diferents dinastíes que regnaven la vila de Sabadell li anaren donant privilegis, i així va anar adquirint més importància .


    Pujar



    ELS INGRESSOS MUNICIPALS

        Des de l'any 1366, quan Sabadell va passar al domini reial, el Consell va tenir recursos propis. Eren impostos sobre la carn, el vi, la collita del raïm, el pa i la farina, la civada que els hostalers venien als traginers i la venda de qualsevol espècie, exceptuant els draps o teixits que pagaven l'impost dir "de la bolla", el qual era percebut pel rei.
        El dret de cobrar els impostos, el consell el venia a subhasta a qui en donava més, i aquest, el comprador, havia de calcular que en pogués recollir més diners dels que ell havia de pagar per la compra.
        El sistema va anar convertint-se en privilegi de venda exclusiva, o sigui que el qui comprava un impost al Consell es convertia en monopolitzador de la venda de l'article afectat. Per exemple, si es tractava de l'impost sobre la carn, el comprador tenia l'exclusiva de vendre carn.
        Així es va sostenir el municipi sabadellenc per espai de cinc cents anys.


    Pujar



    L'ESCUT AMB LA CEBA

    escut actual     El document més antic que s'ha trobat on aparegui el segell amb la ceba és del 1468. i era signat pel Procurador General de Barcelona quen aquella ciutat va ser senyora de Sabadell.
        El primer segell propi del municipi no apareix fins l'any 1560, amb la ceba ja adoptada definitivament com a emblema.
        I és fàcil que hom es pregunti: per què una ceba?
        Cal tenir present que una part considerable de les poblacions catalanes tenen com a emblema heràldic l'anomenada "arma parlant". Cabrera, una cabra; Cardona, un card; Manresa, una mà; Caldes, una caldera...
        Aquest costum obeeix a la poca gent lletrada que hi havia. Posar a l'escut un signe gràgic que més o menys coincidis amb el nom de la població, encara que només fos amb les primeres sil·labes, era facilitar-ne la seva lectura.
        En el cas de Sabadell el sistema va ser víctima de dues confusions ortogràfiques lamebtables. La "a", com que es pronuncia neutra, els va semblar que tant podia ser "a" com "e". I el so inicial tant podia ser "s" com "c".
        En l'època actual, amb prou personalitats cultes com ha tingut Sabadell, hi ha hagut diferents campanyes per substituir la ceba, però, no habent-se arribat a una solució satisfactoria, la ceba ha quedat.
        I per què menysprear-la desprñes de diverses centúries de tenir-la com a emblema?. Respon a la ingenuitat intel·lectual de la gent de l'època. I no deixa de ser un símbol de l'origen humil de la vila i del seu mercat inicialment agrícola.
        I encara la ceba ha adquirit un altre valor simbòlic: tenir una ceba vol dir estar posseït d'una dèria (una aficció, o un ideal). No falta qui ha dit: "desgraciat de l'home que no ha tingut una ceba".


    Pujar



    DIVERSES FACETES DELS SEGLES XVI, XVII, XVIII

    Les artesanies: el paper i el drap

        Segles enrere, el riu ripoll duia un corrent d'aigua abundós i constant. Per això va facilitar algunes artesanies, ja que en els molins del baix riu no només s'hi molia el blat.
        Per exemple, una de les coses que s'hi feia era el paper, que va anar adquirint un cert relleu al llarg dels anys, o també, dur a terme les operacions d'acabar els teixits, que en deien draps.
        Els processos de fabricació, tant del paper i dels teixits com d'altres oficis menys rellevants va conduir a la creació de gremis i de cofraries.

