QUADERNS DE L'EXILI



Publicació impresa en català que sortí a Coyoacán (Mèxic), entre el 1943 i el 1947. Se'n van editar 26 números. Continuadors del Full Calalà, eren editats per un grup intel·lectualment coherent format per Joan Sales, Raimon Galí, Lluís Ferran de Pol, J.M. Ametlla i altres. Inicialment finançada pel mecenas Joan de Linares i Delhom, era distribuïda gratuïtament a tothom que la demanava. Amb una abundant publicitat, aviat passà dels 1.000 exemplars inicials als 4.000 dels darrers números, que es difonien per tot Amèrica i també a Europa. L'ideari del grup –que amb un esperit combatiu entrà sovint en conflicte arnb altres nuclis i publicacions de l'exili– es resumia en sis punts:

  1. És missió de la nostra època fer la unitat nacional dels catalans, valencians i balears.

  2. La nostra nació ha d'aspirar a la sobirania, però no a l'aïllament.

  3. Tota llibertat és il·lusòria quan no es compta amb els mitjans de defensar-la.

  4. No hi ha autèntic nacionalisme sense sentiment d'igualtat de tots els compatriotes.

  5. La cultura ha de basar-se en els caràcters nacionals i estar al servei de l'home.

  6. El Desastre Nacional del 1939 marca el principi d'una època nova.


Per la referència als mitjans de defensar la llibertat –un exèrcit propi–, els Quaderns i els seus promotors i col·laboradors van ser titllats de militaristes radicals.

La revista, que defensava la unitat dels Països Catalans, incloïa seccions fixes dedicades a textos literaris, crítica de llibres, assaig històric i militar i un bon noticiari català de tot Amèrica –«La Gaseta de I'exili»– i també de les activitats antifranquistes a Catalunya.

Entre els elogis i adhesions que reberen els editors, cal esmentar els de Pompeu Fabra, Francesc Cambó, Joan Coromines, Claudi Ametlla, Pau Vila, Jaume Miravitlles, etc.

En foren col·laboradors habituals Enric Fernàndez i Gual, Abelard Tona i Nadalmai, Jaume Anton Aguadé i Cortés, Josep M. Miquel i Vergés, Jordi Arquer, Vicenç Riera Llorca, Avel·lí Artís i Gener, Pere Calders, Josep Pijoan, August Pi i Sunyer, Albert Folch i Pi, Feliu Elias i també Pere Bosch i Gimpera i Carles Cardó, entre molts altres. Ocasionalment edità números monogràfics (sobre Montserrat, Guimerà, Verdaguer, etc.). A part, els membres del grup editor, hi publicaven regularment articles de fons i de defensa del seu ideari. Hi sortiren, encara, escrits dels coronels Vicenç Guarner i Enric Pérez-Farràs, d'Agustí Cabruja, Jordi Arquer o Joan B. Xuriguera, etc.

La revista es va deixar d'editar quan els qui la feien tornaren a Catalunya. El 1982 se'n publicà una edició facsímil a Barcelona (exhaurida), prologada per Heribert Barrera i amb una introducció que Joan Sales, que n'havia estat l'animador i gestor principal.
Tornar a la pàgina anterior