Els dimarts del senyor F.

Potser si aquell dimarts la Clàudia no s'hagués barallat amb l'Andrea i no hagués tornat sola a casa, no hauria trobat aquell moneder a la Rambla. I si no hagués trobat el moneder no hauria conegut mai el senyor F., i no hauria conegut un munt de berenars deliciosos, i un mun d'històries que parlaven d'una amistat que havia superat tots els entrebancs i havia resistit la distància i el pas del temps.

Cruilla
1998
Il: Max
ISBN:
84-8286-372-X

Un fragment:

     Mentre berenava, va ensenyar el moneder al pare i li va explicar com l'havia trobat.
     -L'haurem de dur a l'oficina d'objectes perduts... -va dir ell, tot barallant-se amb la tanca- si no hi ha manera de saber de qui és -va concloure, donant-se per vençut i deixant-lo sobre la taula.
     La Clàudia el va agafar i va intentar de nou obrir-lo, sense èxit. Com funcionava, aquell dimoni de tanca? De sobte, mentre l'observava atentament a veure si arribava a entendre-ho, alguna cosa li va cridar l'atenció. S'hi fixà bé i va veure que a la part de baix de la tanca hi havia gravades unes lletres diminutes. L'atansà a la llum per veure-ho millor i hi va llegir:

Senyor F.
Rambla del Poblenou, 103

-Això és aquí mateix -va dir.
-Ja sé qui és! -va exclamar el pare-. Segur que tu també el tens vist. Saps aquell home gran que té un braç ortopèdic? Compra el pa al forn de la Teresina, de vegades ens hi hem trobat; i ella sempre li diu senyor F. A mi em tenia tan intrigat que un dia vaig preguntar a la Teresina què volia dir, aquella F, i ella em va assegurar que no en tenia ni idea; de tota la vida el senyor F. havia estat el senyor F. i prou. Saps qui vull dir, oi?