Sam & Max: Hit the Road    Argument    Quan aquell dia va sonar el telèfon al despatx del gos Sam i del conill Max, no es podien imaginar que estaven a punt d'investigar un nou i complicat cas: la desaparició de Bruno, el bigfoot. Després de múltiples recerques que els havien portat pels més estranys racons de la geografia americana (la bola de corda més gran del món, una reunió de bigfoots, el Mystery Vortex...), Sam i Max tenien dues pistes importants: Trixie, la noia-girafa que també havia desaparegut; i Conroy Bumpus, un cantant de country que col·leccionava animals exòtics. Aviat esbrinarien la connexió entre tot plegat i resoldrien el cas.    Crítica    Aquest joc, com Day of the Tentacle, és un dels més surrealistes que s'ha fet. Amb els genials personatges d'Steve Purcell, l'aventura sobreeix ironia, humor àcid i sarcasmes (sobretot per part de Max). I, encara que tots els aspectes tècnics -com els gràfics i el so- són molt bons, això és el millor del joc. Es parodia gairebé tot, amb un humor retorçat que fa riure entre dents. A part d'això, Sam & Max: Hit the Road té enigmes divertits però complicats, ja que desborden la imaginació més creativa. Malgrat el seu aspecte infantil, aquest no és un joc per a nens petits, sinó que està pensat per a un públic adult amb ganes de riure's del món una estona.