guitardibuix.jpg (16656 bytes)inici

LA PÀGINA DE LA MÚSICA EN CATALÀ

SUMARI

Història del Rock català i la Nova Cançó

Acords de grups catalans

Enllaços

 

 

Història del Rock català i la Nova Cançó

  EL ROCK CATALÀ

L'anomenat "rock català"1 neix a finals de la dècada dels 60, seguint la onada que arriba dels Estats Units.

El rock català comença amb l'enregistrament del primer senzill del grup Màquina per l'editora discogràfica Als 4 Vents. Aquesta primera fornada de grups com Vértice, OM, Música Dispersa o Joaka dura molt poc degut a la fallida d'Als 4 Vents - l'única que impulsa aquests tipus de grups- o a la falta de promoció per part dels mitjans de comunicació.

A mitjans dels 70 sorgeixen grups com l'Orquestra Mirasol, Fusion, Iceberg o la Companyia Elèctrica Dharma, ajudats per fets com al inauguració de la sala Zeleste del carrer Argenteria el 1974 o l'organització dels Festivals Canet Rock a partir del 1975, aprofitant l'estructura que s'havia utilitzat per al Festival Sis Hores de Cançó pocs dies abans. Es celebren tres edicions més ( 1976, 1977 i 1978) amb diferents èxits de públic i de crítica, però amb el comú denominador de les sancions governatives.

Aquestes formacions van minvant en popularitat o van desapareixent quan esclata al món internacional el punk rock i la new wafe i van canviar els gustos musicals dels catalans. Músics com Pau Riba, Jaume Sisa, Oriol Tramvia o Jordi Batista mantenen encesa la fluixa flama del rock durant els anys 80. La Música importada guanya el terreny2.

Després ve una llarga travessia de desert per al rock en català que durant els anys 80 viu pràcticament en una situació de marginalitat, sense infrastructura discogràfica, sense locals on assajar i sense suport institucional. Hi ha grups com Grec, N'Gai N'Gai o Bocanegra que obren el camí de l'èxit als futurs conjunts de rock català.

L'any 1989, la lluita dels cantautors catalans perquè la seva música tingui ressò, fa emergir desenes de grups de rock català, bàsicament provinents de les comarques del país. Aquests són els veritables "hereus" d'aquells grups dels anys 70.

Aquest èxit es produeix també gràcies als nous ajuts públics establerts el 1990 i 1991 que consisteixen en subvencionar l'enregistrament del primer disc d'intèrprets residents a Catalunya i que canten en català. El programa del canal 33 "Sputnik", que convoca una gran audiència juvenil, també contribueix que grups desconeguts fins al moment es donin a conèixer.

Aquests grups han rebut una forta promoció i ajuda per part de diferents instàncies de la generalitat de Catalunya ( especialment Ressons i la CCRTV), tant en promoció, com en l'ajut a l'edició o organització de concerts. També el fet de l'aparició d'un públic molt jove ( entre 14 i 18 anys i escolaritzat en llengua catalana) que ha convertit a la majoria dels grups del rock en català en els seus autèntics ídols.

Aquests grups són Sopa de Cabra ( grup que encapçala el moviment en un principi) Els Pets, Sangtraït, Lax'n'Busto, Sau ( "els 4 grans") entre altres.

Aquestes formacions no tenen una mateixa ideologia pel que fa a la política. Tot i així el moviment independentista els duu per bandera. Els grups fan cançons relacionades amb la terra ( Els Pets, que s'autodefineixen "rock agrícola" per diferenciar-se de la música que es fa a la capital) , sexe ( Sopa de Cabra amb el seu èxit " el sexo que me hace feliz"), les drogues ( Lax'n'Busto amb "Mai no diguis mai a un mai"), l'amor, tec...

Els joves es senten identificats perquè canten amb la seva llengua: el català. Per ells representen el primer pas cap a la independència dels PPCC, la normalització de la cultura catalana, les seves arrels, la seva veritable identitat...

Una data molt important en aquest moviment és el mític concert al palau Sant Jordi l'any 1991 davant de 22.000 persones. Actuen els grups Sopa de Cabra, Sau, Sangtraït i Els Pets. El concert supera el rècord europeu d'assistència en un recinte cobert.

Molts joves segueixen aquest moviment perquè és el que està de moda als PPCC. Per tant el públic és força heterogeni. Molts seguidors d'aquesta corrent segueixen als grups pel sol fet de cantar en català perquè consideren que és un fet força important, i que si un grup aconsegueix arribar al públic cantant en català és perquè la música és de qualitat i a més a més, escollir la llengua catalana per expressar-se significa plantar la cara a l'Estat Espanyol.

En aquesta època apareixen molts recopilatoris de música catalana com pot ser Foteu-li Canya o El Tec i La Teca.

El 1993 apareix la primera revista dedicada exclusivament a la música que neix dels Països catalans: Enderrock.

Catalunya ofereix un mercat molt petit i els principals grups opten per expandir les seves activitats a la resta de comunitats de parla catalana, ja que és pràcticament impossible tenir èxit al conjunt del mercat espanyol cantant en català. Aquesta expansió comença l'any 1992 amb la celebració del primer concert fora del Principat - a la plaça de braus de valència, sota el nom de Tirant de Rock- i es congrega prop de 12.000 persones, moltes d'elles provinents del Principat. La segona edició del festival es fa a l'abril del 1993, amb una assistència de més de 10.000 persones, tot i que es suspèn a causa de la pluja.

Simultàniament, es produeix un descens de la popularitat dels grups que canten en castellà, fet que s'explica per l'augment de contractació dels grups de "rock català" al Principat, ja que aquesta creix un 300% el 1990.

