El diumenge 27 de febrer, prop de 30 nois i noies rebien la confirmació a l’església parroquial de mans del Bisbe Joan Martí. Tot i que els protagonistes van ser els nois i noies s’ha d’agrair la tasca del mossèn i de les catequistes, que durant dos cursos els han preparat per rebre
aquest sagrament tan important.
 

El Carnaval s’ha institucionalitzat com una festa tradicional, però amb els continguts diferents dels que tenia, sense anar més lluny, a principis d’aquest segle. Però és una festa on hi participa el poble. Al matí comença la festa, amb la menjada de xulles a la plaça Planell, després es van reunint les carrosses, formades principalment per escolars i alguns grups de joves i per alguna
associació, –i que representen diferents al·legories amb més o menys fortuna– i després d’exhibir-se a la plaça, van a fer una passejada per tot el poble, perquè tots els veïns els vegin.

Quan s’acaba la passejada o cercavila, les colles celebren el seu dinar al poliesportiu. Es reuneixen uns centenars de persones, que gaudeixen d’un magnífic àpat.

Després ja ve el ball de tarda, el ball de la canalla, on aquests ocupen tota la pista del poliesportiu, on hi juguen, davant la mirada atenta dels pares i finalment ve el ball de nit o de disfresses, on hi ha gent que es presenten al concurs de disfresses.

Aquests anys hi hagué poques disfresses –els premis feren marxar afora a moltes disfresses– però bones i molt ben fetes i treballades. Guanyaren el primer premi i el de grup la colla que anava amb un castell medieval rodant, el segon premi fou per les papallones i el tercer per les tigresses. El premi individual fou per l’arlequí.

De totes maneres hi hagué dues errades, un l’orquestra Solsona 70 al ball de tarda no va fer balls per la mainada i l’altre, aquest trist i lamentable, l’escenificació del carnestoltes –per gent gran– al ball de tarda, davant d’un centenar de nens de 5 a 10 anys.
 

Amb un grau d’escepticisme els ciutadans han seguit les declaracions dels polítics en una campanya, marcada per l’atemptat d’ETA, i per les promeses que s’han fet als jubilats.
Probablement han estat les eleccions que s’ha vist menys propaganda a la vila de Linyola. De totes maneres la novetat ha estat la del canvi de lloc per anar a votar i per decisió de la Junta Electoral, ara es farà al col·legi públic el Sitjar, deixant enrere els llocs tradicionals, com el de
l’ajuntament, o el de la biblioteca, i ambulatori o sala Pau Casals.
 

En aquestes eleccions no hi ha hagut tanta trempera com en passades eleccions i la gent ha anat a votar amb una baixada clara de la participació. Només cal veure els votants de la comarca del Pla d’Urgell i fer-ne les comparances.
 
 
 

Es pot veure com un 25% de l’electorat de CiU i un 50 % de l’electorat s’han quedat a casa. I així ha anat a l’Estat Espanyol, els grans derrotats han estat el PSOE i IU. El guanyador ha estat el PP amb 183 escons al Parlament. Majoria absoluta. I el primer que feren les seves masses fou el de cantar: “Pujol, enano, habla castellano...” Informarem dels vents que ens arribaran de la meseta...
 

A Catalunya, fou un dels llocs on va funcionar aquest tipus de referèndum. Davant del col·legi electoral un grup de joves posaren una mesa amb una urna per recollir els vots de la gent del poble que volgué votar i declarar-se a favor o en contra de la condonació del deute extern
als països del Tercer Món.

Els votants, a Linyola foren 320 persones, -318 majors de 18 anys, 1 entre 16 i 18 anys i 1 emigrant amb papers- i els resultats foren:
 
 
 

Mentre esperem que les obres al poble s’acabin -potser es tindria de fer una gran festa, el dia que s’acabessin les obres- el poble i tot el terme esta ple de pols, mentre les obres de l’edifici poli-funcional continuen a bon ritme i també les del col·lector que ha fet que el camí de Lleida estigués tallat al trànsit durant un temps, però la notícia ha estat de que les obres de la variant, que té d’envoltar el poble, no es començaràn fins al mes de setembre, ja que es vol estalviar les molèsties als pagesos i deixar-los acabar el seu cicle de regs.
 

