"La reflexió filosòfica sobre la realitat que vivim i hem construït no és una funció de la qual poguem prescindir en aquest moment en què la vida ha estat esqueixada per la mort d’innocents i en l’horitzó mediàtic els tambors de guerra anuncien la revenja imparable preparada per convertir el camp de batalla en un abocador de mort i desolació. Mai com ara hem de renunciar a la imprescindible tasca de pensar la realitat en què vivim, malgrat que la por i la incertitud amenacen d’atenallar els pensaments i les accions que humanitzen la vida dels homes que pressuposem morals, racionals i lliures. La filosofia, l’anàlisi conscient i crític de la realitat, no pot en aquesta hora emmudir perquè el tràfec de les consciències discórrega en la direcció assenyalada pels venjatius Senyors de la Guerra aprofitant el sentit únic en què la informació li assenyala a l’home d’aquestes societats l’inexorable final al qual les accions bèliques estan essent organitzades. Malgrat la preocupació, la desesperança i/o la incrèdulitat de molts que no acaben encara de creure’s que coses com aquestes vagen a ocórrer, cal que no defallim en la tasca de mediar entre la por que encadena i silencia les ments i la covardia que tenalla l’esperança creadora, perquè la brutalitat mai no serà la companya dels pobles entenimentats i lliures ni el requisit imprescindible per mantenir la fibra moral i intel·lectual de les societats que volen erigir els seus comportaments públics sobre principis ètics i construir la seua història futura sobre l’honestedat i la veritat. Si volem que valors de la civilització com llibertat, progrés, veritat, justícia i tants altres, que han costat esforços immensos d’aconseguir en el procés de construcció de l’home adult, ètic, racional, dialogant i lliure no siguen reduïts al no res per la intel·ligència que maquina la Gran Destrucció, la que tracta d’introduïr-nos en la roda del càlcul i el benefici econòmic amb el que tot ha de ser mesurat en la vida humana i és incapaç de jutjar els problemes amb la saviesa necessària de la qual Russell i Bateson parlaven, llavors haurem d’alçar de nou, com sempre, la nostra veu, per a que la història puga, al menys, notariar que en aquesta hora amarga i trista no tot eren unanimitats ni claudicacions vergonyants. Que hi hagueren homes no enrolats ni cooperants en la gran roda de la destrucció que denunciaren l’engany i la mentida amb la qual els poderosos sotmeteren el món, apuntalaren els seus privilegis i reduiren la gent a la més vil de les esclavituds i misèries. Testimoni, doncs, de l’horror i la mort, avantsala de la major crisi de la història, la reflexió filosòfica, filla de totes les impotències que vulgueu denunciarà, però, que allò que converteix els éssers humans en xais atrapats i sense escapatòria, en carn d’escorjador a punt de ser trinxada és, simplement, el rostre de l’horror.
Probablement, un de més gran que aquell al qui precedí. I que com l’anterior no pot ser justificat".
S.Llàtzer, 09-2001
Activitats
1) Què és la filosofia segons aquest text? En què consisteix?
2) A quina situació està fent referència?
3) A què ens encoratja l’autor d’aquest text?
4) Què està denunciant quan parla de “sentit únic en que la informació li assenyala a l’home d’aquestes societats”. Com retraduiries açò ara?
5) Quina solució s’apunta per produir una societat dominada per la racionalitat
tecnològica?