Llei del patrimoni cultural valencià
Tipus Disposició.....: Llei
Fecha Disposición....: 11.06.1998
Títol Disposició.....: LLEI 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat
Valenciana, del
Patrimoni Cultural Valencià.
[1998/5159]
Número Diari Oficial.: 3267
Fecha Diari Oficial..: 18.06.1998
Text:
LLEI 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural
Valencià. [1998/5159]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han
aprovat i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut
d'Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:
PREAMBUL
I
El patrimoni cultural valencià és una de les principals senyes d'identitat
del
poble valencià i el testimoni de la seua contribució a la cultura
universal.
Els béns que l'integren constitueixen un llegat patrimonial d'inapreciable
valor, la conservació i enriquiment del qual correspon a tots els valencians i,
especialment, a les institucions i als poders públics que el representen.
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, en l'article 31, atribueix a
la Generalitat competència exclusiva sobre el patrimoni històric,
artístic,
monumental, arquitectònic, arqueològic i científic i sobre els
arxius,
biblioteques, museus, hemeroteques i tots altres centres de depòsit cultural
que no siguen de titularitat estatal, sense perjudici de la reserva de
competència en favor de l'estat sobre la defensa del patrimoni cultural,
artístic i monumental contra l'exportació i l'espoliació, establida
per
l'article 149.1.28 de la Constitució Espanyola; i l'article 33 li atribueix
l'execució de la legislació de l'estat en matèria de museus,
arxius i
biblioteques de titularitat estatal, l'execució de la qual no es reserve a
l'estat. D'altra banda, l'article 46 del text constitucional disposa que els
poders públics garantiran la conservació i promouran l'enriquiment del
patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d'Espanya i dels
béns que
l'integren, de qualsevol règim jurídic i titularitat.
L'estat, basant-se en aquesta reserva i en el títol competencial de l'article
149.2 de la Constitució, ha promulgat la Llei 16/1985, de 25 de juny, del
Patrimoni Històric Espanyol, i el Reial Decret 111/1986, de 10 de gener, que la
desplega parcialment, modificat aquest últim pel Reial Decret 64/1994, de 21
de
gener, per a adaptar-lo a la interpretació donada pel Tribunal Constitucional a
determinats preceptes de la llei. Normativa aquesta que ha sigut fins ara,
íntegrament, d'aplicació directa a la Comunitat Valenciana.
El ple exercici per la Generalitat de la competència pròpia en
matèria de
patrimoni cultural exigeix, tanmateix, l'establiment a l'àmbit de la Comunitat
Valenciana d'una norma amb rang de llei que done resposta a les necessitats que
presenta la protecció d'aquest patrimoni, superant les insuficiències del
marc
legislatiu vigent fins ara.
En l'exercici, doncs, d'aquesta competència, i amb aquest objectiu, es
promulga la present Llei del Patrimoni Cultural Valencià.
II
La Llei del Patrimoni Cultural Valencià constitueix el marc legal de
l'acció
pública i privada dirigida a la conservació, difusió, foment i
acreixement del
patrimoni cultural en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, determina les
competències dels poders públics en la matèria, les obligacions
i drets que
incumbeixen els titulars dels béns i les sancions que es deriven de les
infraccions als seus preceptes. Tanmateix, no es concep la llei, tal com ha
sigut freqüent en matèria de patrimoni històric, com un conjunt
de normes
predominantment prohibitives al costat d'algunes altres que estableixen en
favor dels titulars dels béns certs drets, de caràcter més
teòric que real al
no disposar de mecanismes necessaris per a exercir-los ni correlatives
obligacions de l'administració. Per contra, el legislador parteix del fet,
tantes vegades confirmat per l'experiència, que sense la
col.laboració de la
societat en la conservació, restauració i rehabilitació de l'ingent
nombre de
béns de patrimoni cultural, la gran majoria de titularitat privada, l'acció
pública en aquesta matèria està destinada al fracàs per
falta de mitjans
suficients per a afrontar una tasca d'aquestes proporcions.
Per això, la llei tracta, en primer lloc, de fomentar l'estima general del
patrimoni cultural, a través de l'educació i la informació, com el
mitjà més
eficaç d'assegurar la col.laboració social en la protecció i
conservació
d'aquell. I pretén també, de manera especial, promoure l'interés
dels
propietaris dels béns en la conservació, restauració i
rehabilitació d'aquests
a través de mesures concretes, l'aplicació de les quals es concep en
molts dels
casos com un dret del propietari, legalment exigible, establit com a
contraprestació a les inevitables limitacions dominicals que la llei imposa. A
aquest mateix propòsit respon el principi general establit en l'article 9, que
obliga l'administració a afavorir la incorporació dels béns del
patrimoni
cultural a usos actius, adequats a la seua naturalesa.
Si ambdós objectius s'aconsegueixen, disposant, a més, de
l'acció dels poders
públics, en els tres aspectes de conservació del patrimoni propi,
vigilància i
foment, el compliment dels fins de la llei estarà en gran part assegurat.
III
La llei adopta en la denominació el terme cultural per considerar-lo el
més
ajustat a l'amplitud dels valors que, segons el que es disposa en l'article 1,
defineixen el patrimoni que constitueix el seu objecte, la naturalesa del qual
no s'esgota en allò purament històric o artístic. Tanmateix, no
obstant aquesta
amplitud amb què es conceptua el patrimoni cultural, es diferencien ja en
l'article 2 les tres categories de béns que formen part d'aquell segons la
importància dels valors que incorporen, a les quals es relacionen diferents
graus de protecció, detallats al llarg de l'articulat de la llei. Es tracta
així de distingir els béns que tenen algun dels valors assenyalats en
l'article
1, que són òbviament innumerables i la regulació dels quals es
dirigeix en gran
manera a facilitar l'accés d'aquests a un nivell superior de protecció
quan en
siguen mereixedors, d'aquells altres que pel major valor cultural exigeixen la
concentració dels esforços públics i privats en les tasques de
conservació i
foment, mitjançant la inclusió prèvia en l'Inventari.
IV
L'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, al qual es dedica el
primer capítol del títol II, és la institució bàsica
entorn de la qual es
configura el sistema legal de classificació i protecció dels béns
de naturalesa
cultural que mereixen una empara especial. La llei concep l'Inventari com un
instrument unitari, adscrit a la Conselleria de Cultura, Educació i
Ciència,
que evite la dispersió derivada de l'existència de diferents instruments
de
catalogació, segons es referisquen a béns mobles o immobles. En ell
s'inscriuen
tota classe de béns, mobles i immobles o immaterials, classificats segons dos
nivells de protecció: el corresponent als béns declarats d'interés
cultural i
l'assignat als béns inventariats que no siguen objecte d'aquesta
declaració.
Als primers es destina la secció primera de l'Inventari i la resta s'inscriuran
en alguna de les altres seccions, reservant-se, per raó de l'especialitat, la
secció quarta per als béns del patrimoni documental,
bibliogràfic i audiovisual
que tinguen rellevància cultural i la cinquena als béns immaterials del
patrimoni etnològic.
La llei té entre els seus objectius fonamentals el d'impulsar la formació
d'un
Inventari el més complet possible de tots aquells béns del patrimoni
cultural
valencià que meresquen una protecció especial, ja que el legislador
és
conscient que d'això depén en gran manera l'èxit de la
política de conservació
i foment d'aquesta riquesa cultural. Preveu diferents procediments per a la
inclusió dels béns en l'Inventari, segons la categoria de
protecció a què
accedisquen i la naturalesa, moble o immoble o immaterial d'aquells. I ha
preferit, abans que establir obligacions genèriques de difícil
compliment,
promoure l'interés dels titulars de béns de valor cultural en la
inscripció
dels béns en l'Inventari. Per a això, es preveu l'aplicació de les
mesures de
foment del títol VI amb caràcter general a tots els béns inclosos
en
l'Inventari, als quals s'equiparen els que hagen iniciat l'expedient per a
ser-hi inclosos; es constreny la possibilitat de dació de béns culturals en
pagament de deutes als prèviament inclosos en l'Inventari; es reconeix a tota
persona la condició d'interessat per a promoure l'aprovació o
modificació dels
catàlegs de béns i espais protegits a l'efecte d'incloure-hi béns
immobles amb
la qualificació de béns de rellevància local i s'estableix la
preferència en
els concursos d'ajudes públiques dels ajuntaments que hagen aprovat els
esmentats catàlegs.
El segon dels capítols del títol II conté el règim
comú a tots els béns de
l'Inventari. S'estableixen els drets de tanteig i retracte en favor de la
Generalitat respecte dels béns inventariats, i també sobre determinats
béns
mobles que es venguen en subhasta, i es reconeix el mateix als ajuntaments
respecte dels béns immobles inventariats situats en el seu terme municipal. Es
declara l'interés social per a l'expropiació, en determinades
circumstàncies,
de tots els béns inventariats, no tan sols d'aquells declarats d'interés
cultural, i es proclama respecte de tots els béns inventariats de titularitat
dels ens públics territorials el caràcter d'inalienables i imprescriptibles.
V
El capítol tercer del mateix títol es dedica als béns
d'interés cultural, als
quals es reserva el grau màxim de protecció legal, es regula en la
secció
primera el procediment especial per a la declaració d'interés cultural,
amb
terminis per a resoldre diferents en funció de la naturalesa dels béns que
siguen objecte de l'expedient. La secció segona conté el règim
especial dels
béns immobles d'interés cultural, que recull els efectes de la
declaració sobre
llicències municipals i el planejament urbanístic. S'estableix, amb
caràcter
general, la necessitat d'autorització de la Conselleria de Cultura,
Educació i
Ciència per a les intervencions sobre aquests béns, i es fixen els criteris
a
què han d'ajustar-se tant aquestes intervencions com els plans especial de
protecció, l'elaboració dels quals és obligatòria quan es
produïsca la
declaració d'interés cultural d'un bé immoble, llevat del cas dels
monuments i
els jardins històrics.
El règim dels béns mobles d'interés cultural es regula en la
secció tercera, on
s'estableix el règim de les intervencions i els trasllats i la prohibició de
disgregar les col.leccions sense autorització de la Conselleria de Cultura,
Educació i Ciència. I, finalment, es dedica la secció quarta
d'aquest capítol
als béns immaterials d'interés cultural, el règim específic
de protecció dels
quals s'establirà en el decret que els declare com a tals.
VI
El capítol IV es refereix a la resta de béns de l'Inventari General. Els
primers d'ells són els béns de rellevància local, és a dir,
aquells béns
immobles inclosos amb aquesta classificació en els catàlegs de
béns i espais
protegits regulats per la legislació urbanística. La llei no fa una
recepció en
bloc en l'Inventari General de tots els immobles inclosos en els esmentats
catàlegs, ni en els que es puguen incloure en el futur, ja que, certament, la
major d'ells té un valor cultural relatiu, significatiu únicament per a
l'àmbit
humà o l'entorn en què se situen. Per això s'estableix
l'esmentada categoria de
béns de rellevància local dins dels nivells de protecció que han
de determinar
els catàlegs, en la qual s'inclouran els immobles que tinguen en si mateixos un
valor històric, artístic, arqueològic, paleontològic o
etnològic suficient per
a justificar l'aplicació del règim de protecció, les limitacions i
les mesures
de foment que la llei reserva als béns inventariats.
En aquest punt, respectant la competència que la normativa urbanística
atribueix a la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports respecte
de l'aprovació definitiva dels catàlegs i el procediment establit per a la
tramitació, es dóna caràcter vinculant a l'informe de la
Conselleria de
Cultura, Educació i Ciència pel que fa a la qualificació de
béns de rellevància
local dins dels catàlegs, assegurant així, en consonància amb el
sistema
general establit per la llei, la intervenció de l'òrgan competent en
matèria de
patrimoni cultural en la decisió sobre l'accés d'aquests béns a
l'Inventari
General.
Es tracta, en definitiva, de distingir els béns immobles de valor històric,
artístic, arqueològic o etnològic significatiu, que tenen
accés a l'Inventari,
del patrimoni arquitectònic simplement catalogat, el règim propi del
qual,
sense perjudici de les normes d'aquesta llei que se li hagen d'aplicar, es
troba en la normativa urbanística i en la de foment de la rehabilitació
d'edificis. Amb això s'evita la dispersió dels recursos destinats a la
protecció i foment del patrimoni cultural i es delimiten amb claredat els camps
d'actuació dels òrgans competents en matèria de patrimoni
cultural i
d'habitatge.
Les dues últimes seccions del capítol IV es refereixen, respectivament,
als
béns mobles i immaterials de l'Inventari, constituïts aquests
últims per les
activitats i coneixements de valor etnològic, establint-s'hi les
particularitats dels respectius procediments per a la inscripció i el règim
de
protecció que els és aplicable.
VII
El títol III es dedica al patrimoni arqueològic i paleontològic,
l'especialitat
del qual exigeix determinar no només el règim d'autoritzacions i
llicències a
què han de subjectar-se les actuacions arqueològiques i
paleontològiques, sinó
també el de les obres afectades per aquestes, el destí dels productes
d'aquestes actuacions i el règim de les troballes casuals. La llei preceptua la
intervenció de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència
tant en
l'autorització d'actuacions arqueològiques i paleontològiques,
com en la
d'obres que resulten afectades per l'existència de restes d'aquesta naturalesa,
però disposa la participació de la Generalitat en el finançament
dels treballs
arqueològics o paleontològics que, en aquest últim cas, s'hagen
de fer quan es
tracte d'obres en què no es poguera preveure l'existència d'aquelles
restes.
Pel que fa al règim de les troballes casuals, es regula el dret a la recompensa
en metàl.lic dels descobridors i propietaris.
VIII
El títol IV es dedica al règim dels museus, als quals s'equiparen les
col.leccions museogràfiques permanents. La llei estableix el contingut
mínim
dels expedients per a la creació o reconeixement d'ambdues categories
d'institucions museístiques i preveu la integració d'aquestes, ja siguen
de
titularitat pública o privada, en el Sistema Valencià de Museus,
configurat com
una estructura organitzativa que es crea per a facilitar la coordinació i
tutela per la Generalitat dels museus i col.leccions museogràfiques permanents
que s'hi integren. S'estableixen els mecanismes legals per a la inclusió dels
fons dels museus i col.leccions en l'Inventari General, amb la qualificació
fins i tot de béns d'interés cultural, així com el règim
general dels depòsits
i les eixides temporals de fons. Es prohibeix la disgregació dels fons dels
museus i col.leccions museogràfiques permanents sense autorització
expressa de
l'òrgan competent en matèria de patrimoni cultural i es garanteix
l'accés
públic als museus, llevat de les restriccions que la mateixa llei preveu.
S'hi recullen així mateix mesures especials de protecció dels fons
davant
situacions excepcionals dels mateixos centres que els contenen i que pogueren
afectar de forma negativa la preservació d'aquells. Per a això, es
condiciona
l'augment de fons en un museu o col.lecció museogràfica a
l'acreditació de la
capacitat de la institució per a atendre degudament els fins que li són
propis
en relació amb aquests fons, garantint-se en última instància
l'exposició
pública d'aquests. S'estableix també un règim excepcional per al
depòsit dels
fons d'un museu en un altre o altres centres de depòsit quan se'n pose en
perill la conservació, seguretat o accessibilitat. I, finalment, es tutela la
destinació dels fons d'un museu en el supòsit de dissolució o
clausura, a fi
que el trasllat no desvirtue la naturalesa dels béns culturals exposats.
IX
El títol V es refereix al patrimoni documental, bibliogràfic i audiovisual
i al
règim general dels arxius i biblioteques. El primer es defineix com a integrant
del patrimoni cultural valencià i s'ordena la formació del Cens del
Patrimoni
Documental Valencià i del Catàleg del Patrimoni Bibliogràfic i
Audiovisual
Valencià, però es preveu l'accés a l'Inventari General, amb la
categoria fins i
tot de béns d'interés cultural, només per als béns
inclosos en aquests Cens i
Catàleg que tinguen valor cultural significatiu, a fi de no estendre
abusivament les mesures i limitacions que la llei estableix per als béns de
l'inventari a l'ingent nombre de documents i obres bibliogràfiques que integren
l'esmentat patrimoni. D'altra banda, es determinen les línies generals del
règim dels arxius i biblioteques, creant-se el Sistema Arxivístic
Valencià, i
s'ordena l'establiment per via reglamentària de les normes sobre
conservació i
vigència administrativa dels documents de les administracions
públiques.
X
El títol VI conté les mesures de foment del patrimoni cultural dirigides,
d'una
banda, a compensar els titulars de béns del patrimoni cultural de les
càrregues
i limitacions en els seus drets que la llei els imposa. Significativament, la
llei situa al davant d'aquest títol el reconeixement de l'interés
públic de les
activitats de conservació i promoció del patrimoni cultural i el seu
caràcter
de font de riquesa econòmica col.lectiva, establint la consegüent
obligació de
l'administració de cooperar en aquestes activitats quan siguen dutes a terme
pels particulars. Es configuren així les ajudes públiques previstes en la
llei
com un dret dels particulars derivat del compliment de les obligacions que la
mateixa llei imposa, superant la concepció de mera concessió graciosa
amb què
en la pràctica han estat regulades. Es tracta de fomentar amb això
l'interés
dels titulars d'aquests béns en la conservació i manteniment, no per la
via,
tantes vegades inoperant per si mateixa, de l'obligació, la prohibició i la
sanció, sinó preferentment mitjançant la cooperació
pública al sosteniment de
les càrregues que la naturalesa cultural dels béns comporta per als seus
propietaris.
Es preveuen tres tipus de mesures en relació amb els titulars dels béns.
El
primer se centra en l'ajuda directa a les actuacions de conservació i
acreixement del patrimoni cultural, mitjançant el finançament del cost
d'aquestes actuacions a càrrec de les consignacions pressupostàries que
a
l'efecte es faran anualment en la llei de pressupostos de la Generalitat.
S'estableix el dret dels titulars de béns immobles d'interés cultural de
rebre
ajuda pública per al sosteniment de la càrrega que suposa la visita
pública
d'aquests béns. I s'opta per concentrar els recursos que la Generalitat destina
a la conservació i foment del patrimoni cultural mitjançant
l'obligació de
consignar anualment per a aquest fi en la llei de pressupostos una quantitat
equivalent a l'1% de l'import del capítol d'inversions reals dels pressupostos
de l'exercici anterior, en lloc del denominat 1% cultural del pressupost de
cada obra pública que s'execute, sistema aquest últim que la
pràctica ha
demostrat de difícil control i escàs compliment.
El segon tipus de mesures es refereix a l'accés al crèdit oficial o
reforçat
amb subsidis de fons públics dels titulars de béns del patrimoni cultural,
i el
seu objecte és fomentar l'interés d'aquests en la conservació i
rehabilitació
d'aquests béns, situant-los en aquest aspecte en condicions d'igualtat, com a
mínim, amb els habitatges de nova construcció.
