La il.lustració - s.XVIII

Introducció a l'època :

És l'època de les llums, de la raó, de la majoria d'edat - tal i com la defineix I.Kant a Resposta a la pregunta: ¿Què és la il·lustració?-.

" La il·lustració és la sortida de l'ésser humà de la seva minoria d'edat, de la qual ell mateix és culpable. Minoria d'edat és la incapacitat de servir-se del propi enteniment sense la direcció d'un altre. Ell mateix n'és culpable, d'aquesta minoria d'edat, perquè la seva causa no consisteix en un defecte de l'enteniment, sinó en la mancança de la decisió i del coratge de servir-se del seu propi enteniment, sense la direcció de cap altre. Sapere aude! Tingues coratge de servir-te del teu propi enteniment! Aquesta és, doncs, la divisa de la il·lustració."

És l'època de la crítica social, política, religiosa...; de la revolució francesa, 1789, amb els seus ideals : liberté, egalité, fraternité - ideals que molt sovint són considerats com a utòpics, perquè encara no s'han realitzat -; és l'època de la construcció d'una Gran Enciclopèdia - Diderot, d'Alembert...- que volia recollir tot el saber del moment; també, és l'època dels grans avenços científics i tècnics...

Aspectes generals

Economia: Revolució demogràfica. La població es multiplica per dos, de 100 milions a 200 milions. Aquest fet provocarà greus revoltes a finals de segle degut a la manca de recursos i a la concentració de les terres en mans d'uns pocs propietaris.

Liberalisme econòmic. A.Smith: L'estat ha de donar autonomia a l'economia.El treball és l'origen de la riquesa.

Societat: Crisi de l'organització social en estaments. Revolució francesa 1789. L' organització política dominant, excepte a Anglaterra, és el despotisme il·lustrat.

Característiques:

Revolució científica a tots nivells. Es perfeccionen les anteriors investigacions a partir de mètodes ben definits, tant a nivell experimental com deductiu.

Tolerància religiosa que no sempre és respectada. Apareixen diverses sectes i religions, la masoneria té molts seguidors creant-se centres de reunió, que molt sovint entren en conflicte amb el catolicisme.

Segle de les llums: la raó i la ciència il·luminen l'humà. Optimisme respecte al coneixement i a les potencialitats humanes. Encara que la raó serà durament criticada en la figura de I.Kant.

Figura de l'il·lustrat: Lliure pensador, el qual sap de tot però, no segueix cap dogma sinó que sempre continua investigant. És un intel·lectual i home de món al mateix temps.

Es parla de l'existència de diferents il·lustracions: Francesa, Alemanya, Anglesa... cadascuna amb característiques pròpies les quals es reflecteixen en la seva pròpia filosofia o manera de pensar.

Filosofia :

Anglaterra: Preocupació pel coneixement i la investigació científica. D. Hume. Encara que aquest pensador es tractat comunment entre els empiristes del Barroc, de fet viu i exposa el seu pensament en plena Il·lustració.

França: Preocupació política i pedagògica que provoca una dura crítica social i religiosa. L'iniciador és P.Bayle amb el seu Diccionari històric i crític on reuneix els errors del passat i defensa la llibertat i la tolerància.

També hi ha una forta creença en el progrés històric i en l'optimisme de l'home natural . Aquestes idees són defensades per J.J.Rousseau i criticades per Voltaire el qual vol demostrar en el seu conte Càndid que els mals socials són culpa del propi home i no de la societat.

Alemanya: ( Aufklärung ). La il·lustració arriba més tard que en els altres països i és més crítica respecte a la raó i a les seves pretensions d'explicar-ho tot. El seu lema és "Sapere aude" o "Atreveix-te a pensar". El màxim representant és I.Kant

La Il·lustració Francesa: idea de progrés i optimisme

Es pot caracteritzar, si això és possible, el moviment cultural de la Il·lustració Francesa de moltes maneres i la majoria d'elles no deixaran de ser , segurament, contradictòries, perquè un fort dinamisme de fons envolta a l'humà i a la societat en tot el seu conjunt. Dinamisme que no està exempt de contradiccions internes que també es manifestaran externament.

