AL PEU DE LA CREU COBERTA: HOMENATGE A JAUME I
______________________________________________________________________________________________
Diu la tradició que en aquest lloc morí l’any 1276 un dels personatges més extraordinaris del segle XIII que deixà testimoni escrit (en el Llibre dels Fets) de les seues gestes i les seues accions de govern. Estem parlant de Jaume I, Senyor de Montpeller, comte d’Urgell i de Barcelona, i rei d’Aragó, Mallorca i València, el qual governà territoris, ciutats i regnes de diferent composició política i social. Fou, a més de gran estrateg militar, un home d’estat per tal com havent introduït el dret romà als seus dominis s’avançà en la construcció dels estats vora a 300 anys.

Gràcies a aquest insigne personatge, nosaltres estem aquí, en commemoració del 9 d’octubre, la nostra diada, el dia gran dels valencians, en el que celebrem (o hauríem de celebrar) que som un poble, que tenim un territori on viure, que tenim una història i una cultura que compartim amb altres pobles (com Catalunya i les Illes), i que volem afirmar la nostra voluntat col·lectiva de continuar sent poble, poble valencià.

Potser açò no signifique massa per a alguna gent que viu entre nosaltres. Potser allò que alguns pensen és que ja no val la pena continuar sent valencians de la manera que ho hem estat al llarg de la història. Potser alguns creguen que hem d’abandonar la cultura i la llengua pròpies que ens ha fet peculiars i distints a molts altres pobles del món. Potser alguns pensen que hem d’abandonar, tradicions, costums i maneres de fer i pensar que han caracteritzat la manera de ser i viure pròpia de nosaltres els valencians. Nosaltres, però, creiem que hem de continuar fidels a aquells i aquelles que amb la seua voluntat i la seua fe ens traspassaren els somnis i els desitjos de voler viure un futur d’esperança i llibertat sense haver de deixar de ser valencians, que és una forma tan digna com una altra de ser ciutadans del món.

Ara bé, no reeixirem en aquesta empresa si no prenem una consciència clara de la nostra situació real de com existim ara mateix en el món. [I és que hi ha senyals molt clares i contundents. Veiem: Hem estat i som –encara avui- un poble fàcil de seduir i persuadir, i no percebem, doncs, el nostre elevat grau d’adoctrinament i manipulació. Tenim una manca gran de principis i conviccions, de metes, aspiracions i objectius a aconseguir com a col·lectivitat. Desconeixem -cosa suïcida- la nostra història, del que hem estat, i no veiem, per tant, la direcció correcta de cap on anar en el futur. Ens manca la voluntat i el desig suficient per construir una visió pròpia de la realitat, del que som, amb els nostres defectes i virtuts. En especial, hem esdevingut -en excés- insensibles a la nostra identitat com a valencians, una identitat cada vegada més esborrada, i en determinats llocs i ocasions ja inexistent, degut a la nostra inclusió dins d’Espanya. Som indiferents a allò que volem ser, a les nostres expectatives com a comunitat perquè hem perdut la tensió i la visió de futur necessària en tota societat viva. No ens esforcem col·lectivament per practicar la democràcia, la tolerància i el respecte, valors que són patrimoni de grups molt concrets els quals controlen i dominen el pensament i les vides de quasi tothom. Tenim una dependència que ha durat més de 300 anys i que ens ha esborrat del mapa com a poble diferenciat relegant-nos al trist paper d’una Comunitat Autònoma d’Espanya en mans d’una gent encara més trista, conformista i sense projecte social i polític. Som incapaços de construir grans ideals i, per tant, incapaços de fer augmentar l’esperança que som un poble especial. Som una col·lectivitat política que està acceptant de manera alegre i inconscient líders polítics i decisions que enmig de la corrupció ens porten al no-res del que és convenient per als seus negocis i interessos. Som una societat dividida no sols pels interessos de classe diferenciats sinó per paradigmes culturals diferents (per cert, els qui volem viure dins els paràmetres de la cultura pròpia i original d’aquest País ho fem dins la precarietat i l’asfíxia sistemàtica, una cultura que a penes ni es veu i que algú dels que manen ha decidit que no ha de sobreviure). I, finalment, els moments actuals dibuixen una representació convulsa i, en massa ocasions, caòtica del que ha de ser el nostre territori, el País Valencià, i les persones que l’habitem, perquè no veiem clares les relacions entre els qui hi vivim i els qui convertits en forces creadores de “nova planta” intenten, desmesuradament, la liquidació de formes de vida i la transformació d’àmbits i espais en deserts de no-res. I açò és un plus d’indignitat que ni nosaltres ni cap altre poble ni es mereix ni ha de tolerar.]

Per això, aquí, al costat d’un dels llocs simbòlics i sagrats de la nostra història col·lectiva com és la Creu Coberta, proclamem que volem viure sota uns altres valors, valors alliberadors i constructors del futur dels valencians, i no sota els valors de la destrucció i la liquidació d’aquest poble. Resseguint Chomsky direm que valors com els de comunitat, solidaritat, tolerància, llibertat, respecte, democràcia veritable, pau, no discriminació, justícia social i econòmica, preocupació per un medi ambient que haurem de llegar a les generacions futures, pensament independent, relacions econòmiques justes i més equilibrades amb altres països del món, així com el final de tota hegemonia política, econòmica, social i cultural, a la vegada que l’acabament de tota dominació i esclavitud, siguen els valors rectors per a una nova societat que vulga prendre consciència del que significa viure una vida pròpiament humana, una vida regenerada, un començament, que és allò que significà l’aparició de Jaume I.

Tant de bo la seua mort, esdevinguda en aquest lloc, ens porte -com l’au Fènix, que renaix de les seues cendres- a això mateix: a un començament, a un renaixement. Més ens valdria, perquè en aquesta història els valencians ens hi juguem molt i hi hem d’assumir responsabilitats perquè sols nosaltres i vosaltres, hem de realitzar la tasca ingent que aquest país, la nostra gent, necessita i es mereix.
______________________________________________________________________________________________
S.Llàtzer (text original, una part del qual, la més comprensible i "més plíticament correcta", fou llegida al peu de la Creu Coberta als 30-40 alumnes de l'IES J.Ma.Parra que hi assistiren el dia 8-X per commemorar el "9 d'Octubre" del 2008)