I, finalment, el tercer tipus de mesures fa referència als beneficis fiscals de
què gaudeixen aquests béns. En aquest punt la llei ha d'acontentar-se
amb una
declaració general com la continguda en l'article 94, el desenvolupament del
qual queda condicionat necessàriament a l'ampliació de la capacitat
normativa
de les comunitats autònomes en matèria tributària. No obstant
això, s'incentiva
l'aplicació per les corporacions locals dels beneficis fiscals previstos per la
legislació estatal i s'estableix la possibilitat del pagament amb béns
inscrits
en l'Inventari General de tota classe de deutes amb la hisenda de la
Generalitat.
En una altra direcció, les mesures previstes en el títol VI fan
referència a
l'acció pública encaminada a promoure en la societat l'estima pels valors
del
patrimoni cultural, a través de l'ensenyament, en tots els nivells, i del
reconeixement oficial de les actuacions destacades dutes a terme per
particulars en defensa d'aquest patrimoni. No és aliena a aquest fi
l'obligació, que s'estableix amb caràcter general per als ens
públics
valencians, de destinar amb preferència els immobles de què siguen
titulars a
una activitat pública que no en desvirtue els valors artístics,
històrics o
culturals, cosa que, d'una banda, n'afavoreix la conservació i, d'una altra,
familiaritza els ciutadans amb aquests béns i fomenta l'estima per ells. I, en
el mateix sentit, es preveu la cessió als particulars, sota determinades
condicions, de l'ús dels immobles de titularitat pública quan
això redunde en
la millor conservació i estima pública.
XI
La llei dedica l'últim capítol a les infraccions i sancions, que es
tipifiquen
en la major part dels casos atenent la importància del dany causat al bé.
Les
activitats constitutives d'infracció no podran ser mai font de lucre per a
l'infractor. Es consagra, a més, el principi de necessitat de reparació del
dany causat i s'augmenta notablement, en relació amb la normativa aplicable
fins ara, el límit màxim de la sanció per infraccions greus.
La no-necessitat de l'aplicació del règim sancionador previst en la llei
serà
la millor prova del compliment de la voluntat col.lectiva de la qual ella
mateixa és expressió: el propòsit decidit dels valencians de
conservar i
acréixer la riquesa insubstituible del seu patrimoni cultural.
TITOL I
Del patrimoni cultural valencià
CAPITOL I
Disposicions generals
Article 1. Objecte
1. La present llei té com a objecte la protecció, la conservació,
la difusió,
el foment, la investigació i l'acreixement del patrimoni cultural valencià.
2. El patrimoni cultural valencià està constituït pels béns
mobles i immobles
de valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic,
paleontològic,
etnològic, documental, bibliogràfic, científic, tècnic o
de qualsevol altra
naturalesa cultural existents al territori de la Comunitat Valenciana o que,
trobant-se fora d'aquest, siguen especialment representatius de la història i
la cultura valenciana. La Generalitat promourà el retorn a la Comunitat
Valenciana d'aquests últims a fi de fer possible que se'ls apliquen les mesures
de protecció i foment previstes en aquesta llei. També formen part del
patrimoni cultural valencià, en qualitat de béns immaterials del
patrimoni
etnològic, les creacions, coneixements i pràctiques de la cultura
tradicional
valenciana.
Article 2. Classes de béns
Els béns que, a l'efecte d'aquesta llei, integren el patrimoni cultural
valencià poden ser:
a) Béns d'interés cultural valencià. Són aquells que per
les seues singulars
característiques i rellevància per al patrimoni cultural són
objecte de les
especials mesures de protecció, divulgació i foment que es deriven
d'aquesta
declaració.
b) Béns inventariats no declarats d'interés cultural. Són aquells
que per tenir
algun dels valors esmentats en l'article 1 en grau particularment significatiu,
encara que sense la rellevància reconeguda als béns d'interés
cultural, formen
part de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i gaudeixen del
règim de protecció i foment que es deriva d'aquesta inclusió.
c) Béns no inventariats del patrimoni cultural. Són tots els béns
que, d'acord
amb l'article 1.2 d'aquesta llei, formen part del patrimoni cultural valencià i
no estan inclosos en cap de les dues categories anteriors. Seran objecte de les
mesures de protecció que aquesta llei preveu amb caràcter general per
als béns
del patrimoni cultural, així com de totes altres que puguen establir les normes
de caràcter sectorial per raó dels seus valors culturals.
Article 3. Divulgació
Sense perjudici de la competència que l'article 2.3 de la Llei de Patrimoni
Històric Espanyol atribueix a l'administració de l'estat, la Generalitat
promourà la divulgació del coneixement del patrimoni cultural
valencià, tant a
l'interior de la comunitat autònoma com a fora, podent establir o impulsar, en
l'àmbit de les seues competències, els oportuns intercanvis culturals,
convenis
o acords amb organismes públics i amb particulars, supranacionals o estrangers.
Article 4. Col.laboració entre les administracions públiques
1. La Generalitat i les diferents administracions públiques de la Comunitat
Valenciana col.laboraran entre si per a la millor consecució dels fins en
aquesta llei.
2. Les entitats locals estan obligades a protegir i donar a conéixer els valors
del patrimoni cultural existent en l'àmbit cultural respectiu. Els correspon
especialment:
a) Adoptar les mesures cautelars necessàries per a evitar el deteriorament,
pèrdua o destrucció dels béns del patrimoni cultural.
b) Comunicar a l'administració de la Generalitat qualsevol amenaça,
dany o
pertorbació de la seua funció social de què siguen objecte
aquests béns, així
com les dificultats i necessitats de qualsevol ordre que tinguen per al
compliment de les obligacions establides en la present llei.
c) Exercir la resta de funcions que expressament els atribuïsca aquesta llei,
sense perjudici del que estableix la legislació urbanística, mediambiental
i
qualsevol altra que s'haja d'aplicar en matèria de protecció del
patrimoni
cultural.
3. La Generalitat Valenciana prestarà assistència tècnica a la
resta
d'administracions públiques valencianes i establirà els mitjans de
col.laboració amb aquestes en els casos i en la mesura en què siga
necessari
per al compliment dels fins de la present llei.
Article 5. Col.laboració dels particulars
1. Els propietaris i posseïdors de béns del patrimoni cultural
valencià han de
custodiar-los i conservar-los adequadament a fi d'assegurar el manteniment dels
seus valors culturals i evitar que es perden, es destruïsquen o es deterioren.
2. Qualsevol que tinga coneixement del perill de destrucció, deteriorament o
pertorbació en la funció social d'un bé del patrimoni cultural, o
de la
consumació d'aquests fets, ho haurà de comunicar immediatament a
l'administració de la Generalitat o a l'ajuntament corresponent, els quals
adoptaran sense dilació les mesures procedents en compliment de la present
llei.
3. Totes les persones físiques i jurídiques estan legitimades per a exigir
el
compliment d'aquesta llei davant les administracions públiques de la Comunitat
Valenciana. La legitimació per a l'exercici d'accions davant els tribunals de
justícia es regirà per la legislació de l'estat.
4. La Generalitat Valenciana fomentarà el marc de col.laboració amb
associacions de voluntariat per a la conservació i difusió del patrimoni
cultural valencià.
Article 6. Col.laboració de l'església catòlica
1. Sense perjudici del que es disposa en els acords subscrits davant l'estat
espanyol i la santa seu, l'església catòlica, com a titular d'una part
singularment important dels béns que integren el patrimoni cultural
valencià,
vetlarà per la protecció, conservació i divulgació
d'aquests i prestarà a les
administracions públiques competents la col.laboració adequada al
compliment
dels fins d'aquesta llei, amb subjecció al que s'hi disposa.
2. La Generalitat podrà establir mitjans de col.laboració amb
l'església
catòlica a fi d'elaborar i desenvolupar plans d'intervenció conjunta que
asseguren la protecció més eficaç del patrimoni cultural de
titularitat
eclesiàstica a l'àmbit de la Comunitat Valenciana. Així mateix,
podrà establir
l'adequada col.laboració a aquests fins amb la resta de confessions religioses
reconegudes per la llei.
Article 7. Institucions consultives i òrgans assessors
1. Són institucions consultives de l'administració de la Generalitat en
matèria
de patrimoni cultural el Consell Valencià de Cultura, la Reial Acadèmia
de
Belles Arts de Sant Carles, les universitats de la Comunitat Valenciana, els
consells assessors d'arxius i biblioteques, d'arqueologia i paleontologia i
totes les altres que siguen creades o reconegudes pel Govern Valencià, sense
perjudici de l'assessorament que es puga demanar d'altres organismes
professionals i entitats culturals.
2. Seran òrgans assessors de la Conselleria de Cultura, Educació i
Ciència en
l'exercici ordinari de les seues funcions en matèria de patrimoni cultural, a
més de la Junta de Valoració de Béns a què es refereix
l'article 8, les
comissions tècniques que s'establisquen reglamentàriament per a les
diferents
matèries que són objecte d'aquesta llei.
Article 8. Junta de Valoració de Béns
1. Es crea la Junta de Valoració de Béns del Patrimoni Cultural
Valencià com a
òrgan assessor de la Conselleria de Cultura, Educació i
Ciència. La Junta
estarà composta per vuit vocals. Sis d'ells seran designats, a proposta de les
institucions consultives assenyalades en l'article 7.1 de la present llei, pel
conseller de Cultura, Educació i Ciència entre les persones de
reconeguda
competència en les diferents matèries que són objecte de les
funcions de la
Junta. Els dos vocals restants seran designats pel conseller de d'Economia,
Hisenda i Administració Pública. El nomenament del president i del
vicepresident de la Junta es regularà reglamentàriament.
2. Són funcions de la Junta:
a) Valorar els béns de caràcter cultural que la Generalitat es proposa
adquirir
amb destí a museus, biblioteques, arxius o altres centres de depòsit
cultural
de titularitat pública, quan aquests no tinguen els seus propis òrgans de
valoració.
b) Informar sobre l'exercici per la Generalitat Valenciana dels drets de
tanteig i retracte establits en l'article 22.
c) Informar sobre l'autorització per la Conselleria de Cultura, Educació
i
Ciència de la permuta de béns de titularitat pública inclosos en
l'Inventari
General del Patrimoni Cultural Valencià, prevista en l'article 24.
d) Ser oïda abans de l'emissió per la Conselleria de Cultura,
Educació i
Ciència de l'informe vinculant preceptuat en l'article 95 per a
l'acceptació de
béns culturals en pagament de deutes amb la hisenda de la Generalitat
Valenciana.
e) Realitzar totes les valoracions de béns de caràcter cultural li siguen
sol.licitades per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i, a
través
d'aquesta en la forma que reglamentàriament es determine, per la resta
d'administracions públiques valencianes, per al millor compliment dels fins
d'aquesta llei.
f) La resta que legalment o reglamentàriament se li atribuïsquen.
CAPITOL II
Normes generals de protecció
del patrimoni cultural
Article 9. Protecció i promoció pública
1. Els poders públiques garantiran la protecció, conservació i
acreixement del
patrimoni cultural valencià, així com l'accés de tots els
ciutadans als béns
que l'integren, mitjançant l'aplicació de mesures que aquesta llei preveu
per a
cada una de les diferents classes de béns.
2. L'acció de les administracions públiques es dirigirà de
manera especial a
facilitar la incorporació dels béns del patrimoni cultural a usos actius i
adequats a la seua naturalesa, com a mitjà de promoure l'interés social
en la
conservació i restauració d'aquells.
Article 10. Suspensió d'intervencions
La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència suspendrà
cautelarment qualsevol
intervenció en béns mobles o immobles que posseïsquen algun
dels valors
mencionats en l'article 1.2 d'aquesta llei quan estime que la intervenció posa
en perill aquests valors i, tractant-se de béns immobles, requerirà a
l'ajuntament corresponent que adopte les mesures necessàries per a
l'efectivitat de la suspensió, que seran executades subsidiàriament per la
mateixa Conselleria en defecte d'actuació municipal. En el termini de dos mesos
a comptar de la suspensió, la Conselleria, després de l'informe de
l'ajuntament, acordarà el que en cada cas siga procedent, inclosa, si escau, la
iniciació del procediment corresponent per a la inscripció del bé
en
l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Transcorregut el termini
assenyalat sense que hi haja recaigut resolució, s'entendrà alçada
la suspensió.
Article 11. Impacte ambiental
Els estudis d'impacte ambiental relatius a tota classe de projectes, públics o
privats, que puguen afectar béns immobles de valor cultural hauran
d'incorporar
l'informe de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència sobre la
conformitat
del projecte amb la normativa de protecció del patrimoni cultural. Aquest
informe vincularà l'òrgan que haja de realitzar la declaració
d'impacte
ambiental.
Article 12. Comerç de béns mobles
Les persones físiques o jurídiques dedicades habitualment al
comerç de béns
mobles integrants del patrimoni cultural valencià, de les característiques
que
reglamentàriament s'assenyalaran, s'inscriuran en el registre que a aquest
efecte durà la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.
Hauran de
formalitzar davant aquesta Conselleria un llibre registre en el qual anotaran
les transaccions que efectuen sobre aquells béns quan reunisquen el valor i
totes altres circumstàncies que així mateix es determinaran
reglamentàriament.
Article 13. Exportació
1. L'exportació dels béns del patrimoni cultural valencià es
regirà pel que es
disposa en la legislació de l'estat.
2. La Generalitat realitzarà davant l'administració de l'estat els actes
conduents que aquells béns mobles il.legalment exportats que formen part de
l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià o que, d'acord amb aquesta
llei, hagueren de ser-hi inscrits, siguen destinats a museus, a biblioteques o
a arxius públics situats a la Comunitat Valenciana quan hagen sigut recuperats
i, conforme a legislació estatal, no siguen cedits als propietaris anteriors.
Article 14. Inspecció i vigilància
La Generalitat establirà els òrgans d'inspecció i
vigilància del patrimoni
cultural que millor asseguren el compliment de les disposicions d'aquesta llei.
Aquests òrgans estaran integrats per personal especialitzat en la
protecció del
patrimoni cultural que dependrà funcionalment de la Conselleria de Cultura,
Educació i Ciència i tindrà, en l'exercici de les seus funcions, la
consideració d'autoritat. Reglamentàriament es determinaran
l'estructura i
funcionament dels esmentats òrgans i les atribucions del personal al seu servei.
TITOL II
De l'Inventari General del Patrimoni Cultural
Valencià i del règim de protecció dels béns inventariats
CAPITOL I
De l'Inventari General
Article 15. Objecte i contingut de l'Inventari
1. Es crea l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, adscrit a la
Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, com a instrument unitari de
protecció dels béns mobles, immobles i immaterials del patrimoni
cultural els
valors dels quals hagen de ser especialment preservats i coneguts.
2. En l'Inventari s'inscriuran:
1.r Els béns mobles, immobles i immaterials, declarats d'interés cultural
conforme al que es disposa en el capítol III del títol II d'aquesta llei.
Formaran la secció 1.a de l'Inventari.
2.n Els béns immobles de rellevància local, inclosos amb aquest
caràcter en els
catàlegs de béns i espais protegits. S'inscriuran en la secció
2.a de
l'Inventari.
3.r Els béns mobles la inclusió dels quals en l'Inventari haja sigut
ordenada
segons allò previst en el títol II, capítol IV, secció
segona, d'aquesta llei.
Integraran la secció 3.a de l'inventari.
4.t Els béns del patrimoni documental, bibliogràfic i audiovisual
valencià, el
valor cultural dels quals exigisca incloure'ls en l'Inventari de conformitat
amb allò previst en el títol V. S'inscriuran en la secció
4.a.
5.é Els béns immaterials del patrimoni etnològic,
constituïts pels
coneixements, tècniques, usos i activitats de la cultura tradicional.
S'inscriuran en la secció 5.a de l'Inventari.
3. A l'efecte d'aquesta llei es consideren béns immobles, a més dels
enumerats
en l'article 334 del Codi Civil, tots aquells elements que siguen
consubstancials als edificis o immobles dels quals formen o hagen format part,
encara que pogueren ser separats d'aquests com un tot perfecte i aplicats a
altres construccions o a usos diferents de l'original.
Tanmateix, es consideraran béns mobles, a l'efecte d'incloure'ls com a tals en
l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, aquells objectes de
rellevant valor cultural que estiguen incorporats a un immoble mancat d'aquest
valor o l'estat de ruïna del qual faça impossible conservar-lo.
4. És funció de l'Inventari la identificació i
documentació sistemàtiques dels
béns que, conforme a aquesta llei, n'hagen de formar part, a fi de fer possible
l'aplicació a aquells de les mesures de protecció i foment previstes en
aquesta, així com de facilitar la investigació i la difusió del
coneixement del
patrimoni cultural.
Article 16. Elaboració de l'inventari
1. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència elaborarà i
mantindrà,
mitjançant la permanent actualització de les seues dades, l'Inventari
General
del Patrimoni Cultural Valencià, per a la qual cosa les administracions
públiques i els particulars li prestaran la seua col.laboració en els termes
establits en aquesta llei.
2. Sense perjudici del que s'estableix en la disposició addicional primera, la
inclusió i exclusió de béns de l'Inventari es farà
conforme al procediment
previst en aquest títol per a cada una de les classes de béns
inventariables.
3. Els propietaris o posseïdors de béns del patrimoni cultural
valencià hauran
de facilitar a les administracions públiques competents l'examen d'aquests
béns, així com les informacions pertinents, per a incloure'ls, si escau, en
l'Inventari.
4. Només a l'efecte de l'elaboració de l'Inventari General, els propietaris
o
posseïdors de béns mobles del patrimoni cultural, del valor i
característiques
que reglamentàriament es determinen, estan obligats a comunicar
l'existència
d'aquests a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.
Article 17. Publicitat
1. L'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià tindrà
caràcter públic,
sense perjudici de les restriccions que aquesta mateixa llei estableix respecte
del patrimoni arqueològic i paleontològic.
2. No obstant el que es disposa en l'apartat anterior, es requerirà
consentiment exprés del titular per a la consulta de dades relatives a la
propietat i valor dels béns inscrits, excepte els de titularitat pública, i a
la localització quan es tracte de béns mobles.
3. La Generalitat Valenciana facilitarà l'accés a l'Inventari dels
particulars
i les entitats públiques mitjançant l'establiment d'una xarxa
descentralitzada
de transmissió de dades.
4. Reglamentàriament es determinaran les condicions i formes d'accés a
les
dades contingudes en l'Inventari.
CAPITOL II
Règim general de protecció
dels béns inventariats
Article 18. Obligacions dels titulars
1. Els propietaris i posseïdors per qualsevol títol de béns inclosos
en
l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià estan obligats a
conservar-los i mantenir-ne la integritat del valor cultural.
