1. La revolució maderista (1910-1911). Unió de totes les classes socials (cadascuna amb interessos i objectius propis) contra la dictadura porfirista: vora les masses camperoles (Villa, Orozco), amerindis inclosos (Zapata), hi ha la petita i mitjana burgesia (Obregón) i, fins i tot, importants sectors de l’alta burgesia (Madero, Carranza); per a aquesta darrera, el tancament de la dictadura sobre si mateixa havia impossibilitat la necessària modernització infrastructural. També els EUA s’oposen al porfirisme, que n’havia frustrat els interessos monopolistes tot diversificant les llicències d’explotació.

1876-1911: dictadura de Porfirio Díaz, que es fa reelegir president de forma interminable. De cara a les eleccions presidencials del 1910, emperò, permet una candidatura independent, que és encapçalada pel cap del partido antirreeleccionista, Francisco Indalecio Madero (1873-1913); aquest, és clar, acaba a la presó.

X-1910: en sortir de la presó, Madero es refugia a San Antonio (Texas, EUA), des d’on llança el Plan (programa) de San Luis Potosí: crida a la insurrecció general contra la dictadura.

20-XI-1910: inici de la insurrecció massiva:

- a Chihuahua, Pancho Villa (Doroteo Arango, 1877-1923), Pascual Orozco, etc.

- a Morelos, Emiliano Zapata (1883-1919)

- a Coahuila, Venustiano Carranza (1859-1920), Pablo González, etc.

V-1911: gran victòria de Villa i Orozco a Ciudad Juárez.

21-V-1911: Acord de Ciudad Juárez: davant la indignació general, Madero pacta la transició pacífica amb el porfirisme derrotat.

24-V-1911: massacre a Ciutat de Mèxic: l’exèrcit dispara sobre les masses que exigien la marxa de Díaz.

25-V-1911: dimissió de Díaz. En acompliment de l’Acord de Ciudad Juárez, el minrex porfirista, Francisco León de la Barra, ocupa la presidència provisional.

27-V-1911: Díaz s’exilia cap a París (on morirà plàcidament el 2-VII-1915).

7-VI-1911: Madero entra a Ciutat de Mèxic al capdavant de les forces revolucionàries.

2. El règim maderista (1911-1913). La burgesia monopolitza el poder; Madero estableix una democràcia fornal, però no impulsa cap canvi socioeconòmic; això li aliena les simpaties populars, en bona mesura, alhora que reforça la reacció (Huerta), la qual surt victoriosa.

Madero, com a primer ministre i després com a president (eleccions lliures de 1/15-X-1911), estableix les llibertats democràtiques, però no emprèn cap reforma social; en canvi, pacta amb l’elit porfirista (els científicos). [Això no lleva res a la indiscutible integritat de Madero com a persona: era tan sincerament demòcrata com classistament incapaç d’entendre ni d’assumir les reivindicacions populars] Les llibertats de premsa, de reunió, etc., són reals, però, i possibiliten l’autoorganització popular, amb un seguit de vagues, etc., que inquieten els inversors estato-unidencs (fidelment representats per l’intrigant ambaixador Henry Lane Wilson).

Villa es manté fidel a Madero, en què creu. Tan sols Zapata es nega a desmobilitzar. [El camperolat de Morelos estava més proletaritzat que el de Chihuahua; d’ací que el zapatisme tingués un contingut i una consciència revolucionàries superiors al villisme]

IX-1911: enviat pel govern, el general Huerta (un oportunista sense escrúpols; vegeu més avall) inicia les hostilitats contra Zapata.

25-XI-1911: Plan de Ayala, programa permanent del zapatisme, sota el lema: "Tierra, Libertad, Justicia y Paz".

Noves campanyes d’extermini contra Morelos (general Juvencio Robles, criminal de guerra).

25-V-1912: Plan de Chihuahua: alçament del general revolucionari Pascual Orozco contra el maderisme, a Chihuahua. El règim se salvarà in extremis mercès a la lleialtat de Villa i al talent militar de l’ultrareaccionari general Victoriano Huerta (1854-1916), nou comandant en cap en substitució del suïcidat general José González Palas. Tensió creixent entre Villa i Huerta (que intenta liquidar-lo).

