|
Cap al nord hi ha una terra
de colors verds paradís
amb gent noble i curtida
amb moltes arrels i encís.
Les muntanyes s'arrengleren
i als núvols barren el pas.
Després forta pluja deixen,
i xirimiri en algún cas.
Darrera les serralades la mar brama de valent.
Sembla el cor d'aquesta terra
que tant s'estima sa gent.
Diuen que ets terra d'odi, de sang i d'atemptats,
però jo només hi veig muntanyes i camps segats.
Notícies, radio i premsa
només parlen de la violència.
Si el mar, la terra i l'aire s'abracen
per què a nosaltres no ens passa ?
Per què tants atemptats
si és una terra de felicitat ?
Aitor Garriga
|
Pàg. anterior