VIA 2 RODALIES AMB DESTINACIÓ...
Eva Rumí
|
No et miris el dit, mira allò que assenyala: els edificis com esquelets, el braç del temps hieràtic cavant el teu sepulcre amb la paciència pulcra de les velles boixaires. Mira la pau cercada entre ferro i ciment quan les vies et duen sota cables i cel rere els vidres fumats i freds d'un Rodalies. No has escoltat el nom que algú ha pintat amb guix als murs d'aquestes cases? Has vist mai les petjades que esclafen les arrels dels esbarzers que creixen tenyint de verd escales? El vent duu foc als dits quan respira entre esquerdes d'aquests pisos buidats i desnonats com ànimes, l'aire crema les ales d'aquells ocells que cerquen ampits on prendre alè. Humilment ara avances amb la pell receptacle de la llum que cedeix als ulls el moviment de la paraula en marxa. |