 |
Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda |  |
 |
|
Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda | |
|
La primera impressió de la ciutat va ésser la sensació que era molt plana, emb els edificis tradicionals de rajola, com a màxim de tres pisos, al costat dels moderns, més alts. El tràfic -a banda del canvi del sentit de circulació- feia una sensació peculiar, com d'antiga, sens dubte per l'abundància de taxis i busos com dels anys cinquanta, amb molt poca relació amb el dinamisme del parc mòbil actual.
En el recinte universitari hi ha Senate House, l'imponent edifici que acull gran part de les activitats d'investigació de la universitat. I ben a prop es troba el Warburg Institute, fundació amb una riquesa bibliogràfica tan gran que la fa bàsica per als interessats en els estudis d'humanitats.
A la vora queda també el British Museum, del que parlaré més endavant, i, per al temps lliure, carrers amb gran tradició comercial com Oxford Street i Regent Street, el segon més especialitzat, i també Charing Cross, més popular, amb els seus comerços, llibreries, restaurants i llocs d'espectacles, com li pertoca per la seua situació a la banda del tradicional Soho.
Quant als monuments, es imprescindible a més una visita al centre històric de Londres, la City, que ha deixat d'ésser un lloc residencial per esdevenir-ne el nucli comercial i financer. També s'hi troben alguns dels monuments més característics, com la catedral de Saint Paul, o l'antiga església del Temple, que es va salvar de l'incendi de 1666.
Ludgate Hill uneix la City amb Westminster, que és on hi havia el palau reial i les institucions, al carrer Whitehall. Entre ambdues vies, que formen un angle més o menys recte, hi ha Trafalgar Square. En aquesta plaça es troba l'Admiralty Arch i l'estàtua de Carles I. Des de la terrassa de la National Gallery es veu la Nelson's Column i tot Whitehall, fins al Big Ben. A la dreta queda l'església de Saint-Martin-in-the-Fields. La visita a la National Gallery és imprescindible, degut als riquíssims fons pictòrics que conté de totes les èpoques, en especial de la gòtica.
Anant per Whitehall veiem l'entrada de Downing Street, on hi ha la residència del primer ministre, i seguint endavant s'arriba a l'Abadia de Westminster. A la vora hi ha Westminster Palace, el Parlament.
A un angle es troba el Big Ben, símbol de la ciutat. Voltant tot l'edifici, es pot accedir als jardins, a la vora del Tàmesi, i veure els ponts sobre el mateix, com Westminster Bridge, que té a l'altra banda County Hall. El passeig per Westminster s'ha d'accelerar per guanyar, per Buckingham Gate, la plaça on hi ha el palau de Buckingham.
Enfront del palau queda el memorial de la Reina Victòria, i seguint entre els jardins del palau i Green Park s'arriba a l'arc de Wellington, després de qual es troba Hyde Park, un dels principals parcs de Londres. La visita seguí, ja fent-se fosc, fins al Victoria and Albert Museum. L'objectiu era veure el Retaule del Centenar de la Ploma, però era prestat per a una exposició.
En general, els parcs de Londres combinen les parts ajardinades amb els llacs, les zones d'arbres i les descobertes, a manera de prat d'un verd intens i humit. Però d'hivern fa un fred que no es pot estar. N'és un exemple Regent's Park, d'orientació neoclàssica, que a més és voltat d'edificis en aquest estil, coneguts com a Terraces.
La visita al British Museum m'ha confirmat que els anglesos hi tenen mostres de tots els països que formaren part del seu imperi i de molts altres. Com era permès fer fotografies, vaig poder recollir nombroses imatges de les civilitzacions antigues, en especial de la grega: un relleu, l'Ara de Pèrgam i una Cariàtide.
El que causa més impressió és la gran sala, al tamany real de la planta de l'edifici, dedicada als marbres del Partenó adquirits per Lord Elgin. No cal oblidar que va ésser la catedral de Santa Maria de Cetines en temps de Pere el Cerimoniós, duc d'Atenes i de Neopàtria, que el qualificava com "el més bell edifici que hi ha al món".
Entre l'art romà trobem bells exemples com un fris que representa l'arribada d'Enees al Laci i la profecia de la truja, el bust de l'emperador Trajà, i una petita imatge en bronze del totpoderós Júpiter, cap del panteó romà com a parel·lel amb el grec Zeus.
I ja de la nostra cultura d'època medieval trobem un recipient de ceràmica de Manises o una arca gòtica de ferro. Podríem parlar també de curioses monedes angleses, encunyades amb les llegendes "VIGO" i "LIMA" per haver estat fetes amb el metall saquejat d'aquestes ciutats. I, com a colofó, encara que no té res a veure amb l'escultura medieval, ni molt menys amb la ibèrica, un cap de lleó que no resultarà desconegut als de Benassal... encara que siga sumeri. Amb ell acabem la visita.
Última actualització: 1 de març de 1998.