Ramon Mataró Clopes demana quin és l’origen d’aquest topònim.

Primer de tot cal dir que, malgrat que el seu nom tradicional hagi estat "Ravell", un informe de l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans, recollit a "Documents de la seccio filològica, III" (Barcelona, març de 1996), diu el següent:

"Coll de Revell (Coll situat entre els municipis d’Espinelves -Osona- i Arbúcies -Selva-). Gràficament, la vocal pretònica ha de ser una -e, no una -a."

Pel que fa a l’origen del nom, cal suposar que fa referència al "revell", un tipus d’arbust. El Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana el defineix com a ‘ullastre bord’, mentre que el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans es limita a dir ‘ullastre’. La paraula no consta al Diccionari Fabra.

Per a Coromines, la paraula "revell" prové del llatí ARBOR REBELLIS (‘arbre rebel’). "La base semàntica d’aixó està -diu Coromines- en el caràcter salvatge i per dir-ho així ‘indomable’ o in-arrencable del "revell", especialment el d’ullastre: d’aquí la dita proverbial menorquina "tot està subjecte a s’homo sinós un revell". Coromines esmenta l’existència d’"Es Puig des Revell" als afores de Ciutat de Mallorca i de "S’Illa des Revells" a Menorca, dins el Port de Fornells.

No obstant aixó, cal destacar que el nom del coll és "de Revell" i no "del Revell" o "dels Revells". Enric Moreu-Rey en la seva obra "Els nostres noms de lloc" també suposa que aquest topònim procedeix del nom de la planta i assenyala diversos topònims semblants a Catalunya i a les Illes Balears: Es Ravell, Ravella, Ravellar, Ravellosa. D’altra banda, però, Moreu-Rey creu que també podria procedir d’un antropònim, és a dir, un nom de persona i constata l’existència dels noms propis "Ravella" i "Revellus" documentats des del segle IX.