    Les epidèmies

        Durant aquests segles eren molt freqüents les epidèmies, a Sabadell i a tot arreu. Eren causades per la manca d'higiene que hi havia. Moltes cases no teniem molts elements que avui es consideren necessaris, començant per l'aigua. Les aigües residuals discorrien pels carrers, així com les de tints i aparells i les dels femers.
        En el segle XVI, la pesta va fer molts estralls. Va ser quan el Consell acordà fer una capella a Sant Roc i Sant Sebastià, advocats contra el mal.
        Però també es prenien precaucions d'ordre pràctic, com ara tancar les portes de la vila i posar-hi guardians que evitessin l'entrada de gent sospitosa de dur el contagi, o cremar romaní i ginebró davant de les cases.
        Tot i així, el contagi entrava. I els malalts eren duts a l'ermita de Sant Iscle, que va servir de lloc d'apartament i observació. La tradició diu que a mitjan segle XVII va ser trobada una imatge de la Mare de Deu a la font del torrent de Canyomeres, i que va ser col·locada a l'ermita de Sant Iscle. El fet que s'hi duguessin els malalts de pesta va donar motiu que es prengués la Verge com advocada contra el mal i se li donés el nom de la Mare de Deu de la Salut.

    La pèrdua de les llibertats amb Felip Cinquè

        En el traspàs dels segles XVII i XVIII va morir sense descendència directa el darrer monarca dels Àustria, i el va succeïr el primer borbó: Felip V.
        Un pretendent a la Corona, l'Arxiduc d'Àustria, es va aixecar en armes contra Felip V, i se li ajuntaren Catalunya, València i Aragó. Sabadell també era antifelipista. Però la situació va empitjorar. I quan les tropes s'acostaven, la marquesa de Meca, que coneixia el qui les comanava, va avançar a rebre'l fora vila i li demanà que no fos dur amb els sabadellencs. I ho aconseguí.
        Felip V va guanyar la guerra amb la presa de Barcelona l'11 de setembre de 1714. Amb el "decret de Nova Planta" tots els territoris de l'Estat van quedar sotmesos a unes lleis iguals i centralistes copiades de França.
        Van desaparèixer les institucions catalanes de govern i la llengua va ser banejada de l'ús oficial. Els Consells que regien les viles, que a partir d'aleshores se'n van dir Ajuntaments, jo no eren elegits pels veïns, sinó nomenats per la Reial Audiència.


    Pujar



    POLÍTICA ESPANYOLA DEL SEGLE XIX

        Els esdeveniments polítics del segle XIX a Espanya es caracteritzen per un intent de substituir el sistema polític absolutista per un sistema lliberalista, basat en les idees escampades per la Revolució Francesa, que infonien una mentalitat política nova.

    La Guerra de la Independència

        L'any 1809-1810, les tropes franceses de Napoleó entraren a Sabadell diverses vegades, van saquejar la vila i assassinaren gent indefensa.

    La Primera Constitució

        Sense rei i sense govern, el poble espanyol va reunir corts a Cádis i va redactar la primera constitució.
        A Sabadell, com a tot arreu, es van fer les primeres eleccions municipals. Però acabada la guerra de França, el rei tornà i va disoldre les Corts i els Ajuntaments, i va tornar a posar als que exercien el 1808.
        Fins el 1820, amb la revolta de Riego no es va tornar a establir la constitució i a elegir Ajuntament. Però van apareixer unes partides de facciosos que intentaven el retorn a l'absolutisme, una de les quals va entrar a Sabadell i va capturar unes quantes persones exigint 800 duros pel seu rescat. L'ajuntament va designar sis captadors perquè passéssin casa per casa a recollir donatius per tal de pagar-lo.
        I encara el rei Ferran va poder tornar i va imposar altra vegada el règim absolutista, ajudat per tropes franceses, que Sabadell hagué d'allotjar durant un temps.

    La Guerra dels Set Anys.

        El 1833, Ferran VII morí i deixà d'hereva la seva filla Isabel. Però va ser aleshores quan el germà del rei, Carles, es va aixecar en armes, i va començar la primera Guerra Carlina, que va durar fins al 1840.
        Sabadell tenia una població de majoria liberal, i va prendre partit per la reina, que també els apoiava.
        L'any 1837, es va crear una nova constitució, més progressista, però la reina es va posar a favor dels moderats. L'opinió pública es va rebelar en contra d'aquests, i van obligar a la reina a abdicar a favor d'Espartero, cabdill dels progressistes.
        Però uns anys més tard, la població també es rebelà contra el cabdill, que va fugir d'Espanya el 1843. sabadell es va sullevar contra el govern que va formar-se a Madrid. Un nucli de forces que operava fora de Barcelona es va dispersar i el seu comandant i l'oficialitat van refugiar-se a Sabadell. I aquí foren capturats pel General Prim.