2. Podran destinar els béns inventariats de què siguen titulars als usos
que
consideren convenients, sempre que no siguen incompatibles amb les obligacions
imposades en l'apartat anterior. No obstant això, qualsevol canvi d'ús
haurà de
ser comunicat prèviament, per escrit, a la Conselleria de Cultura,
Educació i
Ciència. La no-oposició d'aquesta en el termini d'un mes, a comptar de
la
recepció de la comunicació, suposarà l'aprovació del
nou ús. Tractant-se de
béns declarats d'interés cultural serà necessària
l'autorització prèvia de la
Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, en els termes dels articles
36.2 i
41.1 d'aquesta llei.
3. Igualment, estan obligats a proporcionar a la Conselleria de Cultura,
Educació i Ciència tota informació que aquesta els requerisca
sobre l'estat de
tals béns i l'ús que se'ls estiguera donant, així com a facilitar-ne
la
inspecció i examen als efectes previstos en aquesta llei. La mateixa
obligació
tindran respecte de l'ajuntament on es trobe el bé quan es tracte d'immobles o
de béns mobles declarats d'interés cultural.
4. A més, hauran de permetre l'accés dels investigadors als béns
inventariats,
després de sol.licitud raonada. El compliment d'aquesta obligació
podrà ser
dispensat excepcionalment per la Conselleria de Cultura, Educació i
Ciència
quan considere, per resolució motivada, que hi ha causa justificada per a
això.
5. La transmissió per actes inter vivos o mortis causa o la formalització
de
qualsevol altre negoci jurídic, així com els trasllats i tots altres actes
materials sobre els béns inventariats, hauran de ser comunicats a la
Conselleria de Cultura, Educació i Ciència perquè ho anote en
l'Inventari
General. En cas de transmissió inter vivos o de constitució de qualsevol
dret
real el transmissor estarà obligat a donar a conéixer l'adquirent
l'existència
de la inscripció en l'Inventari.
Article 19. Execució subsidiària
1. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, quan els propietaris o
posseïdors de béns inclosos en l'Inventari General no duguen a terme les
actuacions necessàries per al compliment de l'obligació de
conservació i
manteniment establida en l'article 18, podrà, després del requeriment
als
interessats, ordenar que les execute subsidiàriament la mateixa
administració,
sent el cost íntegre d'aquestes actuacions a càrrec de l'obligat.
2. Les actuacions de conservació i manteniment dels béns inventariats
realitzades voluntàriament pels titulars seran objecte de les ajudes previstes
en el títol VI d'aquesta llei.
Article 20. Prohibició d'enderrocament
Els béns mobles inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural
Valencià
no podran enderrocar-se, total o parcialment, mentre estiga en vigor la
inscripció en l'Inventari. Si aquesta queda sense efecte, només
podrà
atorgar-se llicència de demolició, d'acord amb allò establit en la
legislació
urbanística, després de l'exclusió de l'immoble del corresponent
catàleg de
béns i espais protegits.
Article 21. Expropiació
1. Constituirà causa d'interés social per a l'expropiació per la
Generalitat
dels béns inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural
Valencià el
perill de destrucció o deteriorament del bé, o el destí d'aquest a
un ús
incompatible amb els seus valors. Podran expropiar-se per igual causa els
immobles que pertorben o impedisquen la contemplació d'un bé
inclòs en
l'Inventari General o siguen causa de risc o perjudici per a aquest, respectant
la trama urbana de què forma part l'edifici.
2. Els ajuntaments podran acordar l'expropiació en els mateixos casos, quan es
tracte de béns immobles inclosos en l'Inventari General, que es troben en el
seu terme municipal, havent de notificar el seu propòsit a la Generalitat, que
podrà exercir amb caràcter preferentment aquesta potestat iniciant el
corresponent expedient dins dels dos mesos següents a la notificació.
Article 22. Drets de tanteig i retracte
1. Sense perjudici dels drets d'adquisició preferent que la Llei del Patrimoni
Històric Espanyol estableix a favor de l'administració de l'estat, els qui
proposen la transmissió a títol onerós del domini o de drets
reals d'ús i gaudi
sobre un bé inclòs en l'Inventari General del Patrimoni Cultural
Valencià, o
respecte del qual s'haguera iniciat l'expedient d'inclusió, ho hauran de
notificar a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, indicant la
identitat de l'adquirent i el preu, forma de pagament i totes altres condicions
de la transmissió que es pretén. Tractant-se de béns immobles,
la Conselleria
de Cultura, Educació i Ciència, en el termini de 10 dies,
comunicarà la
transmissió a l'ajuntament corresponent a l'efecte previst en l'apartat
següent.
2. Dins dels dos mesos següents a la notificació rebuda, la Generalitat
Valenciana podrà exercir el dret de tanteig, per a si mateix o per a altres
entitats de dret públic o de caràcter cultural o benèfic
declarades d'utilitat
pública, obligant-se al pagament del preu convingut en el termini de dos
exercicis econòmics, llevat que s'acorde una altra forma de pagament. El
tanteig podrà ser exercit també pels ajuntaments, en el mateix termini,
en
relació amb els béns immobles situats en el seu terme municipal.
L'exercici del
dret de tanteig per la Generalitat Valenciana tindrà en tot cas caràcter
preferent.
3. Si el propòsit d'alienació no es notifica adequadament o la
transmissió es
realitza en condicions diferents de les notificades, la Generalitat Valenciana,
i subsidiàriament l'ajuntament corresponent quan es tracte de béns
immobles,
podrà, en els mateixos termes establits per al tanteig, exercir el dret de
retracte en el termini de sis mesos des que va tenir coneixement fefaent de la
transmissió.
4. En tota classe de subhastes públiques en què es pretenga
l'alienació de béns
inscrits en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, o respecte
dels quals s'haguera incoat un expedient d'inscripció, així com de
béns mobles
no inventariats que tinguen el valor i les característiques que
reglamentàriament es determinaran, els subhastadors hauran de notificar la
subhasta a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència amb una
antelació no
inferior a un mes, indicant el preu d'eixida a subhasta del bé, i el lloc i
hora de celebració d'aquesta. La Conselleria comunicarà les subhastes
relatives
a béns immobles a l'ajuntament del lloc on es troben situats. La Generalitat
Valenciana, i subsidiàriament l'ajuntament corresponent quan es tracte de
béns
immobles, podrà, en els termes establits en l'apartat segon, exercir els drets
de tanteig i retracte sobre els béns objecte de la subhasta, pel preu d'eixida
o d'execució, respectivament.
5. El que es disposa en aquest article no s'aplicarà als immobles compresos en
conjunt històrics que no hagen sigut objecte d'inscripció independent en
l'inventari.
Article 23. Escriptures públiques
No s'autoritzaran, ni s'inscriuran en el registre de la propietat o mercantil,
escriptures públiques de transmissió del domini i de constitució
o transmissió
de drets reals d'ús i gaudi sobre els béns a què es refereix
l'article
anterior, sense la prèvia acreditació del compliment del que s'hi
disposa.
Article 24. Limitacions a la transmissió
1. Els béns inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural
Valencià de
què siguen titulars les administracions públiques de la Comunitat
Valenciana
són inalienables i imprescriptibles, excepte les transmissions que puguen
acordar-se entre les administracions públiques.
2. No obstant el que es disposa en l'apartat anterior i sense perjudici del
règim jurídic del domini públic, les administracions
públiques de la Comunitat
Valenciana podran, per causa d'interés públic i amb autorització
de la
Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, oïda la Junta de
Valoració de Béns
del Patrimoni Cultural Valencià, acordar amb els particulars la permuta dels
seus béns, mobles i immobles, inclosos en l'Inventari General, sempre que no
estiguen declarats d'interés cultural, amb altres d'almenys igual valor
cultural. La permuta no suposarà en cap cas l'exclusió dels béns
alienats del
règim de protecció dels béns inventariats.
3. Tractant-se de béns mobles podran, amb els mateixos requisits, acordar-ne la
permuta també amb entitats públiques o particulars estrangers,
després de
l'obtenció de la preceptiva autorització d'exportació per
l'administració de
l'estat, d'acord amb allò previst en la legislació estatal sobre el
patrimoni
històric.
4. La transmissió dels béns inventariats de què siguen titulars
les
institucions eclesiàstiques es regirà per la legislació estatal.
Article 25. Béns immaterials
El règim de protecció dels béns immaterials que, segons
allò previst en
l'article 15, siguen inscrits en l'Inventari General del Patrimoni Cultural
Valencià serà l'específicament previst per a aquests en la
present llei.
CAPITOL III
Dels béns d'interés cultural valencià
Secció primera
Disposicions generals
Article 26. Classes
1. Els béns d'interés cultural seran declarats atenent la següent
classificació:
A) Béns immobles. Seran adscrits a alguna de les categories següents:
a) Monument. Es declararan com a tals les realitzacions arquitectòniques o
d'enginyeria i les obres d'escultura colossal.
b) Conjunt històric. És l'agrupació de béns immobles,
contínua o dispersa,
clarament delimitable i amb entitat cultural pròpia i independent del valor
dels elements singulars que la integren.
c) Jardí històric. És l'espai delimitat producte de
l'ordenació per l'home
d'elements naturals, complementat o no amb estructures de fàbrica i estimat per
raons històriques o pels seus valors estètics, sensorials o
botànics.
d) Lloc històric. És el lloc vinculat a esdeveniments del passat,
tradicions
populars o creacions culturals de valor històric, etnològic o
antropològic.
e) Zona arqueològica. És el paratge on hi ha béns l'estudi dels
quals exigeix
l'aplicació preferent de mètodes arqueològics, hagen sigut o no
extrets i tant
si es troben en la superfície, com en el subsòl o davall les aigües.
f) Zona paleontològica. És el lloc on hi ha un conjunt de fòssils
d'interés
científic o didàctic rellevant.
g) Parc cultural. És l'espai que conté elements significatius del
patrimoni
cultural integrats en un mitjà físic rellevant pels seus valors
paisatgístic i
ecològic.
B) Béns mobles, declarats individualment, com a col.lecció o com a
fons de
museus i col.leccions museogràfiques.
C) Documents i obres bibliogràfiques, cinematogràfiques,
fonogràfiques o
audiovisuals, declarades individualment, com a col.lecció o com a fons d'arxius
i biblioteques.
D) Béns immaterials. Poden ser declarats d'interés cultural les
activitats,
coneixements, usos i tècniques representatius de la cultura tradicional
valenciana.
2. La declaració es farà mitjançant decret del Govern
Valencià, a proposta de
la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, sense perjudici del que
disposa
l'article 6 d'aquesta Llei del Patrimoni Històric Espanyol respecte dels
béns
adscrits a serveis públics gestionats per l'administració de l'estat o que
formen part del patrimoni nacional.
3. No podrà delarar-se d'interés cultural l'obra d'un autor viu
sinó mitjançant
autorització expressa del propietari i de l'autor d'aquella.
Article 27. Procediment
1. La declaració d'un bé d'interés cultural es farà en la
forma establida en
l'article anterior, després de la incoació i tramitació del
corresponent
expedient per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. La
iniciació de
l'expedient podrà realitzar-se d'ofici o a instància de qualsevol persona.
2. La sol.licitud d'incoació haurà de ser resolta en el termini de tres
mesos.
La denegació, si és el cas, haurà de ser motivada.
3. La incoació es notificarà als interessats, si són coneguts, i a
l'ajuntament
del municipi on es trobe el bé. Sense perjudici de l'eficàcia des de la
notificació, la resolució que acorde la incoació es
publicarà en el Diari
Oficial de la Generalitat Valenciana i en el Boletín Oficial del Estado i es
comunicarà al Registre General de Béns d'Interés Cultural
dependent de
l'administració de l'estat per a l'anotació preventiva. Tractant-se de
monuments i jardins històrics es comunicarà a més al registre
de la propietat
amb el mateix fi.
4. La incoació d'un expedient per a la declaració d'un bé
d'interés cultural
determinarà l'aplicació immediata al bé afectat del
règim de protecció previst
per als béns ja declarats.
5. L'expedient que s'instruïsca haurà de disposar dels informes favorables
a la
declaració de, almenys, dues de les institucions consultives a què es
refereix
l'article 7 d'aquesta llei. Els informes podran ser sol.licitats tant per
l'administració que tramita l'expedient com per qui, si és el cas, en va
instar
la incoació. Transcorreguts tres mesos des de la sol.licitud de l'informe sense
que aquest s'haja emés es considerarà favorable. No obstant
això, si consta en
l'expedient algun informe contrari a la declaració serà
necessària l'existència
de dos informes favorables expressos.
6. Tractant-se de béns immobles es donarà audiència a
l'ajuntament interessat i
s'obrirà un període d'informació pública per termini
d'un mes. En el cas de
béns immaterials del patrimoni etnològic, es donarà
audiència a les entitats
públiques i privades més estretament vinculades a l'activitat proposada
per a
la declaració.
7. L'expedient s'haurà de resoldre en el termini d'un any si es refereix a un
bé moble, de dos anys en el cas de béns immaterials del patrimoni
etnològic i
de 15 mesos si es tracta d'immobles, a comptar de la data de la incoació. Si
l'expedient es refereix a declaració de conjunts històrics o zones
arqueològiques o paleontològiques o d'immobles que exigisquen un
estudi
complementari el termini serà de 20 mesos. En el cas de procediments iniciats
d'ofici s'entendrà caducat l'expedient si no hi ha resolució dins dels 30
dies
següents a l'acabament del termini per a dictar-la. Una vegada caducat
l'expedient no podrà tornar a iniciar-se en els tres anys següents, excepte
a
instància del propietari.
Article 28. Contingut de la declaració
1. El decret que declare un bé d'interés cultural determinarà
amb claredat els
valors del bé que justifiquen la declaració i contindrà una
descripció
detallada d'aquest bé que en permeta la identificació precisa.
2. En el cas dels béns immobles determinarà a més:
a) El caràcter amb què són declarats, segons la
classificació continguda en
l'article 26 d'aquesta llei.
b) La delimitació geogràfica i l'entorn afectat per la declaració
per raó de
l'adequada protecció del bé i de la relació amb l'àrea
territorial a què
pertany, el qual inclourà el subsòl si és procedent.
c) La relació de les parts integrants, pertinences i accessoris de l'immoble
que participen de la mateixa condició de bé d'interés cultural.
d) Les normes de protecció del bé, que en el cas que, conforme al que
es
disposa en aquesta llei, siga preceptiva l'aprovació d'un pla especial de
protecció, regiran provisionalment fins a l'aprovació d'aquest
instrument
d'ordenació.
e) En els conjunts històrics la declaració haurà de precisar els
immobles
compresos en el conjunt que es declaren per si mateixos béns d'interés
cultural, els quals seran objecte d'inscripció independent en la secció
1.a de
l'Inventari, així com l'entorn de protecció d'aquests.
Assenyalarà igualment
els immobles que hagen de ser inscrits separadament en l'Inventari com a béns
de rellevància local, si no ho estan ja, determinant, a aquest efecte,
l'aprovació o modificació del corresponent catàleg de
béns i espais protegits a
iniciativa de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, conforme al
que es
disposa en l'article 47.3.
3. Tractant-se de col.leccions de béns mobles, la declaració
enumerarà i
descriurà cada un dels elements que integren la col.lecció. En el cas
dels fons
de museus, col.leccions museogràfiques, arxius i biblioteques cal seguir el que
es disposa en els articles 72 i 79 d'aquesta llei.
4. En el cas dels béns immaterial, caldrà definir-ne, a més,
l'àmbit espacial i
temporal.
Article 29. Inscripció i publicitat
1. El decret que declare un bé d'interés cultural ordenarà la
inscripció
d'aquest en la secció 1.a de l'Inventari General del Patrimoni Cultural
Valencià.
2. La declaració es comunicarà al Registre General de Béns
d'Interés Cultural,
dependent de l'administració de l'estat, només a l'efecte de la
inscripció
prevista en la Llei del Patrimoni Històric Espanyol.
3. La declaració es notificarà als interessats, així com a
l'ajuntament del
lloc on es trobe situat, i es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat
Valenciana i en el Boletín Oficial del Estado.
4. Quan es tracte de monuments i jardins històrics la Conselleria de Cultura,
Educació i Ciència instarà d'ofici la inscripció
gratuïta de la declaració
d'interés cultural en el registre de la propietat. En el cas de conjunts
històrics es farà la inscripció respecte dels immobles compresos
en el conjunt
que es declaren per si mateixos béns d'interés cultural.
Article 30. Extinció de la declaració de bé d'interés
cultural
1. La declaració d'un bé d'interés cultural només
podrà deixar-se sense efecte
en virtut d'un decret del Govern Valencià, després de la
tramitació d'un
expedient, incoat d'ofici o a instància del titular d'un interés
legítim i
directe, amb els mateixos requisits i garanties exigits per a la declaració,
llevat del que disposa l'article 72.2 en relació amb els fons de museus i
col.leccions museogràfiques permanents. Els informes a què es refereix
l'article 27.5 hauran de ser sempre expressos.
2. No podran invocar-se com a causes per a deixar sense efecte la declaració
d'un bé d'interés cultural les que es deriven de l'incompliment de les
obligacions establides en aquesta llei.
3. La resolució que deixe sense efecte una declaració d'interés
cultural donarà
lloc a la cancel.lació de la corresponent inscripció en la secció
1.a de
l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, sense perjudici que, si
així es disposa, es mantinga la inclusió del bé en qualsevol de la
resta de
seccions de l'Inventari.
4. De la resolució dictada se'n donarà compte a l'administració
de l'estat
perquè produïsca els seus efectes en el Registre General de Béns
d'Interés
Cultural que depén d'aquesta.
5. Tractant-se de monuments i jardins històrics, la resolució que deixe
sense
efecte la declaració d'interés cultural es comunicarà
també al registre de la
propietat perquè hi conste.
Article 31. Programes d'actuació de conservació
A l'efecte de l'aplicació de les mesures de foment previstes en aquesta llei,
els titulars de béns declarats d'interés cultural podran presentar a la
Conselleria de Cultura, Educació i Ciència programes de
conservació i
manteniment d'aquests béns, en què s'assenyalaran les actuacions
necessàries
per a l'adequada conservació i el cost estimat d'aquestes.
Article 32. Règim de visites
1. Per a fer possible l'adequat coneixement i difusió pública dels
béns del
patrimoni cultural valencià, els propietaris i posseïdors per qualsevol
títol
de béns immobles declarats d'interés cultural hauran de facilitar la visita
pública d'aquests, almenys, durant cinc dies al mes, en dies i horari
predeterminats, que es faran públics amb la difusió adequada tant en
mitjans de
comunicació com en centres d'informació turística i cultural. El
règim de
visites que s'establisca haurà de garantir degudament el respecte al dret a la
intimitat personal i familiar.
