BARRET PICAT 118 - EDITORIAL |
Linyola i el seu futur Hi ha pervindre pel nostre poble? Creiem fermament que sí..., per un costat el mes de desembre de 1999 començaren finalment les obres del nou edifici socio-cultural. És un símbol d’esperança i de la força i progrés de la modernitat de Linyola a les acaballes del segle XX.
Però també en altres camps, es veu que Linyola no és
immobilista... la Cooperativa té entre les mans projectes que properament
duran a terme, es continua construint –amb quin desgavell urbanístic...–
a la zona del poliesportiu, i per primer cop les col·lectivitats
de regants –la 5 i la 20– s’ han assegut per intentar portar endavant el
projecte dels pantans, i per primer cop s’ha parlat de fer la concentració
parcel·lària de tot el terme. Aquest és un dels camins
que tenen els pagesos per poder continuar, d’aquí a un segle, vivint
de la terra.
Quant a Festes locals, aquestes, si el temps acompanya, van prenent peu, com la de Sant Antoni i la que es celebrarà per Carnaval, cada cop compten més amb el recolzament i la participació del poble. Novament tenim davant nostre unes eleccions generals, amb la unió
de les esquerres –o progressistes– per anar al Senat a Catalunya, on crearan
un grup propi, però seran unes eleccions que es mouran amb un fet
que comença a preocupar novament als europeus, l’arribada al poder
dels nous neonazis a Àustria i els brots de racisme –tot i que cal
mirar-se la situació amb lupa– com els de El Ejido.
Barret Picat, març de 2000 |
Josep M. Folguera Bonjorn |
![]() |
![]() ![]() ![]() |
![]() |