Constantment, però, hi són presents els conceptes de progrés i d'optimisme, estretament interelacionats, de tal manera que sembla com si l'esperança de que tot pot canviar condueixi inexorablement a un estat de millora.

Està clar, que no només al segle XVIII es dóna aquesta idea sinó que també és comú en moltes altres èpoques, inclosa també la nostra. De fet, no es estrany aquest pensament, perquè en certa manera, tot es pot millorar, si s'avança en la direcció correcta. El problema és saber a on cal dirigir-se i com anar-hi . En el segle XVIII la majoria de la gent creu o, millor dit, confia en la raó, entesa com a sentit comú, com a vehicle de progrés, encara que, com sempre, no tots hi estan completament d'acord , com per exemple P.Bayle al seu Diccionari... o a Pensaments sobre el cometa, on considera que molt sovint la raó, qualificada de dèbil i lleugera, a vegades és més aviat un impediment, un obstacle, per al progrés, que no pas un instrument d'ajuda; però tot i les opinions contràries, la raó no deixa de ser necessària en el camí cap a la millora de la societat, a més es confia també en la pròpia vida com a objecte d'esperança optimista, sempre i quan s'aconsegueixi situar-la en el lloc que li pertoca i ajudi a canviar la societat.

El que mou la Il·lustració Francesa, podríem dir que és un desig de canvi, de fugir d'una situació incòmode de minoria d'edat, com diran alguns, de malestar social ... , que es manifesta de moltes maneres, i l'optimisme, en tots els seus sentits ( potser tindran més força el sentit físic i moral ) és una d'elles. Aquest desig de canvi , en un principi, només es refereix a la vida humana i no a la natura, fins que succeeix l'inevitable catàstrofe del terratrèmol de Lisboa 1755, el qual canviarà el pensament de molts il·lustrats com és un exemple Voltaire. Un canvi produit no només pels mals físics, cal tenir també present la guerra dels set anys 1756, sinó també pels mals filosòfics i morals, que provocaran un intens terratrèmol ideològic, que tindrà lloc a mitjans de segle XVIII i que farà trontollar un dels projectes més ambiciosos de l'època, l'Enciclopèdia.

Més informació a: www.c18.com

Ecraser l'infâme, aixafar l'infame. Aquesta frase serveix, en part, per resumir el pensament de Voltaire. Un gran escriptor, un gran pensador crític, de la il·lustració francesa. Per ell l'infame era la intolerància, el dogmatisme, la incomprensió... contra la qual calia lluitar amb totes les forces. A aquesta lluita va dedicar tota la seva vida, i per aquesta lluita va ser exiliat, perseguit, criticat i oblidat per les generacions posteriors.

 

Vida i obres

 

VOLTAIRE: François Marie Arouet

 

1694 :

20 de febrer (data en què fou engendrat, segons el mateix Voltaire ) o 21 de novembre neix a Châtenay (Sceaux) fill del notari : François Arouet i de Marie-Margarite Daumart. El pare autèntic sembla haver estat M. de Rochebrune, poeta i amic de la família. És batejat a París el 22 de novembre.

1701 : (7 anys )

Mor la seva mare . 13 de juliol

1704 : (10 anys )

Estudis al col.legi del jesuïtes de Louis-le-Grand

1708 :

16 de desembre : Mor l'abat de Châteauneuf, padrí de Voltaire.

1710 : Publicació de la primera obra de Voltaire : Imitació de la oda de R.P. Lejay sobre santa Genoveva.

1711 : (17 anys )

Comença els estudis de dret. S'introdueix a la societat del Temple, grup llibertí i lliurepensador, amb estretes relacions amb la maçoneria.

(Naixement de Hume )

1713 : (19 anys)

Escriu : Ode sur les malheurs du temps

Està una temporada a Caen on Voltaire escandalitza pel seu llibertinatge en el saló de Mme. d'Osseville. Marxa a la Haia com a secretari de l'ambaixador de França : el marqués de Châteauneuf. S'enamora de Pimpette. El 24 de desembre acomiadat per l'ambaixador torna a París. El seu pare el vol fer deportar a Amèrica.