    Segona Guerra Carlina.

        L'any 47 s'aixecaven els carlistes a Catalunya amb la segona guerra civil, que va durar dos anys.
        Com sigui que els absolutistes havien destituït la Milícia Nacional, Sabadell es trobava indefensa. Es va construir un fort però no va poder evitar-se que entressin unes partides de trabucaires pel junt del 48. i per no haver-se oposat a l'entrada d'aquests ocupants, encara que la vila va ser castigada pel governador amb una multa de 4.000 duros.
        Després, pel novembre, va entrar una altra facció, que va empresonar alguns veïns i demanà rescat per alliberar-los. A més, va pagar 2.000 duros al fabricant Pere Turull, l'home més ric de Sabadell.
        I encara el 49 van entrar altres partides amb violències i abusos.
        O'Donell va iniciar la revolució progrssista l'any 54 i Sabadell s'hi va adherir i es va fer l'allistament de la Milícia Nacional.
        Per part dels facciosos hi va haver una temptativa d'aixecament i es grup rebel va ser capturat prop de Sabadell. Vuit presoners van ser condemnats a mort i els afusellaren darrera les tàpies de la vila en el lloc on ara hi ha el Mercadal. I ve d'això que aquell terrenu se'n va dir "el Camp de la Sang" fins que s'hi va edificar el mercat.

    Aixecament del 67 i Revolució del 68.

        L'any 67 es va produir un intent d'implantació de República, que va fracassar. I com que Sabadell s'hi havia sumat, el Capità General ca destituir l'Ajuntament, va empresonar l'alcalde i els regidors i va desterrar alguns progressistes.
        Aquest fer ja era normal en el curs del segle, però hi va haver una novetat. I és que també el capità general va fer tancar a la presó els més rics de la vila, i els alliberà mitjançant una multa elevada, l'import de la qual volia que fos aplicat a una obra d'embelliment. Aquesta obra va ser un passeig que comunicava amb el pont de la Salut, i que havia de dur el nom d'Isabel II.
        Tanmateix, la revolució del 68 va aconseguir el destronament de la reina i el passeig nou va prendre el nom "de la Revolució". L'Ajuntament va ser rellevat per una Junta Revolucionària, que va procurar d'evitar desordres i fins i tot, per tal de poder formar la Milícia, alguns rics van avançar el pagament de la contribució.

    La primera república.

        L'any 73 es proclamava per primera vegada la República. Però com que això esdevenia en mig de la tercera guerra carlina, va ser necessari constituir a Sabadell un Batalló de Voluntaris de la República i una Junta d'Armament i Defensa.     I succeí que l'administrador militar carlí de la província va bloquejar les forces de la vila que ell considerava rebel, en represàlia de no haver pagat la contribució que el carlisme exigia.     La majoria de sabadellencs estaven disposats a combatre aquest bloqueig, però les tropes locals, o sigui el Batalló de Voluntaris de la República, estava equipat amb armes de l'antigor i el govern no facilitava nous armaments.     Després de moltes discussions es va decidir d'anar a comprar armes a l'estranger, pagant-les la pròpia vila. Però per això va ser necessària una altra determinació: vendre les campanes per tal d'aconseguir diners.     I encara ve un fet més singular. L'any següent, el general Pavia va protagonitzar un cop d'estat i dissolgué les Corts. Però com que els republicans de Sabadell no volien reconèixer la nova situació del país no se'ls va acudir sinó proclamar el Cantó Federal de Sabadell. O sigui que van fer de Sabadell un petit Estat autònom dins la Federació espanyola.     Per a la història d'Espanya el fet és minúscul, però per a Sabadell, significava un cop d'audàcia remarcable. Encara que la cosa només va durar dos dies; va vnir la columna d'operacions de Barcelona i va destituir l'Ajuntal'Ajuntament federal. I la guerra va continuar.



