Escòcia (Alba, en escocès; Scotland, en angloescocès -i en anglès estàndard-) ¹ pot ser dividida en dues macroregions:

- septentrional, o Terres Altes, coneguda internacionalment amb el nom anglès de Highlands.

- meridional, o Terres Baixes, coneguda internacionalment amb el nom anglès de Lowlands (Lallans, en angloescocès).

A Escòcia hi ha dues llengües autòctones ²:

- l'escocès (gàidhlig) pròpiament dit, també conegut com a gaèlic escocès. Pertany al subgrup gaèlic del grup cèltic de la família lingüística indoeuropea; com a tal, és força similar a l'irlandès i al manx, i més distanciadament al gal.lès, al còrnic i al bretó. Històricament fou la llengua de les Highlands; actualment tan sols es conserva en algunes zones d'aqueix país: el parla menys del 2 % de la població total d'Escòcia, tot i que en les darreres dècades hi ha una clara represa de la consciència lingüística, amb iniciatives per la normalització ³.

- l'angloescocès (Scots), històricament propi de les Lallans; actualment, i al cap de segles de decadència enfront l'anglès estàndard, l'angloescocès va recuperant el prestigi. És reivindicat com a llengua diferent de l'anglès; la meva opinió és que es tracta d'un grup dialectal anglès considerablement diferent dels dialectes de l'Anglaterra pròpia a causa que la influència del registre estàndard ha resultat relativament tardana (la qual cosa ha permès la supervivència dels trets dialectals amb més de vigor que a Anglaterra) ⁴.

Les Highlands constituïren el nucli formatiu de la nacionalitat escocesa, profundament cèltica, i generaren tots aquells elements culturals que són percebuts (tant a l'interior com d'enfora estant) com a característicament escocesos: sistema de clans; vestits tradicionals; valors, usos i costums...

Quant a les Lallans, podem caracteritzar-les de dues maneres: si considerem que l'angloescocès no és altra cosa que un dialecte anglès, percebrem les Lallans com a un territori culturalment escocès però lingüísticament anglitzat de segles, de manera similar al cas d'Euskadi (la meitat meridional del qual és de llengua espanyola, però amb marcada conservació de la consciència i la cultura basques). Si, en canvi, considerem que l'angloescocès és una llengua pròpiament dita, llavors hauríem de concloure que existeixen dues nacions escoceses del tot diferents; i la concepció d'una sola Escòcia com a pàtria comuna d'ambdós pobles fóra un descomunal malentès històrico-terminològic. El cas és que la dicotomia lingüística d'Escòcia -que prové de l'Edat Mitjana- ha tingut un paper força conflictiu en la història interna, pel distanciament entre ambdues comunitats i per les lluites per la primacia; el centre de poder tendí a desplaçar-se de les Highlands a les Lallans.

Si la unió merament dinàstica amb Anglaterra (1603) ja havia comportat una certa erosió de la sobirania esocesa, la "Unió" formal del 1705, amb la creació del Regne Unit, significà, en la pràctica, la pèrdua de la independència, és a dir, l'annexió d'Escòcia per part d'Anglaterra. El pas havia estat promogut per la naixent burgesia angloescocesa de les Lallans, íntimament aliada amb la puixant burgesia anglesa per interessos classistes.

La darrera gran revolta nacional escocesa (1745-1746), protagonitzada per les Highlands, conclogué desastrosament a la batalla de Culloden (Drumoisse Moor, 16 d'abril de 1746). Tot seguit, l'imperialisme anglès, amb l'activa col.laboració de les classes altes escoceses, engegà el procés de destrucció sistemàtica de la societat de les Highlands, en la mesura en què aquesta constituïa el cor mateix de la realitat escocesa.

D'antuvi, hi hagué una repressió massiva ("pacificació"), molt cruenta; la llengua escocesa fou prohibida, juntament amb els símbols nacionals; i el sistema clànic fou destruït per tal de donar pas a una reestructuració de les forces productives en sentit capitalista, així com a una economia dependent. Les terres, que fins llavors havien estat propietat col.lectiva dels clans, foren repartides entre una nova classe de terratinents: antics caps de clan, aristòcrates angloescocesos o anglesos, i delegats del nou Estat. Els camperols escocesos celtòfons, expropiats, restaren en la misèria. La societat de les Highlands fou desestructurada i la vida econòmica se supedità als interessos de la indústria anglesa. Escòcia esdevingué una colònia (agrària a les Highlands, lumpenproletària a les Lallans).