3-IX-1912: inauguració de la Casa del Obrero Mundial, a Ciutat de Mèxic.

16-X-1912: a Veracruz, sublevació porfirista de Félix Díaz (nebot del dictador); completament fracassat, ha de rendir-se (25-XII-1912). Madero li commuta la pena de mort per la de presó. Díaz i el porfirisme en general aprofitaran la llibertat de premsa per a calumniar obertament el règim.

9/19-II-1913: decena trágica: un cop de mà porfirista allibera Félix Díaz, que es llança a la sublevació. Durs combats als carrers de Ciutat de Mèxic, amb artilleria i moltes víctimes civils. Sobre la marxa, Huerta, Wilson i Díaz acorden liquidar el règim democràtic. Huerta força la dimissió de Madero i del seu vicepresident, José María Pino Suárez; i, mitjançant un estratagema constitucional, es fa nomenar president pel Congrés (19-II).

22-II-1913: assassinat de Madero i de Pino Suárez.

3. La dictadura huertista (1913-1914). Nova unió interclassista contra la reacció.

Revolta general contra Huerta (el qual, mentrestant, prohibeix organitzacions obreres, assassina revolucionaris, celebra eleccions fraudulentes, etc.):

- Villa, a Chihuahua.

- Zapata, a Morelos (on continua la lluita ininterrompudament des del 1911).

- Venustiano Carranza, a Coahuila.

- Álvaro Obregón (1880-1928), a Sonora

Carranza es fa amb la direcció política del moviment revolucionari: el seu Plan de Guadalupe (26-III-1913) per la "restauració constitucional" (constitucionalismo) és acceptat per tota l’oposició del nord (18-IV-1913); Carranza forma un govern revolucionari a Hermosillo.

Carranza mou les seves forces molt lentament; deixa que l’esforç principal vagi a càrrec dels populars (Villa, Zapata) i, secundàriament, d’Obregón.

IV-1914: gran victòria de Villa a Torreón.

El nou president dels EUA, Thomas Woodrow Wilson, rebutja la dictadura huertista; per tant,

21-IV-1914: els EUA ocupen Veracruz (pous petrolífers inclosos), amb l’excusa de pressionar Huerta. [La "mediació ABC" (Argentina, Brasil i Xile) serà infructuosa]

15-VII-1914: Huerta dimiteix i fuig [s’exiliarà a Espanya i en acabat als EUA, on els càrrecs per conspiració contra el govern mexicà el duran a la presó en què l’assassinaran el 1916]; el seu successor, Francisco Carvajal, també es fa escàpol; és el governador del Districte Federal, Eduardo Iturbide, qui negocia amb la branca reformista dels sublevats (acord amb Obregón, 13-VIII-1914).

15-VIII-1914: Obregón entra a Ciutat de Mèxic.

20-VIII-1914: Carranza és investit president.

4. Guerra popular-burgesa ("lucha entre caudillos") (1914-1915). Vençuda la reacció, esclata la guerra oberta entre les opcions burgeso-reformista (Carranza, Obregón) i popular-revolucionària (Villa, Zapata).

9-IX-1914: memoràndum conjunt de Villa i Zapata a Carranza: restaurada la democràcia, ara calen reformes socials profundes.

1-X-1914: Assemblea de Caps Revolucionaris, a Ciutat de Mèxic, convocada per Carranza; villistes i zapatistes boicotegen la pantomima i convoquen la

10-X-1914: Convenció d’Aguascalientes: totes les faccions no carrancistes es posen d’acord en un programa comú, creen la Soberana Convención Revolucionaria i nomenen president el general Eulalio Gutiérrez.

Al cap de poc, Obregón traeix la Convenció i se suma a Carranza. Esclata la guerra civil.

23-XI-1914: els EUA evacuen Veracruz.

