Lluís García escriu:

M'agradaria saber l'orígen d'alguns topònims de la ciutat de Barcelona, com Gràcia, Sarrià, la Guineueta i especialment el nom de Sant Martí de Provençals.

Gràcia:

L’origen del barri de Gràcia es troba en la prohibició (segle XIV) d’establir noves esglésies, monestirs o hospitals dintre del recinte emmurallat de la ciutat de Barcelona. Aquest fet va provocar la construcció de nombrosos convents extramurs, d’entre els quals van ser importants per a la configuració de Gràcia els de Sta. Maria de Jesús (s. XIV), el de Montcalvari o Caputxins vells (1578) i el de carmelitans de Santa Maria de Gràcia o dels Josepets (establert l’any 1626 a l’actual plaça de Lesseps), que donà nom al barri. El seu desenvolupament va fer que al 1820 obtingués l’autonomia municipal que va perdre i recobrar diverses vegades durant el segle XIX, fins que el 1897 va ser annexat definitivament al municipi de Barcelona.

Sarrià:

Aquest nom està documentat des de l’any 986. Se suposa que prové d’un antropònim (nom de persona) Serianus o Sirianus, que donava nom, com sol succeir en aquests casos, a un "fundus" (tipus de propietat agrícola propi dels darrers temps de l’Imperi Romà).

La vila de Sarrià va créixer a l’entorn de l’església de Sant Vicenç i va ser annexada a Barcelona el 1921.

La Guineueta:

Aquest barri formava part de l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar. El nom es deu a que està construït prop de l’antiga masia de Can Guineueta, i el nom d’aquesta s’ha de suposar provinent del nom de l’animal.

El nom de la guineu era en llatí VULPES. No obstant això, en català s’optà per donar-li un altre nom, ja que, com sol succeir amb el nom de certs animals, era tabú pronunciar-lo. "Guineu" prové del nom germànic WINIDHILD, nom de la muller del comte Guifre I de Barcelona. En altres llocs de Catalunya s’anomena "guilla" a aquest animal, derivat de nom de persona GUISLA, muller del comte Guifre I de Cerdanya.

En altres idiomes també es designa la guineu amb noms de persona: en francès, "renart" (del nom germànic REINHARDT) i en basc "azeri", del nom propi AZNARI (sic!)

San Martí de Provençals:

La primera documentació d’aquest nom és de l’any 989.

Hi ha dues opinions diferents sobre el seu origen

1) Que procedeixi de repobladors originaris de Provença, que s’assentaren en l’indret. Això podria succeir, segons alguns entre els segles IX i X. Els que inicialment sostenien aquesta opinió creien que l’assentament es va produir en l’època del comte Ramon Berenguer III (1082 - 1131), casat amb Dolça de Provença. Com que la data de la primera documentació és anterior a aquest personatge, aquesta teoria va restar desprestigiada durant molt de temps.

2) Que provingui de "provincials" (teoria proposada per Francesc de Bofarull i seguida per altres filòlegs con Enric Moreu-Rey). El nom faria al.lusió a un tipus de propietat comunal, és a dir, de domini públic i que tindria les seves arrels a l’època romana.

L’aportació més recent a aquest problema és la que fa Josep Moran i Ocerinjauregui, a "Estudis d’Onomàstica Catalana". Aquest autor diu que no li ha estat possible trobar cap tipus de documentació que parlés de l’existència d’un "ager provincialis", nom que, a més, li sembla poc plausible i troba més versemblant la teoria de l’assentament de repobladors provençals que hauria tingut lloc no a l’època de Ramon Berenguer III, sinó molt abans, probablement a partir del 801, quan el rei carolingi Lluís I recuperà Barcelona de mans dels sarraïns.

El municipi de Sant Martí de Provençals va ser annexat a la ciutat de Barcelona l’any 1897.