Sense perjudici de la contribució pública al règim de visites
prevista en
l'article 91 d'aquesta llei, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència
prestarà als titulars dels béns, en la forma que
reglamentàriament es
determine, l'assistència per al compliment d'aquesta obligació en la
condicions
adequades.
L'observança d'aquesta norma podrà ser dispensada, en tot o en part,
per la
Conselleria de Cultura, Educació i Ciència per causa justificada.
2. En el cas de béns mobles que no estiguen habitualment exposats al
públic,
els titulars d'aquests estaran obligats a cedir-los temporalment a exposicions
organitzades per entitats o institucions públiques, després de
l'autorització
de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, d'acord amb els
desplegament
reglamentari.
Secció segona
Règim dels béns immobles d'interés cultural
Article 33. Suspensió i revisió de llicències
1. La incoació d'expedient per a la declaració d'un immoble com a
bé d'interés
cultural determinarà la suspensió de l'atorgament de llicències
municipals de
parcel.lació, urbanització, construcció, demolició,
activitat i tots altres
actes d'edificació i ús del sòl que afecten l'immoble i el seu
entorn de
protecció, així com d'aquestes actuacions quan siguen dutes a terme
directament
per les entitats locals, quedant també suspesos els efectes de les
llicències
ja atorgades. La suspensió dependrà de la resolució o la
caducitat de
l'expedient.
No obstant això, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència
autoritzarà les
actuacions esmentades quan considere que manifestament no perjudiquen els
valors del bé que van motivar la incoació de l'expedient, així
com les obres
que per causa de força major o interés general hagueren de realitzar-se
de
manera inajornable.
2. Declarat un immoble com a bé d'interés cultural, la Conselleria de
Cultura,
Educació i Ciència, en el termini de tres mesos i amb audiència
de l'ajuntament
corresponent, emetrà un informe vinculant sobre les llicències, o els
seus
efectes, i les actuacions urbanístiques suspeses com a
conseqüència de la
incoació de l'expedient, podent proposar les modificacions necessàries
per a
l'adequació al contingut de la declaració i a les disposicions d'aquesta
llei.
Transcorregut aquest termini sense haver-se emés l'informe, s'entendrà
alçada
la suspensió.
Si com a conseqüència d'aquest informe l'ajuntament haguera d'anul.lar o
modificar una llicència atorgada de conformitat amb la normativa vigent en el
moment de la concessió, la Generalitat Valenciana es farà
càrrec de la
indemnització que, si és el cas, corresponga, d'acord amb els criteris
establits en la legislació urbanística.
Article 34. Planejament urbanístic
1. Els plans d'ordenació previstos en la legislació urbanística
que afecten
béns immobles declarats d'interés cultural s'ajustaran als termes de la
declaració. La declaració sobrevinguda a l'aprovació dels plans
determinarà la
modificació d'aquests si és necessària per a l'adaptació
al contingut de la
declaració.
2. La declaració d'un immoble com a bé d'interés cultural,
determinarà per a
l'ajuntament corresponent l'obligació d'aprovar provisionalment un pla especial
de protecció definitiva, en el termini d'un any des de la publicació de la
declaració, fins i tot en el cas que el municipi de què es tracte manque
de
planejament general. L'aprovació provisional haurà de disposar d'un
informe
previ favorable de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència que
haurà de
ser emés en el termini de tres mesos, transcorregut el qual es
considerarà
formulat en sentit favorable. En el cas de monuments i de jardins històrics cal
seguir el que es disposa en l'apartat quart d'aquest article.
Si en el moment de la declaració hi ha aprovat un pla especial de
protecció de
l'immoble, o un altre instrument de planejament amb el mateix objecte,
l'ajuntament podrà sotmetre'l a informe de la Conselleria de Cultura,
Educació
i Ciència perquè el convalide a l'efecte d'aquest article.
3. Fins que es produïsca l'aprovació definitiva del corresponent pla
especial
regiran transitòriament les normes de protecció contingudes en el
decret de
declaració, de conformitat amb allò previst en l'article 28 d'aquesta llei.
4. Tractant-se de monuments i jardins històrics l'obligatorietat de redactar el
pla especial de protecció s'entendrà referida únicament a
l'entorn del bé.
Tanmateix, la declaració podrà eximir l'ajuntament competent de
l'obligació de
redactar l'esmentat pla especial quan es consideren suficients les normes de
protecció de l'entorn contingudes en la mateixa declaració, que en tal
cas
regiran amb caràcter definitiu.
5. La declaració d'interés cultural d'un immoble determinarà per
a l'ajuntament
on es trobe el bé l'obligació d'incloure'l en el corresponent
catàleg de béns i
espais protegits amb el grau de protecció adequat al contingut d'aquesta llei i
al decret de declaració.
6. La Generalitat prestarà als ajuntaments l'assistència tècnica i
econòmica
necessària per a l'elaboració dels plans especials de protecció
dels béns
immobles declarats d'interés cultural.
Article 35. Autorització d'intervencions
1. Fins que no s'aprove definitivament el corresponent pla especial de
protecció, o es convalide, si és el cas, l'instrument preexistent, tota
intervenció que afecte un bé immoble declarat d'interés cultural
o inclòs en
l'entorn de protecció d'un monument o jardí històric
haurà de ser autoritzada
per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, abans de la
concessió d'una
llicència municipal, quan siga preceptiva. L'autorització
s'entendrà concedida
una vegada transcorreguts tres mesos des que es va sol.licitar sense que hi
haguera recaigut resolució.
2. Una vegada aprovat definitivament el pla especial de protecció, no
serà
necessària l'autorització a què es refereix l'apartat anterior,
llevat del cas
que la intervenció afecte monuments o jardins històrics o immobles
compresos en
els seus entorns. En el cas de les zones arqueològiques o
paleontològiques cal
seguir el que es disposa en l'article 62 en relació amb la necessitat
d'actuacions arqueològiques o paleontològiques prèvies a
l'execució de les
obres. Les llicències municipals s'hauran d'ajustar estrictament a les
determinacions del pla.
3. Els projectes d'intervenció en béns immobles declarats
d'interés cultural
contindran un estudi sobre els valors històrics, artístics,
arquitectònics o
arqueològics de l'immoble, l'estat actual d'aquest i les deficiències que
presente, la intervenció proposada i els efectes d'aquesta sobre els esmentats
valors. L'estudi serà redactat per un equip de tècnics competents en
cada una
de les matèries afectades. Dins del mes següent a la conclusió de
la
intervenció, el promotor del projecte presentarà davant l'ajuntament
que va
atorgar la llicència, perquè es remeta a la Conselleria de Cultura,
Educació i
Ciència, una memòria descriptiva de l'obra realitzada i dels tractaments
aplicats, amb la documentació gràfica del procés
d'intervenció elaborada per la
direcció facultativa. S'exclouen del que es disposa en aquest apartat els
immobles compresos en conjunts històrics que no tinguen per si mateixos la
condició de bé d'interés cultural.
Article 36. Llicències municipals
1. Els ajuntaments no podran atorgar llicències per a actes d'edificació i
ús
del sòl relatives a immobles declarats d'interés cultural, o als entorns
d'aquests, sense que l'interessat haja acreditat l'obtenció de
l'autorització
de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, quan siga preceptiva
conforme
al que es disposa en l'article 35.
2. Serà també necessari que el sol.licitant acredite haver obtingut la
preceptiva autorització de la Conselleria de Cultura, Educació i
Ciència per a
la concessió de llicències municipals d'activitat que suposen canvi en
l'ús
d'un bé immoble d'interés cultural, de conformitat amb el que es preveu
en
l'article 18.2. Aquesta autorització es considerarà atorgada, a falta de
resolució expressa, transcorreguts tres mesos des que es va sol.licitar.
3. En cap cas es concediran llicències condicionades a la posterior
obtenció de
les autoritzacions exigides en els apartats anteriors.
4. Els ajuntaments comunicaran a la Conselleria de Cultura, Educació i
Ciència,
simultàniament a la notificació a l'interessat, les llicències
urbanístiques i
d'activitat que afecten béns declarats d'interés cultural o els compresos
en
entorns de monuments i jardins històrics. Tractant-se de béns integrants
d'un
conjunt històric que no estiguen declarats per si mateixos d'interés
cultural,
bastarà la comunicació a la Conselleria de Cultura, Educació i
Ciència dins
dels 10 dies següents a la concessió de la llicència.
Article 37. Obres il.legals
1. Les obres realitzades amb infracció del que es disposa en els dos articles
anteriors es consideraran il.legals i l'ajuntament o, si és el cas, la
Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, en requerirà el
promotor per a la
restitució dels valors afectats, mitjançant la remoció,
demolició o
reconstrucció del que s'ha fet. Si no és atés el requeriment,
l'administració
realitzarà aquella restitució a càrrec del responsable de la
infracció. En el
cas hi haguera una llicència l'execució subsidiària
correspondrà a la
Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.
2. De les obres executades sense l'autorització de la Conselleria de Cultura,
Educació i Ciència, en cas que siga preceptiva, s'haja concedit o no
llicència
municipal, en seran responsables solidaris el promotor, el constructor i el
tècnic director.
3. De la concessió de llicències municipals que contravinguen el que es
disposa
en els dos articles anteriors en seran responsables els ajuntaments que les
atorgaren en els termes establits en la legislació urbanística.
Article 38. Criteris d'intervenció en monuments i jardins històrics
En cas de trobar-se separat algun element original del monument o jardí
històric del que formava part, la Conselleria de Cultura, Educació i
Ciència
promourà la recuperació d'aquells que tinguen especial
rellevància artística o
històrica:
a) La intervenció respectarà les característiques i valors
essencials de
l'immoble. Se'n conservaran les característiques volumètriques,
espacials,
morfològiques i artístiques, així com les aportacions de
diferents èpoques que
n'hagen enriquit els valors originals. En cas que s'autoritze alguna supressió,
haurà de quedar degudament documentada.
b) Es preservarà la integritat de l'immoble i no s'autoritzarà la
separació de
cap de les parts essencials ni dels elements que li són consubstancials. Els
béns mobles vinculats com pertinences o accessoris a un immoble declarat
d'interés cultural no podran ser separats de l'immoble a què pertanyen,
excepte
en benefici de la pròpia protecció i de la difusió pública
i sempre amb
autorització de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.
Reglamentàriament es determinaran les condicions d'aquests trasllats que
asseguren el compliment dels fins que els justifiquen.
c) Els béns immobles d'interés cultural són inseparables de
l'entorn. No se
n'autoritzarà el desplaçament sinó quan resulte imprescindible
per causa
d'interés social o força major, mitjançant resolució de la
Conselleria de
Cultura, Educació i Ciència i després de l'informe favorable
d'almenys dues de
les institucions consultives a què es refereix l'article 7 d'aquesta llei.
d) No s'autoritzaran les reconstruccions totals o parcials del bé, llevat que
la pervivència d'elements originals o el coneixement documental suficient del
que s'haja perdut ho permeten, i tampoc cap afegit que falsege l'autenticitat
històrica. En tot cas, tant la documentació prèvia de l'estat
original de les
restes, com el tipus de reconstrucció i els materials utilitzats hauran de
permetre la identificació de la intervenció i la reversibilitat d'aquesta.
e) Queda prohibida la col.locació de rètols i cartells publicitaris,
conduccions aparents i elements impropis en els jardins històrics i en les
façanes i cobertes dels monuments, així com de tots aquells elements
que en
menyscaben o n'impedisquen l'adequada apreciació o contemplació.
f) La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència podrà
autoritzar la
instal.lació de rètols indicadors del patrocini dels béns i de
l'activitat a
què es destinen.
Article 39. Plans especials de protecció
1. Els plans especials de protecció dels immobles declarats d'interés
cultural
desplegaran les normes de protecció establides en la declaració,
regulant amb
detall els requisits a què han de subjectar-se els actes d'edificació i
ús del
sòl i les activitats que afecten els immobles i l'entorn de protecció.
Aquest
podrà ser delimitat pel mateix pla especial quan no ho faça la
declaració i es
considere necessari per a l'adequada protecció i valoració de l'immoble.
2. Els plans especials de protecció dels conjunts històrics tindran en
compte
els criteris següents:
a) Es mantindrà l'estructura urbana i arquitectònica del conjunt i les
característiques generals de l'ambient i de la silueta paisatgística. No es
permetran modificacions d'alineacions, alteracions de l'edificabilitat,
parcel.lacions ni agregacions d'immobles, llevat que contribuïsquen a la millor
conservació general del conjunt.
b) Es garantirà l'edificació substitutòria en la demolició
d'immobles,
condicionant-se la concessió de la llicència de demolició a la
prèvia obtenció
de la d'edificació.
c) La concessió de llicències d'edificació o demolició, o
l'execució d'aquestes
obres quan no siga necessària la llicència municipal, requerirà
la prèvia
realització de les actuacions arqueològiques previstes en l'article 62
d'aquesta llei.
d) Es determinaran les possibles zones de rehabilitació que permeten la
recuperació de l'àrea residencial i de les activitats econòmiques
compatibles
amb els valors del conjunt.
e) El pla contindrà la determinacions relatives a la conservació de
façanes i
cobertes i dels elements més significatius de l'interior dels edificis, així
com de les instal.lacions existents.
f) Tota nova instal.lació urbana elèctrica, telefònica o de
qualsevol altra
naturalesa haurà de canalitzar-se subterràniament, quedant
expressament
prohibida l'estesa de xarxes aèries o adossades a les façanes. Les
antenes de
televisió i dispositius similars se situaran en llocs en què no perjudiquen
la
imatge urbana o de part del conjunt.
g) S'establirà la normativa reguladora de la instal.lació de rètols
anunciadors
de serveis públics, de senyalització i comercials, que hauran
d'harmonitzar amb
l'entorn.
h) El pla especial establirà els criteris de protecció dels elements
unitaris
del conjunt que tinguen per si mateixos la condició de béns
d'interés cultural
i dels seus entorns, així com d'aquells altres que gaudisquen de la
qualificació de béns de rellevància local; amb aquesta finalitat
inclourà un
catàleg de béns i espais protegits amb el contingut i les determinacions
que en
aquesta mateixa llei i en la legislació urbanística s'estableixen.
3. En els plans especials de protecció dels entorns de monuments i jardins
històrics es tindrà en compte el següent:
a) Es delimitarà amb precisió l'entorn de protecció, que
estarà constituït pels
immobles i espais públics que formen l'àmbit visual i ambiental
immediat i
aquells elements urbans o del paisatge sobre els quals qualsevol intervenció
poguera afectar la percepció del mateix bé.
b) Cap intervenció podrà alterar el caràcter
arquitectònic i paisatgístic de la
zona ni pertorbar la contemplació del bé.
c) Podran expropiar-se i demolir-se els immobles que impedisquen o pertorben la
contemplació dels monuments i jardins històrics, sempre que amb
això no
s'alteren substancialment les proporcions i característiques espacials de
l'entorn en què va ser concebut l'immoble o teixit urbà històric.
d) Es garantirà l'edificació substitutòria en les demolicions
d'immobles en els
mateixos termes establits per als conjunts històrics.
4. Els llocs històrics i les zones arqueològiques i
paleontològiques
s'ordenaran així mateix mitjançant els corresponents plans especials de
protecció, que compliran les exigències establides en aquesta llei.
Article 40. Ruïna
1. Si, a pesar del que es disposa en l'article 18 d'aquesta llei, arriba a
incoar-se un expedient per a la declaració de la situació legal de
ruïna d'un
immoble declarat d'interés cultural, la Conselleria de Cultura, Educació
i
Ciència intervindrà com a interessada en aquest expedient, la
incoació del qual
haurà de ser notificada. L'expedient haurà de ser també
sotmés a informació
pública per termini d'un mes a fi de fer possible el compliment del que es
disposa en l'article 5.3 d'aquesta llei. La incoació de l'expedient podrà
donar
lloc a l'expropiació de l'immoble en els termes establits en l'article 21.
De conformitat amb el que s'estableix en l'article 30.2, la situació de
ruïna
d'un immoble declarat d'interés cultural que siga conseqüència de
les
obligacions establides en la present llei, no podrà mai servir de causa per a
deixar sense efecte la dita declaració i determinarà per al propietari
l'obligació de realitzar al seu càrrec les obres de restauració i
conservació
necessàries, sense que siga aplicable en aquest cas el límit del deure
normal
de conservació que estableix la legislació urbanística.
2. Quan, a conseqüència del mal estat de conservació d'un
immoble declarat
d'interés cultural, l'ajuntament corresponent, per a evitar danys a tercers,
haja d'adoptar mesures que puguen afectar elements de l'edificació, ho
comunicarà immediatament a la Conselleria de Cultura, Educació i
Ciència, que
haurà de resoldre amb la urgència necessària i en tot cas en el
termini de 72
hores, assenyalant les condicions a què haja de subjectar-se la
intervenció.
3. Quan, per qualsevol circumstància, resulte destruïda una
construcció o
edifici declarat d'interés cultural, caldrà aplicar, pel que fa al
règim del
terreny subjacent i l'aprofitament subjectiu del propietari, allò disposat en
la legislació urbanística en relació amb la pèrdua o
destrucció d'elements
catalogats.
4. En el cas que un immoble siga derruït i forme part d'un entorn o conjunt
inscrit en l'inventari general del patrimoni cultural valencià, la nova
construcció s'ajustarà a la tipologia i a l'estil de l'entorn o conjunt
urbanístic.
Secció tercera
Règim dels béns mobles d'interés cultural
Article 41. Usos i conservació
1. Els béns mobles declarats d'interés cultural no podran ser sotmesos a
cap
tractament, ni a canvi en l'ús que se n'estiguera fent, sense autorització
de
la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. S'entendrà
concedida aquesta pel
transcurs de tres mesos des que es va sol.licitar sense que se n'haja dictat
resolució.
2. La sol.licitud d'autorització haurà d'anar acompanyada, almenys, de
la
documentació següent:
a) Memòria de l'estat de conservació del bé.
b) Projecte d'intervenció en què s'indiquen les tècniques,
materials i
processos a utilitzar i el lloc on s'efectuarà aquella.
c) Acreditació de la capacitat tècnica i professional de les persones que
hagen
de dirigir i dur a terme la intervenció.
3. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència podrà
inspeccionar en tot
moment les intervencions que es realitzen sobre el béns mobles d'interés
cultural i ordenarà la suspensió immediata d'aquelles quan no s'ajusten
a
l'autorització concedida o s'estime que les actuacions professionals no
assolisquen el nivell adequat.
4. Si durant el transcurs de la intervenció apareixen signes o elements
desconeguts que poden suposar l'atribució d'una autoria diferent a l'establida
fins a aquest moment, o un canvi significatiu en l'obra original, caldrà
donar-ne compte immediatament a la Conselleria de Cultura, Educació i
Ciència,
i se suspendrà la intervenció fins que es resolga el que siga procedent
sobre
aquesta.