6-XII-1914: entrevista entre Villa i Zapata a Xochimilco.

10-XII-1914: les forces de Villa (División del Norte) i de Zapata (Ejército de Liberación del Sur) entren a Ciutat de Mèxic, d’on ha fugit Carranza.

Carranza es refugia a Veracruz, mentre Obregón llança la contraofensiva. A més, Carranza pacta amb la Casa del Obrero Mundial: apareixen els batallones rojos, formats per obrers voluntaris;

Carranza ha sabut presentar-se davant la classe obrera com a campió del reformisme social enfront un camperolat suposadament reaccionàrio-feudalitzant.

16-I-1915: per decisió de Villa, Roque González Garza esdevé president de la República en substitució de Gutiérrez. [Sense ambicions personals i conscients de llurs mancances culturals, els dirigents revolucionaris populars cercaven desesperadament un equip amb prou formació tècnico-intel.lectual per a dur a terme el programa; però la intel.lectualitat burgesa, és clar, tenia altres intencions. En aquests dies, sobre el Palacio Nacional campava un cartell paradigmàtic: "Se busca a un hombre honrado"]

Finals I-1915: Obregón derrota Villa a Aguascalientes i pren Ciutat de Mèxic.

23-II-1915: nou pronunciament porfirista del general Félix Díaz, a Tierra Colorada (Veracruz).

IV-1915: Obregón derrota Villa a Celaya. Conseqüències:

- les forces revolucionàries populars resten reduïdes a la lluita guerrillera.

- la Soberana Convención Revolucionaria passa al sud, amb Zapata, que es retira cap a Morelos.

5. El carrancisme (1915-1920). Victòria burgesa; els elements revolucionaris resten reduïts a la guerra de guerrilles fins a la desaparició gradual. S’inicia la institucionalització del règim i l’estabilització sociopolítica sota l’ègida de la burgesia.

X-1915: els EUA reconeixen el govern de Carranza.

I-1916: cop de Carranza contra el moviment obrer: prohibició d’organitzacions i mítings, tancament de seus, etc. [Emperò, el moviment es reorganitza en la Confederación del Trabajo de la Región Mexicana]

Inicis 1916: - en represàlia pel suport estato-unidenc a Carranza, Villa saqueja Columbus (Nou Mèxic, EUA).

- nova expedició d’extermini contra Morelos (general Pablo González).

15-III-1916: un exèrcit estato-unidenc (general Pershing) travessa la frontera mexicana en expedició punitiva contra Villa. Aquesta violació del territori mexicà causa una crisi diplomàtica entre els EUA i el règim carrancista.

22-X-1916: eleccions al Congrés Constituent.

Al si del Congrés Constituent, reunit a Querétaro, s’enfronten les faccions "moderada" de l’alta burgesia (Carranza) i "progressista" de la petita i mitjana burgesia (Obregón); aquesta aconseguirà d’arrencar importants concessions populisto-reformistes.

1917: Zapata recupera el control de Morelos.

5-II-1917: - el Congrés Constituent de Querétaro aprova la nova Constitució dels Estats Units Mexicans; en aquest moment és la constitució més progressista del món (sobretot, des del punt de vista social).

- les tropes estato-unidenques evacuen els territoris mexicans que encara ocupaven.

1919: darreres i brutals campanyes d’extermini contra el zapatisme, a Morelos (general Pablo González, coronel Jesús María Guajardo).

10-IV-1919: assassinat de Zapata, a Chinameca; Gildardo Magaña assumeix la direcció de la resistència zapatista.

Inicis 1920: en el marc de la campanya per a les eleccions presidencials, augmenta la tensió entre els equips de Carranza i d’Obregón.

IV-1920: Plan de Agua Prieta: sublevació d’Obregón (amb Plutarco Elías Calles, Pablo González, Adolfo de la Huerta, etc.) contra Carranza. [Els zapatistes donen suport a Obregón a canvi d’una sèrie de reivindicacions que el temps esvairà]

Epíleg: Obregón (1920)

7-V-1920: Carranza fuig cap a Veracruz en el seu Tren Dorado, atacat constantment; els seus homes van abandonant-lo.