Apareixen molts grups que canten en català, però a poc a poc el Boom del moviment es va normalitzant. Al final només queden els 4 grans i alguns altres.

Un fet important pel que fa als seguidors d'aquesta corrent és que Sopa de Cabra decideix treure un disc totalment en castellà. I el resultat és un fracàs. Els seguidors els consideren uns traïdors. Es diuen lemes com " sopa sí, però de galets: visca Sau, Sangtraït i Els Pets!". El grup es defensa dient que ells mai van defensar el moviment independentista però els "fans" els giren totalment l'esquena.

Les aigües finalment es calmen i el rock, com a expressió cultural, també troba la seva via normalitzadora.

Mentre que els 4 grans segueixen tenint molta popularitat apareix una segona fornada de grups. El més representatiu d'aquests són el Gossos i Ja T'ho Dirè..

Mentrestant es va perdent la radicalitat que representava cantar en català. Hi ha grups de tota mena que canten en català i el públic es divideix segons els gustos.

Un grup de Berga, els Brams, segueixen un via política, de revolta i resistència contra l'Estat Espanyol.

Actualment, gràcies a la difusió dels mitjans de comunicació, hi ha un panorama musical als PPCC molt divers: per una banda Sangtraït s'ha distanciat de l'etiqueta "rock català"; Sau, Els Pets i Lax'nBusto segueixen dominat el mercat; Sopa de Cabra intenta tornar a tenir la popularitat d'abans tornant a cantar en català ( però no tenen tanta fama com al principi); apareixen noves fornades de grups hereus de l'herència del "rock català" dels 90: com poden ser els Whiskyn's3, Mai Toquem Junts, Van de Kul, etc.; hi ha grups que s'aparten de l'etiqueta del "Rock Català" com poden ser els Dr.Calypso ( que ja fa 10 anys que existeixen) i també hi ha grups que segueixen la via revolucionària com poden ser els Inadaptats4. Totes aquestes formacions han trobat el seu propi mercat, i fins i tot alguns han marxat a fer gires fora dels Països Catalans. El que està clar és que els grups troben el suport en els concerts, en els directes, que fan arreu dels PPCC, i hi ha tot un fenomen "fan" que els segueix a tots els concerts.

Hi ha una diferència entre els grups de la "primera fornada" dels 90 i els altres: els primers cada vegada tenen més seguidors perquè mantenen els "primers" fans del "boom" i a més a més van agafant seguidors més joves ( a partir del 12 o 13 anys).

TV3 va ajudar a crear popularitat fent les cançons de l'estiu, on hi van participar grups com Els Pets, Lax'n'Busto i Sau.

Pel que fa a macroconcerts Els Pets actuen el 1995 al Moll de la Fusta de Barcelona davant de 60.000 persones. També s'organitzen festivals com L'Acampada d'Arbúcies i El Senglar Rock. Els seguidors van a aquests festivals per l'ambient que s'hi viu, a part d'anar a escoltar els grups que els hi agraden.

Si bé fins ara he comentat la gent que segueix aquests grups que canten en català, els detractors ho són pel mateix motiu. Si en un principi la gent seguia als grups perquè cantaven en català i ara ja diferencien entre els grups de qualitat i els que no, hi ha tot un col·lectiu de persones que rebutgen qualsevol tipus de música cantada en català, independentment de l'estil que sigui.

Cal comentar que molts d'aquests grups tenen una gran admiració pels cantautors de la Nova Cançó. Així els Brams han gravat amb en Pau Riba, els Ocults han versionat "País petit" i els Wild Side "Que tinguem sort", les dues d'en Lluís Llach, entre altres.

Un element important són les produccions: els grups més "madurs" produeixen i obren pas als grups més nous ( Joan Reig dels Pets i Josep Thió de Sopa de Cabra han produït als Whiskyn's). I hi ha persones que han lluitat per tirar endavant tot aquest moviment perquè no és quedés en una moda passatgera: en Marc Grau.

Un fet marca aquest canvi de grups: la mort d'en Carles Sabater, cantant de Sau.

En Sabater mor el febrer de 1999 i aquest fet mobilitza a tots els seguidors que en el seu moment va tenir aquest grup. Es fa un concert multitudinari al Palau Sant Jordi en homenatge a en Carles Sabater on hi són presents els grups més representatius de tot el moviment del "rock català". Aquest fet sumat a la desaparició del productor i també músic Marc Grau fa replantejar als seguidors el "rock català". És precisament en aquest moment quan es veu més clar que no només era una moda sinó que va marcar tota una generació.

 

1 El mot "rock català" , que també es va anomenar rock laietà, està mal utilitzat, ja que s'utilitza per a designar a tots els grups que canten en català i això engloba molts estild de música diferents, no tan sols rock ( la música que fa Sangtaït no té res a veure amb grups com Els Pets o Elèctrica Dharma, tret de l'idioma)

2 Aquesta és l'època de l'anomenada "movida madrileña"amb grups com "Alaska y los pegamoides", "Ramoncín", entre d'altres.

3 Aquest grup de Reus en un principi es diuen Whisky'ns Cullons, però s'escurcen el nom.

4 Aquests grups més revolucionaris tenen molta relació amb els grups de música vascs. I els seguidors d'quests estil de música també segueix els grups radicals vascs. Inadaptats ve treure el disc "Motí i avalot" a una discogràfica vasca i els Brams han grabat conjuntament amb els Negu Gorriak un disc amb versions seves cantades amb vasc. En aquest aspecte la música "radical" catalana i vasca van força agermanades.

      PRINCIPI

 

 

Mireia Barquet i Cubells

mbarket@mixmail.com

25 de juny de 2000