Feia setmanes que els pagesos esperaven amb gran impaciència la pluja, –”Val més bona pluja, que el palau del rei” o “Val més pluja del cel que de la terra”– seguint totes les notícies que ens donaven els homes del temps... i a la fi arribà primer com una gotellada, per després el dia 23 de març, en forma de calamarsada i pedregada. Feia por, veure la gran quantitat de pedra que
havia caigut en termes veïns. Ara els pagesos que tenen fruita hauran d’esperar l’evolució que tindran els arbres fruiters.

Si el primer dia els burletes li deien a un pagès: “Aigua cau, pluja segura”, a l’endemà el bon pagès tenia de respondre: “Bon dia és el que plou, si no pedrega”, i per aconsolar-lo, perquè tampoc havia plogut massa, acabaven dient-li: “L’aigua és bona quan hi ha eixut; si n’hi ha massa tururut”.

I com que va ploure per Sant Pere Regalat, a partir d’aquell dia cada setmana ha anat plovent un raig i els pagesos molt contents han quedat.
 

Quan a principis de març es va saber, que una nova antena de telefonia mòbil havia  d’instal·lar-se a Linyola, va fer que alguns veïns, a l’haver llegit en els darrers mesos que en vàries poblacions no s’havien acceptat aquests aparells, perquè les ones que emeten –creien–
els perjudicaria en la seva salut i d’altres inconvenients, es van unir i formaren una associació de veïns afectats, i demanaren que l’ajuntament parés l’obra. Al no fer-ho, convocaren una reunió al cinema Planell –el dimarts 28 de març– convidant a tot el poble, per explicar-los els perjudicis
de la telefonia mòbil en la salut de les persones. El dimarts l’ajuntament passà un full on s’informava que s’havia actuat amb legalitat i que no es creia que les antenes poguessin causar problemes en la salut dels veïns.

En la reunió del cinema Planell es reuniren un nombrós grup de veïns –prop de 270 persones– que escoltaren les explicacions del representant d’Ipcena i després es recollí signatures perquè no s’instal·lés aquesta antena i es retiressin les del castell, a les afores del poble. Dies més
tard, el grup de veïns afectats, formaren junt amb d’altres veïns que es volien solidaritzar amb ells, una Plataforma Antiantenes, que es va dirigir a les associacions del poble per demanar-los suport i tenir més força per pressionar a l’ajuntament.

La notícia tingué ressò i el tema de les antenes va sortir als mitjans de comunicació... el director de “La Mañana”, mestre de periodistes, Josep Ramon Correal, ens dedicà La Punxa titulada ”Perills a cel de casa”, que començava: “Els veïns de Linyola s’han revoltat contra la instal-lació d’unes antenes de telefonia mòbil al capdamunt d’una casa del carrer Major. Els linyolencs estan que no els toca la pell a la camisa. És per estar previngut. Cada cop se senten a dir més coses dels efectes perniciosos dels camps electro-magnètics...” I també el famós humorista de “La Mañana”, Balasch, dedicava al tema un acudit molt graciós.

El dia 8 d’abril, membres de la Plataforma antiantenes van mostrar algunes pancartes -en les que demanaven que es traguessin les antenes- davant l’ajuntament, aprofitant la visita del Conseller d’Agricultura, Sr. Josep Grau.

Dies més tard passaren una informació per tot el poble i que ens lliuraren a BARRET PICAT per la seva publicació en la revista.
 

Us comuniquem que el grup de veïns de Linyola afectats per la instal·lació de bases de telefonia mòbil dins el casc urbà, recolzat per diversos col·lectius del poble i amb el suport de centenars de signatures de veïns de Linyola, hem creat una àmplia Plataforma Antiantenes. La nostra única finalitat és que no s’instal·li cap antena dins el poble i que les existents al carrer Major i al
Castell es col·loquin totes juntes fora el casc urbà.

El nostre primer acte, com ja sabeu, va ser manifestar-nos de forma pacífica el passat dia 8 d’abril, en motiu de la visita del Conseller d’Agricultura el Sr. Josep Grau, el qual també es va interessar per la problemàtica.

Durant aquest acte el Sr. Alcalde Jaume Flaquer es va comprometre davant els integrants de la Plataforma a donar-nos una resposta en el termini de dos dies.