1714 : ( 20 anys )

Retorn a París; treballa amb l'advocat Alain com escribent. Assisteix al Temple i a la societat dels Caumartin.

1715 : (21 anys)

Mor Lluís XIV. Voltaire treballa en la tragèdia d'Edip i comença l'Henríade.

1716 :

Exiliat a Sully-sur-Loire per uns versos contra el regent.

1717 : ( 23 anys )

A partir del 16 de maig, passa onze mesos empresonat a la Bastille per nous versos injuriosos contra el Regent.

1718 :

Oedipe (tragèdia), el seu primer èxit.

Adopta el nom de Voltaire, anagrama de François marie Arouet le jeune, i nom de ploma a partir d'aleshores.

1719 : ( 25 anys)

Estiu el passa de palauet en palauet, Sully, Villars, Le Bruel.

1720 :

Passa una temporada en el castell de Rochelieu; visita a l'il.lustre desterrat Lord Bolingbroke en la seva propietat de La Source.. Estrena Artemire amb un rotund fracàs

1722 : ( 28 anys )

Mort del notari Arouet... Viatge a Cambrai, Brussel.les, La Haia ; es baralla amb J.J.Rousseau. Primera redacció de L'Epístola a Urània, també coneguda com El pro i el contra.

1723 :

La ligue ( primera versió de La Henriade )

Estància a Rouen i a la Riviere-Bourget. Al novembre cau greument malalt de verola.

1725 : (31 anys )

Agost : Voltaire gaudeix dels favors de Mme. de Prie. Septembre :Assisteix al casament de Lluís XV amb Maria Leszcynska. Amb aquest motiu tres obres seves s'interpreten a Fontainebleau; entre elles El Discret.

1726:

El cavaller de Rohan fa colpejar Voltaire, davant de la porta del palauet de Sully, per una impertinència i la família del cavaller aconsegueix que l'escriptor sigui empresonat a la Bastilla . Al maig marxa a Anglaterra, però al Juliol torna d'incognit a París. A la tardor estudia anglès i veu representar Hamlet.

1727 : (33 anys)

És presentat al rei Jordi I d'Anglaterra i assisteix al funeral solemne de Newton a Westminster. Al desembre es publica : Assaig sobre les guerres civils i Assaig sobre la poesia èpica.

1728 :

La Henríade ( poema èpic sobre les guerres de religió i Enric IV )

Dedica aquesta obra a la reina d'Anglaterra.

1729 :

Torna a París. Especula amb el seu amic La Condemine a la loteria de Pelletier-Desforts guanyant una gran quantitat de diners.

1730 : ( 36 anys )

Brutus ( Tragèdia ). Va tenir un gran èxit. Va a l'enterrament de l'actriu Mlle. Lecouvreur.

1731 :

Histoire de Charles XII. Visita Rouen.

1732 : (38 anys)

Primera representació de Zaïre amb un gran èxit. Comença Le siècle de Louis XIV. Primera representació d' Erifilo, tímida imitació de Hamlet.

1733 :

Le Temple du Goût

Aquesta obra provoca una forta reacció de la gent de lletres contra Voltaire. Inici de la seva relació amb Mme. du Châtelet. Es publiquen a Londres les Lettres anglaises en traducció. Més endavant hi afegeix les Notes sobre Pascal

1734 : (40 anys )

Adelaida de Guesclin.

El 6 de maig havent-se firmat una ordre d'arrest, fuig a Lorena. Publicació clandestina a Rouen de les Lettres anglaises, amb l'afegit de la vint-i-cinquena i amb el títol de Lettres philosophiques. Seran condemnades tot seguit pel Parlament a ser cremades. Es refugia a Cirey (Champagne), al castell de Mme. du Châtelet.

Traité de Metaphisique, possiblement escrit aquest any, però que Voltaire no va voler publicar mai.

1735 :

La mort de Cèsar (tragèdia);.

Al març obté el permís per tornar a París.

1736 : (42 anys)

Mme. du Châtelet aprèn anglès i tradueix Mandeville. Voltaire escriu Le Mondain. Inici de la correspondència amb Frederic, príncep de Prússia. S'estrena Alzire. Tradueix a Mandeville.