Article 42. Depòsit i exposició
1. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència podrà,
després de la
instrucció del corresponent expedient contradictori, acordar el depòsit
provisional del béns mobles d'interés cultural en centres de titularitat
pública quan perille la seguretat o la conservació d'aquells béns.
2. Els propietaris i posseïdors legítims dels dits béns podran
acordar amb les
administracions públiques de la Comunitat Valenciana la cessió en
depòsit
d'aquests. Aquesta cessió comportarà el dret de l'administració
a exposar al
públic els béns depositats, excepte causa en contrari degudament
justificada.
Article 43. Trasllats
Els trasllats de béns immobles d'interés cultural hauran de fer-se amb
les
garanties suficients per a evitar que se'ls puga causar dany i es comunicaran,
amb una antelació mínima de 15 dies, a la Conselleria de Cultura,
Educació i
Ciència, que assenyalarà les condicions tècniques a què
s'haja d'ajustar el
trasllat i el compliment d'aquestes. La comunicació indicarà l'origen i el
destí del bé i si el trasllat és de caràcter temporal o
definitiu. Una vegada
realitzat aquest, se'n donarà compte a la Conselleria perquè l'anote en
l'Inventari.
En quedaran exclosos aquells béns immobles d'interés cultural que per
la pròpia
naturalesa són tradicionalment traslladats provisionalment en dates
determinades o en festivitats, segons la tradició. Tot això, sense
perjudici
del control necessari per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.
Article 44. Integritat de les col.leccions
Les col.leccions de béns immobles declarades d'interés cultural no
podran ser
disgregades pels propietaris o posseïdors sense autorització
prèvia de la
Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que haurà de
disposar de l'informe
d'almenys dues de les institucions consultives a què es refereix l'article 7 de
la present llei.
Secció quarta
Règim dels béns immaterials d'interés cultural
Article 45. Declaració i règim de protecció
1. Aquelles activitats, coneixements, usos i tècniques que constitueixen les
manifestacions més representatives i valuoses de la cultura i les maneres de
vida tradicionals dels valencians seran declarats béns d'interés cultural.
2. El decret establirà les mesures de protecció i foment de la
manifestació
cultural objecte de la declaració que millor en garantisca la conservació.
En
qualsevol cas, s'ordenarà l'estudi i la documentació amb criteris
científics de
l'activitat o coneixement de què es tracte, incorporant els testimonis
disponibles d'aquests que en garantisquen la pervivència.
CAPITOL IV
De la resta de béns de l'Inventari General
Secció primera
Dels béns de rellevància local
Article 46. Concepte
1. Són béns de rellevància locals aquells béns immobles
que, no reunint els
valors a què es refereix l'article 1 d'aquesta llei en grau tan singular que
justifique declarar-los com a béns d'interés cultural, tenen no obstant
això
significació pròpia com a béns de caràcter
històric, artístic, arquitectònic,
arqueològic, paleontològic o etnològic.
Aquests béns hauran de ser inclosos en els corresponents catàlegs de
béns i
espais protegits, previstos en la legislació urbanística, amb l'esmentada
qualificació de béns de rellevància local i s'inscriuran en la
secció 2.a de
l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.
2. La inexistència, si és el cas, de béns qualificats de
rellevància local en
un determinat catàleg de béns i espais protegits haurà de ser
motivada en la
mateix catàleg.
Article 47. Formació dels catàlegs de béns i espais protegits
1. Dels catàlegs de béns i espais protegits, i les seues modificacions,
n'haurà
d'informar la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, abans de
l'aprovació
provisional d'acord amb la legislació urbanística. L'informe
tindrà caràcter
vinculant en tot allò referent a la inclusió i exclusió de
béns qualificats de
rellevància local i el seu règim de protecció, tant respecte de
l'aprovació
provisional del catàleg com per a l'òrgan urbanístic que haja
d'atorgar-ne
l'aprovació definitiva.
2. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència prestarà als
municipis que ho
requerisquen l'assistència tècnica necessària per a
l'elaboració dels catàlegs
de béns i espais protegits.
3. Sense perjudici del que es disposa en la legislació urbanística en
relació
amb l'elaboració dels catàlegs de béns i espais protegits, la
Conselleria de
Cultura, Educació i Ciència, quan aprecie l'existència
d'immobles que hagen de
ser inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural com a béns de
rellevància local, promourà l'aprovació o modificació,
si és el cas, dels
corresponents catàlegs, a l'efecte d'incloure-hi els immobles de què es
tracte
amb la indicada qualificació de béns de rellevància local.
L'aprovació
provisional vincularà l'òrgan urbanístic competent per a
l'aprovació definitiva.
4. L'anunci, segons el que s'estableix en la legislació urbanística, de la
informació pública dels catàlegs de béns i espais
protegits o dels plans que
els continguen determinarà l'aplicació immediata als béns
qualificats de
rellevància local en els esmentats catàlegs del règim del
protecció i de les
mesures de foment previstes en aquesta llei per als béns de l'Inventari General
del Patrimoni Cultural Valencià.
Article 48. Inclusió en l'Inventari General
L'aprovació o modificació definitives dels catàlegs de
béns i espais protegits
que incloguen immobles qualificats de rellevància local determinarà la
inscripció d'aquests béns en la secció 2.a de
l'Inventari General del Patrimoni
Cultural. A aquest efecte, l'òrgan urbanístic que haguera acordat
l'aprovació
definitiva comunicarà la seua resolució a la Conselleria de Cultura,
Educació i
Ciència i hi remetrà un original del catàleg.
Article 49. Inscripció en el registre de la propietat
La inclusió d'un bé de rellevància local en l'Inventari General es
comunicarà
al registre de la propietat perquè hi conste.
Article 50. Règim de protecció
1. Sense perjudici de tot el que s'estableix en aquesta secció, els béns de
rellevància local estaran subjectes al règim general dels béns
immobles de
l'Inventari General, al que es disposa en la legislació urbanística
respecte
dels béns catalogats i a les normes de protecció contingudes en el
corresponent
catàleg de béns i espais protegits.
2. Els catàlegs de béns i espais protegits establiran la protecció
integral
dels béns qualificats de rellevància local, determinant les mesures que,
de
conformitat amb el que es disposa en aquesta llei i en la normativa
urbanística, asseguren l'adequada conservació i apreciació
d'aquests béns. En
relació amb els béns de rellevància social contindran almenys
les
determinacions següents:
a) Situació i descripció detallada del bé i dels elements
protegits.
b) Determinació dels valors patrimonials que justifiquen la classificació
de
rellevància local.
c) Entorn d'afecció del bé, si és el cas.
d) Definició del grau de protecció i del règim
d'intervenció autoritzat.
3. Els catàlegs prestaran l'adequada protecció, mitjançant la
qualificació com
a béns de rellevància local, a les mostres més representatives i
valuoses de
l'arquitectura popular i del patrimoni arquitectònic industrial. Inclouran
també entre els béns qualificats de rellevància local els
jaciments
arqueològics i paleontològics d'especial valor existents en el seu
àmbit
territorial, amb la consideració d'espais de protecció
arqueològica o
paleontològica.
4. Les llicències municipals d'intervenció en els béns de
rellevància local,
així com les mateixes intervencions quan siguen dutes a terme sense necessitat
de llicència i les ordres d'execució d'obres de reparació,
conservació i
rehabilitació, s'ajustaran estrictament a les determinacions establides en els
catàlegs. Els ajuntaments hauran de comunicar a la Conselleria de Cultura,
Educació i Ciència, en el termini de 10 dies, les actuacions que aquests
mateixos realitzen, les llicències d'intervenció concedides i les ordres
d'execució que dictes sobre els dits béns.
5. Respecte de les llicències d'excavacions o remocions de terra amb fins
arqueològics o paleontològics caldrà seguir el que es disposa
en l'article 60.5.
6. Caldrà aplicar als projectes d'intervenció en béns de
rellevància local el
que es disposa en l'article 35.3 d'aquesta llei.
7. Pel que fa a la declaració de ruïna dels béns de
rellevància local caldrà
aplicar allò preceptuat en els apartats primer i tercer de l'article 40.
Secció segona
Dels béns mobles inventariats
Article 51. Concepte
Els béns mobles que posseïsquen algun dels valors assenyalats en l'article
1
d'aquesta llei en grau rellevant, encara que sense la singularitat pròpia dels
béns declarats d'interés cultural, seran inclosos en l'Inventari General
del
Patrimoni Cultural Valencià a l'efecte de l'adequada protecció,
conservació,
estudi i coneixement públic. La inclusió podrà fer-se a
títol individual, com a
col.lecció o en concepte de fons de museus, arxius, biblioteques i tots altres
centres de depòsit cultural previstos en la present llei.
Article 52. Procediment
1. La inclusió de béns mobles en l'Inventari General del Patrimoni
Cultural
Valencià es farà mitjançant resolució de la Conselleria
de Cultura, Educació i
Ciència, després de la tramitació del corresponent expedient,
d'ofici o a
instància dels seus propietaris o posseïdors legítims o de
l'ajuntament, o amb
el coneixement d'aquest, on es trobe situat el bé. L'expedient haurà de
ser
resolt en el termini de sis mesos des de la sol.licitud o la incoació d'ofici.
La denegació, si és el cas, de la sol.licitud d'incoació
haurà de ser
notificada.
2. La incoació de l'expedient determinarà l'aplicació immediata
del règim de
protecció previst en aquesta llei per als béns mobles inventariats.
3. La resolució donarà lloc a la inscripció del bé en la
secció 3.a de
l'Inventari, llevat del cas de béns del patrimoni documental, bibliogràfic
o
audiovisual, la inscripció dels quals es farà en la secció
4.a, i es notificarà
a l'administració de l'estat a l'efecte de la inscripció corresponent en
l'Inventari General de Béns Mobles del Patrimoni Històric Espanyol.
Article 53. Règim de protecció
Caldrà aplicar als béns mobles de l'Inventari General no declarats
d'interés
cultural el que es disposa en l'article 41 sobre ús i conservació dels
béns
mobles d'interés cultural, així com la prohibició de
disgregació de
col.leccions establida en l'article 44.
Article 54. Exclusió de béns mobles de l'Inventari
L'exclusió de béns mobles de l'Inventari General es farà pel
mateix procediment
previst per a la inclusió i produirà la cancel.lació de la
inscripció.
Secció tercera
Dels béns immaterials valencians inventariats
Article 55. Concepte
Sense perjudici del que es disposa en l'article 45 d'aquesta llei, s'inclouran
en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, com a béns
immaterials
del patrimoni etnològic, aquells coneixements, tècniques, usos i
activitats
representatius de la cultura tradicional valenciana.
Article 56. Procediment
1. La inclusió en l'Inventari dels béns immaterials del patrimoni
etnològic,
quan no siguen objecte de declaració com a béns d'interés
cultural, es farà
mitjançant resolució de la Conselleria de Cultura, Educació i
Ciència, després
de la tramitació del corresponent expedient, iniciat d'ofici o a instància
de
qualsevol persona. La incoació, la denegació de la qual haurà
de ser motivada,
es notificarà a les entitats, públiques i privades, directament
relacionades
amb la pràctica o coneixement de què es tracte.
2. La resolució es dictarà en el termini d'un any des de la sol.licitud o la
incoació d'ofici i donarà lloc a la inscripció del bé en la
secció 5.a de
l'Inventari.
Article 57. Règim de protecció
La resolució per la qual s'incloga en l'Inventari un bé immaterial del
patrimoni etnològic establirà les mesures que garantisquen la
preservació i
difusió del coneixement d'aquest, mitjançant la investigació i
documentació en
el termes disposats en l'article 45.2 d'aquesta llei.
TITOL III
Del patrimoni arqueològic i paleontològic
Article 58. Concepte
1. Formen part del patrimoni arqueològic valencià els béns
immobles, objectes,
vestigis i qualsevol altre senyal de manifestacions humanes que tinguen els
valors propis del patrimoni cultural i el coneixement dels quals requerisca
l'aplicació de mètodes arqueològics, tant si es troben a la
superfície com al
subsòl o davall les aigües i n'hagen siguts extrets o no. També
formen part del
patrimoni arqueològic els elements geològics relacionats amb la
història del
ser humà, els seus orígens i antecedents.
2. Integren el patrimoni paleontològic valencià els béns mobles
i els jaciments
que continguen fòssils d'interés rellevant.
3. De conformitat amb el que s'estableix en aquesta llei, els jaciments
arqueològics i paleontològics, considerats com espais de
protecció arqueològica
o paleontològica, hauran de ser inclosos en els catàlegs de béns
i espais
protegits amb la qualificació de béns de rellevància local i
s'inscriuran en
l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Podran, així
mateix, ser
declarats béns d'interés cultural, com a zona arqueològica o
paleontològica.
4. Els ajuntaments podran delimitar les àrees existents al seu terme municipal,
amb possibilitat de contenir restes arqueològiques. Les delimitacions les faran
tècnics competents en arqueologia o paleontologia i s'elevaran a la Conselleria
de Cultura, Educació i Ciència perquè les aprove. En cas de ser
aprovades,
passaran a ser considerades com àrees de protecció
arqueològica o
paleontològica i, com a tals, incloses en el catàleg de béns i
espais protegits
de cada municipi.
5. Sense perjudici de les disposicions especials contingudes en el present
títol, les restes materials de valor cultural el descobriment de les quals siga
producte d'actuacions arqueològiques, així com les restes o vestigis
fòssils,
seran inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià,
individualment o com a col.lecció arqueològica o
paleontològica, d'acord amb el
que s'estableix en aquesta llei.
6. A l'efecte d'aquesta llei, s'entén per serveis municipals d'arqueologia i
paleontologia aquells departaments o institucions municipals, amb arqueòlegs o
paleontòlegs titulats, encarregats de l'execució i supervisió
tècnica de les
intervencions arqueològiques o paleontològiques que tinguen lloc al
seu terme
municipal. Reglamentàriament se'n determinaran les competències i
funcions. La
Conselleria de Cultura, Educació i Ciència o altres institucions
supranacionals, podran gestionar aquest servei amb aquells municipis que així
ho convinguen.
Article 59. Actuacions arqueològiques i paleontològiques
1. A l'efecte d'aquesta llei es consideren actuacions arqueològiques:
a) Les prospeccions arqueològiques, entenent-hi les explotacions superficials,
subterrànies o subaquàtiques, sense remoció del terreny
dirigides al
descobriment, estudi i investigació de tota classe de restes històriques,
així
com dels elements geològics que s'hi relacionen.
b) Les excavacions arqueològiques, és a dir, les remocions en la
superfície, en
el subsòl o en els medis subaquàtics realitzats amb els fins assenyalats
en
l'apartat anterior.
c) Els estudis directes d'art rupestre, constituïts pels treballs de camp
orientats al descobriment, estudi, documentació gràfica i
reproducció d'aquesta
classe de vestigis humans, així com altres manifestacions com la
musivària o
l'epigrafia.
2. Són actuacions paleontològiques les esmentades en els apartats a i b
del
número anterior quan es referisquen a elements paleontològics de valor
cultural
significatiu.
Article 60. Autorització d'actuacions
1. Tota actuació arqueològica o paleontològica haurà
de ser autoritzada
expressament per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. La
sol.licitud
d'autorització haurà de contenir un plànol en què es
determinen amb precisió
els límits de la zona objecte de l'actuació, la identificació del
propietari o
propietaris dels terrenys i un programa detallat dels treballs que justifique
la conveniència i interés científic i la qualificació
professional, determinada
reglamentàriament, de la direcció i equip tècnic encarregats
d'aquells. Tant
l'autorització com la denegació hauran de ser motivades. Les
autoritzacions
concedides hauran de ser comunicades a l'ajuntament corresponent immediatament.
2. Si l'actuació s'ha de realitzar en terrenys privats, el sol.licitant, abans
de l'autorització, haurà d'acreditar la conformitat del propietari o
promoure
el corresponent expedient per a l'afectació i ocupació dels terrenys en
els
termes previstos en la legislació sobre expropiació forçosa.
3. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència establirà
reglamentàriament
els procediments d'inspecció oportuns per a comprovar que els treballs es
desenvolupen segons el programa autoritzat i ordenarà la suspensió
immediata
d'aquests quan no s'ajusten a l'autorització concedida o es considere que les
actuacions professionals no assoleixen el nivell adequat.
4. Una vegada conclosa l'actuació arqueològica o
paleontològica i dins del
termini que en l'autorització o amb posterioritat a aquesta fixe
l'administració o, si no n'hi ha, en el de dos anys, el promotor, al seu
càrrec, sense perjudici del que es disposa en l'article 64.2, haurà de
presentar a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència una
memòria
científica dels treballs desenvolupats, subscrita per l'arqueòleg o
paleontòleg
director d'aquests.
5. No s'atorgaran llicències municipals per a excavacions o remocions de terra
amb fins arqueològics o paleontològics, quan aquesta llicència
siga preceptiva
conforme a la legislació urbanística, sense que s'haja acreditat
prèviament
l'autorització a què es refereix l'apartat primer d'aquest article.
L'atorgament de la llicència es comunicarà a la Conselleria de Cultura,
Educació i Ciència simultàniament a la notificació a
l'interessat.
6. Serà il.lícita tota actuació arqueològica o
paleontològica que es realitze
sense l'autorització corresponent, o sense subjecció als termes
d'aquesta, així
com les obres de remoció de terra, de demolició o qualsevol altra
realitzada
amb posterioritat al lloc on s'haja produït una troballa casual de béns
arqueològics o paleontològics que no haguera sigut comunicada
immediatament a
l'administració competent. La Conselleria de Cultura, Educació i
Ciència
ordenarà la paralització immediata de l'actuació o de l'obra i
s'apropiarà tots
els objectes i béns trobats, sense perjudici de les sancions que siguen
procedents d'acord amb el que es disposa en aquesta llei.
Article 61. Execució d'actuacions arqueològiques i
paleontològiques per
l'administració
La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència podrà realitzar
actuacions
arqueològiques o paleontològiques en qualsevol lloc en què es
conega o
pressupose amb fonament l'existència de restes arqueològiques o
paleontològiques, ajustant-se al principi del menor perjudici per als
particulars. Aquestes actuacions es notificaran als ajuntaments interessats,
que podran també realitzar-les després de l'autorització de la
Conselleria de
Cultura, Educació i Ciència, atorgada en els termes previstos en
l'article 60.
La determinació de la indemnització que, si és el cas, siga
procedent per causa
d'aquestes actuacions es farà conforme als que es disposa en la
legislació
sobre expropiació forçosa.
