 |
 |
 En Marcel, que estima molt les plantes, queda fascinat pel jardí abandonat de la casa de les acàcies. És el seu secret, que només compartirà amb la Geraldine, fins al dia en què apareix el senyor Gouzes, el vell propietari de la finca, el qual és pressionat per la seva família perquè converteixi aquests terrenys en apartaments. La vida del senyor Gouzes perilla. En Marcel hi intervindrà... |
|
| Un fragment: | |||
 Doncs aquest matí,
quan ha marxat la mare, he apagat els pensaments i he sortit disparat cap a la Casa de les
Acàcies. He anat fins al lloc on hi ha els barrots trencats, m´hi enfilat, els he
travessat i he saltat a l'altra banda. El cor m'anava tan fort que el sentia com em picava
a les orelles, i he agut de respirar tres o quatre vegades molt fondo, perquè m'havia
quedat allà com una estàtua i no podia fer ni un pas. Em sentia com si fos un lladre i escoltava tots els sorolls sospitosos, no fos cas que algú em descobrís. Era una rucada, perquè ja us he dit que fa anys que no hi viu ningú, a la casa, i els únics sorolls del jardí són els de les plantes i els arbres quan els belluga el vent, i els dels animals que hi viuen, sobretot els ocells |
|||
 |
 |
 |
 |
 |