18-7-2001

Pregunta formulada per Benjamí Tous

Amb la forma "assinestrar" aquesta paraula apareix ja al català medieval, per exemple a les obres de Ramon Llull i al Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell. Més endavant el trobem amb les formes actuals "ensinistrar" i "ensinestrar". L’origen d’aquesta paraula resulta enigmàtic, donat que tradicionalment és el costat esquerre qui porta associades les connotacions de correcció i d’habilitat, tal i com demostren els equivalents d’"ensinistrar" en altres llengües romàniques ("adiestrar" en castellà, "addestrare" en italià, etc.). S’han proposat, doncs, diverses teories per explicar la seva etimologia: que fos un encreuament entre "ensenyar" i "adestrar" o bé que tingués originàriament un significat irònic (tenint en compte que en els exemples més antics sembla fer referència més aviat a un ensenyament de caire entremaliat). Coromines, però, creu que es tracta d’un derivat de "sinistre" (en la seva acepció primària d’ ‘esquerre’). Addueix que l’escriptor romà Ciceró afirma que, en qüestió d’auguris, entre grecs i bàrbars l’esquerra tenia el paper que la dreta entre els romans i també alguns exemples de Plaute que atribueixen una connotació favorable a la mà esquerra. Pensa, doncs, que es tracta d’un arcaisme semàntic d’origen indoeuropeu (i al.lega exemples de llengües com l’antic alt alemany, l’antic escandinau, l’irlandès, l’avèstic i el sànscrit que mostren connexions etimològiques entre la paraula per a designar el cantó esquerre i altres paraules de significat positiu) mantingut entre les classes populars romanes i que s'ha conservat fins als nostres dies únicament en català.