Estrena la comèdia El fill pròdig. Se li fa saber que ja no està segur a Cirey i es refugia en els Països Baixos.

1737 :

Éléments de la philosophie de Newton.

Amsterdam i Leiden. El seu germà Armand és detingut per les seves activitats Jansenistes.

1738 :

Discours en vers sur l'homme. Poema escrit juntament amb Mme. du Châtelet que pretenia emular i completar el poema de A. Pope Essay on man.

Voltaire i Mme. du Châtelet es presenten per separat al premi de l'Acadèmia de les Ciències amb un treball sobre la naturalesa del foc: doble fracàs. El 12 de desembre Desfontaines, barallat amb Voltaire des de feia temps llança la Voltairomania com resposta a El Preservatiu contra Desfontaines

1739 : ( 45 anys )

Voltaire i Mme. du Châtelet deixen Cirey per anar a Bèlgica. L'edició dels primers capítols de El segle de Lluís XIV és segrestada.

1740 : (46 anys )

Voltaire fa publicar l'AntiMachiavel de Frederic II de Prússia. Viatge a Berlín.

1741- 42 :

Mahomet ou le fanatisme. Representacions triomfals a Lille. Guerra de successió austríaca..

Frederic II fa circular per París la carta en la que Voltaire el felicitava per haver abandonat l'aliança amb França. Escàndol de la representació a París i es retira l'obra. Al novembre va a Aquisgran amb l'encàrreg oficiós de fer entra en la guerra a Frederic II de Prussia al costat de França.

1743 :

Èxit de Mérope. 22 de maig fracàs a l'Acadèmia. Setembre-Octubre : nova missió diplomàtica a Berlin ia Bayreuth; fracàs. Frederic II vol que es decideixi a viure a Prussia, amb desesperació de Mme. du Châtelet.

1744 :

Comença les seves relacions amoroses amb Mme. Denis, filla de la seva germana.

1745 : (51anys )

Mor Armand Arouet, el seu germà jansenista. Diverses obres de Voltaire s'interpreten a Versailles entre elles La princesa de Navarra que es representa a la Cort amb música de Rameau, en honor al casament del Dofí. El 27 de març Voltaire és nombrat historiador de la seva Majestat. Victòria de Fontenoy i escriu un poema dedicat. 27 de novembre El temple de la Glòria, de Voltaire i Rameau, representat a Versailles.Primeres cartes de Voltaire a Rousseau.

1746 :

Forma part de l'Acadèmia francesa, que més tard va deixar per fortes discrepàncies.

1747 :

Zadig (Holanda). Fuig a Sceaux, al castell de duquesa de Maine. Voltaire escriu contes per distreure-la

1748 :

Anecdotes sur Louis XIV. Anecdotes sur Pierre le Grand. Semiramis (comèdia)

Temporada a Lunéville (ducat de Lorena) a la cort del rei Estanislau I.

1749 : ( 55anys )

Nanine. Mort de Mme. du Châtelet. Mort que va provocar un profund trasbals en el vida de Voltaire.

1750 :

Orestes. Marxa a Berlín. No tornarà a París fins al 1778.

Escàndol Hirsch per assumptes de diners, el rei furiós no vol veure a Voltaire fins que el cas estigui resolt.

1751 :

Primera edició completa de Le siècle de Louis XIV

1752 :

Micromegas i Poème sur la loi naturelle. Diatribe du docteur Akakaia (contra Maupertius)

Projecte d'un diccionari filosòfic. El 24 de desembre Frederic I fa cremar a les places de Berlin la Diatriba del doctor Akakaia en la que Voltaire ridiculitzava a un alt funcionari de l'Estat Prussià. Provarà de marxar però serà detingut.

1753 : ( 59anys )

Trenca amb Frederic II de Prússia. Lluís XV li prohibeix viure a París. S'està a Alsàcia.

1754 :

Treballa a l'abadia de Sénones amb el benedictí dom Calmet.

Va a Ginebra.

1755:

L'orfe de la Xina;

Compra Les Delices, prop de Ginebra.

1756 :

Poème sur la destruction de Lisbonne. Essai sur les moeurs. Col.labora en l'Encyclopédie.