    Pujar



    LA VILA ESDEVÉ CIUTAT

    Extensió sobtada i extraordinària

        Convé recordar que la vila es montingué estacionada ben poc més que en el nus antic, o sigui des del capdamunt de la Rambla a la plaça de l'Àngel, fins a l'entrada del segle XIX.
        Doncs bé; en el mateix segle hi ha unh planol del 1864 en el qual la Rambla ja arriba gairebé al seu extre,; els carrers Illa, Creueta i Salut arriben a la línia del Ferrocarril; Horta Novella i Sant Cugat, a la carretera; Montserrat, Madoz i Cervantes els falta poc per arribar-hi; Jardí, Lacy, Riego i Gurrea passen de Sallarès i Pla. I, recent l'ampliació del terme per la banda esquerre dee la Via Massagué, aquesta ja està gairebé tota edificada així com el carrer paral·lel de Campmany.
        Sabadell s'estengué tan de pressa degut a la industrialització. Amb els vapors es cobrien molts espais urbans, i a més, calia fer cases per als nombrosos treballadors que venien d'altres llocs.
        Aquestes cases es feien de planta i pis, amb una petita eixida. Cada unitat era, doncs, un sol habitacle per a una família. Per donar estatge al nombre de families que avui caben en un bloc de pisos imaginem l'espai que abans era necessari.
        Aquest fet donava a Sabadell la perspectiva de ciutat plana. Només sobresurtien de les teulades el campanar i les xemeneies de les fàbriques.
        I encara en el segle XX es va començar a estendre en les eixamples la casa dita anglesa, que alguns treballadors aconseguiren a còpia d'estalvis, i que només tenia planta baixa.

    L'augment dels habitants

        Les xifres d'habitants corroboren la creixença sobtada. S'havia entrat al vuit-cents amb uns 3.000. a mig segle just eren prop de 6.000, i el 1875 ja arribaven als 14.000. amb cinquanta anys, doncs, s'havia doblat la població, i amb els set anys següents s'havia quatriplicat.
        La gent que venia de fora era, en molta part, de Llevant: Alacant, València, Múrcia, i sobretot, d'Alcoi.
        I aquells 14.000 van ser 23.000 en entrar al 1.900. en tot el segle, doncs, va multiplicar-se per vuit el nombre d'habitants.
        La creixença de la vila reclamava tenir més d'una parròquia. Així que l'any 68 es va establir la de la Puríssima Concepció, per a la part alta, i una sufragània o auxiliar, amb el nom de Santíssima Trinitat, per a la part baixa.
        I cap a finals de segle van aparèixer comunitats cristianes no catòliques. Els Baptistes (evangelistes) el 1886, i els Protestants el 1893.
        Per això, el 1877, l'Ajuntament de Sabadell va demanar el títol de ciutat a Madrid, i va ser concedeit el dia 17 d'abril, tres mesos després de la petició.


    Pujar



    LA DICTADURA I LA REPÚBLICA

    El règim de Primo de Rivera

        L'any 1923 es va produir el cop d'estat del general Primo de Rivera, degut al desgast progressiu del sistema polític que s'havia anat posant de manifest especialment a partir de l'any 17.
        Entre altres inconvenients de tota dictadura, el nou règim va ser anticatalà furibund. A Sabadell van ser clausurats el Centre Català, el Foment de la Sardana i l'Acadèmia Catòlica.
        L'Orfeó no podia lluir la senyera. No es podien ballar sardanes. I cap als darrers anys va ser prohibit el diari "la Veu de Sabadell".
        Com pot suposar-se van desapareixer els partits polítics. Hi havia un partit únic, "Unión Patriotica", i es donà molta preponderància al Sometent, format per ciutadans de confiança del règim.