Article 62. Actuacions arqueològiques o paleontològiques
prèvies a l'execució
de l'obra
1. Per a la realització d'obres, públiques o privades, en immobles
compresos en
zones o àrees de protecció arqueològiques o
paleontològiques, així com, en
general, en tots aquells en què es conega o presumisca amb fonament
l'existència de restes arqueològiques o paleontològiques
d'interés rellevant,
el promotor de les obres haurà d'aportar al corresponent expedient un estudi
previ sobre els efectes que les obres projectades pogueren causar en les restes
d'aquesta naturalesa, subscrit per un tècnic competent. Les actuacions
necessàries per a l'elaboració d'aquest estudi seran autoritzades per la
Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que establirà els
criteris a què
s'ha d'ajustar l'actuació, i que seran supervisades per un arqueòleg o
paleontòleg designat per la mateixa Conselleria.
2. L'ajuntament competent per a atorgar la llicència o, si és el cas,
l'entitat
pública responsable de l'obra remetrà un exemplar de l'estudi mencionat
en
l'apartat anterior a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que,
en
vista d'aquest, determinarà la necessitat o no d'una actuació
arqueològica o
paleontològica, a càrrec del promotor de les obres, a la qual
caldrà aplicar el
que es disposa en els articles 60 i 64 d'aquesta llei. Una vegada realitzada la
intervenció, la Conselleria determinarà les condicions a què
s'haja d'ajustar
l'obra a realitzar. Aquesta intervenció serà supervisada en els mateixos
termes
establits en l'article 62.1.
3. Els ajuntaments no concediran cap llicència per a actuacions
urbanístiques
en els terrenys i edificacions mencionats en l'apartat primer d'aquest article
sense que prèviament s'haja aportat l'estudi arqueològic o
paleontològic
previst en el mateix apartat i, si és el cas, s'haja realitzat l'actuació a
què
fa referència l'apartat segon.
4. Tot acte d'edificació i ús del sòl realitzat contravenint el que
es disposa
en aquest article es considerarà il.legal i caldrà aplicar-hi el que es
disposa
en l'article 37 d'aquesta llei.
Article 63. Actuacions arqueològiques o paleontològiques en obres ja
iniciades
1. Si amb motiu de la realització de reformes, demolicions, transformacions o
excavacions en immobles no compresos en zones o àrees de protecció
arqueològiques o paleontològiques apareixen restes d'aquesta
naturalesa o
indicis de la seua existència, el promotor, el constructor i el tècnic
director
de les obres estaran obligats a suspendre immediatament els treballs i a
comunicar la troballa en el termes preceptuats en l'article 65, el règim del
qual s'aplicarà íntegrament.
2. Tractant-se de béns mobles, la Conselleria de Cultura, Educació i
Ciència,
en el termini de 10 dies des que va tenir coneixement de la troballa, podrà
acordar la continuació de les obres, amb la intervenció i
vigilància dels
serveis competents, establint el pla de treball a què en endavant hagen
d'ajustar-se. O bé, quan ho considere necessari per a la protecció del
patrimoni arqueològic o paleontològic i, si és el cas, quan la
troballa es
referisca a restes arqueològiques de construccions històriques o
artístiques o
a restes i vestigis fòssils vertebrats, prorrogarà la suspensió de
les obres i
determinarà les actuacions arqueològiques o paleontològiques
que s'hagueren de
realitzar. En qualsevol cas, donarà compte de la resolució a
l'ajuntament
corresponent. La suspensió no podrà durar més del temps
imprescindible per a la
realització de les mencionades actuacions. Caldrà aplicar les normes
generals
sobre responsabilitat de les administracions públiques per a la
indemnització,
si és el cas, del perjudicis que la pròrroga de la suspensió
poguera ocasionar.
Caldrà aplicar al producte d'aquestes actuacions el que es disposa en l'article
64.
3. La Generalitat participarà en el finançament de les mencionades
actuacions,
d'acord amb els crèdits que a l'efecte es consignen anualment en la llei de
pressupostos de la Generalitat Valenciana.
Article 64. Titularitat i destí del producte de les actuacions
arqueològiques i
paleontològiques
1. Els béns que d'acord amb l'article 44 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del
Patrimoni Històric Espanyol, tenen la consideració de domini
públic i són
descoberts a la Comunitat Valenciana s'integren en el patrimoni de la
Generalitat.
2. L'autorització de qualsevol classe d'actuació arqueològica o
paleontològica
determinarà per als beneficiaris l'obligació de comunicar els seus
descobriments a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència en el
termini de
30 dies i a entregar els objectes al museu o institució que assenyale la
mateixa Conselleria, de conformitat amb el que reglamentàriament s'establisca.
Per a la determinació del centre on hagen de quedar els objectes, es tindran en
compte les condicions per a la millor conservació, així com la
proximitat al
lloc de la troballa. Tractant-se del descobriment de manifestacions d'art
rupestre, haurà de ser comunicat a la Conselleria de Cultura, Educació
i
Ciència o a l'ajuntament corresponent en els mateixos terminis i amb la mateixa
obligació de reserva que els establits en l'article 65.3 per a les troballes
casuals.
3. No s'aplicarà als descobriments a què es refereix l'apartat anterior el
que
s'estableix en l'article 65.4 d'aquesta llei.
Article 65. Troballes casuals
1. Són, així mateix, béns de domini públic de la
Generalitat els objectes i
restes materials que posseïsquen els valors propis del patrimoni cultural,
així
com les restes i vestigis fòssils de vertebrats, quan siguen producte de
troballes casuals i no conste la seua legítima pertinença.
2. A l'efecte d'aquesta llei es consideren troballes casuals els descobriments
dels béns a què es refereix l'apartat anterior quan es produïsquen
per atzar o
com a conseqüència d'excavacions, remocions de terra o altres obres de
qualsevol índole, fetes a llocs on no poguera presumir-se l'existència
d'aquells béns.
3. El descobridor, en el termini de 48 hores, haurà de comunicar la troballa i
entregar els objectes trobats a la Conselleria de Cultura, Educació i
Ciència o
a l'ajuntament en el terme municipal del qual s'haja produït aquella, qui al
seu torn donarà compte de la troballa a la Conselleria dins dels dos dies
hàbils següents. S'exceptuen d'aquesta obligació d'entrega aquells
objectes
l'extracció dels quals requerisca remoció de terres, i les restes
subaquàtiques, que quedaran en el lloc on es troben fins que la Conselleria
acorde el que siga procedent. Una vegada comunicat el descobriment, i fins que
els objectes siguen entregats al centre o museu que designe la Conselleria de
Cultura, Educació i Ciència, el descobridor quedarà subjecte a
les normes del
depòsit necessari, conforme al que es disposa en el Codi Civil, llevat que els
entregue a un museu públic. Per a l'elecció del centre on hagueren de
quedar
els béns, s'establiran els criteris assenyalats en l'article 64.
4. No obstant el que es disposa en l'apartat primer, el descobridor i el
propietari del lloc on haguera sigut trobat l'objecte tenen dret a una
recompensa en metàl.lic, l'import de la qual es repartirà a parts iguals
entre
ambdós, equivalent, a la meitat del valor que per taxació legal se li
atribuïsca. Si són dos o més els descobridors o els propietaris del
terreny, es
mantindrà la mateixa proporció.
5. L'incompliment de qualsevol de les obligacions establides en l'apartat
tercer d'aquesta article privarà el descobridor i, si és el cas, el propietari
del terreny del dret a cap premi i la Conselleria de Cultura, Educació i
Ciència prendrà possessió immediata dels objectes trobats,
sense perjudici de
les responsabilitats que pertoquen i les sancions que siguen procedents.
6. El descobridor no tindrà en cap cas dret de retenció sobre els
béns trobats.
Article 66. Arees de reserva arqueològica
La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència podrà establir als
jaciments
declarats zones arqueològiques àrees de reserva arqueològica,
entenent com a
tals aquelles parts dels jaciments en què es considere convenient, d'acord amb
criteris científics, prohibir les intervencions actuals a fi de preservar-ne
l'estudi per a èpoques futures. L'establiment d'àrees de reserva
arqueològica
es farà constar en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.
Article 67. Restriccions a la publicitat de les dades de l'Inventari referides
a jaciments arqueològics i paleontològics
Serà necessària l'autorització de la Conselleria de Cultura,
Educació i Ciència
per a la consulta de les dades contingudes en l'Inventari General del Patrimoni
Cultural Valencià relatives a la situació dels jaciments
arqueològics o
paleontològics que no estiguen oberts a la visita pública.
TITOL IV
Dels museus i les col.leccions
museogràfiques permanents
Article 68. Museus: concepte i funcions
1. Són museus les institucions sense finalitat de lucre, obertes al públic,
l'objecte de les quals siga l'adquisició, conservació, restauració,
estudi,
exposició i divulgació de conjunts o col.leccions de béns de
valor històric,
artístic, científic, tècnic, etnològic o de qualsevol altra
naturalesa cultural
amb fins d'investigació, gaudi i promoció científica i cultural.
2. Són funcions dels museus:
a) Conservar, catalogar, restaurar i exhibir de forma ordenada les seues
col.leccions, segons criteris científics, estètics i didàctics.
b) Investigar i promoure la investigació respecte de les seues col.leccions o
de l'especialitat a què el museu estiga dedicat.
c) Organitzar periòdicament exposicions científiques i divulgatives
d'acord amb
el seu objecte.
d) Elaborar i publicar catàlegs i monografies dels seus fons.
e) Desenvolupar una activitat didàctica respecte del contingut i funcions
pròpies.
f) Qualsevol altra que en les seues normes estatutàries o per disposició
legal
o reglamentària se'ls atribuïsca.
Article 69. Col.leccions museogràfiques permanents
Són col.leccions museogràfiques permanents aquelles que reuneixen
béns de valor
històric, artístic, científic, tècnic o de qualsevol altra
naturalesa cultural
i que, per tenir fons reduïts, escassesa de recursos o manca de tècnic
competent al seu càrrec, no puguen desenvolupar les funcions atribuïdes
als
museus, sempre que els seus titulars garantisquen almenys la visita pública, en
horari adequat i regular, a l'accés dels investigadors als fons i les
condicions bàsiques de conservació i custòdia d'aquests.
Article 70. Sistema Valencià de Museus
1. Es crea el Sistema Valencià de Museus, en què s'integraran tots
aquells de
què siga titular la Generalitat i els de titularitat estatal la gestió dels
quals tinga encomanada, així com els museus i col.leccions
museogràfiques, de
titularitat pública o privada, que a aquest efecte reconega la Conselleria de
Cultura, Educació i Ciència conforme al que es preveu en aquesta llei.
2. Correspon a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència la
inspecció i
tutela de tots els museus i col.leccions museogràfiques que s'integren en el
Sistema Valencià de Museus, així com l'establiment dels mitjans de
comunicació
i coordinació entre ells que asseguren el millor compliment de les seus
finalitats.
3. Els concursos d'ajudes per al manteniment i millora de museus i col.leccions
museogràfiques establiran la preferència dels integrats en el Sistema
Valencià
de Museus.
Article 71. Creació i reconeixement de museus i col.leccions
museogràfiques
1. La creació de museus per la Generalitat Valenciana, així com el
reconeixement, a l'efecte de la integració en el Sistema Valencià de
Museus, de
col.leccions museogràfiques i museus de què siguen titulars altres ens
públics
o els particulars, es farà per resolució de la Conselleria de Cultura,
Educació
i Ciència, després de la tramitació del corresponent expedient,
incoat d'ofici
o a instància dels organismes públics o els particulars interessats.
Reglamentàriament es determinarà el contingut d'aquest expedient, en
què haurà
de constar, com a mínim, la documentació i l'inventari dels fons i el
patrimoni
que es posen a disposició del museu o col.lecció, així com el
projecte
museogràfic, que inclourà un estudi de les instal.lacions i dels mitjans
materials i personals.
2. Quan així ho aconselle l'augment significatiu del volum o la qualitat dels
fons d'un museu o col.lecció museogràfica integrats en el Sistema
Valencià de
Museus, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, d'ofici o a
sol.licitud
de part interessada, promourà un expedient per a l'adaptació del museu
o
col.lecció a les noves circumstàncies, en què s'avaluarà
la capacitat de la
institució museística per al compliment dels fins propis en
relació amb aquests
fons.
Si la resolució d'aquest expedient és negativa, s'adoptaran les mesures
necessàries per a l'exposició pública i l'adequada
custòdia i conservació dels
fons que excedisquen les possibilitats materials o tècniques del museu o la
col.lecció museogràfica.
Article 72. Inclusió en l'Inventari General del Patrimoni Cultural
Valencià
1. Els fons dels museus i col.leccions museogràfiques integrats en el Sistema
Valencià de Museus seran inclosos en l'Inventari General del Patrimoni
Cultural
Valencià per efecte de la resolució que acorde aquesta
integració i després de
la formació de l'inventari dels béns que els componen, i
s'inscriurà en la
secció 3.a de l'Inventari General.
La incoació de l'expedient per a la integració d'un museu o
col.lecció
museogràfica en el Sistema Valencià de Museus determinarà
l'aplicació al seus
fons de les normes d'aquest títol i de les altres establides en aquesta llei
per als béns mobles inventariats.
Els béns que passen a formar part dels fons de museus o col.leccions
museogràfiques amb posterioritat a la integració d'aquests en el
Sistema
Valencià de Museus tindran, des del moment de l'adquisició, la
condició de béns
inventariats a l'efecte de l'aplicació del règim previst per a ells en
aquesta
llei, sense perjudici de la pràctica de la corresponent inscripció en
l'Inventari General.
2. D'acord amb el que s'estableix en l'article 26.1.B, els fons dels museus i
col.leccions museogràfiques permanents que formen part del Sistema
Valencià de
Museus i tinguen singular rellevància per al patrimoni cultural valencià
podran
ser declarats béns d'interés cultural segons el procediment establit en
l'article 27. No obstant això, quan així ho exigisca la protecció
dels fons
d'un determinat museu o col.lecció museogràfica, podrà
iniciar-se el
procediment per a la declaració d'aquests fons com a bé
d'interés cultural
simultàniament a la incoació de l'expedient per a la integració
en el Sistema
Valencià de Museus i encara que no s'haguera format prèviament
l'inventari dels
fons, havent-se d'aplicar en tot cas als béns que formen part dels dits fons el
que es disposa en l'apartat quart de l'article 27.
El decret que declare d'interés cultural els fons d'un museu o col.lecció
museogràfica precisarà els béns integrants d'aquests fons que
tenen per si
mateixos la condició de bé d'interés cultural. Excepte aquests
últims, la
condició dels quals no s'extingirà sinó mitjançant el
procediment previst en
l'article 30, els béns integrants de fons de museus o col.leccions declarats
d'interés cultural perdran aquesta condició quan isquen amb
caràcter definitiu
del museu o col.lecció de què es tracte, excepte quan siga per a passar
a
formar part d'altres fons museístics declarats també d'interés
cultural.
Article 73. Depòsit i eixida de fons
1. Els museus i col.leccions museogràfiques que formen part del Sistema
Valencià de Museus podran admetre en depòsit béns de
propietat privada o
d'altres administracions públiques. Els béns depositats, mentre dure el
depòsit, s'integraran a tots els efectes en els fons del museu o col.lecció
i
estaran subjectes al mateix règim jurídic d'aquests.
2. Les eixides temporals dels museus i col.leccions museogràfiques permanents
dels fons que s'hi custodien, requeriran autorització prèvia i expressa
de la
Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que assenyalarà la
duració,
finalitat i condicions de seguretat a què s'ajustarà l'eixida. Tractant-se
d'objectes en depòsit caldrà seguir allò pactat al constituir-se
aquest.
3. Excepcionalment i després de la instrucció de l'oportú
expedient
administratiu, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència
podrà disposar el
depòsit dels fons d'un museu o col.lecció museogràfica
integrats en el Sistema
Valencià de Museus, en un altre o altres centres quan raons urgents de
conservació, seguretat o accessibilitat dels béns així ho
aconsellen i mentre
no desapareguen les causes que van originar aquest trasllat.
4. En cas de dissolució o clausura d'un museu que forme part del Sistema
Valencià de Museus, els seus fons seran depositats en una altre centre
integrant d'aquest Sistema que siga adequat a la naturalesa dels béns exposats,
tenint en compte la proximitat territorial d'ambdós centres entre si i oïdes
les parts interessades. Els fons es reintegraran al museu d'origen en cas de
reobertura d'aquest.
5. Caldrà aplicar als fons de museus i col.leccions museogràfiques
integrades
en el Sistema Valencià de Museus el que es disposa en l'article 44 respecte de
la integritat de les col.leccions.
6. Tractant-se de museus de titularitat estatal la gestió de la qual tinga
encomanada la Generalitat, caldrà ajustar-se, en relació amb el que
disposa
aquest article, al que establisca el conveni de gestió corresponent.
Article 74. Accés als museus
La Generalitat Valenciana garantirà i promourà l'accés de tots
els ciutadans
als museus i col.leccions museogràfiques integrants del Sistema
Valencià de
Museus en les condicions que reglamentàriament es determinen.
TITOL V
Del patrimoni documental, bibliogràfic,
audiovisual i informàtic
Article 75. Concepte i règim jurídic
1. Forma part del patrimoni cultural valencià el patrimoni documental,
bibliogràfic i audiovisual, constituït per tots els béns d'aquesta
naturalesa,
reunits o no en arxius, biblioteques o altres centres de depòsit cultural, que
es declara en aquest títol que l'integren.
2. El patrimoni documental, bibliogràfic i audiovisual valencià es
regirà per
les normes contingudes en el present títol i, en el que no s'hi preveu, per les
disposicions d'aquesta llei que s'hagen d'aplicar als béns mobles.
Article 76. Béns integrants del patrimoni cultural
1. Integren el patrimoni documental valencià:
a) Els documents de qualsevol època produïts, conservats o reunits en
l'exercici de la seua funció per qualsevol entitat, organisme o empresa
públiques amb seu a la Comunitat Valenciana i per les persones privades,
físiques o jurídiques, gestores de serveis públics en
l'àmbit d'aquesta.
b) Els documents amb antiguitat superior a 40 anys que hagen sigut produïts,
conservats o reunits en l'exercici de les seues activitats per entitats i
associacions de caràcter polític, econòmic, empresarial, sindical
o religiós i
per les entitats, fundacions i associacions culturals i educatives de caràcter
privat establides a la Comunitat Valenciana.
c) Els documents amb antiguitat superior a 100 anys que es troben a la
Comunitat Valenciana i hagen sigut produïts, conservats o reunits per qualsevol
altra entitat privada o persona física.
d) Aquells documents que, sense reunir els requisits assenyalats en l'apartat
anterior, meresquen amb fonament aquesta consideració mitjançant la
inclusió,
per resolució de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència,
en el Cens del
Patrimoni Documental Valencià.