Però el pitjor encara havia d'arribar amb les clearances ('esbrossatges' o 'esbandiments') de les Highlands (1785-1854), període que constitueix el tombant decisiu de la història d'Escòcia ⁵ i la clau que explica la situació actual (raó per la qual les clearances generalment són silenciades o tergiversades en quatre línies per la historiografia oficialista britànica, amb la prestigiosa Encyclopaedia Britannica inclosa). Els nous terratinents capitalistes decidiren dedicar les Highlands a la cria intensiva d'ovelles per a la puixant indústria tèxtil anglesa; com que això exigia l'ús d'amplíssimes extensions de pasturatge, la gent hi sobrava; així, en nom del "progrés" i de la "racionalitat" capitalistes, centenars de milers d'escocesos celtòfons foren expulsats de llur terra i deportats sistemàticament en circumstàncies tràgiques, entre fams provocades, massacres dels resistents, etc. La immensa majoria, desesperats, optaren per emigrar a Amèrica o a Austràlia (quan no foren venuts directament pels senyors com a mà d'obra no qualificada). En el període citat, les Highlands perderen entre el vuitanta i el noranta per cent de la població, fins a esdevenir el míser semidesert actual, on el bellíssim paisatge intensament verd és ocupat per escassos camperols autòctons en supervivència precària i per estiuejants de la burgesia anglesa alegrament desenfeinats.

Aquestes circumstàncies expliquen el ràpid declivi de la llengua escocesa: els emigrants (la immensa majoria de la població) es veieren immergits en medis anglòfons; els qui restaren al país, a banda de massa pocs, eren camperols pobres i incultes, mancats de tota possibilitat d'autoorganització i alienats per la colonització: la llengua i la cultura angleses, úniques d'oficials (imposades des del govern, l'administració, l'escola, la premsa, etc.) esdevenien símbols prestigiosos de modernitat i d'ascens social. Al cap de dues o tres generacions, els mateixos parlants d'escocès tendien a veure llur llengua com a estigma de barbàrie i subdesenvolupament... a banda que l'anglès servia, si més no, per a emigrar a les Lallans, a Liverpool o als EUA; fins i tot un futur de proletari suburbial resultava preferible a la vida duríssima i mísera dels bracers i pescadors de les Highlands. L'anglès continuà essent l'única llengua oficial, tot i que, significativament, la prohibició de l'escocès fou aixecada el 1782: amb el seguit de processos socioeconòmics i ideològics endegats, ja no calia prohibir la llengua nacional per a destruir-la ⁶.

Sí: tot plegat s'assembla força al cas d'Irlanda.

Endemés, el Regne Unit sapigué neutralitzar els símbols nacionals escocesos, tot integrant-los i subsumint-los en la cultura oficial "britànica": la bandera escocesa com a part de la del Regne Unit (Union Jack); la tradició militar escocesa -gaites i kilts incloses- al servei dels interessos de l'imperialisme britànic a l'Índia i arreu, on generacions d'escocesos feren de carn de canó en les unitats d'elit fins a esdevenir símbols paradigmàtics de la "britanitat"... En el pas del segle XVIII al XIX, intel.lectuals benintencionats de les Lallans com Walter Scott elaboraren una idealització romàntica de les Highlands, convertides així en símbol tan somniador com folklòric d'una Escòcia eterno-primigènia, en el mateix moment en què el país real era destruït brutalment per les clearances enmig d'un menyspreu obertament racista envers les víctimes... la misèria de les quals evidenciava llur salvatgisme!

Mentrestant, les Lallans sofrien totes les brutalitats de la Revolució Industrial britànica, però en clau perifèrica.

En l'actualitat, es pot dir que hi ha una solidaritat bàsica entre la gent de les Highlands i de les Lallans en nom de la causa nacional escocesa comuna ⁷ (uns i altres, com sempre, es consideren "escocesos", independentment del contingut real que tingui el terme). Lingüísticament, repetim-ho, el moviment nacionalista promou la normalització de l'escocès a les Highlands ⁸ i de l'angloescocès a les Lallans; però no hi ha ningú que plantegi l'adopció de l'escocès per part de les Lallans.

Com és ben sabut, la comparació de casos és força útil i clarificadora en el marc de la recerca científica, i, en particular, en les ciències socials. En aquest sentit, cal dir que les similituds entre el cas escocès i el català són prou evidents; les bàsiques de tot cas d'opressió nacional: annexió seguida de política etnocida (començant per la voluntat lingüicida de l'Estat); explotació del territori i de la població; erosió de l'autosuficiència sociocultural de la comunitat oprimida; etc. Les diferències (deixant a banda els orígens lingüístico-culturals, llatins en el nostre cas, celtes a Escòcia) també són importants: dualitat lingüístico-territorial, a Escòcia, enfront unilingüisme en un espai clarament delimitat i estable, a Catalunya (on la presència massiva de no catalanòfons respon a immigracions estrangeres relativament recents); pauperització i misèria induïdes, a Escòcia, enfront avantguarda socioeconòmica en el marc de l'Estat opressor, a Catalunya (excepció feta de Catalunya Nord, colònia agrària de França).