    La segona república espanyola

        El règim de Primo de Rivera va caure l'any 30. hi va haver una dictadura de transició i es van convocar eleccions municipals per al 14 d'abril de 1931.
        Heu's ací que el rei, veient el trionf esquerrà de la consulta a una gran part de l'Estat, abandonà el país i fou proclamada la República, cosa que no s'esperava pas de forma tan ràpida i planera.
        A Sabadell les eleccons van donar 20 regidors d'esquerra (la majoria d'ells, del Círcol Republicà Federal) i 13 de dreta (Lliga i monàrquics). Va ser l'alcalde Salvador Ribé, del Círcol.
        Era un Ajuntament format per ciutadans d'irdre, que va fer una tasca positiva.
        L'any seguent es va aprovar l'estatut de Catalunya.

    Vicissituds de la República

        Les eleccions generals del novembre del 33 van donar la majoria a les dretes, a nivell d'estat, i això va ocasionar fortes tensions entre el govern central, que va passar a ser de signe dretà, i el de la Generalitat, que seguia essent d'esquerra.
        Exasperats per la política de Madrid, la Generalitat i els partits Esquerra Republicana de Catalunya i Socialistes promogueren una insurrecció armada contra el govern central. Era la nit del 6 d'octubre del 34.
        A Sabadell, obrint les crides radiofòniques de la Generalitat, sortien expedicions de joves en camions, que abans d'arribar a Barcelona eren detinguts.
        Van arribar tropes a Sabadell i el cap va destituir l'Ajuntament.
        Fora de l'estat de vaga general no es va produir a Sabadell cap fet violent com en altres poblacions. Ben bé al revés dels moviments dels anys 9 i 17.
        Va entrar un governador general per a tot Catalunya i un alcalde-gestor als Municipis, que a Sabadell va ser Josep Gomà. Era licorista, no participava en política activa i tenia moltes simpaties com a promotor i mecenas esportiu. Ell tot solo, assessorat pels funcionaris i tècnics, va anar administrant la ciutat durant set mesos com bonament va poder.
        El 3 de maig del 35 van ser reposats els regidors que no haguessin resultat destituïts per participació en els fets del 6 d'octubre. Van reprendre els càrrecs, doncs, els consellers de la minoria catalanista de dreta i els de la CEDA (dreta espanyola).

    Les eleccions del 36

        El 6 de febrer del 36 es van der eleccions generals i va triunfar el Front Popular, que era una àmplia coalició formada pels partits d'esquerra, exclosos els anarquistes.
        Com a conseqüència d'aquesta victòria van ser reposats la resta de regidors elegits l'any 34, o sigui, els d'esquerra.
        A Sabadell va tornar a ser alcalde el que en fou elegit el 34, Magí Mercè, republicà, antic lluitador obrerista.
        La convivència entre dretes i esquerres havia esdevingut difícil, sobretot pel fet que els regidors de dretes haguessin acceptat de tornar sols als ajuntaments al maig del 35. Per altra part, s'anava estenent la nova ideologia falangista, a imatge del hitlerisme alemany i el mussolinisme italià.

    La guerra civil

        Les tensions es van endurir tant a tot l'àmbit espanyol que finalment van fer explosió. El 18 de juliol del 36 es la data històrica de l'aixecament militar i ultra-dretà contra la República.
        La lluita a Catalunya va ser favorable d'entrada a les forces governamentals, i per tant, Sabadell va quedar en zona republicana, qualificada de "roja" pel contraris. L'altra zona, anomenada "nacional" pels que la detentaven, i "facciosa" pels altres, va tenir com a capital Burgos i va passar al comanament suprem del General Franco.
        La guerra Civil, que durà del 36 al 39, no té comparació amb les guerres carlines del segle XIX. Ha estat el període més tràgic per a Espanya des de la invasió dels àrabs, amb les diferències dels armaments moderns i de no ser una lluita contra un enemic estrany sinó entre germans, pel sol fet de sostenir idees diferents.
        Les penalitats van ser moltes i molt dramàtiques a totes dues bandes, tant en els fronts com a la reraguarda. I a mesura que les tropes de Franco anaven absorbint territoris de la xona republicana, els resultats seguien essent dramàtics per als vençuts.


    Pujar


    Tornada al menú principal
    1