MARTINET
L'ESTUDIÓS
Els fets que a
continuació vaig a relatar són verídics, únicament no son reals alguns dels
noms dels protagonistes per a no ferir susceptibilitats, i perquè algú no es
puga sentir ofés.
Enguany anava a parlar
d’actes fallers que crec que han de millorar, i volia donar alternatives prou
interessants per a l’ofrena, la cavalcada del ninot, la crida, les dues
“falles negres”, les despertades, l’exposició del ninot o la proposta per
a millorar o simplificar el reglament faller, tot un “corsé” per a la festa...però
ho deixaré per a una futura ocasió.
De tots i totes és
sabut que els orígens de les falles foren molt crítics. Una crítica forta,
dura, compromesa i popular on és tractaven temes molt nostres i més locals,
que arribaven i contaven moltes més coses que ara. En eixa mateixa línia va el
meu article, però no tractaré de fer un estudi sobre el tema – d’això ja
s’encarreguen altres persones -,simplement parlaré d’un estudiós en
concret, “Martinet”.
No soc qui per a
jutjar què està bé o què està mal...el que vull és que ho feu vosaltres,
com en les falles populars, i que pugueu treure les vostres conclusions, que
espere siguen encertades.
Si hi ha persones que
estudien la festa, hi ha d’altres que la conten moltes voltes com els
interessa i no conten la seua pròpia, que també podem contar. Així podrem
analitzar si són de fiar o no. Per això passe a referir-vos algunes coses de
“Martinet”, com que estudia la història perquè quede per al futur, pense
jo que tinc dret també a contar la seua història. I com diu el nostre
cantautor Paco Muñoz: “qui dirà la nostra història als xiquets del meu País?”,
perquè no s’oblide, per recapacitar, millorar i si cal, rectificar a temps,
seria bo per a tots i per al País Valencià.
“Martinet” ens
contava que quan era jovenet visitava una falla que tenia a prop, Jacomart-Camí
de Montcada, que s’havía constituït feia poc. Corrien els anys de la
Transició democràtica i us recordem que la falla va nàixer l’any 1979.
Segons ell, era gran admirador d’aquesta i jo, com sabeu alguns, fundador i
primer president. Jo no el recorde de res, però ell afirma que venia al casal a
comprar els primers i històrics llibrets.
Tot ens assenyala que
quan ja estudiava a la Universitat de València va fer una tesi doctoral sobre
les falles (si no recorde mal). Es veu que per ambientar-se i conéixer la festa
de més prop va decidir apuntar-se a la falla del seu carrer, Sant Vicent de Paül-Diputada
Clara Campoamor, del barri d’Orriols. Aquesta falla i la de Jacomart formaven
part de l’agrupació Sagunt-Nord, les dues eren prou novelles i per tant
modernes i progressistes. La relació era fluïda, el barri populós i obrer.
Quan ell s’apuntà a la seua falla jo ja no estava a la meua, havia començat
i realitzava el programa radiofònic “A la nostra marxa”, que en setembre
d’aquest any complirà desset anys en antena.
Els fallers i falleres
de Sant Vicent de Paül em coneixien prou i em comunicaren que s’havía
apuntat un professor universitari; que com jo era nacionalista i amant de la
nostra llengua. Vam quedar i vaig convidar a “Martinet” i als altres fallers
al programa, per tal d’ajudar a difondre els seus projectes a l’espai de
falles del programa “El xisme faller” que continua encara actualment des de
Ràdio Nova (99.3 FM), la ràdio del Club “A la Nostra Marxa”. Vam fer prou
amistat i no va ser l’última volta que participà al mateix. La seua falla,
San Vicent de Paül, començà a publicar una casolana revista titolada All i
Pebre i em va demanar col.laboracions en alguna ocasió, així com la
participació en alguna taula redona.
Al Club “A la Nostra
Marxa” ens demanà la col.laboració per a participar a la cavalcada del Ninot,
sent vint o vint-i-cinc socis del Club els qui ho férem.
