ÀNECS VISITANTS (I).
L’ÀNEC GRISET, L’ÀNEC CULLEROT I EL XARXET

Ànecs visitants, és el títol del present i del proper capítol. Aquest títol s’explica a causa de la poca freqüència d’avistaments d’ànecs a la nostra contrada, però que tot i això n’hem observat algunes espècies més que el collverd.

Els ànecs es poden classificar segons pertanyin a dos grups, els ànecs de superfície i els cabussadors. Els ànecs de superfície són ànecs que troben el seu aliment a la superfície o a la capa més immediata d’aigua d’una bassa, així parlarem d’ànecs com els que tractarem avui, el griset, el cullerot i el xarxet. Per altra banda, trobem els ànecs cabussadors, són tots aquells que busquen el seu aliment sota la superfície de l’aigua, en conseqüència, s’han de cabussar-se per trobar-lo, d’aquí els ve el nom. Un exemple d’aquest ànec seria el morell caproig, vist també a la nostra vila.

Aquests ànecs que seran exposats en el present i en el proper capítol, probablement augmentaran les seves visites per la nostra comarca, si augmenten les basses de reg, tot i que, queda per veure el que passarà amb l’Estany que ens permetria veure més asíduament aquests ànecs en un medi més natural i favorable a ells.
 

L’ànec griset (Anas strepera).

L’ànec griset és un ocell d’uns 45 a 55 cm, el mascle té el cos d’un color grisós, tal com ens indica el seu nom, amb la part posterior negra i la cua blanquinosa. El dors pren un color marronós, i el mirallet (plomes de les ales en forma de quadradet quan aquestes estan plegades, característic en tots els ànecs, és distintiu entre ells) és de color blanc. La femella, és de colors brunencs, similar a la resta de femelles d’ànecs de superfície, el mirallet és blanc.

Aquest ocell, habita basses i pantans, adaptant-se a les creixents basses de reg amb vegetació. Tot i que és molt rar que ho faci a Lleida, se l’ha vist criant a la nostra comarca en una bassa de reg, cita important. S’alimenta de vegetals i petits invertebrats que troba a les basses on habita.

A Linyola el podem veure durant les migracions i alguns cops durant l’hivern. Se’l pot trobar, sobretot, a les basses que circumden l’Estany d’Ivars.
 

L’ànec cullerot (Anas clypeata) // Cullerot

Ànec de coloració similar al collverd, tan mascles com femelles, té el mirallet blau fluix i emmarcat d’una franja verda, però el que realment caracteritza l’ànec cullerot és, el seu bec, que pren la forma d’una espàtula de color negre en el mascle i marronós en la femella. Aquest bec li serveix per filtrar l’aliment que troba a la superfície. Amida entre 49 i 52 cm.

Aquest ànec, habita basses grans i embassaments, sobretot, a l’hivern, període en el qual se’l veu a Lleida.

A Linyola, se l’ha vist en migració en els embassaments pròxims a la Torre Calbet i a les basses pròximes a l’Estany d’Ivars. És un ocell realment espectacular per la forma peculiar del seu bec, que degut a la manca d’espais humits naturals, anteriorment existents a la nostra contrada, el veiem en comptades ocasions.
 

El xarxet (Anas creca).

Ànec de mida re-duïda, uns 35 cm; identificable per la seva cella verda. El mascle té el cap de color marró xocolata, el cos grisenc i el mirallet verd, el mateix color que la cella, el cul és negre amb una taca esgroguissada. La femella, té tons apagats, gris-marronosos, amb el mirallet verd, característic del xarxet.

És un ànec habitual en embassaments, llacunes i vores de rius. A la Plana lleidatana, el veiem a l’hivern.

A Linyola l’hem observat en comptades ocasions, la més recent ha estat l’octubre de 1999 quan set exemplars estaven aturats en una petita bassa vora el Puig de Barret Picat als Ars. També hi ha la possibilitat de veure’l per les basses que voregen l’antic Estany d’Ivars, però només de pas.

Jordi Soldevila i Roig

Dibuixos extrets del llibre Els ocells de Ponent,
J. Estrada i dibuixos de D. Olivera, “La Mañana”.