Desgraciadament, semblen ésser massa habituals els malentesos i imprecisions en l'ús dels termes més bàsics referents al món musulmà (com ara aquests que titulen el present article). Creiem, doncs, que pot resultar útil d'aclarir-ne el significat exacte; i amb aquesta fi, no hi pot haver estructura més adient que la pròpia de la lexicografia. Vet aquí, per tant, unes definicions senzilles i generals d'aqueixos termes bàsics.

moro [del llatí maurus, nom donat pels romans als habitants de l'actual Magrib]

1. Magribí. El terme magribí és preferible al de moro, donats la imprecisió d'aquest i la seva càrrega pejorativa.

2. Nom donat pels diversos pobles de la península Ibèrica als magribins (independentment de llur filiació ètnica), als àrabs en general (independentment de llur origen geogràfic) i, fins i tot, als membres de qualsevol ètnia de tradició musulmana (independentment de tot). L'ús del terme en aquest sentit és rebutjable, perquè té un matís clarament pejoratiu (i fins racistoide), a banda que barreja conceptes diversos i necessàriament destriables.

àrab [àrab: al-arabí] Mebre de l'ètnia àrab, de la nació àrab. És àrab qui té com a pròpia la llengua àrab (la qual pertany al grup semític de la família lingüística afroasiàtica o "camito-semítica"). En general, els àrabs estan immersos en la cultura àrab.

La nació àrab (definida pel domini lingüístic àrab) comprèn:

- la major part de la península Aràbiga (llevat d'algunes zones de l'extrem meridional, habitades per ètnies sud-aràbiques).

- la major part del Pròxim Orient; o sia: la totalitat de Gaza-Cisjordània, del Líban i de Jordània; gran part de Síria i de l'Iraq (estats que també inclouen territoris kurds i neoarameus); i la regió de l'Arabistan (inclosa en l'Estan de l'Iran sota el nom persa de "Khuzestan").

- tot Egipte (la petita comunitat berber que constituïa la població de l'oasi de Siwa ha sofert un ràpid procés d'arabització en el segle XX).

- gran part del Magrib (llevat de les àmplies zones berbers).

- altres zones (nord del Sudan i alguns illots al Txad, etc.).

Els àrabs mateixos divideixen el món àrab en tres grans regions:

- al-Maixriq ('Orient'), compost de Síria (conjunt del Pròxim Orient àrab) i d'Aràbia.

- al-Misr ('Egipte')

- al-Magrib ('Occident')

Amb uns cent seixanta-set milions de parlants, l'àrab és la cinquena llengua del món; el corresponent nombre de membres fa de l'ètnia àrab la quarta més nombrosa del món.

Brevíssima ressenya històrica. Inicialment, el poble àrab ocupava tan sols la península Aràbiga (excepció feta d'algunes zones meridionals), i estava dividit en tribus enfrontades entre si. La difusió de l'Islam (segle VII) dotà els àrabs de cohesió política i de consciència nacional unificada; la posterior expansió imperialista (segles VII-VIII), feta sota la bandera de l'Islam, anà acompanyada, en moltes de les zones, de l'arabització lingüístico-cultural de la població (substitució -lentíssima- de l'egipci; al Pròxim Orient, arraconament de l'arameu; al Magrib, desplaçament parcial de les llengües berbers; a al-Àndalus, minorització del mossàrab), amb la qual cosa el món àrab adquirí poc menys que els límits actuals (per bé que al-Àndalus, país majoritàriament àrab des del segle X, fou desarabitzat gradualment en els segles XI-XV mitjançant l'expulsió i, secundàriament, l'assimilació, de la població autòctona, àrab, substituïda, segons les zones, per portuguesos, asturlleonesos, espanyols, bascos, aragonesos o catalans).

musulmà [de l'àrab muslim 'creient'] Creient en l'Islam.

Islam [de l'àrab Islam 'submissió (a la voluntat de Déu)'] Religió universalista de tipus monoteista (Al.lah 'Déu') predicada pel profeta Mahoma (Muhàmmad) a Aràbia en el segle VII, i posteriorment estesa a gran part del món habitat. Convé aclarir que Al.lah (i la seva adaptació catalana, Alà) no és pas cap "nom propi del déu dels musulmans", sinó, senzillament, l'equivalència exacta del nostre mot déu; aquells àrabs que són de religió cristiana o jueva resen igualment a Al.lah.

En l'actualitat, són de tradició musulmana:

- el poble àrab (al si del qual, però, es compten considerables minories cristiana i jueva, ultra minories atees, etc.).

- la majoria de les ètnies iràniques.

- els pobles berbers.

- gran part de les ètnies de l'Indostan.

- la majoria de les ètnies nord-caucàsiques.

- la majoria de les ètnies túrquiques.

- gran part dels pobles de Malacca i d'Insulíndia (majoria musulmana a Indonèsia i al sud de les Filipines).

- força pobles del golf de Guinea, del Corn d'Àfrica i de l'Àfrica Oriental.

- etc., etc.

Magrib [de l'àrab Magrib 'Occident'] Regió històrico-geogràfica d'Àfrica que comprèn l'extrem septentrional del continent, excepció feta d'Egipte.