Inici de la guerra del Set Anys. Anglaterra declara la guerra a França.

1757 : ( 63anys)

Apareix el volum VII de l'Encyclopédie amb l'article "Genève" de D'Alembert, inspirat per Voltaire.

Va a Lausane. Frederic II en dificultats intenta fer les paus amb França. Voltaire intenta que no es suïcidi en cas de desastre militar.

1758 :

Fa una lectura pública de Candide

1759 : ( 65anys)

Compra la finca de Ferney, en territori francès, tocant a la frontera suïssa. Publica Candide i diversos pamflets anticlericals : Le sermon des cinquante i Relation de la maladie, de la confession, de la mort et de l'apparition du jésuite Berthier.

El parlament de París condemna l'Encyclopedie, la Llei natural de Voltaire i L'Esperit d'Helvetius. Octubre : Voltaire torna a ser intermediari en negociacions de pau secretes entre Frederic II i França.

1760:

Diàlegs cristians

Trenca definitivament amb Rousseau. Publica sàtires : Le pauvre diable, La Vanité.

Rousseau envia una carta d'insults a Voltaire : " No us aprecio en absolut senyor... ". Setembre : grans festes a Ferney amb ocasió del casament del regent de França a Ginebra. Adopció de Mlle.Corneille

1761 : ( 67anys)

Corneille

Intervé a favor del pastor Rochette, condemnat a mort a Tolosa.

Cartes sobre la nova Eloísa, atribuïdes al marqués de Ximénès, en les que ridiculitza a Rousseau. Epístola a Mme. Denis sobre l'agricultura. Al maig Voltaire és acusat de sacrilegi.

1762 :

Extrait des sentiments de Jean Meslier

Execució de Jean Calas a Tolosa. Voltaire reacciona a través d'una campanya de premsa.

1763 :

Traité sur la tolérance, en defensa de Calas. Catéchisme de l'honnête homme.

1764 :

Dictionnaire philosophique portatif

Primera representació a París de Olympie. Discurs als welches. Els sentiments dels ciutadans contra Rousseau.

1765 : ( 71anys)

Calas és rehabilitat. Le philosophe ignorant. Filosofia de la Història i Preguntes sobre els miràcles.

1766 :

El cavaller de La Barre és decapitat per impietat. Voltaire organitza una campanya de denúncia.La relació de la mort del caballer de La Barre. Voltaire es refugia a Suïssa.

1767 :

L'ingénu; Les preguntes de Zapata, Important examen de milord Bolingbroke, La defensa del meu oncle

Afer Sirven.

1768 :

La princesa de Babilònia

Expulsa de Ferney a Mme Denis. Període de producció intensa.

1769 : (75anys)

Edició del Dictionnaire philosophique amb el títol de La raison par alphabet

Mme. Denis torna a Ferney. Deu i els homes ... i altres panflets.

1770 :

Comença les Questions sur l'Encyclopédie ( 9 volums). Els serfs dels canonges de Saint-Claude demanen protecció a Voltaire. Campanya per l'alliberament dels serfs del Mont-Jura. Refutació sobre el Sistema de la Naturalesa d'Holbach.

1771 : (77anys)

Absolució definitiva de Sirven. El menyspreu d'Arras, contra els antics parlaments.

1772 :

Les Cabales, obra pacifista. Epístola a Horaci

1773 :

Espera tornar a París amb Les lleis de Minos, però l'obra no té acceptació.

1774 :

Le taureau blanc ; Sofonisba. Mort de Lluís XV.

1775-77 : Publicació d'una edició d'Oeuvres complètes, supervisada per Voltaire.

Mme. Suard el visita a Ferney, cartes interessants al seu marit. Entusiasme de Voltaire per la política de Turgot.

1776 :

La Bible enfin expliquée

1777 :

Josep II visita Ginebra sense anar a Ferney on l'esperava Voltaire.

1778 : ( 83 anys)

Retorn triomfal a París. Més de tres-centes persones el visiten. 20 de febrer Voltaire està esgotat. 2 de març Voltaire firma una retractació i rep l'absolució de l'abat Gaultier; rebutja la comunió. 30 de març coronat a l'Acadèmia; representació d' Irene . 7 d'Abril es rebut com a maçó a la logia de Neuf-Soeurs. 7 de maig : presenta el projecte d'un nou diccionari a l'Acadèmia Francesa. Mor el 30 de Maig.

