En aquest gai sonet leuger
Me voill en chantan esbaudir,
Car hom que no.s don'alegrer
Non sai que puosca esdevenir;
Per q'eu me voill ab ioi tenir
Et ab los pros de Proenza
que regnan ab conoissenza
Et ab bella captenenza,
Si qu'om no.ls en pot escarnir.
De conquerre fin pretz enter
Agra eu talen e desir,
Si no me.n faillissent dener
E rendas, dont pogues complir
Los faiz, qu'eu volgra mantenir;
Mas pos a Deu non agenza
Q'eu posca far gran valenza,
Gardar me dei de faillenza
Almeinz, e d'aizo q'ai servir.
Qar pretz no demanda ni quer
A cels que volon obedir
Mas tant quant al poder s'afer
E que hom se gart de faillir;
Per qu'acel que trop vol tenir
A molt petit de scienza
Car l'avers non a valenza
Mas q'om en trai sa guirenza
E qar hom se.n pot far grazir.
A l'emperador dreiturer
Frederic voill mandar e dir
Qe, se meillz no manten l'emper,
Milan lo cuida conquerir
Ab grans faiz e fai se.n auzir;
Don vos iur, per ma credenza,
Que pauc prez sa conoissenza
E son sen e sa sabenza,
S'en breu no l'en sap far pentir.
Domna sai ab cors plazenter
Dont negus hom non pot mal dir
e no tem gap de lauzenger
E sap los meillors retenir
Ab bontat e ab acoillir,
Tan gent fenis e comenza
Sos solaz e sa parvenza,
Que ren non i fai faillenza
Et a car nom per encarzir.
Na Ioana d'Est agenza
A totz los pros, ses faillenza
Per qu'eu.m vol ab los pros tenir.