El dia huit de
desembre de 1990 vaig fer de presentador en la presentació de la seua falla a
la Sala Canal. A més li vaig fer gravacions de tota la música de l’època:
Al tall, els Pavesos, Lluís el Sifoner, Carraixet, etc... que era diferent i en
valencià.
També li vaig
presentar el mantenidor Vicent Badia i Marín, cronista del Regne, escriptor i
soci del Club “A la Nostra Marxa”. Ell no el coneixía i li’l vaig
presentar, més tard va fer l’impossible per apuntar-lo – aconseguint-ho- a
l’Associació d’Episodis Fallers que ell mateix va fundar i de la que era
també president...
Mentre, “Martinet”
anava agafant poder a la seua falla, ja que com a professor era respectat per
tots. Això ho aprofitava per a fer el que creia convenient, cosa que s’estavellava
amb la majoria de fallers i falleres. Arribà el moment que no li deixaren fer
el que volia, tot i no ser les seues propostes massa compromeses.... Va decidir
més tard abandonar la falla, encara que ell volia anar-se’n de màrtir,
expulsat, i així passar a la història. Imitava el cas de la Falla Jacomart,
però això va ser totalment diferent.
Més tard em comunicà
la idea de celebrar una tertúlia sobre falles i cultura, el denou i el vint-i-sis
de febrer de 1993; els moderadors i organitzadors vam ser els dos i convocava
“A la Nostra Marxa”, perquè, tot i funcionar l’Associació d’Episodis
Fallers, no tenia cap força. Per a ell era una forma de conéixer gent i
introduir-se “per la cara”, ja que comptava amb publicitat i promoció gratuïta
de la nostra ràdio i un local cèntric de categoria, la Sala Quatre del Rialto,
que obtinguerem gratuïtament gràcies al meu bon amic Lluis Miquel Campos, el
gerent d’aquell moment.
S’aprofità de la
meua trajectoria de tants anys fent cultura i país desinteressadament, a més
de la gent que arrossegàvem.
Després de l’exit
obtingut, “Martinet” decideix apuntar-se al Club “A la Nostra Marxa”,
cosa que em va alegrar molt. Cal recordar que jo no podia pertànyer a l’Associació
d’Episodis Fallers, ja que per a ser-ho calia tenir una tesi doctoral sobre
les falles, ¿qué us sembla?. Ara és tot el contrari, entra tot aquell que li
ve en gana, sempre que “Martinet” ‘puga aprofitar-se d’ell....Això si
no li fa ombra i controlat, no siga que li furte el lloc...
Més tard, l’any
1997, el Club “A la Nostra Marxa”, torna a engegar de nou el
-ara- sopar- tertúlia “Falles i Cultura”. Celebrarem enguany, el 3
d’Abril, a la 9ª edició i sempre amb gran èxit, que han intentat copiar des
de fa uns mesos, però la història serà testig...
La meua amistat amb
Acció Cultural del País Valencià va fer que jo mateix parlara bé d’ell i
d’altres, perquè ells pensaven que a les falles tot era “gent
conservadora”. Això li val a “Martinet” per passar a organitzar, junt a
altra gent, els congressos Jaume I abans de la caiguda del PSOE, cosa que li
reportà nombrosos guanys econòmics.
Durant els congressos,
“Martinet” deixà de pagar la quota del Club “A la Nostra Marxa”, i
després d’insistir reiterades vegades perquè pagara, no tinguérem més
remei que donar-lo de baixa.
Un temps després,
l’editor Eliseu Climent comprar la capçalera i els drets de la revista Pensat
i fet,...que feia molts anys que no apareixia al mercat. “Martinet” passà
de col.laborador al consell de redacció.. I torna a fer de les seues: col.loca
a que ell vol i decideix els premis “Pensat i fet” moltes voltes en contra
de la majoria, aprofitant que ni el director ni l’editor coneixen el món de
les falles...
