·EL PP i LA UNIVERSITAT
_____________________________________________________________________________________________

A la Universitat Rovira i Virgili l'han asseguda al banc dels acusats per aplicar un reglament que exigeix el coneixement del català als futurs possibles professors que s'hi incorporen. El motiu el forçà una senyoreta al·legant discriminació del castellà. Els enemics del català hi veieren la seua oportunitat i començaren a pressionar. Els mass media li donaren a l'assumpte rellevància i potència. El PP hi veié l'ocasió propícia per desinflar el nacionalisme català de contingut real demanant el reexamen i reacondicionament de la llei que el regula al Principat. El resultat, una vegada més, és que el personal defensor de la llengua catalana va encabronat per l'esdeveniment, sospitant que taumaturgs obscurs inventaran noves estratègies des de les entranyes del centralisme més espanyol i tronat.

A la Universitat de València li passa cinc cèntims del mateix. El PP de Zaplana, que havia perdut el tren en expirar el plaç reglamentat per a contestar si aprovava els seus Estatuts ha respost, ara que se sap protegit per la majoria absoluta aconseguida en les darreres eleccions, que hi ha un article que no li ve de gust aprovar. Precissament el que diu que els professors futurs de la Universitat de València han de tenir un coneixement suficient del valencià per poder ser contractats com a professors d'aquesta Universitat. Just el mateix que el problema de fons que hi ha a la sentència judicial per la qual els Estatuts de la Universitat Rovira i Virgili han estat cautelarment suspesos per uns jutges que se saben avanguarda espanyola a tot arreu de la perifèria. I en aquestes estem: davant d'un dels fets més greus que pot abrigar una societat: el poder polític i l'acadèmic i universitari enfrontats. I, pel que fa al cas valencià, sense que el poder polític demostre cap vergonya per haver actuat fora del termini marcat per la llei per a respondre a la Universitat sobre l'aprovació o no dels esmentats Estatuts. D'açò se'n diu "desfatxatesa", que no sabem si és un mot que ve de "fatxa" però que ho sembla a la vista del que ha passat. A més de ser els del PP uns inútils, per no haver actuat dins el període que tocava, ara se'n passen de prepotents. D'una altra banda ja sabiem que la majoria eren els mateixos feixistes que enfundats en els seus vestits i corbates volien passar per "demòcrates de tota la vida", fent esforços ben increibles per ser de centre i liberals com cal.

Al País tenim una Generalitat en mans d'un partit, el PP, que reacciona sempre que pot (i "reaccionar" és allò típic d'un reaccionari) de manera poc elegant i fatxenda, amb prepotència desmesurada malgrat no necessitar-ho degut a la seua majoria a Les Corts, però amb evident nerviosisme davant determinats esdeveniments com aquells que són l'expressió més depurada de la sobirania d'importants instituciones del País com la Universitat de València, la qual pot mantenir amb orgull el cap ben alt perquè ha demostrat ser una Universitat compromesa no sols amb la modernització i l'actualització de les seues estructures i sabers, sinó també compromesa amb la independència i la llibertat que no se subordina a altres poders de la societat així com el respecte a les formes democràtiques més exquisides que són (hauríen de ser-ho) un exemple per a la societat i les demés institucions.

La Universitat de València, com denuncià el Rector Magnífic, Pedro Ruiz, ha estat 2 anys i 1/2 aturada quant a reformes administratives, impossibilitada d'efectuar les adeqüacions necessàries en les diverses àrees del coneixements i la investigació per la mandra i/o la inutilitat d'un PP incapaç de respondre en la forma i el termini que calia.

Incapaç de presentar un Contrainforme Jurídic alternatiu al que dictaminà l'adequació de la Reforma dels Estatuts de la Universitat com essent ajustada a llei, el PP sols té en la mà dos trumfos: El primer, el del poder que té i pel qual obtura - infundadament, il·legalment, irresponsablement- la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. El segón, pel qual diu que "discrepa políticament" i, per tant, ho detura perquè no vol que una decisió legal així es publique, el que demostra la seua actitud xulesca i prepotent. Però tenir trumfos a la mà no és precissament tenir del teu costat la veritat, i a la llarga, també en política, les mentides es paguen.

Conclusió: la Universitat de València i la Universitat Rovira i Virgili estan parcialment paralitzades i si s'entrebanca una reforma el seu futur esdevé mediocre i incert. És tota una mostra del fair play d'un PP vencedor dels darrers comicis, que a primera vista sembla centrar-se en l'ofensiva contra un idioma -el català- que encara veuen que està ací donant la llanda i que caldría enviar-lo a pastar fang. Aquesta fóra la versió més clara i primera.

Possiblement la sospita més gran fóra que açò és una mera excusa per desviar la qüestió fonamental: fer que la Universitat se sotmeta al poder polític conforme altres universitats ja ho estan (la Politècnica de València, la Miguel Hernandez d'Elx). Tot un exercici d'autèntica líbido dominandi, sí senyor.

En el cas de la universitat tarragonina mera reacció d'impotència del PP contra el conjunt sòlid de la Universitat Catalana a la qual s'intenta importunar amb petites mossegades. En el cas de la universitat valenciana intentant consumar el dret de tot senyor a arrabassar, després de la victòria, l'immens i suculent botí com el que representa el domini i control d'una universitat com aquesta. Es vol experimentar la societat tancada model orwellià al País? -pregunta un atrevit.

Ja fa molt de temps que diguérem que de feixistes no n'hi havia perquè estaven en les institucions. I no és una conclusió extreta a partir del que diuen, altrament ens podríem equivocar. És per les seues accions que es fan patents i els veiem tal i com el que són. Això, doncs.
______________________________________________________________________________________________
S.Llàtzer, LEVANTE(6/6/2000).