2. S'entén per document, a l'efecte d'aquesta llei, tota expressió en
llenguatge natural o codificat i qualsevol altra expressió gràfica, sonora
o en
imatge, recollides en qualsevol tipus de suport, inclòs l'informàtic. Se
n'exclouen els exemplars no originals d'edicions bibliogràfiques i publicacions.
Article 77. Béns integrants del patrimoni bibliogràfic i audiovisual
Integren el patrimoni bibliogràfic i audiovisual valencià:
a) Els fons de biblioteques i hemeroteques i les col.leccions bibliogràfiques i
hemerogràfiques de titularitat pública existents a la Comunitat
Valenciana.
b) Les obres literàries, històriques, científiques o
artístiques de caràcter
unitari o seriat, en escriptura manuscrita o impresa, existents a la Comunitat
Valenciana o relacionats per qualsevol motiu amb l'àmbit
lingüístic o cultural
valencià, de les quals no conste l'existència de, almenys, tres exemplars
en
bon estat de conservació a les biblioteques o serveis públics radicats en
ella.
c) Els exemplars producte d'edicions d'obres fotogràfiques,
fonogràfiques,
cinematogràfiques i audiovisuals, qualsevol que en siga el suport material,
existents a la Comunitat Valenciana o relacionades per qualsevol motiu amb
l'àmbit lingüístic o cultural valencià, dels quals no conste
l'existència de,
almenys, un exemplar en bon estat de conservació en els seus centres de
depòsit
cultural o serveis públics.
d) Els fons i obres bibliogràfiques, fotogràfiques,
fonogràfiques,
cinematogràfiques i audiovisuals que, sense reunir els requisits assenyalats en
aquest article i en consideració del seu valor cultural, s'incloguen per
resolució de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència en el
Catàleg del
Patrimoni Bibliogràfic i Audiovisual Valencià com a integrants d'aquest
patrimoni.
Article 78. Cens i catàleg
1. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, en
col.laboració amb les
altres administracions públiques, elaborarà el Cens del Patrimoni
Documental
Valencià i el Catàleg del Patrimoni Bibliogràfic Audiovisual
Valencià, amb la
qual finalitat podrà demanar dels titulars de drets sobre els béns que
l'integren l'examen d'aquests i les informacions pertinents.
2. L'exclusió de béns del patrimoni documental, bibliogràfic i
audiovisual
valencià del Cens o del Catàleg a què es refereix l'apartat
anterior es farà
per resolució de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència,
d'ofici o a
sol.licitud dels propietaris o posseïdors.
Article 79. Inclusió en l'Inventari General del Patrimoni Cultural
Valencià
1. Els fons i obres del patrimoni documental, bibliogràfic i audiovisual
valencià que posseïsquen un valor cultural rellevant i estiguen inclosos
en els
corresponents Cens o Catàleg seran inscrits, mitjançant
resolució de la
Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, després de la
tramitació del
procediment previst en l'article 52, en la secció 4.a de l'Inventari
General
del Patrimoni Cultural Valencià i gaudiran del règim de
protecció que aquesta
llei estableix per als béns mobles inventariats.
2. Els béns esmentats en l'apartat anterior que, per la personalitat del seu
autor o compilador, el seu interés històric o els seus valors
intrínsecs
tinguen especial importància per al patrimoni cultural valencià, podran
ser
declarats béns d'interés cultural d'acord amb el procediment establit en
l'article 27 d'aquesta llei.
3. Excepcionalment, quan així ho exigisca la protecció de determinats
béns o
col.leccions documentals, bibliogràfiques o audiovisuals, podrà
iniciar-se el
procediment per a la declaració com a bé d'interés cultural
sense estar
inclosos en els corresponents cens o catàleg.
4. S'exceptuen del que s'estableix en aquest article els fons dels arxius i
biblioteques de titularitat estatal, que es regiran per la legislació de
l'estat sense perjudici, si s'escau, de la gestió d'aquests per la Generalitat.
Article 80. Arxius i biblioteques
1. Són arxius els conjunts orgànics de documents o l'agrupació
d'aquests,
reunits per les entitats públiques i pels particulars en l'exercici de les
seues activitats, la utilització dels quals està adreçada a la
investigació, la
cultura, la informació o la gestió administrativa. S'entén
així mateix per
arxius les institucions culturals l'objecte de les quals és la reunió,
conservació, classificació, ordenació i divulgació, amb
finalitats d'aquesta
naturalesa, dels conjunts orgànics esmentats.
2. Són biblioteques les institucions culturals on es reuneixen, conserven,
cataloguen, classifiquen i divulguen col.leccions o conjunts de llibres,
manuscrits i uns altres materials bibliogràfics, hemerogràfics o
reproduïts per
qualsevol mitjà per a la consulta en sala pública o mitjançant
préstec
temporal, amb finalitats d'investigació, educació, informació i
difusió
cultural.
3. La Generalitat Valenciana establirà centres de depòsit cultural
destinats
als béns del patrimoni audiovisual valencià, amb finalitats semblants als
indicats per als arxius i biblioteques i amb els mitjans adequats a l'especial
naturalesa dels suports a què aquests béns estan incorporats.
Caldrà
aplicar-los el règim general establit en aquest títol per als arxius i
biblioteques.
Article 81. Sistema Arxivístic Valencià i Sistema Bibliotecari
Valencià
1. Es crea el Sistema Arxivístic Valencià que formarà
juntament amb el Sistema
Bibliotecari Valencià el marc de cooperació de les institucions que
integren
cada un d'ambdós sistemes i d'aquests entre si, amb la finalitat de planificar
i coordinar-ne l'organització, les activitats i els serveis.
2. Integren els respectius sistemes els arxius i les biblioteques que pertanyen
a entitats públiques de la Comunitat Valenciana, així com aquells altres
de
titularitat privada la integració dels quals s'acorde per resolució de la
Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, mitjançant el
procediment que
reglamentàriament s'establisca.
3. Els arxius i biblioteques que formen part dels seus corresponents sistemes
estaran subjectes a la inspecció, tutela i coordinació de la Conselleria de
Cultura, Educació i Ciència, la qual adoptarà les mesures
necessàries per a
assegurar el compliment de les finalitats que els són pròpies.
4. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència establirà les
condicions
mínimes de seguretat i conservació dels edificis destinats a arxius i
biblioteques dels sistemes respectius i arbitrarà les mesures necessàries,
amb
la inclusió de depòsits cautelars quan hi haja deficiències
d'instal.lació que
posen en perill la seguretat i la conservació dels béns del patrimoni
documental o del patrimoni bibliogràfic i audiovisual.
Article 82. Depòsit i eixida de fons
1. Els arxius i les biblioteques que pertanyen a entitats públiques de la
Comunitat Valenciana podran admetre en depòsit béns de propietat
privada o
d'unes altres administracions públiques.
2. Els béns del patrimoni documental, bibliogràfic o audiovisual
valencià
custodiats en arxius i biblioteques de titularitat pública no podran eixir
d'aquests sense autorització administrativa prèvia, sense perjudici del
règim
de préstecs públics que, si s'escau, puguen establir-se. Quan es tracte
de béns
en depòsit caldrà atendre allò pactat en el moment de
constituir-se.
Article 83. Accés públic
La Generalitat facilitarà l'accés dels ciutadans als arxius i biblioteques
que
pertanyen als seus respectius sistemes, sense perjudici de les restriccions que
per raó de la seua titularitat, de la conservació dels béns que hi
custodien o
de la funció de la pròpia institució puguen establir-se i sense
perjudici així
mateix de la normativa sobre protecció de dades de caràcter personal.
Article 84. Règim dels documents de les administracions públiques
1. Reglamentàriament es determinaran el termini de vigència
administrativa i
totes altres normes relatives a la circulació, conservació i
qualificació dels
documents de les distintes administracions públiques de la Comunitat
Valenciana, així com a la destrucció dels no reservats a la seua
conservació
permanent.
2. En cap cas es podran destruir els documents en poder de les administracions
públiques mentre subsistisca el seu valor provatori de drets i obligacions de
les persones o dels ens públics.
Article 85. Junta Qualificadora de Documents Administratius
Es crea la Junta Qualificadora de Documents Administratius, a la qual li
correspondrà l'estudi i el dictamen de les qüestions relatives a la
qualificació, utilització, integració en els arxius,
exclusió d'aquests i
inutilitat administrativa dels documents. La seua composició, funcionament i
competències específiques es determinaran reglamentàriament.
Article 86. Sobre el patrimoni informàtic
Com a conseqüència de l'específica evolució del
patrimoni generat i divulgat a
través de mitjans informàtics, es desenvoluparan
reglamentàriament els aspectes
relacionats amb la conservació, preservació i utilització
d'aquests d'acord amb
els aspectes d'aplicació que estableix aquesta llei.
TITOL VI
De les mesures de foment del patrimoni cultural
Article 87. Interés públic
Es reconeix d'interés públic de totes les activitats de
conservació i promoció
del patrimoni cultural valencià i el seu caràcter de font de riquesa
econòmica
per a la col.lectivitat. Les administracions públiques de la Comunitat
Valenciana hauran de cooperar en aquestes activitats, quan siguen
desenvolupades per particulars, mitjançant la concessió de les ajudes
materials
i el reconeixement públic adequat, proporcionats a la utilitat social que
reporten i a les càrregues que suposa per als propietaris.
Article 88. Educació
1. La Generalitat, reconeixent l'estima general cap al patrimoni cultural com a
base imprescindible de tota política de protecció i foment d'aquest, el
promourà mitjançant les adequades campanyes públiques de
divulgació i formació.
2. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència inclourà en els
plans d'estudi
dels distints nivells del sistema educatiu obligatori el coneixement del
patrimoni cultural valencià.
3. La Generalitat promourà l'ensenyament especialitzat i la investigació
en les
matèries relatives a la conservació i l'enriquiment del patrimoni cultural
i
establirà els mitjans de col.laboració adequats a aquesta finalitat amb
les
universitats i els centres de formació i investigació especialitzats,
públics i
privats.
4. Establirà així mateix les mesures necessàries per a assegurar
que els
funcionaris de totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana
reben la formació específica sobre protecció del patrimoni
cultural adequada a
la naturalesa de les seues funcions.
Article 89. Reconeixement oficial
La Generalitat Valenciana podrà atorgar, mitjançant una ordre de la
Conselleria
de Cultura, Educació i Ciència, el títol de protector del
patrimoni cultural
valencià a totes aquelles persones, entitats privades i corporacions que es
distingisquen especialment en activitats de conservació i enriquiment del
patrimoni cultural valencià. Els beneficiaris podran fer ús d'aquest
títol en
totes les manifestacions pròpies de la seua activitat.
Article 90. Us dels immobles de titularitat pública
1. D'acord amb el principi establit en l'article 9.2 d'aquesta llei,
l'administració de la Generalitat Valenciana, les administracions i entitats
públiques de la Comunitat Valenciana procuraran destinar a una activitat
pública que no desvirtue els seus valors artístics, històrics o
culturals els
edificis integrants del patrimoni cultural dels quals siguen titulars.
2. Tots els organismes de la Generalitat, i els ens de dret públic subjectes a
la seua tutela, abans d'instal.lar noves dependències sol.licitaran un informe
a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència sobre
l'existència d'algun
immoble adequat. Si n'hi ha i n'és possible racionalment l'ús, estaran
obligats
a utilitzar-lo amb preferència. La Conselleria de Cultura, Educació i
Ciència,
en col.laboració amb l'òrgan competent sobre el patrimoni de la
Generalitat,
elaborarà i mantindrà actualitzat un programa sobre les possibilitats
d'utilització per organismes públics dels immobles del patrimoni
cultural dels
quals aquesta siga titular.
3. Les administracions públiques, quan siga convenient per a la millor
conservació, restauració i promoció dels béns immobles
inclosos en l'Inventari
General del Patrimoni Cultural Valencià dels quals siguen titulars, podran
cedir l'ús d'aquests béns, fins i tot d'aquells que han sigut declarats
d'interés cultural, a les persones o entitats que ho sol.liciten i garantisquen
adequadament el compliment de les finalitats esmentades. Quan es tracte
d'immobles que hagen sigut donats per particulars es donarà
preferència als
seus antics propietaris o als seus successors. La cessió requerirà en tots
els
casos l'informe previ de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència
que
tindrà caràcter vinculant. En l'expedient, que serà
sotmés a informació
pública, haurà de constar també l'informe favorable d'almenys
dues de les
institucions consultives a què fa referència l'article 7 d'aquesta llei.
La cessió es realitzarà mitjançant la subscripció del
corresponent conveni amb
el cessionari, que serà publicat en el Diari Oficial de la Generalitat
Valenciana i en el qual constaran la donació i les altres condicions de la
cessió. En cas d'incompliment, la cessió serà immediatament
revocada.
S'exceptuen del que s'ha establit en aquest apartat els béns declarats
d'interés cultural l'especial significació històrica, social o
religiosa dels
quals siga incompatible amb el seu ús privat.
Article 91. Ajuda directa a la conservació
1. La Generalitat promourà la conservació del patrimoni cultural
valencià
mitjançant la concessió d'ajudes al finançament dels treballs de
conservació,
manteniment, restauració, rehabilitació, investigació i
documentació respecte
de béns inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià
i de
les actuacions arqueològiques i paleontològiques. A aquest efecte, la
Conselleria de Cultura, Educació i Ciència convocarà
anualment els
corresponents concursos públics per a la concessió d'aquestes ajudes,
amb
subjecció als objectius i criteris que es fixen en el programa específic
que
per al finançament d'aquelles actuacions ha d'incloure's cada any en la llei de
pressupostos de la Generalitat Valenciana, segons el que s'estableix en
l'article 92 i d'acord amb els crèdits que en aquest programa es consignen.
2. Quan es tracte d'intervencions en béns que siguen objecte d'aprofitament
econòmic o als quals la intervenció aporte una plusvàlua
significativa, l'ajuda
podrà ser concedida, en tot o en part, amb el caràcter
d'avançament
reintegrable i s'anotarà, per al cas dels immobles, en el registre de la
propietat.
3. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència podrà
també, quan resulte
imprescindible per a la restauració i conservació dels béns,
realitzar a càrrec
seu els treballs necessaris, i establirà amb els propietaris formes d'ús o
explotació conjunta d'aquests béns que asseguren l'adequada rendibilitat
social
o econòmica de la inversió pública.
4. Sense perjudici del que s'estableix en l'article 93, la protecció del
patrimoni immoble catalogat no inclòs en l'Inventari General del Patrimoni
Cultural Valencià serà objecte preferent de la política
específica de foment de
la rehabilitació d'edificis, en el marc de les mesures de protecció
pública a
l'habitatge.
Article 92. Contribució pública al règim de visites
1. Els propietaris o titulars de drets reals d'ús i gaudi sobre béns
immobles
declarats d'interés cultural que complisquen l'obligació de facilitar la
visita
al públic establida en l'article 32, es beneficiaran de les ajudes
econòmiques
que, com a contribució pública al sosteniment d'aquesta
càrrega, concedirà la
Generalitat Valenciana, amb el requisits i les modalitats que reglamentàriament
s'establisquen.
2. A aquest efecte, els interessats hauran de presentar anualment a la
Conselleria de Cultura, Educació i Ciència una memòria
valorada i justificada
de l'ajuda que se sol.licita, en la qual s'expresse l'horari, la forma i els
mitjans amb què ha de desenvolupar-se la visita pública de l'immoble i
el cost
previst d'aquesta i, si s'escau, es done compte del desenvolupament de
l'activitat durant l'exercici anterior.
3. L'import de l'ajuda es graduarà d'acord amb el que
reglamentàriament
s'establisca, tenint en compte l'aprofitament econòmic de què
fóra susceptible
l'immoble.
4. El no-ús del bé en el supòsit establit en l'article 32.2
d'aquesta llei
podrà donar lloc a la indemnització en els casos i segons els criteris que
reglamentàriament es determinen.
Article 93. Inversions culturals
1. Els pressupostos de la Generalitat Valenciana inclouran anualment una
quantitat equivalent, com a mínim a l'1% del crèdit total consignat per
a
inversions reals en el capítol VI de l'estat de despeses dels pressupostos de
l'exercici anterior, amb destinació al finançament de programes
d'investigació,
conservació, restauració i rehabilitació, acreixement i
promoció del patrimoni
cultural valencià, gestionats per la Conselleria de Cultura, Educació i
Ciència.
A aquest efecte, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència
elaborarà cada
any, per a l'exercici següent, el pla anual de conservació i enriquiment del
patrimoni cultural valencià, comprensiu dels esmentats programes i
caldrà que
expresse de manera clara els seus objectius i els criteris per a aplicar-los i
per a la concessió d'ajudes al seu càrrec.
2. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència proposarà a
l'administració de
l'estat els béns o sectors del patrimoni cultural valencià en què
considere
prioritària la realització de treballs de conservació o
enriquiment amb càrrec
a l'1% dels fons d'aportació pública a les obres de l'estat previst en al
Llei
del Patrimoni Històric Espanyol.
Article 94. Crèdit oficial
El finançament de les obres i actuacions esmentades en l'apartat primer de
l'article 90, així com l'adquisició de béns per a
l'execució immediata
d'aquestes o per a destinar-les a un ús públic, tindran accés
preferent al
crèdit oficial o reforçat amb subsidis de fons públics. Si es tracta
de béns
immobles l'accés serà en condicions iguals, almenys, a les més
avantatjoses
previstes per a l'adquisició d'habitatges de nova construcció en la
normativa
sobre actuacions protegibles en matèria d'habitatge. El mateix
s'aplicarà a
aquells altres béns que, sense ser objecte d'inscripció independent en
l'Inventari, estiguen compresos en conjunts o llocs històrics, en zones
arqueològiques o paleontològiques i als entorns de protecció
d'immobles
declarats d'interés cultural que es troben subjectes a un pla especial o a les
normes de protecció establides en la pròpia declaració, segons
el que
s'estableix en l'article 34.4.
Article 95. Beneficis fiscals
1. Els titulars de béns integrants del patrimoni cultural valencià
gaudiran
dels beneficis fiscals que, en l'àmbit de les seues respectives
competències,
establisquen l'estat, la Generalitat i les entitats locals.
2. La generalitat Valenciana, en compensació a les càrregues i
limitacions que
s'imposen als titulars o posseïdors dels béns integrants del patrimoni
cultural
valencià, i com a incentiu a la participació social en les tasques de
conservació i enriquiment d'aquest, establirà, en la mesura de la seua
capacitat normativa en matèria tributària, les exempcions i
bonificacions
fiscals que garantisquen millor el compliment de les finalitats d'aquesta llei.
3. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i les diputacions
provincials,
en els concursos d'ajudes a les entitats locals per a obres de conservació i
rehabilitació del patrimoni cultural, establirà la preferència
d'aquelles que
disposen d'un catàleg de béns i espais protegits d'àmbit
municipal, aprovat
almenys provisionalment, així com d'aquelles que acrediten l'establiment en les
seues ordenances fiscals de les exempcions en el pagament dels tributs locals
establides en l'article 69.3 de la Llei del Patrimoni Històric Espanyol i de la
resta d'exempcions i bonificacions fiscals s'establisquen legalment.
