Pregunta formulada per F. Serrano
En llatí clàssic els noms de les estacions de l’any eren VER, AESTAS, AUTUMNUM i HIEMS.
En llatí vulgar es van convertir en (TEMPUS) VERANUM, (TEMPUS) AESTIVUM, (TEMPUS) AUTUMNUM i (TEMPUS) HIBERNUM.
A partir d’aquí es formen els noms catalans. La paraula "ver" va subsistir en els primers temps, si bé, aviat va ser substituïda per "primavera", és a dir, ‘principi de la primavera’, perquè aquesta se solia dividir en dues parts. L’expressió "primavera" procedia també del llatí vulgar i es troba en altres llengües romàniques, com el castellà i l’italià.
"Estiu" (habitualment pronunciat *istiu) i "hivern" estan formades sobre les corresponents formes del llatí vulgar i coincideixen amb altres llengües romàniques: francès "été", "hiver"; italià "inverno" (el nom de l’estiu , "estate", procedeix de la forma clàssica); castellà "invierno" (el castellà "verano" s’ha agafat del nom que primitivament s’aplicava a la primavera).
Per a la tercera de les estacions, els textos antics catalans fan servir la paraula "autumne", que actualment ha desaparegut de la nostra llengua. Al seu lloc, va sorgir la forma "tardor", que és una creació genuïnament catalana i inexistent en cap de les altres llengües romàniques (si bé mostra algun paral.lelisme amb els noms d’aquesta estació en les llengües germàniques).
El primer testimoni de la paraula "tardor" és de 1575 en una obra del gironí Onofre Pou on s’enumeren les estacions de l’any de la següent manera: "... estiu - hivern - primavera - otoño o tardor". La forma "otoño" és un castellanisme arrelat des de temps molt llunyà al País Valencià i constitueix actualment la forma usual de dessignar la tardor en aquelles contrades. Al Principat, però, no s’ha fet servir mai.
"Tardor" procedeix del llatí TARDATIONE format sobre l’adjectiu TARDUS. Aquesta etimologia ve avalada per l’existència de les formes originàries "tardaó", "tardagó" en alguns dialectes. La raó d’aquesta dessignació està en el fet que és en aquesta època quan es recullen les darreres collites de fruita, les fruites tardanes.
La vitalitat de la paraula "tardor" ha fet desaparèixer altres mots usats per aquesta estació, entre ells la forma analògica "primavera de l’hivern" (d’ús molt viu fins al segle passat, especialment a la ciutat de Barcelona) i altres menys coneguts com "darrevera", "redevera", usats a indrets com Palafrugell i també formats analògicament sobre "primavera".