En l'actualitat, la població del Magrib és constituïda per àrabs, d'una banda, i pels nombrosos pobles berbers, de l'altra. En línies generals, els àrabs ocupen les regions costaneres i les zones urbanes; els berbers, l'interior i les zones muntanyenques. Des del punt de vista de la religió, l'Islam hi domina àmpliament; entre els àrabs hi ha minories cristiana i jueva.

Brevíssima ressenya històrica. Els antics berbers (dels quals deriven les diverses ètnies berbers actuals) constituïren la població del Magrib des d'època prehistòrica; crearen estats importants (Numídia, Mauritània, etc.). Altres pobles s'establiren posteriorment a la regió, però ocupant sempre superfícies relativament petites vora la costa: els fenicis, que donaren origen a Cartago (destruïda políticament i militarment per Roma, l'ètnia cartaginesa es mantingué, però, fins al segle V n.e.); els romans, que hi crearen diverses colònies urbanes; i finalment (segle V), els vàndals, que arruïnaren considerablement la civilització llatinomagribina i acabaren dissolts en la població autòctona. Mentrestant, l'evolució del llatí del Magrib donà pas a la naixença (segles VII-VIII) del poble afroromànic, la llengua del qual ha deixat empremtes en el lèxic de la zona (toponímia, etc.). La conquesta àrab (segle VII), amb les consegüents colonització i assimilació, alterà profundament el marc etnolingüístic de la regió (arraconament dels berbers, progressiva assimilació dels afroromànics) fins a establir la situació actual. D'altra banda, si bé l'arabització només va afectar una part del Magrib, la islamització, en canvi, triomfà a la totalitat de la regió.

magribí Habitant del Magrib. És un terme purament geogràfic, sense connotacions de tipus etnolingüístic; des d'aquest darrer punt de vista, els magribins actuals poden ésser, bé àrabs, bé membres d'algun dels pobles berbers.

En definitiva:

- el terme MORO és pejoratiu i imprecís; el seu ús denota ignorància i xenofòbia.

- els ÀRABS constitueixen una ètnia, una nació. Ser àrab és formar part d'una comunitat lingüístico-cultural (l'àrab); és com ser català, alemany, xinès o quítxua.

- els MUSULMANS constitueixen una comunitat religiosa els creients de la qual pertanyen a moltes nacionalitats diferents. Ser musulmà és professar una religió (l'Islam); és com ésser cristià, budista, hinduista, etc.

- la majoria dels àrabs són musulmans; però també hi ha àrabs que professen altres religions, així com àrabs de conviccions agnòstiques o atees.

- la majoria dels musulmans no són àrabs, sinó que formen part d'altres nacionalitats; hi ha força més musulmans que no són àrabs que no pas musulmans que siguin àrabs.

Suplement: terminologia etnogràfica andalusina bàsica

mossàrab Nom donat a l'antic poble romànic, de religió cristiana, que habitava els terços central i meridional de la península Ibèrica, així com les Illes.

El poble mossàrab sorgí cap als segles VII/VIII n.e., alhora que els altres pobles romànics, en culminar la transformació del llatí en una nova llengua derivada d'aquest: el mossàrab.

Més o menys alhora que els mossàrabs es consolidaven com a ètnia, llur territori fou ocupat pels àrabs, els quals anomenaren aqueix país al-Àndalus. Els mossàrabs constituïren la major part de la població d'al-Àndalus entre els segles VIII i X o XI, període durant el qual la majoria dels mossàrabs anaren islamitzant-se religiosament i arabitzant-se lingüístico-culturalment, amb la qual cosa esdevingueren àrabs. D'ençà dels segles X-XI, els mossàrabs restants constituïren una minoria ètnico-religiosa al si d'un al-Àndalus massivament arabomuslulmà.

La llengua pròpia dels mossàrabs, el mossàrab, pertanyia, segons sembla, a la branca iberoromànica del subgrup occidental de les llengües romàniques, és a dir, era similar a l'aragonès, a l'asturlleonès, etc. La llengua mossàrab es mantingué en un ús exclusivament oral (en profit de l'àrab, llengua pròpia de l'Estat, socialment majoritària i de gran prestigi cultural), i llurs parlants estaven bilingüitzats (conservaven i transmetien la llengua pròpia a l'interior de l'ètnia, però havien de conèixer la llengua majoritària); d'aquesta manera, n'han restat pocs testimonis, per la qual cosa la ciència actual en té un coneixement imperfecte i fragmentari. És possible que, en realitat, es tractés de diverses llengües força similars entre si.

Ignorem l'autodesignació (o autodesignacions) d'aquest poble: el nom de mossàrab li fou aplicat per la historiografia posterior; i, encara, basant-se en un malentès: el mot mossàrab és deformació del terme àrab mustarab ( 'arabitzat'); fou el nom que es donaren els àrabs cristians del Toledo ja castellano-cristià per tal de distingir-se tant dels castellans com d'aquells que anomenaven "francs" (catalans i aragonesos). Emperò, i independentment del significat originari, fa segles que el terme ha adquirit plena carta de naturalesa amb l'accepció que li donem en l'actualitat.