 

 

Webs recomanades :

http://www.artehistoria.com/historia/personajes/6333.htm, vida i obres de Voltaire

http://www.atlas-iap.es/~pepcardo/voltaire.htm, cites de Voltaire

http://www.filosofia.org/enc/vol/vol.htm , diccionari filosòfic de Voltaire, recull d'alguns articles.

 

http://www.terra-juridica.com/filosofia/biblioteca-e/voltaire.htm, textos electrònics en francés.

 

http://www.voltaire.ox.ac.uk/, fundació voltaire a Oxford.

 

http://www.france.diplomatie.fr/culture/france/biblio/folio/voltaire/index.html, Voltaire entre la llegenda i la història, en francés.

 

http://un2sg4.unige.ch/athena/voltaire/volt_lis.html, Poeme sur le desastre de

Lisbonne

 

http://humanities.uchicago.edu/homes/VSA/, Societat de Voltaire americana.

 

 

Llibres de consulta :

 

G.DESNOIRESTERRES, Voltaire et la société française du XVIII siècle, 8 v. París, Didier 1867-1876

G.BENGESCO, Voltaire, bibliographie de ses oeuvres, 4v. París, Perrin 1882-1890

MARY-MARGARET H. BARR. Quarante années d'études voltairiennes. Bibliographie analytique des livres et articles sur Voltaire, 1926-1965. París, Armand Colin, 1968

GUSTAVE LANSON, Voltaire . París, Hachette, 1906 - 1960

RAYMOND NAVES, Voltaire, l'homme et l'oeuvre. París, Seuil, 1963

RENÉ POMEAU, Voltaire par lui-même . París, Seuil, 1963

RENÉ POMEAU (dir.) Voltaire en son temps. 1: D'Arouet à Voltaire 2 : Avec Madame du Châtelet 3: De la Cour au Jardin . Oxorfd, Voltaire Foundation, 1991

THEODORE BESTERMAN, Voltaire . Londres, Longman, 1969

GUILLAUME PICOT, La vie de Voltaire, París, Société d'Éditions d'Enseignement Supérieur, 1967

NANCY MITFORD, Voltaire in love , Londres, Hamish Hamilton, 1957

JEAN ORIEUX, Voltaire ou la rayauté de l'esprit, París, Flammarion Ed., 1977

DAVID FEDERICO STRAUSS, Voltaire , Mèxic, Grijalbo, 1953

ARTURO LABRIOLA, Voltaire o la filosofia de la liberación, Buenos Aires, Americalee, 1944

ALFREDO NOYES, Voltaire, Buenos Aires, Editorial Sudamericana, 1942

EDMUNDO GONZÁLEZ BLANCO, Voltaire , Madrid, Editorial América, s.d.

CARLOS PUJOL, Voltaire, Barcelona, Planeta 1973

ANTONIO ESPINA, Voltaire y el siglo XVIII, Madrid, Júcar, 1974

J.A.FERRER BENIMELI, Voltaire, Servet y la tolerancia , Villanueva de Sijena, Instituto de Estudios Sijenenses, 1982

A.MAUROIS, Voltaire , Barcelona, Juventud, 1965

E.ORLANDI (y otros), Voltaire, Madrid, Prensa española, 1971

R.POMEAU, Voltaire según Voltaire, Barcelona, Laia, 1973

F.LAFARGA MADUELL, Voltaire en España, Edicions de la Universitat de Barcelona, 1982

ALCOBERRO, R., La filosofia de la Il.lustració, Barcanova, Barcelona, 1992

ALCOBERRO, R., Voltaire i la filosofia de la Història, dins "Anuari de la Societat Catalana de Filosofia" núm. 2, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1988

AYER, A.J., Voltaire, Weidenfeld and Nicolson, Londres, 1986 (trad.cast. : Voltaire, Crítica, Barcelona, 1988

BESTERMAN, Th., Voltaire, Longman , Londres, 1969 (1971)