Jo vaig escriure un
any i no em tornaren a convidar. A més, tots ells cobren els seus articles els
premis els dóna ell tant a gent que defensa la nostra cultura com a la que mai
ho ha fet i fins i tot es burla d’ella. Consulteu sinó els premis 2004 i els
anys anteriors...els qui aprofita de plataforma personal.
“Martinet” s’apuntà
faller un any a la falla Na Jordana, però com que allí s’ha de treballar
sense figurar, acabà donant-se de baixa i s’autoproclamà Faller d’Honor
d’aquesta. Després passà a formar part de la falla Arrancapins, d’on és
faller actualment i d’on esperem que aprenga prou, ja que la falla és sense
dubte progressista i pot camuflar-se perfectament. “Martinet” milita en el
Bloc Oportunista Valencià (B.O.V.) i ho nega quan se li pregunta en alguna
taula redona.
L’Ajuntament i la
Junta Centralista Fallera van demanar col.laboració a la universitat per a
escriure tres llibres sobre ninots indultats, si més no per a llevar-se un
poquet de la fama d’incultura que tenen. I, vés per on, han acabat en mans de
Martinet, que s’emporta sis o set milions de pressupost, encara que ell
escriurà poc, ja es sap que hi ha més gent que li ajuda...
Ara s’ha donat una
nova subvenció de dos milions per tal de fer un nou llibre, si no recorde mal,
ja que això no es important. Tracta sobre les falles de la Transició. ¿Ho
contarà tot, o posarà l’excusa que falta pressupost? Encara que la subvenció
consta que és per un tal “R. Bello”, estarà també ell de mestre de cerimònies,
ja que el tal “Bello” és alumne de “Martinet” de la universitat.
“Bello” és de Carcaixent, el vaig conéixer abans que “Martinet” a una
manifestació del 25 d’abril, em féu saber de la seua afició per les falles
i li vaig proposar que s’apuntara al Club “A la nostra marxa” i que
escriguera a la revista Marxa Popular
Fallera d’aquell any. Es va fer el remoló i no va acceptar després
d’insistir-li prou. Com no va trobar res millor, l’any següent ens va
unflar a correus electrònics demanant-nos escriure; i no li vam contestar...
Ja cansat el tal
“Bello”, com era veí de Vicent Badia, que és fill de Vicent Badia Marín,
va demanar-li que intercedira per ell davant “Martinet”. La resposta d’aquest
fou afirmativa, li va dir: “Com no, només faltava, si jo soc alguna cosa és,
gràcies al teu pare”. ¿Recordeu com va conéixer “Martinet” a Vicent
Badia i Marín?
“Martinet”,
darrerament, ha estat convidat per mi al “Xisme Faller” de Ràdio Nova, i no
accepta mai, tot són excuses...Jo vaig als actes de l’Associació d’Episodis
Fallers i ell als nostres no, ¿per què? ¿A qui té por, per que s’amaga? ¿O
es creu més que ningú? Li vaig preguntar que per què no volia vindre, que per
què no continuava en el Club... que si li havia fet alguna cosa...Em va dir
textualment: “Les persones canvien...”, i jo em vaig preguntar, ¿de què?
¿de jaqueta? No vaig insistir...
Però casualitats de
la vida, no pot negar la seua admiració per la falla Jacomart dels primers anys.
La seua parella actual fou fallera el primer any que va começar la crisi...
Aquesta història ha
volgut ser com les falles crítiques d’abans, esperem servisca a tots i totes.
Martinet sabrà perquè actua així, nosaltres...A la nostra marxa! Continuarem
sumant en comptes de restar; altres sumen diners i protagonisme. Nosaltres
continuarem fent País, tenim les portes obertes a tot el món. Entre tots ho
farem tot i les falles han de ser crítica i compromís social. Cosa que vol dir
també que han de ser més valencianes.
Simó Aguilar i
Castelló. Coordinador del Club A la Nostra Marxa
Publicat a la
revista Marxa Popular Fallera. Març 2004
[Tornar] [Inici]