Al llarg dels segles, tant el nombre de mossàrabs com llur percentatge sobre la població total d'al-Àndalus no anaren reduint-se tan sols per l'arabització, sinó també, i secundàriament, per l'emigració als estats romànico-cristians, amb la consegüent assimilació als pobles respectius. I els mossàrabs que restaren a al-Àndalus anaren essent assimilats per les ètnies romànico-cristianes veïnes a mesura que aquestes conquerien els diversos territoris andalusins. D'aquesta manera, l'ètnia desaparegué cap al segle XV.

En els casos particulars de la Xarqia (futur País Valencià) i de les Illes, els mossàrabs constituïen ja una minoria poc menys que ínfima i en procés de dissolució en produir-se la conquesta catalana d'aqueixos territoris en el segle XIII. N'hi resten força testimonis en la toponímia: Portocristo, Capocorb, Campos, Muro, Campello, Pego, Alombo...

andalusí Àrab d'al-Àndalus. Els andalusins constituïen una subètnia zonal al si del poble àrab. La gran majoria eren muladites [de l'àrab muwal.ladin 'adoptats'], és a dir, descendents de mossàrabs arabitzats; la resta descendien dels conqueridors àrabs i berbers, d'esclaus de nombroses ètnies, etc. Mitjançant tal procés generalitzat d'arabització, els andalusins formaren la població àmpliament majoritària d'al-Àndalus des del segle X o XI; n'eren els autòctons majoritaris. El dialecte àrab andalusí fou l'anomenat algaravia.

Durant segles, i en el marc de l'anomenada "Reconquesta", la presa de territoria andalusins per part de les ètnies cristianes veïnes comportà el desplaçament dels autòctons (èxodes, deportacions, matances); tan sols la rapidesa de l'avenç "reconqueridor" en els segles XIII i XV deixà un nombre important d'andalusins en territori de control romànico-cristià. Els andalusins que restaren a llur país sota l'ocupació romànico-cristiana són coneguts com a moriscos.

morisc [del mossàrab maurisco 'magribí' (probablement, el terme amb què els mossàrabs designaven els andalusins)] Andalusí que continuà habitant al país després de la conquesta romànico-cristiana.

En llur país ocupat, els moriscos foren tractats brutalment: expulsats de les millors terres, oprimits per l'Estat (persecucions lingüístiques i religioses), explotats pels senyors (que els sotmeteren a servitud), odiats pel poble pla... La majoria dels moriscos conservaren llur llengua àrab, mentre que una minoria es romanitzava lingüísticament; la pràctica totalitat conservaren religió, cultura i consciència ètnica.

Els moriscos de Catalunya vivien a la regió de Tortosa i al Regne de València, concentrats (a la força) en determinades zones rurals (les filloles) i en alguns guetos urbans. Al País Valencià, en particular, els moriscos continuaren constituint la majoria de la població durant alguns segles; encara el 1609 hi suposaven un terç dels habitants.

El 1609, el rei Felip II (III de Castella) expulsà els moriscos de tots els regnes ibèrics.

Lògicament, la majoria dels expulsats passaren al Magrib, on es mantindrien un parell de segles com a subètnia diferenciada dels àrabs de la regió, fins que acabaren assimilant-s'hi. Els moriscos constituïren diversos estats al Magrib i hi tingueren un paper considerable en la cultura, el comerç i la pirateria. Aquells moriscos que eren catalanòfons, hispanòfons, etc., conservaren llur llengua durant algunes generacions; en ocasions, fins al segle XVIII. En resten mostres en la toponímia magribina i en termes col.loquials de la regió.

mudèjar [de l'àrab mudadjdjan 'aquell a qui li han permès de quedar-s'hi', a través de l'esp. mudéjar] Nom donat per la historiografia espanyola als mossàrabs, des del moment que aqueixa historiografia només usa el mot mossàrab per a referir-se als mossàrabs batejats (generalment, a la forçá).

En el marc de la historiografia catalana, cal abandonar l'ús del terme mudèjar, perquè, com ens diu Carme Barceló (L'Avenç, núm. 131, p. 61), tal denominació fou creada per la documentació espanyola de l'època, on "es fa servir molt poc -i ja en una època tardana-"; "no té cap tradició en la cultura catalana"; i "ha estat imposada com a calc de la nomenclatura utilitzada modernament pels historiadors de la Corona de Castella". De la seva banda, M. Teresa Ferrer Mallol hi precisa (loc. cit).: "La paraula mudèjar no apareix mai als documents catalans medievals ni tampoc als aragonesos, ni, naturalment, a les nostres cròniques. Els sarraïns que vivien al País Valencià" -i, hi apostil.lem, a Catalunya en general- "foren anomenats sempre, simplement, sarraïns o moros".

N'és permesa la reproducció tot indicant-ne la procedència.
Citació estàndard:

• LUPESCU, Ferran. " Moro / àrab / musulmà... Precisions terminològico- conceptuals ". EN: Els documents de la Tertúlia [en línia]. 1997- . http://www.oocities.org/Athens/ Olympus/3197/ter4.htm>. [Citat: dia, mes, any]