9-V-1920: Obregón entra a Ciutat de Mèxic; Adolfo de la Huerta, president provisional.

21-V-1920: Carranza és assassinat a San Antonio Tlaxcolantongo, per ordre del cap militar de la zona.

23-V-1920: funerals de Carranza; autodissolució del carrancisme.

En els mesos següents:

- amnistia a Félix Díaz, que s’exilia amb pensió substanciosa.

- execució de Guajardo.

- represa de l’oposició obrera.

- breu revolta de Pablo González, que marxa a l’exili.

- liquidació dels darrers focus caudillistas que ignoraven el govern central.

29-VII-1920: pacte de Sabinas entre el govern i Villa; aquest es retira a la vida privada. [Serà assassinat el 23-VII-1923 vora la seva vil.la de El Canutillo]

1-XII-1920: eleccions presidencials: Álvaro Obregón, president.

Aquesta data pot simbolitzar la fi del procés revolucionari mexicà: la solució burgesa ja no té contradicció ferma; s’ha extingit la resistència armada popular en tant que moviment organitzat i massiu; i les grans sublevacions militars han passat a la història (tot i que durant deu anys encara hi haurà algun pronunciament esporàdic). Comença a perfirlar-se el règim actual, caracteritzat per la dictadura burgeso-burocràtica, l’unipartidisme factual, el clientelisme caudillista, la cooptació, les lluites entre capelletes i la corrupció administrativa, així com per una demagògia populisto-revolucionàrio-indigenista (i ultranacionalista "mexicana") que intenta encobrir una explotació classista i una opressió nacional desfermades. Aquest període formatiu del règim podríem cronologitzar-lo així:

- 1920-1924: presidència d’Obregón, que coopta Calles com a successor; això causa un alçament fracassat del general Adolfo de la Huerta (1923).

- 1924-1928: presidència de Plutarco Elías Calles: reacció sociopolítica encoberta per la propaganda anticlerical; aquesta provocarà la guerra cristera (1926-1929) en medis rurals.

- 1928-1934: reelecció d’Obregón, que, providencialment, és assassinat abans de prendre possessió (VII-1928). Període del maximato: virtual dictadura de Calles, que s’autoproclama jefe máximo de la Revolución (1929) i exerceix el poder real durant les presidències d’Emilio Portes Gil (1928-1930), Pascual Ortiz Rubio (1930-1932) i Abelardo L. Rodríguez (1932-1934).

- 1934-1940: presidència de Lázaro Cárdenas, que es desfà de l’equip callista i duu al poder

la seva generació (epirrevolucionaria o agrarista) de filointel.lectuals petitburgesos populisto-radicals; consolidació estructural del règim i reformes socialment avançades; acollida de Trotski (1937); acolliment massiu de refugiats de la República Espanyola (1939).

- 1940: cimera etnocida panamericana: a iniciativa de Mèxic, els estats americans estandarditzen les línies estratègiques generals per a l’absorció de les nacions ameríndies.

- 1940-1946: presidència de Manuel Ávila Camacho: liquidació dels tics filoprogressistes i definitiva esclerotització del règim.

El Partido Nacional Revolucionario (PNR), fundat per Calles el 1928, esdevé Partido de la Revolución Mexicana (PRM) el 1938, i Partido Revolucionario Insititucional (PRI) el 1945.

Enllaços sobre la Revolució Mexicana
(força útils, amb cronologia, fotografies, reproducció de documents, etc.):

Cronología de la Revolución Mexicana

Museo Nacional de la Revolución

Siglo XX en la historia de México

 

N'és permesa la reproducció tot indicant-ne la procedència.
Citació estàndard:

• LUPESCU, Ferran. "Breu esquema cronològic de la Revolució Mexicana (1910- 1920)". EN: Els documents de la Tertúlia [en línia]. 1997- . http://www.oocities.org/Athens/Olympus/3197/ter7.htm>. [Citat: dia, mes, any]