Un cop passat aquest termini, i al no obtenir cap resposta per part de l’Alcalde i abans de prendre altres mesures més contundents, la Plataforma Antiantenes demanarà una
entrevista amb el Sr. Flaquer, per arribar a una solució que satisfaci ambdues parts.

Suggerim com alternatives la ubicació d’aquestes antenes a diferents llocs fora el poble, que podrien perfectament complir la normativa de Medi Ambient, com podrien ser la zona del Barranc, l’Acampador, la Canalada o la zona alta dels Prèstims.

Linyola, 14 d’abril de 2000

LA PLATAFORMA ANTIANTENES
 

Acabada la primera fase del col·lector d’aigües residuals, que ha estat una obra titànica, ha començat la segona fase al camí de Lleida. El total de les obres serà de 230 milions de pessetes.

L’edifici poli-funcional continua a bon ritme i ja va prenent forma. Aviat l’accés al carrer Isabel II serà com abans.

Les obres de l’aigua i instal·lació del gas, que han desesperat a més d’un veí, continuen més lentament del que voldríem, però tard o d’hora es tindran d’acabar. Potser pel que hem patit tots els veïns, suggeriríem que el dia que s’acabin l’ajuntament fes una festa popular.
 

En el darrer mes de març, va tenir lloc a la plaça Planell una concentració de minis i al cap d’unes setmanes el dissabte 8 d’abril, una concentració de MG. Els integrants d’aquestes trobades fan parada i fonda a Linyola, per dinar bé, mentre els linyolencs tenim unes hores
per contemplar els cotxes.
 

Milers de joves de tot Catalunya, assistiren a la concentració d’escoltes que tingué lloc els dies 1 i 2 d’abril a la ciutat de Vic. Del Cau de Linyola, s’omplí un autocar i passaren en aquella vila un magnífic cap de setmana.
 

El diumenge dia 2 d’abril al poliesportiu de Torregrossa un grup de nois i noies del col·legi El Sitjar es reuniren al poliesportiu de Miralcamp, juntament amb 250 nois i noies del Pla d’Urgell, per fer una festa de la sardana i mostrar el que havien après durant el curset. El dia 16 d’abril tots els participants del Saltem i Ballem de les comarques de Lleida es reuniren als Camps Elisis
de Lleida, però la ballada es va suspendre per la pluja.
 

El dia 1 d’abril la llibreria Perés o Fontanet, propietat d’Eduard Perés i de Montserrat Fontanet fou traspassada. Durant aquests vint anys, la revista BARRET-PICAT ha tingut una
intensa relació amb l’Eduard i la Montserrat, i els desitgem el millor. El servei, a partir d’ara, el portarà Marilà Penella i Anna Monner.
 

El dissabte 8 d’abril visità Linyola, el Conseller d’Agricultura, Josep Grau i Seris, per signar el protocol de col·laboració entre la seva conselleria i les col·lectivitats de regants núm. 5 i 20 dels canals d’Urgell, per a l’elaboració d’un pla pilot de millora i modernització de regadiu, associat amb el procediment de concentració parcel·lària de la zona regable.

El document, que per la seva importància i repercussions, reproduïm a continuació en la seva integritat, també es pot llegir a la web de la Col·lectivitat de Regants núm. 20: www.oocities.org/regants_20/

Linyola 8 d’abril de 2000.

Reunits l’Hble. Sr. Josep Graus i Seris, conseller del departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. L’Il.lm. Sr. Jaume Flaquer i Coll, alcalde de Linyola. El Sr. Joaquim Gené i Brufau, president de la Col·lectivitat de Regants núm. 5 dels Canals d’Urgell, i el Sr. Josep Querol
Planes, president de la Col·lectivitat de Regants núm. 20 dels Canals d’Urgell, exposen:

Que en la zona regable de les col·lectivitats de regants esmentades existeix un nombre elevat de finques per unitat d’explotació agrícola, amb un elevat grau de dispersió geogràfica dins de l’esmentada zona.

Que aquest fet dificulta l’explotació de les mateixes, alhora que s’incrementen els costos i disminueix la rendibilitat agrícola.

Que això suposa estar en un nivell de competitivitat molt inferior al d’altres zones agrícoles.
Que l’aigua és un bé escàs que cal utilitzar amb eficiència, tot evitant el malbaratament de la mateixa.

