COMENTARI DE TEXT
La filosofia-II
"No és gens fàcil donar una definició de la filosofia, que no és precisament una activitat nascuda de fa poc sinó una de ben antiga. Però no errarem si diem que és una activitat que consisteix en la recerca de la veritat i en dir la veritat. Una definició com aquesta sembla declarar una cosa ben trivial i de sentit comú. Però l’exercici d’aquesta activitat no ha estat, precisament, una tasca fàcil de portar a cap ja que, al llarg del temps, ha ensopegat amb dificultats bastant comunes gens difícils d’entendre.
De primer, dir que parlar sobre les coses fou una acció atribuïble a tota l’espècie humana, a homes i dones de totes les edats i situacions que necessitaven del llenguatge per establir relacions de cooperació útils i profitoses. Però, a l’instant uns pocs descobriren la importància de parlar sobre el món i les coses (les pròximes i les no tan pròximes) de manera que aviat maquinaren la manera de fer-les un assumpte privat i exclusiu a ells únicament. D’aquesta possibilitat de dir foren exclosos, ben prompte, un bon grapat de sectors i col·lectius: dones, nens, bojos, esclaus, gent del poble baix i sectors de la classe mitjana, colonitzats i minories nacionals, és a dir, tots aquells que d’una o altra manera havien estat marginats de l’accés als recursos per part d’aquells altres pocs que aviat veieren els avantatges de la seva apropiació.
Amb una major capacitat de dir, certs individus copsaren, de manera ràpida i astuta, les possibilitats que atorgava la paraula la qual reforçava l’autoritat i el poder amb les què aquella s’articulava, poder i autoritat que servien els interessos dels seus senyors o que els convertia a ells mateixos en amos i dominadors.
Aquests poderosos, advertits de les possibilitats immenses de controlar les paraules i les definicions, prengueren precaucions sobre el que havia de ser dit, es convertiren en els intèrprets del seu sentit i limitaren el seu ús a ells mateixos o a aquells portaveus convertits en instruments de les idees, ja que servien al manteniment del seu domini i els seus privilegis. La resta fou, d’una banda, el desterrament, l’exili interior, la difamació, la condemna, la persecució, el judici o l’execució dels qui, amb la persecució de la veritat, es convertien en forces adverses al poder i s’atrevien a enfrontar-se als seus amos; d’una altra, i per evitar la pèrdua d’influència i poder en la societat, els poderosos i privilegiats organitzaren el “pensament correcte”, és a dir, la propaganda que els ajudés a mantenir-s’hi: el què, el com i els límits de l’expressable.
En l’actualitat es tracta de convèncer-nos, a través de la propaganda neoliberal convertida en un instrument de desinformació, que vivim en un món feliç, a la vegada que una violència repressiva creixent -i en ocasions sofisticada- completa els seus efectes i assegura el control social. D’aquesta manera, augmenten les distàncies entre rics i pobres degut al control i el poder de les classes dominants; els drets socials són apallissats de manera immisericorde; els drets de les dones i dels pobles del món convertits en mera retòrica; el poder de les empreses continua en augment; el capitalisme depredador -que ha retornat- és cada vegada més voraç i omnipresent; l’estat i el terrorisme que aquest practica es revesteixen de santedat en la “defensa dels valors de la civilització”, en la “defensa de la llibertat i la democràcia” i en la justificació de la “defensa dels propis interessos”.
I front a tot açò, front a l’immens poder de persuasió que acompanya els nous globocops, que no dubten en utilitzar la mentida, els xantatge i l’extorsió -utilitzant la força i l’assassinat sistemàtic si cal- per aconseguir el seus fins, i amb el silenci còmplice dels intel·lectuals i el món de la informació, practicat sistemàticament pels mitjans de comunicació de masses i els seus col·laboradors, sols hi ha la veu tènue d’uns pocs que encara no han perdut l’esperança perquè el món canvie fent aparèixer els contravalors de l’humanisme: la comunitat, la solidaritat, la llibertat, la democràcia veritable, el respecte mutu, la pau, la tolerància, la igualtat, la no discriminació, la justícia social, la preocupació per la fragilitat d’un medi ambient que haurem de llegar a les generacions futures, el pensament independent, el treball creatiu sota control voluntari, una economia d’intercanvis justs i de relacions més justes i equilibrades, el final de tota dominació i hegemonia política, econòmica, social o cultural d’uns grups i uns països sobre altres, així com el final de tota esclavitud.
Hi ha, doncs, així ho crec, una altra manera de veure les coses, una manera que en denunciar la bancarrota de les institucions acadèmiques, les universitats i la classe intel·lectual, perseguesca la veritat, i en traspassar l’espessor de la propaganda i la mentida, s’atrevesca a dir-la. Sols així serà possible un dia acabar amb tota mena de tiranies, amb els violadors dels Drets Humans, amb els assassins que perpetren crims i matances en nom de la “pròpia defensa”, amb el control del pensament exercit pel poder i el mitjans per ell controlats, amb la pobresa i la misèria generadora de tota mena d’esclavituds i servilismes. Vet aquí el repte de la veritable intel·lectualitat d’abans i d’ara, el propòsit d’una ètica del pensament i les aspiracions perennes d’una filosofia com cal."
S.Llàtzer, 08-2002
Activitats
1) Dóna una definició de filosofia segons fa el text i digues els condicionaments per a l’exposició de la veritat en la història i la societat. A què es deguda la impossibilitat d’un tal desplegament de la veritat? Per què les precaucions de controlar el sentit de les paraules? De què es serviren?
2) Què fa en l’actualitat la propaganda neoliberal, segons el text? Quines metes persegueix? Sota quin pretext? Amb quins instruments?
3) Qui hi ha enfront d’aquest model construït per la propaganda neoliberal? Quins són els valors que proposa? Amb què pretén acabar?