|
Bell Penedès
et contemplem
des de la bella muntanya:
des de Montserrat
vas onejant
com un mantell
verd de vinyes i de sembrats,
te'n vas avall
obrint camins fins que arribes a mar.
Per tes muntanyes i tes planes
escampa el vent del de matí
olors de farigola i romaní....
Masies de pedra ferma
que serven entre els seus murs
l'alè d'un poble que vol viure
sempre endavant, en solitud.
A l'era cada capvespre
com després de batre el blat
se sent el goig
del treball ben acabat.
Arriba el dia del mercat
tothom va amunt i avall,
la vila s'omple de brogit
i sentor de cavall
I en mig
de tanta gent la noia veu
els ulls
del seu enamorat.
El record de sa mirada l'acompanyarà...
I espera la festa Major
que es trobaran tots dos
(que es trobaran a la plaça tots dos)
Mentre es preparen els castells
ells parlaran d'amor
(ells parlaran de tot el seu amor)
I al so
de les gralles aixecaran
llur mirar
(i tots dos junts llur mirar alçaran, ben amunt)
i es donaran les mans!
L'aire ens porta olor de gesamí...
Masies assolellades
voltades de ceps ufans,
que el fruit curull d'aquestes vinyes
sigui consol de xics i grans.
I acabada la verema
en la foscor del celler
reposa el vi
l'emblema
del Penedès.
Arriba el dia del mercat.....
Montserrat Esteve Batet
|
Pàg. anterior