Article 96. Pagament amb béns culturals
1. Les persones, físiques o jurídiques, propietàries de
béns inscrits en
l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, o respecte d'aquells que
s'haja iniciat un expedient per a la inscripció, que siguen deutores de la
Hisenda de la Generalitat per qualsevol títol, inclòs la imposició
de les
sancions establides en aquesta llei, podran fer pagament, total o parcial, dels
seus deutes mitjançant la dació d'aquests béns. Si es tracta de
tributs cedits
per l'estat, caldrà atendre allò que estableix la normativa estatal.
2. La dació en pagament es farà amb l'oferta prèvia de
l'interessat a la
Conselleria d'Economia, Hisenda i Administració Pública, formulada
per escrit,
indicant el codi d'identificació del bé en l'Inventari i el valor pel qual
s'ofereix. En el cas que es tracte de deutes tributaris, l'oferta determinarà
la suspensió del procediment recaptador, però el deute no
deixarà de produir
els interessos que legalment corresponguen quan l'oferta es faça una vegada
vençut el període de pagament voluntari.
3. La Conselleria d'Economia, Hisenda i Administració Pública, amb
l'informe
previ de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que
tindrà caràcter
vinculant i s'emetrà després d'haver oït la Junta de
Valoració de Béns del
Patrimoni Cultural Valencià, resoldrà en el termini de dos mesos sobre
l'acceptació de la dació en pagament oferida.
4. Acceptada l'entrega del bé en pagament del deute, caldrà ajustar-se,
quant a
la seua destinació, tractant-se d'immobles, a allò que estableix l'article
89
d'aquesta llei.
5. La denegació de la cessió o el transcurs del termini establit per a
resoldre, que tindrà efectes desestimatoris, determinarà la represa del
procediment recaptador.
TITOL VII
De les infraccions administratives i la sanció
Article 97. Infraccions
1. Són infraccions administratives en matèria de patrimoni cultural, i
seran
sancionades d'acord amb el que estableix aquest títol, les accions o omissions
contràries al que disposa aquesta llei. Les infraccions es classifiquen en
lleus, greus i molt greus.
2. Seran infraccions lleus:
a) L'incompliment del deure de facilitar a les administracions públiques
l'examen i inspecció dels béns i les informacions pertinents, establit en
els
articles 16.3 i 18.3.
b) La inobservança del deure de comunicar a la Conselleria de Cultura,
Educació
i Ciència l'existència dels béns a què es refereix l'article
16.4.
c) El canvi d'ús dels béns inclosos en l'Inventari sense la
comunicació o
autorització prèvies exigides en els articles 18.2, 36.2 i 41.1 i el
manteniment d'un ús incompatible amb la condició de bé
inventariat o declarat.
Si el bé pateix un dany per causa de la seua utilització, caldrà
ajustar-se al
que disposa la lletra a de l'apartat tercer d'aquest article.
d) La negativa a permetre l'accés dels investigadors als béns
inventariats, de
conformitat amb el que disposa l'article 18.4, llevat que es tracte de béns
declarats d'interés cultural, cas en què caldrà ajustar-se a
l'apartat tercer,
lletra b, d'aquest article.
c) L'incompliment del deure de comunicar les transmissions, negocis jurídics,
trasllats i actes materials sobre béns de l'Inventari, establit en els articles
18.5 i 43.
f) La falta de notificació a l'administració competent de la
transmissió a
títol onerós de béns inventariats segons ordena l'article 22.1.
g) L'incompliment de les obligacions de facilitar la visita pública dels
béns
immobles d'interés cultural i de cedir a exposicions els mobles, establides en
l'article 32.
h) La no-presentació a l'administració competent, dins del termini
establit, de
les memòries de les intervencions efectuades en béns immobles i de les
actuacions arqueològiques o paleontològiques, segons el que disposen
els
articles 35.3, 50.6 i 60.4.
i) La no-comunicació a la Conselleria de Cultura, Educació i
Ciència per part
dels ajuntaments, en el termini establit en l'article 50.4 de les llicències
d'obra i les ordres d'execució sobre béns de rellevància local.
j) La realització de tractaments sobre béns mobles inscrits en l'Inventari
sense l'autorització de la Conselleria de Cultura, Educació i
Ciència,
infringint el que disposen els articles 41.1 i 53, llevat que pel seu resultat
constituïsquen una infracció més greu.
k) La infracció de la resta d'obligacions imposades per aquesta llei, sempre
que no estiga qualificada en aquest mateix article com a greu o molt greu.
3. Seran infraccions greus:
a) L'incompliment del deure de conservar i mantenir la integritat del valor
cultural dels béns, establit en l'article 18.1.
b) La negativa a permetre l'accés dels investigadors als béns declarats
d'interés cultural.
c) La no-comunicació a la Conselleria de Cultura, Educació i
Ciència de les
subhastes a què es refereix l'article 22.4.
d) L'execució de qualsevol actuació sobre un bé immoble
inclòs en l'Inventari
General sense la llicència urbanística preceptiva o incomplint els termes
d'aquesta, a excepció que, pels seus efectes sobre el bé inventariat, haja
de
constituir una infracció molt greu d'acord amb el que disposa l'apartat quart.
e) L'atorgament de llicències municipals i l'adopció de mesures
cautelars pels
ajuntaments amb infracció del que disposen els articles 33.1, 36, 39.2b, 40.2,
50.7 i 62.3.
f) La realització d'actuacions arqueològiques o
paleontològiques, així com
l'atorgament d'una llicència municipal quan siga preceptiva, sense
l'autorització de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència
preceptuada en
l'article 60, llevat que en resulte un dany greu per a les restes
arqueològiques o paleontològiques, cas en què caldrà
ajustar-se al que disposa
l'apartat quart, lletra d, d'aquest article.
g) La realització de les obres de remoció de terra, de demolició
o qualssevol
altres realitzades amb infracció del que disposa l'article 60.6, a excepció
que
en resulte un dany greu per a les restes arqueològiques o
paleontològiques, cas
en què caldrà ajustar-se al que disposa l'apartat quart, lletra d, d'aquest
article.
h) L'incompliment de les obligacions de comunicar el descobriment de restes
arqueològiques o paleontològiques i d'entregar els objectes trobats,
fins i tot
casualment, establides en els articles 63.1, 64.2 i 65.3, així com la
realització dels actes que, si existira delicte, donarien lloc a l'aplicació
d'algun dels articles compresos en el capítol XIV del títol XIII del Codi
Penal.
i) La no-suspensió immediata de les obres amb motiu del descobriment de
restes
arqueològiques o paleontològiques i l'incompliment de les ordres de
suspensió
dictades per l'administració competent, segons el que disposa l'article 63.
j) La inobservança del deure de dur el llibre registre de transaccions de
béns
mobles, establit en l'article 12, i l'omissió o inexactitud de les dades que
hagen de constar-hi.
k) La separació de béns mobles vinculats a un immoble declarat
d'interés
cultural, infringint el que disposa l'article 38.b.
l) La disgregació de les col.leccions de béns mobles incloses en
l'Inventari,
llevat de les declarades d'interés cultural, i l'eixida temporal de fons dels
museus o col.leccions museogràfiques integrats en el Sistema de Museus de la
Comunitat Valenciana, sense l'autorització exigida en virtut dels articles 53 i
73.2.
4. Seran infraccions molt greus:
a) L'enderroc, total o parcial, dels immobles inclosos en l'Inventari, així com
l'atorgament de llicències de demolició, contravenint la
prohibició expressa de
l'article 20.
b) El desplaçament de béns immobles declarats d'interés cultural
i l'atorgament
pels ajuntaments d'una llicència per a aquest fi, contra el que disposa
l'article 38.c.
c) L'execució d'obres sense llicència o incomplint els termes d'aquesta,
quan
es cause un dany greu als béns de l'Inventari.
d) La realització de les actuacions esmentades en les lletres f i g de
l'apartat tercer d'aquest article, quan en resulten danyades greument les
restes arqueològiques o paleontològiques.
e) La destrucció de béns mobles inclosos en l'inventari.
f) La disgregació de col.leccions de béns mobles declarades
d'interés cultural
i de fons de museus i col.leccions museogràfiques pertanyents al Sistema
Valencià de Museus sense l'autorització de la Conselleria de Cultura,
Educació
i Ciència, exigida d'acord amb els articles 44 i 73.5.
5. A l'efecte del que disposa aquest article, s'equiparen als béns inclosos en
l'Inventari aquells respecte dels quals s'haja iniciat el procediment
corresponent per a inscriure'ls-hi.
Article 98. Persones responsables
1. Seran responsables de les infraccions administratives derivades d'aquesta
llei els que realitzen les accions o omissions que les constitueixen.
2. En el cas d'actuacions arqueològiques o paleontològiques no
autoritzades, en
seran responsables tots aquells que, directament o indirectament, hi hagen
intervingut i que conforme al Codi Penal tindrien la consideració d'autors o
còmplices.
3. Quan la infracció consistisca en l'execució d'obres sense
llicència, o no
s'ajuste als termes d'aquesta, o en l'atorgament de llicències municipals de
contingut manifestament contrari al que es disposa en aquesta llei, caldrà
ajustar-se per a la determinació de les persones responsables al que disposa la
legislació urbanística respecte de les infraccions a aquesta.
Article 99. Sancions
1. Els responsables d'infraccions d'aquesta llei que hagen ocasionat danys al
patrimoni cultural valorables econòmicament seran sancionats amb una multa
del
tant al quàdruple del valor del dany causat, llevat que de l'aplicació del
que
disposa l'apartat segon d'aquest article resulte una multa de quantia superior.
2. En la resta de casos s'imposaran les sancions següents:
a) Per a les infraccions lleus, multa fins a 10.000.000 de pessetes.
b) Per a les infraccions greus, multa de 10.000.001 pessetes a 25.000.000 de
pessetes.
c) Per a les infraccions molt greus, multa de 25.000.001 pessetes a 200.000.000
de pessetes.
3. Per a la graduació de les sancions dins d'un mateix grup, es tindran en
compte la gravetat dels fets, l'ús de mitjans tècnics en les actuacions
arqueològiques o paleontològiques no autoritzades, el perjudici causat,
la
reincidència i el grau de malícia, el cabal i la resta de
circumstàncies de
l'infractor.
4. La quantia de la sanció no podrà ser en cap cas inferior al benefici
obtingut per l'infractor com a resultat de la seua acció, podent-se augmentar
la quantia de la multa corresponent fins al límit d'aquest benefici, quan siga
valorable econòmicament.
5. Les multes que s'imposen a diversos subjectes com a conseqüència
d'aquesta
infracció seran independents entre si.
6. L'òrgan sancionador podrà acordar, com a sanció
accessòria, el comís dels
materials i eines empleats en la infracció.
Article 100. Multes coercitives
Independentment de les sancions que pertoquen conforme al que disposa l'article
anterior, l'òrgan competent podrà, amb el requeriment previ, imposar
als qui
estiguen subjectes al compliment de les obligacions establides en aquesta llei
multes coercitives fins a 100.000 pessetes, reiterades per períodes d'un mes,
fins a obtenir el compliment d'allò ordenat.
Article 101. Reparació de danys
Els responsables de les infraccions d'aquesta llei que hagen ocasionat danys al
patrimoni cultural estaran obligats a reparar els danys causats i, en la mesura
que siga possible, a restituir les coses a l'estat degut. En el cas
d'incompliment d'aquesta obligació, la Conselleria de Cultura, Educació
i
Ciència durà a terme les actuacions de reparació i
restitució que calguen, a
costa de l'infractor.
Article 102. Organs competents
Són competents per a la imposició de les sancions establides en aquest
títol:
a) El Govern Valencià, a proposta de la Conselleria de Cultura,
Educació i
Ciència, per a les multes de més de 25.000.000 de pessetes.
b) El conseller de Cultura, Educació i Ciència, per a les multes fins a
25.000.000 de pessetes.
Article 103. Procediment sancionador
La imposició de les sancions establides en aquest títol es farà
amb la
tramitació prèvia de l'expedient corresponent per la Conselleria de
Cultura,
Educació i Ciència, d'acord amb els principis establits en la
legislació del
procediment administratiu comú. El termini per a resoldre serà d'un any
des de
la incoació.
Article 104. Prescripció
1. Les infraccions administratives derivades d'aquesta llei prescriuran als
cinc anys d'haver-se comés, a excepció de les molt greus, que
prescriuran als
10 anys.
2. Les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuran als cinc anys,
comptadors des de la fermesa de la resolució sancionadora, les imposades per a
infraccions greus als tres anys, i a l'any les que s'imposen per a les lleus.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
1. Es consideraran béns d'interés cultural integrants del patrimoni
cultural
valencià tots els béns existents al territori de la Comunitat Valenciana
que a
l'entrada en vigor d'aquesta llei hagen sigut declarats béns d'interés
cultural
a l'empara de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol,
tant mitjançant un expedient individualitzat, com en virtut del que estableix
l'article 40.2 d'aquesta llei i les seues disposicions addicionals primera i
segona. Tots aquests béns s'inscriuran en la secció primera de
l'Inventari
General del Patrimoni Cultural Valencià i quedaran subjectes al règim
establit
en la present llei per a aquesta classe de béns.
2. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència elaborarà, per
a l'aprovació
pel Govern Valencià, la relació de les coves i abrics que continguen
manifestacions d'art rupestre, els castells i els escuts, emblemes, pedres
heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i la resta de peces i
monuments d'índole anàloga de més de 100 anys d'antiguitat,
declarats tots ells
béns d'interés cultural integrants del patrimoni cultural valencià
per efecte
del que disposa l'apartat anterior.
3. En qualsevol cas, es consideraran béns d'interés cultural
valencià tots els
documents depositats en l'Arxiu de la Corona d'Aragó que tinguen
relació
directa o indirecta amb el procés històric de l'antic Regne de
València, avui
Comunitat Valenciana, així com pel seu significat especial:
El Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna, que és temple espiritual,
polític, històric i cultural de l'antic Regne de València, avui
Comunitat
Valenciana. És igualment símbol de la grandesa i sobirania del poble
valencià
reconegut com a nacionalitat històrica. Conseqüentment amb aquesta
declaració:
El Consell, en els pressupostos de la Generalitat Valenciana de cada any,
inclourà els crèdits necessaris per a la restauració,
conservació i manteniment
del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna.
Una llei de la Generalitat Valenciana regularà la destinació i
utilització del
Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna com a punt de trobada i unió
sentimental de tots els valencians i com a centre d'investigació i estudi per a
la recuperació de la història de la Comunitat Valenciana.
Segona
Els béns mobles i els fons de museus i col.leccions museogràfiques,
arxius i
biblioteques existents a la Comunitat Valenciana que a l'entrada en vigor
d'aquesta llei estiguen inscrits en l'Inventari General de Béns Mobles del
Patrimoni Històric Espanyol passaran a formar part de l'Inventari General del
Patrimoni Cultural Valencià, i s'inscriuran en la secció que corresponga
segons
el que estableix aquesta llei, sense necessitat de la tramitació de l'expedient
previ a què fa referència l'article 52.
Tercera
Correspondrà a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència,
amb el previ
informe de la d'Economia, Hisenda i Administració Pública, proposar al
Govern
Valencià l'acceptació de donacions, herències i llegats a favor
de la
Generalitat Valenciana, quan es referisquen a béns integrants del patrimoni
cultural valencià.
DISPOSICIONS TRANSITORIES
Primera
1. Els expedients sobre declaració de béns d'interés cultural
incoats amb
anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta llei quedaran sotmesos, quant als
seus tràmits i efectes, a allò que s'hi disposa. Mitjançant una
resolució de la
Conselleria de Cultura, Educació i Ciència s'establiran els requisits de
convalidació dels informes i la resta de tràmits produïts fins
aleshores en
aquests expedients.
2. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència podrà
complementar les
declaracions de béns d'interés cultural produïdes abans de
l'entrada en vigor
d'aquesta llei i relatives a béns integrants del patrimoni cultural
valencià, a
fi d'adaptar-ne el contingut als requisits que s'estableixen en aquesta.
Segona
Els municipis en què a l'entrada en vigor d'aquesta llei hi haja algun immoble
declarat bé d'interés cultural hauran d'elaborar, en el termini d'un any, el
pla especial de protecció a què es refereix l'article 34.2, aprovar-lo
provisionalment i trametre'l a l'òrgan competent per a l'aprovació
definitiva.
Si ja ha aprovat un pla especial o altre instrument de planejament amb el
mateix objecte, podran, en el mateix termini, sotmetre'l a convalidació
mitjançant un informe de la Conselleria de Cultura, Educació i
Ciència previst
en el mateix article o adaptar-lo a les determinacions establides en aquesta
llei.
Tercera
Tots els ajuntaments de la Comunitat Valenciana, en el termini d'un any a
partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, hauran d'aprovar provisionalment
un catàleg de béns i espais protegits, d'àmbit municipal, o
modificar el que
tingueren aprovat per a adaptar-lo a les disposicions d'aquesta llei, i
trametre'l a l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva. En el cas que
al
municipi no hi haja cap bé mereixedor d'aquesta protecció,
l'Ajuntament haurà
de comunicar aquesta circumstància a la Conselleria de Cultura,
Educació i
Ciència.
Quarta
En el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, els
responsables de la instal.lació hauran de retirar, a costa seua, les
conduccions i elements impropis a què es refereix l'article 38.e.
Cinquena
Fins que el Govern Valencià no dicte les normes de desplegament reglamentari
d'aquesta llei, seran aplicables, en tot allò que s'ajusten a les disposicions
d'aquesta, els reials decrets 111/1986, de 10 de gener de desplegament parcial
de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, i 64/1994,
de 21 de gener, pel qual es va modificar parcialment l'anterior.
DISPOSICIO DEROGATORIA
Queden derogades totes les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposen al
que disposa aquesta llei.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
1. S'autoritza el Govern Valencià a dictar totes les disposicions
reglamentàries que calguen per al desplegament i aplicació d'aquesta
llei.
2. Queda, així mateix, autoritzat el Govern Valencià per a actualitzar
per via
reglamentària la quantia de les sancions establides en l'article 98, així
com
la de les multes coercitives establides en l'article 99. El percentatge dels
increments no serà superior al dels índex oficials d'increment del cost
de vida.
Segona
Aquesta llei entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en
el Diari
Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics
als quals pertoque observen i facen complir aquesta llei.
València, 11 de juny de 1998
El president de la Generalitat,
EDUARDO ZAPLANA HERNANDEZ-SORO
Pàgina creada el 14 d'abril de 1999