Tot plegat respon a la relació de forces entre l'Estat opressor i la nació oprimida: allà on hi havia un Estat socioeconòmicament potent i innovador (Regne Unit, República Francesa), la desestructuració social de la nació oprimida passà per la pauperització colonial (Irlanda, Occitània); els estats socioeconòmicament dèbils o decadents (Regne de Castella/Estat espanyol) es dedicaren a malbaratar en profit de l'oligarquia les potencialitats de progrés dels oprimits (Catalunya, Euskadi), alhora que aguditzaven la misèria allà on era preexistent, sense discriminar -això sí- entre nacions alAlòfones (Galícia) i determinades regions de la mateixa nació que els servia de base (vegeu Andalusia); etc., etc. Ara bé: la voluntat política de fons és idèntica arreu, com hom pot palpar ⁹.

Bibliografia

1 Per a un llistat dels topònims principals d'Escòcia, en la forma colonial anglesa estàndard i amb les equivalències genuïnes en escocès i en angloescocès, vegeu: Fernandez, Luistxo; Manterola, Marije. "Alba/Eskozia/Scotland". EN: GeoNative [fitxer informàtic en línia] URL: http://www.oocities.org/At hens/9479/welcome.html

2 Per a una visió panoràmica (bastant oficialista, però força interessant) de la història i l'actualitat etnolingüístiques d'Escòcia, vegeu: Langues d'Écosse : une realité à trois dimensions. Edimbourg : Bureau européen pour les langues moins répandues, cop. 1995. (Langues européennes; 2)

3 Una bona introducció a la llengua escocesa, al seu món cultural i al seu univers considerable de fonts d'informació pot ésser: Fàilte gu Sabhal Mór Ostaig [fitxer informàtic en línia] URL: http://www.smo.uhi.ac.uk/

4 Per a una introducció a l'angloescocès, vegeu: Young, Clive P.L. Walcum [fitxer informàtic en línia] URL: http://www.umist.ac.uk/U MIST_CAL/scots/walcum.htm

5 Una panoràmica de la punyent història de les clearances és accessible en: Gunn, Robert N. The Highlands Clearances... its causes, effects and results [fitxer informàtic en línia] URL: http://members.aol.com/skyewrites/ menu9.html

6 Per a una breu història sociolingüística de l'escocès durant els segles XIX i XX, vegeu: MacKinnon, Kenneth. A century on the census - Gaelic in Twentieth Century focus [fitxer informàtic en línia] URL: http://ww w.arts.gla.ac.uk/www/eng/sh/comet/starn/lang/gaelic/focus.htm

7 Per a una breu història del moviment nacional escocès i de la lluita per l'autogovern d'Escòcia, des d'una òptica propera al Scottish National Party (bastant ferm des del punt de vista de la reivindicació nacional, però bastant conservador des dels punts de vista polític i socioeconòmic), hom pot consultar: Scotland Forward. Scottish home rule - a historical perspective [fitxer informàtic en línia] URL: http://www.scotland-forward.org. uk/history.htm

8 Vegeu la proposta de política de normalització lingüística de l'escocès presentada molt recentment al govern britànic: Secure Status for Gaelic [fitxer informàtic en línia] URL: http://www.smo.uhi.ac.uk/cn ag/petition/execsum.html

9 Si bé aquests mecanismes són generalitzables, caldria contextualitzar en llur marc històric aquests casos específics de què parlem: els processos de desestructuració social d'aqueixes nacions oprimides són engegats just en l'època en què el capitalisme naixent, ja dotat de prou infrastructura repressiva, es llança a la conquesta i destrucció de la cultura popular, de l'autonomia ideològica i organitzativa de les classes explotades. Vegeu: "Les idees: III. Cultura popular, cultura alternativa". EN: Fontana, Josep. Introducció a l'estudi de la història. Barcelona : Crítica, 1997. P. [269]-282.

 

N'és permesa la reproducció tot indicant-ne la procedència.
Citació estàndard:

• VALLMANYA, Andreu. "Ce chien est bien méchant. Mecànica de l'imperialisme etnocida: l'exemple d'Escòcia". EN: Els documents de la Tertúlia [en línia]. 1997- . <http://www.oocities.org/Athens/Olympus/3197/ter9.htm>. [Citat: dia, mes, any]