HOMENATGE ALS CAMPIONS DEL "TIRANT" ======================================
Aquesta és la Copa del Triomf, la copa que dirà a les generacions futures d'escolars que el "Tirant lo Blanc" fou CAMPIÓ ABSOLUT d'entre tots els Col·legis participants en la Cinquena Edició dels Campionats Escolars Locals de Curses a Peu de l'any 1992.

Convide a Mar Sànchez i a Carles Moscardó, dos dels nostres campions, a que en nom de tots els participants del "Tirant lo Blanc" en les diverses categories, facen entrega al nostre Col·legi, representat ací pels nostres professors i la seua Directora, de la COPA que ens acredita com a campions absoluts, com els millors d'entre tots els Col·legis participants en aquesta Cinquena Edició.
Així mateix, convide a tots els participants a que brindem amb alegría i legítim orgull per aquest triomf, que és el vostre i el de tots nosaltres, esperant que el futur us faça millors en les curses que han de venir, així com també millors en els altres aspectes de la vida: l'individual i el col·lectiu.

Crec que els qui heu participat heu d'estar orgullosos d'haver-ho fet, però també heu d'estar orgullosos de ser qui sou, orgullosos de la vostra escola, dels vostres companys (en primer lloc dels més pròxims a vosaltres, però també dels més petits per als quals sou un espill en el que ells intenten mirar-se; atenció, doncs!). Deveu estar orgullosos dels vostres educadors i adults que procuren el millor per vosaltres: amb la seua tasca silenciosa i pacient, són capaços de fer de vosaltres, és clar, si vosaltres voleu, homes de talent i de gran sentit comú, tan necessàris per a la vostra vida present i futura.

Deveu i devem estar orgullosos i esperançats del projecte d'escola valenciana que molts dels vostres pares i educadors amb un alt sentit de la dignitat individual i col·lectiva, encetaren per a vosaltres a fi que no forem una col·lectivitat humiliada i sotmesa a la destrucció (fenomen prou normal quan hi ha contacte entre cultures i llengües). Sobre vosaltres, que sou els hereus d'aquest projecte, recaurà la immensa tasca de reseguir l'empenta per demostrar a cada hora i a cada instant que és possible, que ha de ser possible, sense renuncies ni silencis, però amb els peus en terra, viure un temps en el que tots nosaltres hem de rebre el vent de cara, i amb la nostra veu, solemne i clara, cridar ben fort que existim per a nosaltres i per al món.

Devem estar orgullosos de parlar la pròpia llengua diferenciada, llengua que extenent-se més enllà de la nostra col·lectivitat és compartida per més de 8 milions de parlants, i que no obstant pateix constantment d'interferències externes i internes (és com si es donaren la mà els conceptes de genocidi i de suïcidi, i es volcaren sobre nosaltres convidant-nos a ballar una estranya dança de la mort: la mort de l'individu, la mort de la col·lectivitat, la mort de la llengua, la mort de la cultura; és a dir, nosaltres, la nostra col·lectivitat, la nostra llengua, la nostra cultura).

Però, nosaltres devem proclamar i proclamem des d'ací el dret a un sa i legítim orgull per ser campions, per la nostra escola, per configurar el projecte d'escola valenciana, per parlar valencià, per ser valencians i ciutadans del món. Es a dir, proclamem el dret a la pàtria, tal com diu Joan Fuster, a la fe en un futur de dignitat i plenitud, i a l'amor de totes les coses i entre totes les persones. Que el saber, el coneixement, guie les nostres passes i siga l'aspiració, la meta irrenunciable de la nostra gent, la qual ja ha conegut que amb esforç i voluntat es pot arribar sempre més lluny, fins el més alt, fins la glòria, si cap.

Visca el "Tirant" i la seua gent! Salut a tots vosaltres!
___________________________________________________________________________________________
Salvador Llàtzer,Alzira,primavera de 1991.