l'Univers i l'ésser humà

"Desconeixent la veritable connexió entre els organismes vivents i l'Univers, estem abocats a no entendre el veritable paper que tenim nosaltres al cosmos. De la mateixa manera que podríem pensar que un diminut virus no ens pot afectar, creure que els objectes de l'Univers no tenen un interès pràctic ni transcendència és un gran error que indica com la ciència s'ha desmarcat del coneixement de la societat."

J.M. Trigo i Rodríguez Nosaltres a l'Univers Ed. Proa 1999 B. pàg. 25

 

Podríem dir que si comprenem la constitució de l'Univers ( conjunt de tot el que existeix en el món material ) i la vida, entendrem millor com som nosaltres mateixos. Perquè si l'Univers no fos com és nosaltres, possiblement, no existiríem.

Trobar una explicació plausible de la formació i evolució de l'univers, ha estat l'objectiu de l'ésser humà al llarg de la seva història. Per aquest motiu s'han descrit diferents models explicatius, des dels antics mites fins als models cosmològics científics actuals.

 

Explicacions mítiques : mites cosmogònics.

Mite de la creació de l'arxipèlag del Japó

"Al començament era un caos. A partir d'ell l'esperit límpid se separà per fer-se el cel, mentre que la terra es formà de l'esperit tèrbol.
Quan aquesta terra encara surava a la superfície de l'aigua, tres déus en sortiren. Aquests déus, tots solters, eren el déu de l'eternitat de la terra, el de la plenitud de l'aigua i el déu del martell, que simbolitzava les eines. Després es formaren sis deus que representaven respectivament l'argila, la sorra, la casa, la riquesa, la bellesa i la raó.
Finalment aparegué una parella de déus Izanagi i Izanami. El déu del cel els demanà de solidificar la terra. Llavors prengueren una albarda i xarbotaren l'aigua de la mar. La sal que queia de la punta de l'albarda s'acumulà, i en sorgí una illa, i van construir-hi un palau, on es casaren.
D'aquest matrimoni, en naixeren l'arxipèlag del Japó, el déu dels mars, el déu dels rius, el déu de les muntanyes, el déu de les planes, el déu dels arbres i el déu del vent."

 

Mite cosmogònic de l'India Vèdica

"En aquell temps no hi havia l'ésser, no hi havia el no-ésser.No hi havia ni espai ni firmament en el més enllà. Què es movia? On i guardat per qui? Hi havia aigua pregona, aigua sense fons?
No hi havia ni la mort en aquell temps, ni la no-mort, cap signe no distingia la nit del dia. L'U respirava sense alè, mut de si mateix: res no existia en el més enllà.
Al principi, les tenebres cobrien les tenebres, tot el que ara veiem no era sinó onada indefinida [...] Qui sap en veritat, qui podria dir-ho aquí: d'on sortí, d'on ve aquesta creació?
Els déus estan cap ençà d'aquest acte creador, qui sap d'on emana?
Aquesta creació, d'on emana, si ha estat fabricada o no - el que vetlla sobre ella en el punt més alt del cel ho sap, sens dubte..., o tal vegada no ho sabia pas."

 

Cosmogonia d'Hesíode (s.VII a.C)

"Primer de tot va néixer Caos, després Gea (Terra) d'ample pit, un assentament ferm de totes les coses per sempre, Tàrtar ple de núvols en un racó de la terra d'amples camins i Eros que és el més bell entre els déus immortals, relaxador dels membres i que conté, dins del seu pit, la ment i el prudent consell de tots els déus i els homes. De Caos van néixer Erebo i la negra Nit; de la Nit van néixer Éter i el Dia...."

 

Models cosmològics científics : de l'antiga Grècia a la ciència actual.

Les primeres explicacions no-mítiques sobre la constitució de l'Univers les trobem en els primers filòsofs-científics grecs. Precisament la filosofia neix de l'intent de proporcionar una explicació racional als fenòmens naturals i a la vida humana, sense haver de recórrer a les forces sobrenaturals que feien servir les explicacions mítiques. Tot i això, en les primeres teories que es varen formular, encara hi ha un fort rerafons mític. En línies generals el model que proposaren era el següent :

 

"La humanitat ha fet progressos notables cap a la comprensió del cosmos. Hem eliminat moltes concepcions errònies del passat - com ara que la Terra era al centre de l'Univers- i estem començant a veure com ens acomodem dins l'ampli i respectable univers que abraça el nostre passat, present i futur. Tot i que la concepció actual de l'Univers es correspon més amb la realitat que les creences d'èpoques antigues, continua sent inimaginablement ingènua. Si se li dóna l'oportunitat, l'enorme potència de la ment humana, incentivada pel nostre desig innat de conèixer, continuarà augmentant el coneixement científic. Quan allarguem les fronteres del coneixement, aprofundim el coneixement del cosmos. Les futures generacions poden jutjar-nos pels nostres èxits en l'ampliació dels horitzons de coneixement. Però l'horitzó crucial és a les nostres ments."

R. Wagner, D. Goldsmith, Horitzons còsmics ( 1982 )



Bibliografia

Alguns llibres i webs per ampliar el tema :

S. Hawking L'univers en una closca de nou Ed. Columna B. 2002

Trigo i Rodríguez, J.M., Nosaltres a l'Univers, Ed. Proa, B. 1999

Davies, P., El Universo desbocado, Ed. Salvat B. 1988

Salvador, E., L'Univers conegut, Ed. Barcanova B. 1992

Riera i Tuèbols, S., Origen i estructura de l'Univers, Edicions 62 B. 1996

Asimov, I., El Universo, Ed. Alianza, M. 1973

Sagan, C., Cosmos, Ed. Planeta, B. 1982

www.xtec.es/~lvallmaj/palau

www.astrored.org

www.astrogea.org

http://www.xtec.es/~rmolins1/univers/cat