CRÒNICA DEL SOPAR DE FALLES I CULTURA
Com molts i moltes sabreu, i puntualment va informar al seu dia LEVANTE-EMV, el passat dissabte dia 7 d’abril al casal de la Falla Plaça d’Espanya el Club A la Nostra Marxa i Ràdio Nova va celebrar el 6é sopar-tertúlia sobre falles i cultura. El sopar es celebra anualment en un casal faller diferent, per donar més participació, i perquè pensem que un casal és el lloc més apropiat i adequat des d’on naixen totes les activitats falleres. Es realitza després de falles perquè les activitats són més escasses i és més fàcil el que puguen assistir els protagonistes i amants de la festa. I perquè el Club A la Nostra Marxa i Ràdio Nova recolzem la cultura fallera tot l’any. No com els demés mitjans de comunicació i firmes publicitàries que ho fan sols en vespres i durant els dies que dura la festa.
Ens agradaria molt que a l’acte assistiren els diferents mitjans de comunicació perquè com molt bé va apuntar en certa ocasió Ximo Aparisi de la Falla Na Jordana, es diuen coses importants i molt fortes que l’opinió pública deuria d’assabentar-se perquè és el motiu principal de celebració de l’acte. Informar, difondre i culturitzar.
Per als mitjans de comunicació sabem que és difícil l’assistència un dissabte per la nit, sobretot per la despesa econòmica que això suposaria. I perquè tots/totes sabem que els mitjans de comunicació obeeixen a uns interessos econòmics, polítics i culturals concrets, quedant així el reportatge realment descafeïnat.
Amb això volem comunicar a l’opinió pública el perquè de la celebració de l’acte dissabte per la nit. Per a nosaltres és més important que puga assistir la gent del carrer, els protagonistes de la festa i tots aquells i aquelles que vulguen assabentar-se de la notícia en directe. Fent així una cita obligada i interessant. Encara que comprenem que artistes, partits polítics i demés entitats que convoquen rodes de premsa normalment ho facen pel matí. Però no és el nostre cas.
Agraïm anticipadament la publicació d’aquest article a LEVANTE-EMV que com sabeu respecta la llibertat d’expressió. I estem contents perquè l’acte una volta més ha sigut un èxit.
Assistiren quasi la totalitat dels/les representants de les quinze comissions falleres convocades. Cada vegada més gent del Club A la Nostra Marxa i públic en general. I com va dir l’artista Manuela Trasobares era la taula redona a què ella havia assistit on més clares s’havien dit les coses. Va denunciar també el barroquisme excessiu i coent dels monuments fallers i la intolerància de la JCF. A la que nosaltres afegirem l’advertència i amenaça la nit de la plantà de la delegació d’incidències de JCF de retirar els ninots polèmics, recorrent a la policia local. On està la llibertat i democràcia de la JCF? Apuntar que és una coincidència molt curiosa que al dia següent del sopar, se li va comunicar per part del gremi que havia suspés l’examen pràctic d’artista fallera.
El lema principal del sopar d’enguany era "Falles i compromís social", del qual va fer una boníssima introducció l’escriptor i professor universitari Josep Lluís Sirera. El seu darrer llibre, "Silenci de negra", tracta precisament el tema del compromís social. Per part del Club pensem que ha sigut ideal perquè a banda de ser soci del mateix, ha sigut una forma que pensem necessària, d’apropar la gent de la cultura al món de les falles.
Brillant va ser la intervenció de Pau Rodríguez, president de la Falla Plaça d’Espanya, lloc on es celebrava l’acte, membre també del Club A la Nostra Marxa i persona indiscutiblement compromesa, que resaltà els actes culturals i les innovacions de la seua comissió.
Digna de mencionar la intervenció de l’advocat i director de la Revista Artfa, Manolo Sanchis que comentà la falta de crítica real i compromís social que pateixen el 90% dels monuments fallers i la descarada manipulació publicitària de Terra Mítica i Canal 9 premiant i manipulant així a les comissions falleres, aprofitant-se de la falta de recursos econòmics de les mateixes.
Des de la Falla Actor Mora-Av. Constitució va assistir Eusebi Tejado, la revelació de la nit, estudiós de la festa i gran col·leccionista. Ens donà una alegria, la mateixa nit s’apuntà al Club A la Nostra Marxa. Va denunciar la marginació i humiliació descarada a la Falla Minusval del barri Cocoters.
La Falla Montolivet, es mostrà autocrítica, cosa no massa habitual als fallers i a les comissions, cosa que agraïm. I no es d’estranyar tenint un president, Vicent Lladó, i un secretari, Joan Josep Fenollosa, de gran talla i prestigi. A la nostra afirmació que era una falla amb compromís social, que defensen la nostra llengua i cultura i la crítica popular de barri, van respondre que no era per a tant i que simplement són un grup el que s’interessa ja que la resta de la comissió sol passar majoritàriament.
Comentaris i crítiques també que majoritàriament les comissions no s’interessen però en aquesta ocasió dels monuments que es planten al carrer, apuntà Josep Wieden de la Falla Ripalda-Beneficència.
Brillantíssima com sempre la intervenció de l’artista Alfred Ruiz i Ferrer. Agraïm la seua assistència, que fa història dins dels sopars del Club A la Nostra Marxa i es desmarca d’aquesta manera de la resta d’artistes. Demostrant així sobradament que és dels pocs que podem incloure dins de l’autèntic compromís social. I que va corroborar la nostra afirmació que els artistes són els que més poder tenen a l’hora d’influir en les comissions. Tant estèticament com culturalment. Ja que la majoria de fallers passen o no s’interessen pel monument. I l’artista deu saber vendre l’obra i creure’s el que fa com ho sap fer ell.
Una intervenció que entra també dins dels nostres principals objectius i que al final destacàrem va ser la d’Empar Díaz, fallera major de la Falla de Benicalap. Atípica en el seu càrrec perquè a banda de ser-ho és part viva i activa de la comissió. Ella com a professora de filologia de la Universitat de València va parlar de l’estranyesa per part dels seus companys que formara part d’una comissió fallera. Cosa no massa normal per a la majoria d’universitaris. Afirmant nosaltres al final que és un dels nostres objectius i ella ho va demostrar, el d'apropar el món de la cultura al de les falles. En aquests moments la gent que es mou en ambients culturals i polítics no es troben a gust a les mateixes. Haurem de fer entre tots que no siga així. Ara estem a temps, el nou reglament està ahí, no tenim massa esperances, però hem de ser més utòpics, que domine la il·lusió, lluitar i tindre esperança, perquè sempre queda alguna cosa. I això és important. I sobretot eliminar del reglament tot allò que discrimine o aparte a la part progressista, d’esquerres i nacionalista de la societat valenciana. Símbols, llengua, himne, discriminacions, etc. tenen la culpa. D’aquesta manera cada comissió decidirà i sabrà molt bé el que ha de fer. Donem el poder al poble! Que puga’m ser lliures almenys en la festa! Si no es així, la festa no existeix, i no mereix la pena col·laborar per donar aprovació a les nombroses injustícies que hem de aguantar.
Article publicat a LEVANTE-EMV el 21 d'abril del 2001