Que el reg que es realitza actualment a la zona, és pel procediment d’inundació, per gravetat, anomenat “a peu o a manta”, amb una baixa eficiència, alhora que és un reg a torns.

Que el reg actual no permet l’automatització del mateix ni l’aplicació eficient d’adobs i  d’altres elements necessaris per a obtenir una uniformitat i regularitat de la producció agrícola.

I per tot això acorden:

1r. L’elaboració d’un pla pilot per la millora i modernització del regadiu actual associat amb el procediment de concentració parcel·lària de la zona regable.

2n. L’esmentat pla pilot suposarà la redacció d’un avantprojecte que estudiarà la possibilitat de realitzar la concentració parcel·lària de la zona regable de les Col·lectivitats de Regants núms. 5 i 20 dels Canals d’Urgell.

3r. L’esmentat pla pilot suposarà la redacció d’un avantprojecte que contemplarà el canvi del tipus de reg actual per un reg a pressió (degoteig i aspersió) a la demanda a la zona regable de les Col·lectivitats núms. 5 i 20 dels Canals d’Urgell, adequat a la concentració parcel·lària
prevista al punt anterior.

4r. EL DARP redactarà l’avantprojecte del pla pilot, redactarà els projectes de concentració parcel·lària i els de regadius definitius. Els costos de redacció dels mateixos aniran a càrrec
del DARP. El projecte de regadiu es redactarà un cop estigui iniciada la concentració parcel·lària de la zona regable, durant la seva fase de projecte de concentració parcel·lària.

5è. El finançament de les obres serà el previst per la normativa aplicable en la data d’execució en què es duguin a terme.

6è. Les Col·lectivitats de Regants núm. 5 i 20 dels Canals d’Urgell participaran i col·laboraran activament mitjançant els seus representants en l’elaboració del pla pilot (avantprojecte) i aportaran totes les dades necessàries per a dur-ho a bon terme.

7è. L’ajuntament de Linyola col·laborarà en l’execució del Conveni cedint els espais necessaris per a les reunions que calgui portar a terme entre les diferents parts.

L’acte tingué lloc a la sala d’actes de l’ajuntament.
 

Si fins ara veiem cinema de primera, ara en veurem encara més. El circuit urgellenc ha signat uns acords amb noves distribuïdores, pel que queda clar que a partir d’ara, encara veurem millors pel·lícules i les estrenes que es produeixin a Catalunya. Esperem que d’aquesta
manera augmentin els socis o es venguin més entrades.

Les darreres pel·lícules han estat Toys-2, La playa, El Coleccionista de huesos, American Beauty, El Sexto Sentido...
 

Les ADOLI, continuen amb les seves activitats i ara en aquests moments han endegat dues activitats més, la primera és la de classes de pintura que imparteix el pintor Paco Mayoral i el segon és un curset sobre l’autoestima que es fa al local de les Adolis i que dóna la psicòloga
Esther Bonell, durant el mes d’abril.
 

El passat 12 d’abril a 2/4 de 8 del vespre i a l’Escola Municipal de Música es va celebrar un concert de piano i violí a càrrec dels alumnes iniciats en aquests instruments. El concert va ser variat i els nens i nenes ho van fer molt bé, davant d’un públic lliurat, demostrant que tenen
molt de talent.
 

El concert es realitzà el 15 d’abril a l’Escola Municipal de Música a les 12 de migdia. A causa de l’hora potser no hi anà tanta gent però no per això el concert fou menys lluït. Els concertistes, Miguel Hortigüela a la guitarra (conegut pels alumnes perquè és professor de guitarra en aquesta escola) i Lluís Boix a la flauta travessera ens van fer gaudir una bona estona amb peces d’autors tan coneguts com Shankar i Piazzola, entre d’altres. A la vegada aquestes obres que van tocar van estar comentades pels mateixos concertistes, cosa que és d’agrair.
 

Els alumnes durant la setmana cultural del 10 al 14 d’abril han fet visites als Aquaris, al Museu d’Eines del Martí, han fet un estudi de la plaça Pau Casals, i visitaren l’ajuntament i feren una entrevista a l’alcalde Jaume Flaquer.

Dins de l’escola van rebre a la il·lustradora de contes Maria Mercè Arànega i el dia 11 feren teatre els de primer curs al poliesportiu, on representaren l’obra Els bons amics i el dia 12 al cinema Planell els de sisè curs interpretaren en anglès Pretty Ritty, els de quart curs Any de
neu, any de Déu i els de segon curs, poesia cant i dansa.

