El nom dels mesos de l'any prové del calendari romà.

Inicialment, els romans dividien l'any en 10 mesos; d'aquí ve el nom
de SETEMBRE (que era el setè mes de l'any =SEPTEM); d'OCTUBRE
(que era el vuitè mes=OCTO); de novembre (el novè=NOVEM) i de
DESEMBRE (el desè=DECEM).

La resta dels mesos reben el seu nom dels déus del panteó romà:
GENER ve de JANUARIUS (de JANUS, déu relacionat amb tot el que
tingui a veure amb l'inici d'alguna cosa; també era el déu que presidia la
porta dels temples); MARÇ ve de MARTIUS (de MARS, el déu de la
guerra); MAIG està dedicat a MAIA, la deessa de la primavera
(posteriorment, els cristians van convertir aquest mes en el mes de
MARIA i van donar un sentit religiós cristià a les celebracions que tenien
lloc en aquestes dates); JUNY és el mes de la deessa JUNO (l'esposa
de Júpiter).

El mes de FEBRER té la seva arrel en el verb FEBRUARE, que significa
purificar, ja que durant el seu transcurs tenien lloc cerimònies de
purificació i expiació.

ABRIL ve d'APRILIS, mot que està relacionat amb el verb APRIRE, ja
que és durant aquest mes quan la Natura recobra el seu esplendor
després de l'austeritat de l'hivern.

Posteriorment, els romans van reformar el seu calendari i el van convertir
en l'actual que coneixem amb dotze mesos. Aquests dos mesos
adicionals van rebre el nom del general JULI CÈSAR (JULIOL) i de
l'emperador OCTAVI AUGUST (AGOST).