FALLES I COMPROMÍS SOCIAL
Un any més arriben les falles. En aquesta ocasió, les primeres del mil·leni. Però en realitat corresponen realment al 2001? En altres articles jo mateix he comentat, que o les falles s’obrin totalment a totes les tendències polítiques, culturals i a tots els diferents sectors de la ciutat o acabaran desapareixent. Ara tenim una bona ocasió ja que s’està reformant el reglament faller, però pel que sembla, tot va a continuar pràcticament igual. I pense que és una absoluta equivocació. Les falles continuen sent majoritàriament el camp d’acció dels sectors més conservadors. I la gent que no ho és, o no s’assabenta, opta per callar i fer els ulls grossos o té una altra solució: el donar-se de baixa de la comissió. Cosa que és una vertadera equivocació.
El cas més escandalòs darrerament és la retirada de l’exposició del ninot, de l’obra presentada pels artistes Manuela Trasobares i Carles Lladó que amb molta il·lusió han passat l’exàmen teòric i esperen ara aprovar el pràctic amb la realització del ninot i la falla per a la comissió Hort de Sant Valer – Avinguda de la Plata del 2001 i altres dos falles a realitzar properament. La comissió esmentada, completament conscient, dugué el ninot a l’exposició. Va estar un dia i acte seguit un grup de fallers de la mateixa suposadament aconsellats per directius de la Junta Central Fallera (JCF), el fan desaparéixer, destruint-lo posteriorment. D’aquest fet dóna constància fotogràficament un periòdic local. Pensem que és un atemptat contra la llibertat d’expressió i contra la creativitat d’uns artistes que han volgut denúnciar la hipocresia sexual d’alguns dirigents i que al mateix temps per mitjà del monument han volgut fer una defensa de la llibertat sexual i de les dones i denúnciar la marginació de les mateixes.
Hem assistit durant molts anys i actualment encara, a l’espectacle vergonyós representat per molts monuments fallers de humiliació i burla de la dona i dels homosexuals, de persones d’altres races i del racisme més pur contra els nostres germans catalans. I ara pel simple fet d’un suposat paregut d’un ninot amb un càrrec públic de la nostra ciutat vejau fins a quin punt hem arribat.
Davant d’aquests fets en el meu nom i en nom del Club A la Nostra Marxa, associació cultural de la qual forme part, amb aquest article volem expressar públicament tot el nostre recolzament i solidaritat amb l’artista Manuela Trasobares i tot el seu equip. I a banda de l’article, volem comunicar-los que ja els donem per nomenats per als Premis A la Nostra Marxa 2001 que realitzarem al més de novembre.
És molt simptomàtic i crida massa l’atenció el silenci total de la resta d’artistes fallers que ni a nivell personal ni en grup han donat cap mostra de suport i solidaritat públicament a Manuela Trasobares i Carles Lladó. Ells els han donat un bon exemple de compromís social i els han obert les portes i el camí de la llibertat d’expressió no sols als artistes sinó també a les comissions de la qual darrerament estan prou mancats.
Per altra banda els artistes de la ciutat de València majoritàriament parlen el castellà entre ells quan el 90% d’ells saben fer-ho en valencià que al cap i a la fi és la nostra llengua. Però els dona vergonya parlar-la amb els seus companys. Si no són capaços de superar una cosa tan elemental, no ens estranya en absolut que no siguen capaços de denúnciar per mitjà de les seues obres les injustícies socials i tinguen por de fer crítiques que aprofiten veritablement al poble, i no siguen capaços de fer compendre a les comissions la necessitat de renovar l’estètica dels seus monuments d’acord amb els temps actuals ja que els artistes en teoria deurien de ser l’avantguarda de la cultura del món de les falles.
El Club A la Nostra Marxa que ha realitzat innumerables actes culturals, concerts, taules redones, sopars, etc. i que sempre hem intentat ajudar als artistes i al món faller podem donar constància del que diem i esperem la rectificació de qui calga per a bé de tots nosaltres.
Article publicat a LEVANTE-EMV el 24 de febrer del 2001