Per la seva part l’AMPA organitzà la conferència a la sala Pau Casals sobre la tolerància i el dissabte 15 es va pagar el berenar per tothom i es gaudí d’un grup d’animació.
 

De la setmana del 17 al 23 d’abril, es va fer l’exposició de novetats bibliogràfiques, tant infantils, juvenils com per a adults.

El dia 27 d’abril el Sr. Jaume Roca, delegat del Patronat Català Pro Europa a Lleida va fer la conferència sobre l’euro i el sector agrícola i comercial.

El divendres 28 d’abril la llevadora de Linyola Elisabeth Mitjans i de l’ABS Pla d’Urgell va fer la xerrada/col·loqui sobre “La reproducció, la sexualitat, l’anticoncepció, les malalties de transmissió sexual en els joves”.

Durant aquests dies s‘inaugurarà el servei d’Internet. Es clou un cicle de prestació de serveis. Si fa uns anys, es va instal·lar la fotocopiadora, des prés el telèfon i ara finalment Internet. Era una petició feta per diferents individualitats i grups –entre ells BARRET PICAT– però els qui han treballat el tema han estat la bibliotecària Montse Espina, el servei de biblioteques i els regidors de cultura. La nostra enhorabona. És la porta oberta a totes les demés biblioteques
i és la porta oberta al món.
 

Com cada any s’ha celebrat amb dignitat la Setmana Santa. Començant per la processó de la palma, en que els pares i mares, amb els nens portant el palmó donen el tomb a l’església, fins a les processons de l’Aurora, al matí del divendres i la processó al vespre de divendres sant, amb força assistència de públic. El diumenge és el dia en que la canalla van a recollir la mona i els
regals dels padrins. Com sempre hi ha gent i jovent que aprofita aquesta Setmana, per anar de vacances a la muntanya o a la platja.
 

Al caure en diumenge de Pasqua, amb tot el personal de viatge, a Catalunya s’ha celebrat la Festa de Sant Jordi, durant tota la setmana. A Linyola es van vendre llibres i roses a la plaça Planell, durant el dissabte i el diumenge, amb força èxit.
 

Degut a que la Granja Sant Vicenç cada cop està menys arreglada per reunir gent per fer dinars, aquest lloc s’aprofita pel jovent per fer-hi acampades des del dissabte o diumenge
i celebren les seves festes nocturnes i el dilluns de Pasqua s’hi mengen la mona.

Les famílies aprofiten per fer el dinar al Castell del Remei, o a un lloc que cada cop agafa més clientela, la Serra de Mollerussa. De totes maneres la referència, encara a Linyola és la Torre del Capità.
 

           Dades referides a l'interior de la població.

Ja fa temps que ens vàrem donar compte que a la nostra localitat mancava un edifici o local on
es poguessin realitzar totes les activitats culturals, recreatives... que es vénen desenvolupant al
municipi i en les quals hi participen els linyolencs. Es va decidir que aquestes activitats caldria
fer-les en unes instal·lacions adequades i que tinguessin uns mínims de comoditats i de medis
per portar-les a cap, per aquest motiu s’ha iniciat la construcció de l’Edifici Polifuncional.

El projecte de l’obra consta d’una planta baixa amb tres sales d’exposicions o d’activitats diverses i una sala magatzem.

Al primer pis, s’ha cregut convenient traslladar l’Escola Municipal de Música, per complir els requisits indispensables: absència de barreres arquitectòniques, adaptació a minusvalies, aules adaptades a les ensenyances musicals, equipaments específics d’instruments i sonoritat... establerts a la normativa reguladora de les Escoles de Música.

En el pis superior s’hi ubicaran deu sales tipus despatx, per poder donar-hi cabuda a totes les
entitats que realitzin activitats culturals, lúdiques i esportives, així com unes sales multiusos per
a poder-les utilitzar quan aquestes entitats facin activitats de gran grup.

Així doncs quedaria un edifici que hi mancava a la nostra població i ja sabent que tothom que tingui una iniciativa del caire que sigui, ja sap on té un lloc per a desenvolupar-la.
 

AJUNTAMENT DE LINYOLA