Hem passat un bon estiu col·lectiu. Els caps de setmana, amb els actes programats a la fresca –plaça Planell, han fet que els veïns sortissin a veure Gladiator, o a escoltar una orquestra de corda, a veure com es feia i menjar un tros de truita de patates... qualsevol motiu ha estat bé per sortir al carrer...
En el mes d’agost hem viscut dos moments àlgids, en els quals els medis de comunicació s’ocupen de la nostra vila, la Festa de la Cervesa, amb l’assistència del voltant de 2000 persones i el guarniment de carrers, que ha atret a milers de forasters i a part de diferents comissions de pobles, que volen veure com s’ho fan els veïns per muntar també una festa semblant, però com la Festa de la Cervesa, Linyola, ha donat el primer cop, i a partir d’aquest any, amb una bona promoció –i malgrat la possible pluja– farà que acudeixin cada any més i més persones. Des d’aquí la nostra enhorabona als veïns que treballaren hores i hores en uns carrers que enamoraren i agradaren –per les idees i professionalitat– a vilatans i forasters. Cada any, es produeix un luxe per als nostres ulls.
També
l’Associació Cultural Alorenil, s’ha atrevit a publicar el primer
número de la Col·lecció Barret Picat, “Els Carrers
de Linyola”. És el primer cop que es publica un llibre, sense estar
pagat per l’ajuntament o per un col·lectiu, el que feia que el llibre
es podia repartir gratuïtament pel poble. Amb l’ajuda de l’ajuntament
que ens comprarà llibres i una possible subvenció de la Diputació
de Lleida, l’associació vol treure anualment un llibre... sempre
que la resposta dels veïns sigui l’adequada i puguem cobrir les despeses.
Realment el 15 d’agost, fou una data històrica per la cultura a
Linyola.
Quant a Catalunya s’ha acceptat un nou model econòmic, però
encara ens queda molt camí per fer, per corregir les diferències
que hi ha entre el que rebem i paguem... en aquests moments d’1 bilió
113 mil milions de pessetes i aquesta diferència és massa.
No sabem quan temps més aguantarà Catalunya, aquesta situació,
si els catalans comencem a veure de manera clara, en la discriminació
que vivim. I si no volen escoltar, veure, ni parlar del tema, és
possible que ben aviat es trobin amb d’altres problemes (que potser és
el que volen) perquè només cal veure les provocacions del
govern de Madrid cap al govern de Vitòria. O és que esteu
tan sords, que no sentiu la remor que va pujant... aneu-vos entretenint
amb Gescartera o amb els immigrants...
Barret Picat, setembre de 2001
